Mont Hua
El mont Hua (en chino tradicional, 華山; en chino simplificado, 华山; literalmente, ‘Monte de l'Esplendor’), conegut també com Huà Shan (Huà en este cas especial, no Huá), es troba en la província de Shănxī, 120 km a l'est de la ciutat de Xi'ian i prop de Huayin, en China. Originalment, estava format per tres picos, pero actualment, este lloc sagrat té cinc picos, dels quals el més alt és el pico Sur, de 2160 m. És una de les cinc montanyes sagrades del taoisme.
El 29 de novembre de 2001 el «Àrea Escènica Hua Shan» va ser inscrita en la Llista Indicativa de China del Patrimoni de la Humanitat, en la categoria de ben mixt (n.º. ref 1626).[1] Són 204 km² (148 km² àrea escènica protegida i 56 km² de zona perifèrica de protecció) en la que hi ha 323 llocs escènics naturals principals, 1500 relíquies culturals (conjunts i peces), més de 300 peces de taules de pedra i unes 570 inscripcions rupestres.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]
El mont Hua està situat al surest de la replanell de Lloes, en la conca del riu Groc, al sur de la vall del riu Wei, en l'extrem oriental de les montanyes Qinling, al sur de la província de Shaanxi.
Els cims
[editar | editar còdic]Tradicionalment, només el gran replanell al sur del pico Wu Yu Feng (pico dels Cinc Núvols) era cridada Gran Hua Shan, és dir, Gran Mont Hua, lliteralment, Gran Montanya de la Flor. Només podia accedir-se a ella a través de la serra coneguda com a Ca Long Ling (Serra del Dragó Obscur), fins que en els anys 1980 es va construir un camí més adequat i varen escomençar a nomenar-se els picos. Els tres principals, que rodejaven el replanell, eren: el pico Este, el pico Sur i el pico Oest.
- el pico Este, Dong Feng, consistix en quatre cims, la més alta de les quals té 2096,2 m;
- el pico Sur, Nan Feng, consistix en tres cims. La més alta és Luo Yan Feng, de 2154,9 m;
- el pico Oest, Xi Feng, només té un cim. Lian Hua Feng, i té 2082,6 m;.
En el desenroll d'una ruta nova per la gola del mont Hua, es va identificar el pico Nort, Yun Tai Feng, de 1613 m. I se li va donar el nom de pico Central a una dels cims de pico Este, Yu Nue Feng.
Història
[editar | editar còdic]A principis de el II, hi havia un temple taoísta conegut com el Santuari en la base de pico de l'Oest. Els taoístas creïen que en les montanyes vivia un deu del món subterràneu, i el temple va ser usat en ocasions pels médiums per a contactar en ell. En aquella época només visitaven la montanya pelegrins locals i imperials, per la seua inaccessibilitat. També era un lloc de pelegrinage per a els qui buscaven l'immortalitat o meges tradicionals que buscaven plantes medicinals que el seu poder residia en pertànyer a este lloc.
Kou Qianzhi (365-448) el fundador del moviment taoísta conegut com Mestres Celestials del Nort, continuació del Camí dels Mestres Celestials, va rebre ací l'inspiració. El llegendari sabio taoísta Chen Tuan va obtindre ací l'immortalitat. En la década de 1230, tots els temples de la montanya varen quedar baix l'autoritat de l'Escola Quanzhen. En 1998, l'Associació Taoísta de China es va fer càrrec de molts dels temples en l'intenció de protegir el mig natural, ya que la presència de monges dissuadix a caçadors i leñadores furtivos.
Temples i rutes d'ascens
[editar | editar còdic]La montanya té varis temples i atres estructures religioses en els seus cims i picos. En la seua base es troba el Claustre de la Font de Jade, dedicat a Chen Tuan.
Per a ascendir al pico Nort hi ha dos rutes d'ascens. La més popular seguix el canó del mont Hua, en uns 6 km des del poble de Huashan. Des del pico Nort, hi ha una série de senderes que són l'única manera d'aplegar als atres picos.
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Goossaert, Vincent. "Huashan." en Fabrizio Pregadio, ed., The Encyclopedia of Taoism (Londres: Routledge, 2008), 481-482. TO FIX
- Harper, Damian. China. Londres: Lonely Planet, 2007.
- Palmer, Martin (26 Oct., 2006). "Religion and the Environment in China". Chinadialogue. Consultat 27-8-2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mont Hua.- https://web.archive.org/web/20090110053013/http://www.damo-qigong.net/huashan.htm
- http://www.ssqq.com/ARCHIVE/vinlin27d.htm [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Hua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.