Siges de Villacañas

Vista exterior del conjunt que conforma el Museu Etnogràfic de la Sija

Les siges de Villacañas són unes construccions subterrànees àmpliament utilisades com a vivenda habitual fins a mediats de el XX, en la localitat manchega de Villacañas, en Toledo, Espanya.

Etimologia

L'etimologia d'esta vivenda és la mateixa que la del sija comuna, ya que esta construcció és l'evolució d'un tipo d'almagasens subterràneus de gra (lat. "sirus"). El terme llatí procedix a la seua volta del grec σιρός ("sirós"), en el mateix significat.

Característiques

L'ocupació d'este tipo de vivenda subterrànea en Villacañas està datat des de el XVII, en documents oficials que constaten un us molt estés d'esta construcció com a vivenda característica de les famílies que treballaven com a mà d'obra en el camp. La seua construcció va continuar fins a finals de la primera mitat de el XX: en este moment la sija ya era una forma d'habitació característica de les famílies humils del poble.

Este tipo de construcció era possible gràcies a les condicions del sol calizo de la zona. La forma i els materials de construcció proporcionen una temperatura agradable i constant en una zona de grans variacions estacionals de temperatura, en estius sumament càlits i secs.

Tradicionalment, l'establiment de la sija començava quan es formalisaven les relacions de festeig, moment en que es comprava el "lloc", un solar d'un celemín (mida local de superfície equivalent en Villacañas a 470 m²), a on s'excavava la sija. La sija donava estage a tota la família i servia per a arreplegar a tots els animals domèstics de l'unitat familiar en estàncies específiques.

La parella de nóvios començava la tasca d'excavació pels seus propis mijos fins a obrir en l'interior de la terra l'espai necessari per als dormitoris, cuina-menjador, i els diversos espais funcionals (quadra, pallera, gallinero). La construcció carix d'elements estructurals de soport a banda dels que proporciona el propi entorn (no hi ha tabics, columnes o soports). La sija, de sostres abovedados creixia en el temps segons les necessitats de la família, sempre sobre el mateix pla.

L'accés a la vivenda està recobert de calç per a mitigar les temperatures estivals. En l'interior, parets, sostres i sols apareixen recoberts igualment de calç. En les habitacions interiors s'òbrin finestres verticals denominades "lumbreras" que, ademés, servixen de ventilació a la casa.

En 1950 hi havia 1700 siges censades en el caixco urbà de Villacañas. En l'actualitat queden accessibles poc més d'una dotzena de siges.