Anar al contingut

Arquitectura subterrànea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:IMGMater 1768 - Casa Grotta Matera.jpg
Arquitectura subterrànea

La arquitectura subterrànea també coneguda per arquitectura enterrada, arquitectura excavada o arquitectura troglodítica és un subtipo de l'arquitectura solar bioclimàtica que aprofita una tecnologia per a reduir l'incertitut ambiental per a sers humans en el subterràneu (baixe terra) més prop de la superfície, a on pretén construir un refugi acollidor i durador.

Esta arquitectura aprofita dels recursos naturals en les afores del lloc elegit per a la construcció: el propi solc consolidat tal com està. S'aprofita l'inèrcia tèrmica del terreny per a obtindre confort tèrmic interior en la vivenda. Este tipo d'arquitectura està molt a sovint relacionat en l'autoconstrucción.

Alguns eixemples importants d'arquitectura subterrànea són:[1]

Archiu:Cuevas en Guadix.jpg
Casa Cova en els Sassi vaig donar Matera en Itàlia


En Espanya, alguns dels eixemples arquitectònics subterràneus són:

Cases Cova d'Aguilar de Campos (Valladolit)

Construcció

[editar | editar còdic]

Per a la construcció es deuen complir varis requisits com un terreny adaptat que consistix en argila, areniscas, margas, calcàreas, conglomerats o roca sedimentaria. En funció de les cultures i zones a on es construïxen, la frontera o fronteres en finestres i portes es poden orientar cap al sol a lo llarc del dia (al Nort del equador cap al Sur i viceversa), o ben fugint d'ell, com en el cas de les vivendes subterrànees d'orient mig. Una fumeral solar o un pati interior excavat a l'atre extrem de la porta faciliten una bona ventilació.[2]

Clima interior

[editar | editar còdic]

Si s'ha complit en els requisits, el clima interior està molt prop del confort tèrmic: càlit en hivern i fresca en estiu. Les temperatures interiors ronden al voltant de la temperatura mija anual de l'aire de la zona, per eixemple en Espanya entre 17 i 23 graus. L'inèrcia tèrmica de les parets i sostre de terra fa que el màxim i mínim de la temperatura interior estiga varis mesos retardada a la de l'exterior. Quantes més hores de sol anuals incidixen en la superfície, més elevada és la temperatura mija dins.[3] Per dins no s'enfronta en picos alts o baixos de temperatura, per la pròpia inèrcia tèrmica de la massa de terra/terreny. Les variacions anuals de la temperatura de la terra disminuïxen en més profunditat.

Archiu:Climograma de givoni argentina.png
Zona del confort tèrmic en gris.


Profunditat baix terra variació de temperatura
1 m ± 5 graus
2 m ± 3,3 graus
3 m ± 2,2 graus
4 m ± 1 grau
5 m ± 1 grau

Les senyes s'han presos a Bordeus, a on la temperatura mija anual de l'aire exterior és de 12,5 graus. Per damunt de 0,3 metro d'esgambi de parets i sostres no es percep cap variació diària de la temperatura. Solament a una alta profunditat després puja la temperatura del terreny per les altes temperatures en el núcleu de la Terra. Pero açò no té cap efecte a les poques profunditats de l'arquitectura subterrànea habitual que estan situats en la Corfa terrestre. El Gradient geotèrmic és de 0,03 graus/m.

La humitat relativa de l'aire interior és més alt i ronda nivells del 50% que és més sà que en habitacions en calefacció i en aire acondicionat. La major humitat relativa s'explica per la humitat almacenda en la terra, que està difòs molt llentament per les parets i el sostre en forma de vapor d'aigua.

L'us d'estos tipos de construcció tenia una gran varietat: sobretot com a vivenda, pero també com a almagasén de gra, celler, lloc religiós, funerari. Hui també s'usa com a garaig per a coches, com a habitació de prova/ensage para bandes musicals pel seu bon aïllament acústic o lloc per a festes. Este tipo de construcció té molt poc impacte migambiental durant la seua construcció (excavació) i us. Per les temperatures mencionades casi mai fa falta una calefacció ni equip d'aire acondicionat. S'adapta molt ben al paisage existent, de manera que casi no es nota la construcció en comparació a les cases alçades damunt del terreny.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Cuevas vivendes en Europa». Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2010. Consultat el 4 de novembre de 2009.
  2. «Tornar a Portada». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 15 d'agost de 2007.
  3. Mapa Solar : PortalEnergia.és