Sija
Un sija[1] (del grec σιρός - siros, "clot o forat per a conservar grans") és una construcció confeccionada per a almagasenar grane i atres materials a granel. Formen part de l'etapa d'arreplega en l'agricultura.
Els més habituals tenen forma cilíndrica, assemblant-se a una torre. Poden estar construïts en fusta, formigó armat o metal.
Actualment el disseny original per a l'agricultura s'ha adaptat a atres usos en l'indústria, utilisant-se siges per a depòsit de materials diversos, com el ciment, i també s'han adaptat a l'àrea militar, amprant-se siges per a depòsit i maneig de missils.
Història
Els restes arqueològiques trobats i els texts del món antic mostren que ya s'usaven siges en l'Antiga Grècia, a lo manco des del VIII[2][3][4]
En l'Antiga Roma, es varen aplegar a construir grans siges (clots) excavats en el sol, lluïts en argila i cremats per a endurir-la, a on s'almagasenava preferentment el gra torrat per a la seua conservació a llarc determini.
La primera sija moderna, en fusta i posició vertical i com a depòsit de grans, va ser inventat i construït en 1873 per Fret Hatch del Comtat de McHenry (Illinois) en EE. UU..[5][6]
Tipos de siges en agricultura
Existixen diferents tipos de siges segons el seu tipo d'almagasenament o el seu us:
- Siges de gra
- Siges de matèria verda, o en branca, ensilado
- Siges de dacsa
- Siges de alfalfa o herba.
Siges de torre
El sija de torre és una estructura de generalment 4 a 8 m de diàmetro i 10 a 25 m d'altura. El seu disseny original es deu a l'ingenier nortamericà Franklin Hiram King.
Pot construir-se de materials tals com a voltons de fusta, formigó, voltons de formigó, i chapa galvanizada ondulada.
Les siges de torre que solament guarden ensilaje generalment es descarreguen des de la seua part superior. Esta tasca era originalment feta a mà en despalladores, pero actualment es realisa més a sovint en descargadores mecànics. Algunes voltes s'utilisen carregadors per a arreplegar des de les parts inferiors pero hi ha problemes per a fer reparacions i en el ensilaje que s'incrusta en les parets de l'estructura.
Una ventaja de les siges de torre és que el ensilaje tendix a empacarse be gràcies al seu propi pes, en excepció d'alguns metros de la part superior.
En Austràlia molts pobles en àrees de sembra de gra tenen siges de torres de formigó per a agrupar grans dels pobles aledaño i almagasenar per al transport per carreteres o trens cap a un port d'exportació.
Siges de búnker
Els siges de búnker són trincheres fetes generalment de formigó que s'omplin i comprimixen en tractors i màquines de càrrega. El seu cost és baix i són convenients per a operacions molt grans. La trinchera reblix es recobrix en una carpa per a sagellar-ho herméticamente. Estes siges generalment es descarreguen usant tractors i carregadors.
Són de forma esfèrica, i tenen un tubo per a passar l'aliment a una planta procesadora.
Siges de bossa
- Artícul principal → Sija bossa.
Siges de bossa són bosses plàstiques de gran tamany, generalment 2 a 2½ m de diàmetro, i d'un llarc que varia depenent de la cantitat del material a almagasenar. S'compactar usant una màquina feta per a eixe fi, i abdós finals se sagellen. Les bosses es descarreguen usant un tractor i carregador, o un carregador en palanca. La bossa es descarta per seccions mentres es destrossa.
Les siges de bossa necessiten poca inversió de capital i es poden usar com una mida temporal quan les condicions de collita o creiximent demanden més espai, encara que algunes granges els usen cada any. Es pot usar en qualsevol periodo.
Siges en l'ús militar
Siges de missils
- Artícul principal → Sija misilístico.
Es dona el nom de sija de missils o Sija misilístico, a les estructures semisubterráneas que almagasenen missils la finalitat dels quals i disseny respon al llançament de missils balístics.
Les siges de missils són una espècie de bases, blindades per a soportar un atac nuclear,/ armament en els anys 60 i 70 es construïen en massa i valien millons de dólars degut a que guardaven un ICBM llest per a ser llançat en el moment de l'orde. Estos recints tenien banys i alcoves per als tècnics del lloc, aixina es canviaven les guàrdies cada 24 hores. En la guerra, estes siges nuclears varen aplegar a ser uns 82 en O.S.A, primordialmente en els deserts. Últimament estos recints han segut "Supostament desmantellats" pels Estats Units gràcies a acorts en l'antiga URSS, per a baixar els ànims de guerra nuclear i alguns d'estes siges ara són museus.
Seguritat i neteja de siges
La neteja manual, per mig de l'introducció d'un treballador que pender d'una soga per a lliberar al material atollat, és la més senzilla. No obstant, esta és perillosa per la caiguda de material i la possibilitat de que hi haja gasos presents.
Hi ha morts en siges que resulten del procés d'omplit i manteniment d'estos. La maquinària usada també és perillosa, i en el cas de les siges de torre, els obrers poden caure de l'escala o plataforma de treball. També s'han registrat varis casos d'explosions. Si l'aire en l'interior prospera en partícules fines tals com a pols de gra, una purna pot desnugar una explosió de suficient potència per a desintegrar una sija de formigó.
Hi ha dos problemes principals que ameritan la neteja de la sija. Un és el material que es consolida en la base de la sija. L'atre, el material que comença a adherir-se als costats interiors del mateix.
Estos problemes reduïxen la capacitat operativa i duen a la contaminació per mesclar-se materials nous en antics. Hi ha gran varietat de formes de netejar una sija i moltes d'estes carregen els seus propis riscs. No obstant, des de principis de la década dels anys 1990 els netejadors acústics s'han convertit en una opció per ser no-invasivos i tindre un perfil mínim de riscs, ademés d'oferir una solució al problema del cost per efectivitat en la neteja de les siges. Estos sistemes són indiquem més a modo preventiu, una volta realisada la neteja de les siges, encara que cal tindre en conte la contaminació sonora que genera, aplegant a voltes a ser molt molesta per a l'oït humà.
Existixen atres mijos de neteja sense ser intrusivos, com els sistemes basats en "Whip", en els quals no és necessari l'introduir personal a l'interior, ademés de complir en molts casos en normes ATEX.
Atres siges
Siges de Villacañas
- Els siges de Villacañas són cases subterrànees excavades en la planura Manchega. Es coneix la seua existència des del XVIII.
Les siges eren les vivendes de les famílies més humils i es construïen cavant la terra fins a obrir en el seu interior les habitacions necessàries. Els sostres i les parets es cobrien d'algeps i es pintaven en calç per a allumenar el seu interior, les seues finestres s'òbrin verticalment des del sostre lumbreras que servixen de respirader. La Canya és l'escala o rampa en escalons inclinats que és l'accés a l'interior, junt a la porta es troba el desaguadero que és un depòsit d'aigües pluvials, consta de menjador, cuina, dormitoris, pallar, quadres, gallinero. En estar la casa baixe terra la temperatura és molt constant, frescor en estiu i calor en hivern. "Són unes joyes de l'arquitectura popular úniques en el món".
Edifici Henninger Turm
- El Henninger Turm en Frankfurt del Main (Alemània) era una sija d'almagasenament de cereals situat en el barri de Sachsenhausen-Süd.
- Va ser construït entre 1959 i 1961.
- Va ser inaugurat el 18 de maig de 1961.
- Fins a 1974 va ser l'edifici més alt de Frankfurt; i es va mantindre la sija d'almagasenament més alt del món fins al seu derrocament.
- En octubre de 2002, la torre va ser tancada al públic.
- Va ser demolit en 2013. La sija generalment és usat per a almagasenar blat, avena, ordi i centeno. La sija sol tindre oxigen en el seu interior.
Referències
- ↑
- ↑ Dwayne R. Buxton, Silage science and technology, American Society of Agronomy, Inc., 2003, p. 1.
- ↑ William Shurtleff, Akiko Aoyagi, History of Soybeans and Soyfoods in Canada (1831-2010), Soyinfo Center, 2010, p. 36.
- ↑ σιρός, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, en Perseus.
- ↑ Eric Sloane's An age of barns, MBI Publishing Company.
- ↑ Lost Farms of McHenry County, Arcadia Publishing.
