Anar al contingut

Shaanxi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Terracotta Warriors (24137068936).jpg
Shaanxi



Shaanxi (en chino, 陕西; pinyin, Shǎnxī; Wade-Giles, shan hsi; transcripción antigua, Shensi Archivo de audio "Zh-Shaanxi.ogg" no encontrado) és una província de la República Popular China. La seua capital és Xi'an, inici i final de les caravanes de la Ruta de la Seda, i famosa per albergar els Guerrers de terracota.

Està ubicada a l'oest de la regió China del Noroest, llimitant al nort en Mongòlia Interior, a l'est en el riu Groc que la separa de Shanxi, i en Henan, al surest en Hubei, al sur en Chongqing i Sichuan, a l'oest en Gansu i al noroest en Ningxia. Té una extensió de 205 000 quilómetros quadrats i una població de 39 millons d'habitants (2020).

A banda de la capital, atres ciutats destacades són Huashan i Zhenan.

Segons les regles del sistema de transcripció fonètica oficial en China, el pinyin, si no s'escriuen els accents ortogràfics corresponents als tons, tant Shaanxi com la veïna província de Shanxi s'escriuen igual: Shanxi, ya que la diferència està precisament en el to: Shǎnxī i Shānxī, respectivament. Per a evitar confusions quan no s'escriuen els tons, es va convindre escriure la província que nos ocupa com Shaanxi, deixant l'escritura Shanxi per a la seua veïna oriental.

Toponímia

[editar | editar còdic]

El topònim Shaanxi significa «a l'occident de Shan».

Durant la dinastia Zhou, els ducs Zhou (周公) i Shao (召公) varen dividir els seus territoris usant el Replanell Shan (陝塬) com a llímit: Zhou va governar a l'orient de Shan (Shandong) i Shao va governar a l'occident (Shanxi), d'ahí el seu nom[1] Segons les «Cròniques de la Prefectura Shanzhou» (直隶陕州志): «Shan» es referix a un terreny rodejat de montanyes o vall.

Durant un llarc periodo històric, Shaanxi es coneixia simplement com Qin (秦) i s'usa com a abreviatura històrica i cultural. Fa referència al Estat Qin, que va unificar China des d'esta regió.

Al romanizar els sinogramas 陕西 (Shanxi) seria el mateix que el de la província veïna de Shanxi, que té la mateixa pronunciació pero diferents tons, lo que facilita la seua confusió en les llengües occidentals. Per a evitar confusions, China va reconéixer la romanización Gwoyeu de 1928 que adopta la regla de la «doble escritura de la consonante superior» i (陕) s'escriu com «shaan», és dir, «Shaanxi» per a distinguir-ho. Abans de l'us del pinyin, la grafia postal era Shensi i la de Shanxi era Shansi.

Història

[editar | editar còdic]

L'importància històrica de Shaanxi s'inicia en la prehistòria. Ací es troben restants arqueològics de més de 6000 anys d'antiguetat que proven que esta és una dels breçols de la civilisació chinenca. Un total de tretze dinasties feudals diferents varen tindre la seua capital instalada en esta província.

La dinastia Zhou provablement va tindre el seu orige en Shaanxi, encara que atres historiadors afirmen que va ser en la veïna Shanxi. En Xianyang, prop de Xi'an, estava la capital de la dinastia Qin, que seria la primera en unificar tot l'est del país. Esta ciutat serviria d'enllaç en occident en ser el punt de partida i arribada de les distintes rutes del seda. Posteriorment es construiria la ciutat de Chang'an per la dinastia Han, que tornaria a ser capital durant les dinasties Sui i Tang i una de les ciutats més grans del món d'eixa época.

Durant el govern dels mongoles en el XIII, Shaanxi es va convertir en província. Durant els anys posteriors, les guerres i les hambruna diezmaron la població, aplegant al despoblació. Com a resultat, numerosos musulmàés i hui varen poblar la zona, com és evident hui en dia. Baixe la dinastia Ming, Shaanxi va ser incorporada a la seua veïna Gansu pero va tornar a separar-se durant la posterior dinastia Qing.

Un dels terremots més devastadors de tota l'història va ocórrer prop del mont Hua, el qual va anar el Terremot de Shaanxi de 1556, al surest de la província, el 23 de giner de 1556. S'estima que varen poder morir més de 830 000 persones.


Durant la revolució comunista, els llauradors de la zona varen donar el seu respal a Mao, ya que vivien en condicions d'extrema pobrea. Es calcula que més de huit millons de persones varen morir de fam durant les diferents hambruna que varen assolar la regió entre 1876 i 1928.

Govern i política

[editar | editar còdic]

Poder polític

[editar | editar còdic]

El poder polític de Shaanxi, com en el restant de les províncies, ho eixercixen l'Assamblea Popular com a poder llegislatiu, i el Govern Popular, el qual està encapçalat per un Governador, com a poder eixecutiu.[2] Ademés, existix la Conferència Consultiva Política de la Província de Shaanxi, la qual és la filial provincial de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc, i té com a funcions la consulta política i la delliberació sobre diversos assunts estatals, des de polítiques econòmiques i socials fins a temes migambientals, proponent sugerències, investigant problemes i formulant plans futurs, servint com un fòrum de front unit per a diversos sectors de la societat.[3]

De la mateixa manera que en atres províncies i regions autònomes chinenques, el Governador del Govern Popular treballa en conjunt en el Secretari del Comité Provincial del Partit Comuniste, que és el màxim orgue del poder polític en la província, com a organisme regional del Partit.[2] Comunament, el Secretari sol ser d'una atra província diferent (per a reduir la corrupció).

Organisació territorial

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Divisions de nivell de prefectura de la República Popular ChinaShaanxi.
Mapa # Nom Capital Caràcters
-Pinyin-
Població (2010)
Archiu:Shaanxi prfc map.png
Ciutat-subprovincia
1 Xi'an Weiyang 西安市
-Xī'ān Shì-
8,467,837
Ciutat-Prefectura
2 Ankang Hanbin 安康市
-Ānkāng Shì-
2,629,906
3 Baoji Weibin 宝鸡市
-Bǎojī Shì-
3,716,731
4 Hanzhong Hantai 汉中市
-Hànzhōng Shì-
3,416,196
5 Shangluo Shangzhou 商洛市
-Shāngluò Shì-
2,341,742
6 Tongchuan Yaozhou 铜川市
-Tóngchuān Shì-
834,437
7 Weinan Linwei 渭南市
-Wèinán Shì-
5,286,077
8 Xianyang Qindu 咸阳市
-Xiányáng Shì-
4,894,834
9 Yan'an Baota 延安市
-Yán'ān Shì-
2,187,009
10 Yulin Yuyang 榆林市
-Yúlín Shì-
3,351,437

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:1 xian china wild goose pagoda view. caps block 8
Vista del centre de Xi'an, capital de la província

En el nort de la província es troba el desert de Gobi, a lo llarc de la frontera en Mongòlia Interior. És una zona de baixes temperatures en hivern i estius molt calorosos.

En la zona central es troba la replanell de lloes, que ocupa un 45 % de la superfície provincial. Les montanyes Qinling, al sur de les quals el clima és subtropical, recorren la província d'est a oest en la seua zona central.

El riu Wei, afluent junt en el Jing, el Luo i el Wuding del riu Groc, recorre el centre de la província. El riu Han i el riu Jialing són afluents del Yangzi.


En el nort, l'hivern i la primavera són molt secs. En el sur generalment plou més. La temperatura mija anual oscila entre els 9 i els 16 °C. En giner la mija va de -11 a 3.5 °C i en juliol de 21 a 28 °C. La mija anual de precipitacions és de 5000 mm,cita requerida que es produïxen principalment entre juny i agost.

Ciutats importants són: Baoji, Hanzhong, Lintong, Tongchuan, Xianyang, Yan'an i Ankang.

Economia

[editar | editar còdic]

Shaanxi produïx la mitat del molibdeno de tota China i és la quarta província productora d'or. També produïx carbó, les reserves del qual s'estimen en 161 800 millons de tonellades, la majoria en el jaciment de Shenmu-Fugu, un dels més importants del món per la seua gruixa i facilitat d'explotació. En el nort hi ha un jaciment de gas en 350 000 millons de metros cúbics. La producció de petròleu també és important.

Les principals indústries són l'electrònica, farmacèutica, química i alimentària, aixina com la fabricació de maquinària i la producció d'energia, sense oblidar el turisme.

El PIB de Shaanxi en 2004 va ser de 288 400 millons de RMB (35 780 millons de dólars) i la renda per càpita va ser de 6536 RMB (789 dólars), ocupant el lloc vigesimosegundo dins de la República Popular China

Demografia

[editar | editar còdic]

La majoria dels habitants de Shaanxi són d'ètnia han. Solament el 0.6 % no pertany a esta ètnia. Hi ha alguns hui en el noroest, junt a Ningxia i també manchúés i mongoles. El sur de la regió, a on es troba Xi'an, la capital, està més poblat que el nort.

En el noreste de la província es parla el luliang, un dialecte del jin. És representativa del noroest de Shaanxi un tipo d'òpera popular cridada qinqiang (秦腔, qínqiāng) o luantan (乱弹, luàntán).

Archiu:Xian guerreros terracota general. caps block 14
Guerrers de terracota en Xián

El principal destí turístic de Shaanxi és la capital Xi'an, especialment els seus famosos guerrers de terracota de l'emperador Qin Shi Huang, declarat Patrimoni de la Humanitat. També es pot visitar la Torre de la campana (钟楼, 鈡樓, zhōnglóu), la Torre del tambor (鼓楼, 鼓樓, gǔlóu), les muralles, la Gran Mesquita (大清真寺, dà qīngzhēnsì) i el barri musulmà, el Bosc d'esteles (碑林, bēilín), el Museu d'Història de Shaanxi (陕西历史博物馆, 陝西歷史博物館, Shǎnxī lìshǐ bówùguǎn), el Temple dels Huit Immortals (八仙庵, bāxiān ān) i les pagodes de la Gran Oca (大雁塔, dàyàn tǎ) i de la Menuda Oca (小雁塔, xiǎoyàn tǎ).

Atres punts interessants de la província són la vila neolítica de Banpo (半坡, bànpō), propenca a Xi'an i pertanyent a la cultura Yangshao, la tomba del emperador Jing (汉景, Hàn Jĭng) de la dinastia Han, la Pagoda de Daqin i atres tombes imperials situades en la planura de Guanzhong, propenca a Xi'an.

També mereixen destacar-se el mont Hua, una de les cinc montanyes sagrades, el mont Taibai, el pico més alt de les montanyes Qinling, i Yan'an, destí de la Llarga Marcha i centre de la revolució comunista entre 1935 i 1948.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]