Cellers de Baltanás
El conjunt de cellers subterràneus de Baltanás, constituït per 374 cellers en 6 nivells superposts, és el major conjunt de cellers subterràneus d'Espanya. Es localisa en un cerro conegut com del Castell, en el municipi de Baltanás de la comarca d'El Cerrato en la província de Palència, comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya. Catalogat com Be d'Interés Cultural com a Conjunt Etnològic.[1][2]
Els cellers de Baltanás són espais excavats baix el terreny arcilloso a on tradicionalment s'elaboren i conserven vins, gràcies a les condicions del terreny és possible garantisar unes condicions d'humitat i temperatura estables durant tot el periodo de l'any.[3]
Localisació
[editar | editar còdic]Els Cellers de Baltanás es localisa en un cerro conegut com a cerro del Castell, en una posició estratègica dominant un fèrtil vall, testimoni de l'existència en el cerro d'un castell d'orige medieval i un primitiu núcleu urbà, que oferia les millors condicions defensives en un moment històric hostil. Una volta la població descendix al pla, el primitiu poblat es convertix en un barri de cellers en la zona més alta del núcleu, en continuïtat en l'actual vila de Baltanás a través de l'iglésia de Sant Millán.[1]
El geógrafo Madoz en el seu Diccionari Geogràfic-Estadístic en el XIX fa referència a l'existència d'un important conjunt de cellers, diu:
Els cellers es distribuïxen en dos zones elevades, zona de cellers del Castell i zona de cellers de les Erillas, separades pel camí Fondo i el carrer Soltadero.[4] La zona del Castell, també cridat Cotarro del Castell, conta en 305 cellers sent la zona més extensa (3,5 hectàrees), estos cellers s'organisen al voltant del cerro seguint 6 nivells de cellers superposts en una altura total d'este conjunt de 800 metros d'altura. Per un atre costat, la zona de les Erillas conta en 69 cellers que s'estenen en una sola direcció fins a l'páramo de Sant Antón, esta zona més chicoteta que l'anterior té una superfície d'una hectàrea.[5]
En l'any 2012 es va realisar per part de l'ajuntament del municipi i de l'Universitat de Valladolit un alçament topogràfic de tota l'àrea dels cellers, delimitant les zones de cellers, les vies d'accés, els camins interiors, aixina com els elements tradicionals. Ademés, es varen realisar els plans de l'interior de tots els cellers.[6]
Els cellers estan rodejats de diferents camins i sengles peatonals en llímits molt imprecisos en algunes zones. Per a accedir al barri de Cellers trobem com a element principal el camí Fondo, el carrer de la Torre (inici de les rutes turístiques i a on es troba el Centre de recepció de visitants Lagar Comunal) o els camins situats a l'Est. Dins del conjunt de cellers, el camí principal es denomina carrer Alt, que rodeja tot el conjunt.[7]
El recorregut pel conjunt de cellers es fa per mig de tres grans camins que rodegen el conjunt (Camí de la Torre, Camí Alt i Camí Pla) i que estos a la seua volta donen eixida a camins i sengles menors. Para als 6 nivells dels que conta el conjunt es fa per mig de caces i escales.[7]
Història
[editar | editar còdic]
La datació de l'antiguetat dels cellers no és molt concreta, encara que es creu que la seua excavació en l'ala va ser entorn a el XV per la gran activitat productiva i econòmica entorn al vi que experimentava en esta época Baltanás.[3]
La zona més antiga del conjunt de cellers de Baltanás és la zona de cellers del Castell. En sigles posteriors es va crear la zona de cellers situats al surest del carrer del Sol, també cridada zona de les Erillas.
La primera referència coneguda de l'existència dels cellers és de l'any 1543, data en la que es documenta l'adquisició i tinença del señorío de Baltanás per D. Pedro de Zúñiga i Enríquez, IV marqués d'Aguilafuente. La carta de venda es va firmar en Valladolit el 21 de setembre de 1543 i en ella se cita expressament els cellers: "El nou senyor de Baltanás compra per la suma de 62.205 maravedises els cellers i coves trobades junt al Castell".[8]
Els cellers passarien a ser definitivament propietat de la vila de Baltanás a finals de el XVI, gràcies a un canvi de sol per la que la vila cedia al Marqués d'Aguilafuente a canvi del cerro de cellers, els terrenys necessaris per a la construcció del Convent de Sant Francisco i Santa Ana.[9][10]
Des de el XVII no hi ha referència de construcció de nous cellers en época contemporànea. Encara que en les últimes décades s'estan construint diferents merenderos, que són construccions anexes als cellers que s'alvancen a elles formant una estància a nivell del carrer per al seu us com a lloc per al recree i oci gastronòmic. Tots estos merenderos conserven el celler.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Bolletí Oficial de l'Estat.Consultat el 4 de giner de 2020.
- ↑ Bolletí Oficial de Castella i Lleó.Consultat el 4 de giner de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Jové Sandoval, Félix i Sáinz Guerra, José Luis. "Arquitectura excavada. Els Cellers de Baltanás. Be d'interés cultural". Càtedra Juan de Villanueva. Universitat de Valladolit. 2016. ISBN: 978-84-617-6154-8.
- ↑ Junta de Castella i Lleó. Direcció general de Patrimoni Cultural.Consultat el 4 de giner de 2020.
- ↑ Càtedra Juan de Villanueva. Universitat de Valladolit.Consultat el 6 de giner de 2020.
- ↑ Junta de Castella i Lleó, Ajuntament de Baltanás, Universitat de Valladolit.Consultat el 6 de giner de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 Jové Sandoval, Félix i Sáinz Guerra, José Luis (2013). Ajuntament de Baltanás (ed.). Tradició vinícola i arquitectura escavada, Barri de Cellers de Baltanás, Universitat de Valladolit.
- ↑ Cepeda Calçada, Pablo (1983). Diputació de Palència (ed.). Baltanás, Capital del Cerrato.
- ↑ Redó, María José (1991). Diputació de Palència (ed.). Baltanás. Iglésia de Sant Millán.
- ↑ Inventari artístic de Palència i la seua província. Tom 1. Ministeri d'Educació i Ciència. Madrit. 1997.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bodegas de Baltanás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.