Sassi vaig donar Matera

Sassi vaig donar Matera

Els Sassi vaig donar Matera (en espanyol, Pedres de Matera) conformen el centre històric de la ciutat de Matera (Itàlia).

Patrimoni de la Humanitat

Els Sassi de Matera varen ser inclosos en la llista de l'Unesco de Patrimoni de la Humanitat en 1993. Va ser el primer lloc de la llista en el sur d'Itàlia. L'inscripció va ser motivada pel fet de que representen un ecosistema urbà únic, capaç de perpetuar el més lluntà passat prehistòric, els modos de vida de les coves fins als temps moderns. Els Sassi de Matera són un bon eixemple d'un us cuidadós en el temps dels recursos naturals: aigua, terra i energia

Història

La ciutat de la pedra, el centre històric de Matera excavat en la mateixa montanya, està habitada a lo manco des del Paleolític: alguns dels artefactes trobats daten del decimotercer mileni abans de Crist, i moltes de les cases que s'internen en la pedra calcàrea del barranc han segut habitades sense interrupció des de l'Edat de Bronze (aparte del desplaçament forçat en els anys 1950). La primera definició de sasso (en plural, sassi), com a llogaret de pedra es remonta a un document de 1204.

Com a conseqüència del desestage dels Sassi, l'àrea històrica ha permaneixcut pràcticament deshabitada a pesar de les estratègies del govern per a promoure la seua recuperació. Entre eixes mides està la llei 179/92 sobre la “Edificació residencial pública”, la qual otorgava unes àrees en desús del Centre Històric per a implementar proyectes de vivenda. Un dels proyectes que s'emmarquen en esta llei és el Compartixc I, desenrollat en 1996.

Sassi de Matera és un assentament urbà que resulta de les diferents formes de civilisació i els assentaments humans que s'han anat produint en el temps. Els pobles prehistòrics es varen atrincherar ahí en el Neolític, albergant una civilisació rupestre d'Occident en els IXs-XI en els seus fossos, conductes, tancs. A partir dels sigles XI-XIII es varen construir les seues fortificacions, mentres que les expansions posteriors del Renaixença (XV-XVI) i el Barroc (XVII) varen facilitar un nou estage urbà. Finalment, la degradació de l'higiene social de el XIX i la primera mitat de el XX va provocar un desplaçament previst per la llegislació nacional en els anys 1950, fins que la recuperació actual es va iniciar a partir de la llei de 1986.

Decliu

Carlo Levi, enviat a l'exili intern en Lucania pel règim fasciste, va visitar els Sassi quan estaven en el punt àlgit d'un colapse demogràfic que s'havia iniciat en el sigle anterior. Els habitants havien aumentat exponencialment i el pastoreig estava en decliu: s'havien alçat varis pisos sobre les cases en la roca, les hortes i els jardins colgantes havien desaparegut i els aljibes s'havien convertit en monoambientes en els que vivien famílies sanceres en mules i ovelles en condicions higièniques extremadament precàries. El treball de sensibilisació de Levi va ser un primer pas important cap a la resolució del problema dels Sassi.

En 1950, el primer ministre Alcide De Gasperi, despuix d'una visita a Basilicata durant la qual es va donar conte de la gravetat de les condicions de vida que allí hi havia, va encarregar al diputat lucano Emilio Colombo estudiar un proyecte de llei per a la rehabilitació i el desplaçament dels Sassi de Matera. La proposta de Colombo va ser entregada a De Gasperi en 1951, presentada en el parlament com a proyecte de llei núm. 2141 “Reurbanisació dels Sassi de Matera”, i finalment aprovada per unanimitat el 17 de maig de 1952 com a “Llei especial per a la recuperació dels Sassi” (n. 619) que, en virtut de la seua proponente, va passar a ser coneguda també com "Llei Colombo".

Per tant, el desplaçament de la població va començar en 1952. Esta operació es va fer necessària per la situació ya insostenible en la que es trobava la comunitat, afectada per una mortalitat infantil quatre voltes superior a la mija nacional. La novela Crist es va parar en Éboli, de Carlo Levi, narra expressament les precàries situacions higièniques en les que es trobaven els sassi, a on vivien uns quinze mil habitants (la mitat de tota la població de la ciutat, que ascendia a trenta mil habitants), en la falta de sistemes d'aigüeral, la qual cosa aumentava el risc d'epidèmies. No obstant, l'abandó forçós de les seues antigues vivendes va ser dolorós per a molts dels seus inquilins, encara que els nous barris, dissenyats pels més notables arquitectes, sociòlecs i antropòlecs de l'época, entre ells Ludovico Quaroni, Carlo Aymonino i Luigi Piccinato, eren sense dubte més cómodos. El desplaçament dels Sassi va resultar en un notable desenroll urbà per a la ciutat de Matera, inclós un pla mestre.

Cine

Artícul principal → MateraCultura.

Els Sassi són l'escenari de moltes películes, en particular El Evangelio segons Sant Mateo de Pier Paolo Pasolini (1964), L'arbre de Guernica de Fernando Arraval (1975), Crist es va parar en Éboli de Francesco Rosi (1979), La Passió de Crist de Mel Gibson (2004), La profecia de John Moore (2006), Ben-Hur de Timur Bekmambetov (2016), o Wonder Woman de Patty Jenkins (2017).

Galeria d'imàgens

• 
  Antigues cisternes per les que fluïa l'aigua de Matera.
• 
  Caixco històric de nit.
• Iglésia barroca de Sant Pietro Caveoso.
  Iglésia barroca de Sant Pietro Caveoso.
• 
  Interior d'una casa tradicional en la gruta
• 
  Carrer pintoresc del centre de la ciutat.

Bibliografia

• Pietro Laureano, Giardini vaig donar pietra - I Sassi vaig donar Matera i la civiltà mediterranea, Torino, Bollati Boringhieri, 1993. ISBN 8833908127 - descripció del procés de poblament i l'importància d'esta ciutat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sassi vaig donar Matera.

• Excursions per la ciutat