La cultura de Yangshao va ser una cultura neolítica que s'estenia a lo llarc del curs central del riu Groc en China. En chinenc es diu 仰韶文化, en pinyin s'escriu Iǎngsháo wénhuà.

Cultura de Yangshao
L'orige i la propagació de la llengües sino-tibetà. L'óval roig és l'última cultura Cishan i la primerenca Yangshao. La flecha negra són les supostes vies d'expansió no sinítica. Despuix d'aplicar el método llingüístic comparatiu a la base de senyes de senyes llingüístiques comparatives desenrollada per Laurent Sagart en 2019 per a identificar correspondències de sons i establir cognados, s'utilisen métodos filogenético per a inferir relacions entre estos idiomes i estimar l'edat del seu orige i terra natal.[1]

La cultura està datada del 5000 a. C. al 3000 a. C. El nom prové del primer jaciment arqueològic representatiu, que es va descobrir en 1921 en Yangshao, un poble de la província d'Henan. La cultura va florir principalment en les províncies de Henan, Shaanxi i Shanxi.[2]

D'acort en diversos llingüistes la cultura de Yangshao va poder ser l'orige dels pobles que varen donar orige a la família llingüística sinotibetana.[3][4][5]

Característiques

 
Recipient ceràmic decorat de la cultura de Yangshao.
 
Extensió aproximada de la cultura de Yangshao.
 
Distribució de les llengües sinotibetanas, l'orige de les quals podria estar en la cultura de Yangshao.

Les gents de Yangshao cultivaven dacseta de manera extensiva. En alguns poblats es cultivava blat o arròs. Varen domesticar animals com el gos i el porc, ademés d'ovelles, cabres i vaques, encara que la majoria del consum cárnico provenia de la caça i la peixca. També practicaven un tipo primitiu de sericultura.

Els seus utensilis de pedra estaven polimentats i mostren una gran especialisació. Esta cultura és coneguda per la seua ceràmica pintada. Els artesans elaboraven una ceràmica pintada en blanc, roig i negre, en dibuixos d'animals o rostres humans, o dissenys geomètrics. A diferència de la posterior cultura de Longshan, la cultura de Yangshao no coneixia el torne de alfarero.

Els cementeris es trobaven sempre en l'exterior d'una àmplia sanga, encara que hi ha dubtes si era merament defensiva o simbòlica, que separava abdós móns, el dels morts i els sers vius. Les excavacions han mostrat que els chiquets eren enterrats en gerros de ceràmica pintada.

El jaciment arqueològic de la localitat de Banpo, prop de Xian, és un dels jaciments millor coneguts d'esta cultura. Es varen trobar cases molt grans, rodejades per atres més menudes, lo que pot indicar l'us comunal o be la diferenciació d'estatus entre els pobladors. En les vivendes, es pot reconéixer llars per a cuinar i/o calfar-se, i unes plataformes que poden ser per a dormir.[6]

Fases

Entre les numeroses fases yuxtapostes de la cultura Yangshao, les més importants (categorisades d'acort a les diferències en la seua alfarería) són:

  • fase Banpo, 4800 a 4200 a. C., planicie central
  • fase Miaodigou, 4000 a 3000 a. C., successora de la fase Banpo
  • fase Majiayao, 3300 a 2000 a. C., en Gansu (Qinghai)
  • fase Banshan, 2700 a 2300 a. C., successora de la fase Majiayao
  • fase Machang, 2400 a 2000 a. C.

Vore també

Referències

  1. ↑ Sagart, Laurent; Jacques, Guillaume; Lai, Yunfan; Ryder, Robin J.(2019-05-21).«Dated language phylogenies shed light on the ancestry of Sino-Tibetan».Proceedings of the National Academy of Sciences.116(21): 10317–10322.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1817972116.Consultat el 2021-10-16.(en en)
  2. ↑ Liu, Li: The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8.
  3. ↑ Sagart, Laurent; Jacques, Guillaume; Lai, Yunfan; Ryder, Robin J.(2019-05-21).«Dated language phylogenies shed light on the ancestry of Sino-Tibetan».Proceedings of the National Academy of Sciences.116(21): 10317–10322.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1817972116.Consultat el 2021-10-17.(en en)
  4. ↑ Zhang, Menghan; Yan, Shi; Pa, Wuyun; Jin, Li(2019-05).«Phylogenetic evidence for Sino-Tibetan origin in northern China in the Clapix Neolithic».Nature.569(7754): 112–115.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/s41586-019-1153-z.Consultat el 2021-10-17.(en en)
  5. ↑ (2002) A subgrouping of the Sino-Tibetan languages: the interaction between language contact, change, and inheritance Graham Thurgood, Routledge. doi:10.4324/9780203221051-8/subgrouping-sino-tibetan-languages-interaction-language-contact-change-inheritance-graham-thurgood-randy-lapolla-graham-thurgood. ISBN 978-0-203-22105-1. Consultat el 2021-10-17.
  6. ↑ [enllaç trencat]

Bibliografia

  • (2003) Graham Thurgood, Randy J. LaPolla (ed.). The Sino-Tibetan Languages (en anglés), New York: Routledge. ISBN ISBN 0-203-22105-2. Consultat el 12 de juny de 2011.


Referències