Anar al contingut

Médium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Médium
Per a atres usos d'este terme vore Médium (desambiguació).
Erro al crear miniatura:
Fotografia d'una médium en dos hòmens en una sessió espiritista en el XIX.

Un médium (médiums en plural) és una persona que oficia de mediadora entre les ànimes errantes o esperits desencarnados i els sers humans vius (encarnats). Els practicants són coneguts com «médiums» o «médiums espirituals».[1][2] Existixen diferents tipos, com les taules de adivinaació, el trance i l'ouija.

La creència en la capacitat psíquica està molt estesa a pesar de l'absència de proves objectives de la seua existència.[3] Els investigadors científics han intentat determinar la validea de les afirmacions sobre les supostes capacitats dels médiums. Un experiment portat a terme per la Societat Sicològica Britànica va dur a la conclusió de que els subjectes de la prova no varen demostrar cap capacitat paranormal.[4]

La mediumnitat va guanyar popularitat durant el XIX, quan les taules d'ouija eren utilisades per les classes altes com a font d'entreteniment en sessions espiritistas. Les investigacions realisades durant este periodo varen revelar un frau generalisat —alguns practicants ampraven tècniques utilisades pels macs d'entreteniment— i la pràctica va començar a perdre credibilitat.[5][6] El frau seguix estant molt present en l'indústria dels médiums o la videncia, i encara hui es descobrixen casos d'engany i frau.[7]

S'han descrit diferents variants d'esta pràctica; podria dir-se que les formes més conegudes impliquen que un esperit supostament pren el control de la veu d'un médium i l'utilisa per a transmetre un mensage, o que el médium simplement "escolta" el mensage i ho transmet. Atres formes impliquen materialisació de l'esperit o la presència d'una veu, i l'activitat telequinética.

La pràctica està associada a varis sistemes de creències religioses, com el chamanisme, el vudú, l'espiritisme, el candomblé, l'umbanda i alguns grups de la Nova era.

Archiu:Original ouija board.jpg
Tauler original de l'ouija creat en 1891.
Archiu:John Beattie Eugene Rochas seance.jpg
Una sessió espiritista conduïda per John Beattie que ha produït un supòsit ectoplasma lluminós, Bristol, Anglaterra, 1872.
Archiu:Spirit photograph of a woman with a hand on her face with an image of a man in the background (1865).jpg
"Fotografia espiritual" d'una dòna i un fantasma (1865).

En esoterisme, es diu "el canal" a la freqüència a través del com es diu rebre l'informació espiritual, lo que implicaria comunicació telepática.[8] Les freqüències determinarien els nivells i calitat de la canalisació. Els clarividentes, psíquics, pitonisas, treballarien llavors a través de diferents freqüències. En fer part d'un procés de comunicació, es tenen en conte tres components:

  1. L'agent emissor. La font d'a on sorgix l'informació.
  2. L'agent receptor de lo que es transmet.
  1. El mig, pel qual s'intenta transferir el pensament, l'idea, el desig, l'impressió i, per tant, algun coneiximent.[9]

Eixemples de canalisació es troben en Madame Blavatsky, qui assegurava haver segut el canal per a que el Mestre Morya dictara el llibre La Doctrina secreta. Alice Bailey alega haver servit de canal al mestre Djwhal Khul per al llibre Tractat sobre fòc còsmic i uns atres més. Helen Schuman diu haver rebut del Mestre Jesús el llibre Un curs de milacres. Tony Stubbs assegura que el seu llibre Manual per a l'ascensió va ser canalisat per Serapis Bey. Lee Caroll és un dels tants "canals" de Kryon.

Alguns médiums coneguts

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gilmore, Mernie. A spiritual connection, The Express.
  2. Brandreth, Gyles (3 de novembre 2002). Is Anybody There?, The Sunday Telegraph.
  3. Believing the impossible: No evidence for existence of psychic ability found (in (en)).
  4. O'Keeffe, Ciaran. “Testing Alleged Mediumship: Methods and Results”. British Journal of Psychology 96 (2): 165–179. doi:10.1348/000712605X36361. ISSN 0007-1269. PMID 15969829.
  5. Ruth Brandon. (1983). The Spiritualists: The Passion for the Occult in the Nineteenth and Twentieth Centuries. Alfred E. Knopf. ISBN 978-0-394-52740-6
  6. Milbourne Christopher. (1979). Search for the Soul. T. Y. Crowell. ISBN 978-0-690-01760-1
  7. Terence Hines. (2003). Pseudoscience and the Paranormal. Prometheus Books. ISBN 978-1-57392-979-0
  8. Vols eixir de la Matrix Consultat el 25 de giner de 2009
  9. Alice Bailey. Telepatia i el vehícul etérico. Buenos Aires: Fundació Lucis, 1960


Referències

[editar | editar còdic]