Museu Arqueològic del Ceràmic
El Museu Arqueològic del Ceràmic (Αρχαιολογικό Μουσείο Κεραμεικού) d'Atenes és un chicotet museu arqueològic en el qual estan exposts una part dels descobriments de la zona arqueològica de l'antic cementeri ateniense del Ceràmic, un dels principals jaciments de la ciutat.
L'excavació del Ceràmic va ser dirigida des de 1870 per la Societat Arqueològica d'Atenes. A partir de 1913 va continuar l'Institut Arqueològic Alemà d'Atenes.
El Ceràmic
- Artícul principal → Ceràmic.
El barri a on va ser emplaçat el cementeri del Ceràmic estava en una zona perifèrica de l'antiga ciutat d'Atenes, entre l'Àgora i la porta de Dípilon. Va ser cridat aixina pels ceramistas que es varen establir a la vora del riu Erídanos. Despuix de la construcció del Mur de Temístocles, a principis de el V, va quedar dividit en dos seccions, intra i extra murs.
El museu
El museu va ser construït en 1937, segons els plans de l'arquitecte H. Johannes, gràcies a un donatiu de Gustav Oberlaender. En els anys 60, el respal dels germans Boehringer va permetre engrandir-ho. En 2002 va haver un important descobriment d'un conjunt d'estàtues arcaiques, com el cridat Kuros de la Porta Sagrada, per lo que ha segut renovat per a acollir-ho.
En la zona exterior, immediata a les dos portes, estan situades la necròpolis principal de la ciutat, i la Via Sagrada, que conduïa a Eleusis. Un part important de les troballes expostes en el museu provenen de les sepultures. Es tracta d'esteles, gots i estàtues funeràries.
Les coleccions estan organisades de forma cronològica en quatre sales, que constituïxen els costats del pati cobert, en el que s'exhibixen vàries esteles i escultures funeràries. Les tres primeres sales estan dedicades als gots i l'última a l'escultura.
El museu està ubicat en la carrer Ermou 148, en el carrer més comercial, en mercadillo, típicament mediterràneu, tots els dumenges.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico del Cerámico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.