La dacseta menor o moha (nom botànic Setaria italica) és el segon dacseta més cultivat i el més important d'Àsia. És el de més llarga història dels cultius de gra fi, en China des de fa sis milenis. Atres noms habituals són Setaria moha d'Itàlia, moha d'Alemània, moha de la China, moha d'Hongria, dacseta menor i panizo comuna.

Setaria italica
Vista de la planta
Inflorescència
Frut
Detall de la planta
Moha

Descripció

La moha té brots prims, verticals, hojosos, i aplegar fins a 20 cm. Les panojas són denses, pilosas, de 5-30 cm de llongitut. Les llavors, d'al voltant de 2 mm de diàmetro, tenen una gluma prima, papilosa i fàcilment removible; i el seu color varia notablement entre varietats.

Cultiu

 
Moha

En China, és el cereal de gra fi més important, especialment en el nort pobre i sec d'eixe país. En Europa i en les Amèriques es planta a moderada escala per a fenaç i silaje, i encara menys per a aliment d'aus.

 
Ilustració

És un cultiu d'estiu, típicament sembrat a fins de primavera. La collita per a fenaç o per a silaje pot estar llista en 65-70 dies (típics rendiments de 15-20 t/ha de matèria verda o 3-4 t/ha de fenaç sec), i per a grane en 75-90 dies (800-900 kg/ha de grane). És de primerenca maduració i eficient us d'aigua disponible, molt útil per a àrees seques.

Les malalties inclouen royas del full per Magnaporthe grisea, Ustilago crameri, Sclerospora graminicola. Els cultius sense collir són susceptibles d'atacs de pardals i rosegadors.


Referències