Derinkuyu

Derinkuyu

Derinkuyu (en grec: Μαλακοπή) és una ciutat i districte de la província de Nevşehir en Anatolia Central, Turquia. En el cens de 2000, la població del districte era de 24,631 habitants. D'ells, 11,092 corresponien a la ciutat de Derinkuyu. El districte posseïx un àrea de 445 km², i l'elevació mija és de 1300 m, en el mont Ertaş de 1988 m com a punt més alt.

Localisada en la regió de Capadocia, Derinkuyu és coneguda per ser la de major atracció turística de les 37 ciutats subterrànees abandonades d'esta regió.

Derinkuyu es troba 29 km al sur de Nevşehir, i el seu nom significa «pou profunt». Antigament cridada Melengübü, es creu que el lloc va ser ocupat des de el VII, encara que alguns arqueòlecs especulen que és més antiga que Kaymaklı, una atra ciutat subterrànea famosa de la zona; ya que el primer nivell va poder haver segut excavat pels hititas al voltant de l'any 1400 a. C.

Història

El militar i historiador grec Jenofonte menciona les ciutats subterrànees de Capadocia en la Anábasis. En eixe relat de l'expedició de dèu mil mercenaris en l'Imperi aqueménida, en 399 a. C., explica que els habitants d'Anatolia havien excavat les seues cases baix terra i vivien en estages lo suficientment grans com per a albergar una família, els seus animals domèstics i els suministraments d'aliments que estos almagasenaven.

La facilitat d'excavar el sol volcànic de la zona va dur als moradores de Derinkuyu a crear una ciutat de varis nivells subterràneus, que va ser utilisada com a refugi de les freqüents invasions a Capadocia, en les diverses époques de la seua ocupació.

Les excavacions arqueològiques modernes varen començar en 1963 i han aplegat als quaranta metros de profunditat, revelant l'existència d'entre 18 a 20 nivells subterràneus, encara que solament és possible visitar els huit nivells superiors. El restant està parcialment obstruït o reservat per a l'investigació arqueològica i antropològica. Va ser oberta als visitants en 1969 i fins a la data Plantilla:Quàn només el dèu per cent de la ciutat subterrànea és accessible per als turistes.

En l'interior de la ciutat, poden observar-se estables, menjadors, sales per al cult, cuines (encara ennegrides per la suja de les llars), prenses per al vi, cellers, cisternes d'aigua i àrees habitacionales. La ciutat conta en pous d'aigua i galeries de comunicació.

En total, s'han detectat 52 pous de ventilació. Es calcula que estes instalacions eren suficients per a donar refugi a dèu mil persones. El llaberint de corredors conta ademés en tres punts estratègicament seleccionats, l'accés dels quals podia ser bloquejat, desplaçant les roques adjacents; impedint aixina l'entrada d'intrusos. Ademés, la ciutat té un túnel de casi 8 km de llarc, que es creu la conectava en la veïna ciutat subterrànea de Kaymaklı.