Anar al contingut

Celemín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Ric Celemín.
Cuartilla, celemín i celemín i mig (Museu Etnogràfic d'Horcajo dels Montes).

El celemín va ser una mida agrària de capacitat per a àrits utilisada en algunes parts d'Espanya ans que fora obligatori el sistema mètric decimal. Es dividia en 4 cuartillos i equivalia en Castella a 4,625 l aproximadament.[1] En Galícia es coneix com ferrado. També es referia a la mida antiga de superfície que en Castella equivalia a 537 m² aproximadament, i era l'espai de terreny que es considerava necessari per a sembrar un celemín de blat.[1]

Com a mida de capacitat

Usada sobretot per a cereals i llavors. Els seus múltiples són:

  • Dotze celemines fan una fanega;
  • Sis celemines fan mija fanega o quart;
  • Cinc celemines fan una hemina;
  • Tres celemines fan una cuartilla (quarto de fanega i que no deu ser confòs en el cuartillo dalt mencionat).
  • També en alguns llocs es coneixia que quatre Quartos o dos Fanegas feyen una Càrrega

Com a mida de superfície

El celemín s'usava per a medir la superfície dels terrenys agraris.[2]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Real Acadèmia Espanyola (2025). «Celemín». Diccionari de la llengua espanyola, 23.ª ed.. RAE. Consultat el 7 de giner de 2025.
  2. ↑ «Catastre: peu». Consultat el 6 d'agost de 2013.