Anar al contingut

Panicum miliaceum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Panicum miliaceum
Panicum miliaceum (MHNT)

Dacseta comuna (Panicum miliaceum) és una espècie de planta herbácea pertanyent a la família de les poàcees.

Descripció

És una planta robusta de creiximent ràpit i cicle de vida extremadament curt podent produir grans a partir dels 60 dies de cultivat depenent de la varietat és, escassament a densament hispida, anual; en brots de 30-150 cm d'alt, a sovint ramificada. Làmines foliares lineares a lanceoladas estretes, de 15-40 cm de llarc, 8-24 mm d'ample, cordadas a amplexicaules. Panícula estretament oblonga a piramidal, de 15-35 cm de llarc, la ramificació apretada o, a voltes laxa i donant a la panícula un aspecte unilateral. Espiguillas sobretot cap als extrems de les branques, ovadas a ovado-oblongas, (4 -) 4.5 a 5.5 mm de llarc, glabras, agudes a cortamente acuminadas; inferior ovadas glumas, la mitat a tres quartos de la llongitut de la espiguilla, 5-nervada, acuminadas, separat del restant de la espiguilla d'un curt entrenudo; gluma superior 11-13-nervada; lema inferior 11-13-nervada, la palea absent o reduït a una escala de temps molt curt; lema superior anaranjado o groguenc, suau i lluent, per lo general persistent.

Distribució i hàbitat

Mapa que mostra els centres aproximats d'orige de l'agricultura i la seua difusió en la prehistòria: Creixent Fèrtil (11000 AP), les conques dels rius Yangtsé i Groc (9000 AP), les Terres Altes de Nova Guinea (9000-6000 AP), Mèxic central (5000–4000 AP), nort d'Amèrica del Sur (5000–4000 AP), Àfrica subsahariana (5000–4000 AP, ubicació exacta desconeguda) i est d'Amèrica del Nort (4000–3000 AP).[1]
Vista de la planta.
Dacseta blanca de Nepal.

Es desconeix tant l'ubicació de l'ancestro salvage com del lloc a on es va domesticar la dacseta comuna, pero se sap que les primeres collites es varen donar tant en Transcaucasia com en China fa aproximadament 7000 anys i se supon que pot haver segut domesticat independentment en cada una d'estes àrees. En giner de 2022 s'ha publicat un estudi sobre les evidències arqueobotániques del cultiu de la dacseta comuna en l'Antiga Mesopotamia a mitan de el II mileni a. C.[2]

Encara es cultiva extensivamente en Índia, Rússia, Orient Mig, Turquia i Romania. En els Estats Units la dacseta es cultiva principalment com a menjar per a pardals, es ven com a aliment dietètic i per la seua carència de gluten pot ser inclós en les dietes dels celíacos.[3]

La dacseta s'adapta be a casi qualsevol tipo de sol i condició climàtica, té un periodo de creiximent curt i necessita poca aigua. Les seues necessitats d'aigua són segurament les menors d'entre tots els cereals principals. És un cultiu excelent per a terres de seca. Les plantes alcancen una altura de fins a 100 cm. Les llavors creixen en espiras i són d'un tamany chicotet (2-3 mm) de color crema, groc, roig-anaranjado o marrons.

La dacseta comuna és una herba anual de la mateixa manera que tots els demés dacsetes.S'usa en alguns restaurants.

Referències

  1. ↑ Diamond, J.; Bellwood, P.(2003).«Farmers and Their Languages: The First Expansions».Science.300(5619)doi:10.1126/science.1078208.
  2. ↑ Guillermo Carvajal. «El descobriment de dacseta en un jaciment de fa 3.500 anys de l'antiga Mesopotamia transforma el coneiximent de l'agricultura primitiva», La Brúixola Verda, 12 de giner de 2022. Consultat el 17 de giner de 2022.
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Trop