Núcleu de la Terra

Archiu:Earth poster.svg

Núcleu de la Terra

Archiu:Earth-crust-cutaway-spanish.svg

Cort de la Terra, de núcleu a exosfera. Solament partix del dibuix està a escala.

El núcleu de la Terra, també cridat endosfera, siderósfera o barisfera, és la seua esfera central, la més interna de les capes esfèriques concèntriques que constituïxen l'estructura de la Terra. Està compost fonamentalment per ferro, en 5-10 % de níquel i menors cantitats d'elements més llaugers, tal volta sofre i oxigen.

Té un ràdio de prop de 3500 km, major que el planeta Mart, i representa el 32 % de la massa total de la Terra. La pressió en el seu interior és millons de voltes la pressió en la superfície i la temperatura pot superar els 6700 °C. Consta d'un núcleu extern líquit i un núcleu intern sòlit. Anteriorment era conegut en el nom de NiFe per la seua riquea en níquel i ferro.^{cita requerida}

Formació

La Terra es va formar fa uns 4600 millons d'anys. De la mateixa manera que el restant dels planetes, llunes i asteroides del sistema solar, es va formar despuix de l'explosió d'una supernova engendrada en un sistema d'estreles binarias. Els remanentes de metals pesats varen començar l'aglomeració de materials d'un disc que girava al voltant de l'estrela supervivent, el Sol. Va passar per una etapa de fusió -estat "líquit-pastoso"- lo que va permetre que, per la gravetat, els materials més densos s'afonaren cap a l'interior, mentres que els més llaugers suraren cap a la corfa; un procés denominat diferenciació planetària. A causa d'açò, el núcleu terrestre està compost en la seua major part de metals natius com ferro (70 %), junt en níquel, iridi, osmi i varis elements pesats. Uns atres elements químics densos, com el plom o l'urani, o són molt rars en la Terra o són propensos a combinació química en elements més llaugers i per tant permaneixen en la superfície.

Els metals que conformen el núcleu de la Terra varen sofrir una aleació quan el planeta encara ardia, formant en açò una estructura metàlica increiblement dura i pesada. Per açò el planeta Terra és el més dens del sistema solar.

Orige de la calor interna de la Terra

La temperatura de la Terra aumenta en la profunditat, fenomen conegut com gradient geotèrmic, i el seu centre pot superar els 6.700 °C, més calent que la superfície visible del Sol. Se supon que els tres factors que han contribuït a la calor interna de la Terra són els següents:

• La calor lliberada per la colisió i compactación de partícules durant la formació de la Terra.
• La calor emesa quan el ferro del núcleu extern (decorregut) cristaliza sobre la superfície del núcleu intern (sòlit).
• La calor emesa per la desintegració radiactiva d'alguns elements, en especial els isòtops radiactius d'urani (O), tori (Th) i potassi (K).

Solament els dos últims factors permaneixen actius i, ademés, la desintegració radiactiva és molt manco intensa que en el passat. La Terra irradia a l'espai més calor del que es genera en el seu interior, per lo que es gela llenta pero contínuament.^{cita requerida}