Parapsicología

Erro al crear miniatura:

Parapsicología

La parapsicología —del grec clàssic παρά (junt a, al costat o al marge de), ψυχή (ànima, ment) i λογία (tractat, discurs) i que pot traduir-se com a «examen de lo que està junt a la ment o a l'ànima»— és l'estudi teleológico de diversos fenomens i potencialitats de la psique humana, els hipotètics mecanismes de la qual d'acció contradiuen a les lleis de la física definides en l'actualitat. Les seues indagacions elementals se centren en la percepció extrasensorial, telepatia, precognición, clarividencia, psicoquinesis, psicometría, sincronicidad, etc. Assevera que tals prodigis són una condició latent del ser humà, que descobrix paulatinament conforme al coneiximent de sí mateix i l'entorn.

Estes afirmacions són tildades de pseudocientíficas per al model científic tradicional, ya que les investigacions al respecte no han conseguit proves convincents que la respalen.

Aspectes preliminars

Formalisada a fins del sigle XVIII com una disciplina d'abordage paranormal, les resolucions de la parapsicología susciten àrdues #controvèrsia. Els seus inclinaments metafísics, la falta d'evidències empíriques, la tergiversació banal de conceptes científics i les pràctiques lucratives que burlen la credulidad de la gent l'han descalificat de ser un frau.

Els seus detractors refutan a les supostes manifestacions 'paranormales' com una expressió d'events naturals concordes a les variables de la física, que en ser infreqüents, li'ls interpreta erròneament en biaix ideològic per a afiançar les #superstició preconcebudes. Neguen que facultats 'superlatives' com la telepatia o la precognición estiguen al domini de l'home, ya que es necessitaria un substrat neurofisiológico específic i una quantiosa demanda energètica per a eixecutar semblants operacions. No obstant, els estudis del cervell no indiquen naturalea d'este tipo.

No obstant, tals arguments han segut qüestionats pel seu negacionisme simplista i arbitrari en la definició del ser humà, ya que existixen inusitados interrogants respecte a la consciència, la ment, el cervell i les seues #correlació que la ciència encara no conseguix comprendre, ni molt manco reproduir en un laboratori, per lo que estes llimitacions no donen certees per a sostindre una postura definitiva al respecte ni molt manco creure que solament existix lo que està comprovat, al punt de confondre ciència com a sinònim de veres.

La parapsicología objecta que la dificultat per a certificar que estes aptituts 'extraordinàries' són pròpies de l'espècie humana, residix en la complexitat dels seus mecanismes, aparentment disimiles al comportament cerebral i psíquic ordinari, per lo que és impossible replicar-los i entendre com estan relacionats, per les llimitacions tècniques per a medir-les i el desconeiximent que encara es té respecte a les capacitats cognitives pròpies del ser humà. (memòria, pensament, emocions, etc.)

Des de les últimes décades, fenomens inusuals com les experiències propenques a la mort, l'hipnosis, l'efecte placebo, el Síndrome de Savant, etc., han generat un creixent interés i li'ls descriuen en major freqüència en la lliteratura mèdica, ya que semblen violar els principis de la biologia i exponen sérios dubtes sobre els sistemes implicats.

L'eminent cirugià espanyol Manuel Sans Segarra resultaria atentat per la seua pròpia racionalitat despuix del testimoni d'un pacient, que estant en mort clínica, va travessar una Experiència propenca a la mort i posterior a ser reanimat, va donar detalls exactes de lo succeït en la sala de reanimació, deixant estupefacto als mèdics presents, ya que no tenia signes vitals per a poder registrar el succés. Des de llavors, Segarra documentaria cinc casos més i trobaria respostes per a estos events en la física quàntica:

Existiria una consciència que té continuïtat fòra del cervell i que persistix despuix de la mort física: denominada consciència no local o "supraconciencia". Esta consciència podria explicar els experiments als que varen ser someses les persones que han vixcut una ECM, com presentar-los un objecte exclusiu durant la mort clínica i, despuix de la recuperació del pacient, en proves de neuroimagen detectar-se activitat cerebral en el lòbul occipital (que processa la visió) en descriure en exactitut l'objecte particular que ha observat. Sent tècnicament impossible que el cervell puga eixecutar una acció tan complexa mentres els medidors indiquen nula activitat vital.

El sicòlec i neurocientífico mexicà Jacobo Grinberg, en la seua teoria sintérgica va sostindre:

La realitat que percebem és una de tantes possibles. La decodificación de l'entorn forgen les nostres suposicions per mig d'una estructura orgànica [ment-cervell] que, encara que magnífiques les seues #proea, s'enganya suponent reflectir una realitat objectiva i desconeix que és creadora de la seua pròpia experiència.

El psiquiatra i sicòlec suís Carl Gustav Jung, junt al Nobel de física austríac Wolfgang Pauli, teorizaron sobre aquells events que ignoren la relació causa-efecte en el terme sincronicidad:

Una dinàmica d'interacció entre els aspectes mentals i la matèria que es presenten sense causa aparent pero relacionats entre sí, que en ser racionalmente inexplicables es desestimen com a simples 'casualitats'. El rellonge es deté a l'hora de morir el seu amo, es rep una cridada de la persona a qui es pensava en el moment, premonicions oníriques, etc.

La parapsicología alega que estos fenomens responen a una naturalea psíquica vinculada pero no subjecta a l'espai–temps de l'home, que el seu potencial latent li és encara desconegut en el seu estadi evolutiu actual, encara que els anirà develando progressivament per a poder assimilar-los. A pesar de més d'un sigle d'investigació en escassos resultats, la parapsicología continua vigent, ya que tampoc cap atra hipòtesis contrària als seus postulats metafísics ha pogut comprovar-se, ni s'ha conseguit formular una Teoria Única de la Ment que vincule a totes les disciplines que estudien en ser humà i les seues facultats.

Orige i etimologia

La paraula «parapsicología» va ser falcada per primera volta pel sicòlec, teòric de l'estètica i filòsof alemà Max Dessoir (1867-1947) en juny de 1889 en un artícul publicat en la revista alemana Sphinx:

Si per analogia en térmens tals com para-gnesis, per a-gogo, per a-grafo, paralogismo, paracusia, paralogismo, paranoia, parangón, etc. senyalem en el prefix para a alguna cosa que va més allà de lo corrent, o va, per aixina dir, al costat de lo normal, podem cridar (acàs) «parapsíquicos» a aquells fenomens que sorgixen del desenroll normal de la vida mental, i per lo tant Parapsicología a la ciència referent a ells. El terme no és bell ni elegant, pero al meu entendre té la ventaja de caracterisar breument un àrea limítrofa fins ara innominada, entre els estats usuals normals i els patològics. I en realitat tals neologismes no tenen més que el valor llimitat de la seua utilitat pràctica.

Sphinx, número 7, pág. 42

El terme prové del grec para: ‘junt a’, psico: ‘ment’ i logía: ‘estudi’).

Este terme va substituir a «investigació psíquica» i «metapsicología» que venien utilisant-se des de décades arrere per a nomenar l'investigació dels fenomens paranormales.

Història

En 1882, William Barret i Jules Romanes varen fundar en Londres la Society for Psychical Research (Societat per a l'Investigació Psíquica) en el propòsit d'investigar «una gran cantitat de fenomens designats per térmens com a hipnòtic, psíquic i espiritualístico». Una atra associació contemporànea va ser la London Dialectical Society.

Anys més tart, el mege i filòsof francés Franz Anton Mesmer (1734-1815) va afirmar haver descobert el magnetisme animal o mesmerismo, donant àmplia publicitat del mateix en 1775. En esta tècnica pretenia eixercir un influix terapèutic sobre els seus pacients en una finalitat de curació, utilisant un mig etéreo cridat «passe magnètic», que no era sino l'antesala de lo que més tart cridaríem hipnosis, estudiada i desenrollada més àmpliament en 1842 pel neurocirujano James Braid, que publicaria a l'any següent Neurypnology: or the rationale of nervous sleep, a on la calificava de «somi nerviós». James Braid, no obstant, considerava incorrecta l'hipòtesis de que el passe magnètic era un decorregut etéreo.^{cita requerida}

A finals del sigle XIX, l'espiritisme va rebre la major atenció de la societat en general i les revistes de moda.

En 1919 es va fundar en París el Institute Metapsychique Internationale, en les activitats del qual varen participar Pierre Janet, Charles Richet i Theodore Flournoy, i que incloïen entre unes atres l'automatisme, la hipnosis telepática i la mediumnidad. Despuix de la Segona Guerra Mundial es va crear la primera càtedra de parapsicología en l'universitat d'Utrecht, baix la tutela de Tenhaeff. En Europa de l'est i l'actual Rússia les investigacions es varen centrar en la hipnosis i la telepatia, fonamentalment de la mà del fisiólogo Leonid Leonidovich Vasiliev (1891-1966), que va intentar demostrar que la hipnosis era produïda per l'irradiació de les «ones cerebrals», sense obtindre resultat. Durant l'estalinismo estes investigacions varen ser ridiculisades i reprimides.

Divisió periòdica de Richet

Artícul principal → Divisió periòdica de Richet.

En 1922, Charles Robert Richet (1850-1935) va publicar Traité de métapsychique, a on dividia l'història dels fenomens paranormales en quatre etapes:

Periodo mític

S'estendria des de l'antiguetat fins a Mesmer i la seua magnetisme animal (en 1778). Segons Richet, l'antiguetat té més importància històrica que científica, ya que no existix la raó, sino els llibres religiosos.

[...] Pertany als historiadors, més be que als científics, buscar en les velles religions i les antigues tradicions populars tot lo que s'ha dit sobre lo sobrenatural, lo amagat, lo màgic, lo incomprensible. Este viage a través dels llibres sagrats, els càbales, les #màgia, presenta poc interés científic. [...]

Richet - III. Història - periodo mític

Periodo magnètic

Artícul principal → Magnetisme animal.

Des de Mesmer i el seu magnetisme animal (en 1778) ―precedent de l'hipnosis― fins a les germanes Fox en 1847.

En Mesmer, tot canvia: Mesmer va ser el iniciador del magnetisme animal, que, sense ser confòs en el metapsiquismo, no obstant, està molt unit. [...]

Richet - III. Història - periodo magnètic

En 1639, un sigle abans que Anton Mesmer, es va publicar en Europa un llibre titulat The sympathetical powder of Edricius Mohynus of Eburo (la pols simpàtica de Edricius Mohynus de Eburo), que explicava cóm les ferides podien ser supostament curades sense contacte en elles, a distància i per mig de la «facultat directiva i la virtut» que podria aportar la virtut de la «pols simpàtica» en una tovalla o torcaboca en sanc. Segons el llibre, el concepte central seria injectar la «bona voluntat» o el «desig positiu» sobre la ferida. Segons l'autor el «poder simpàtic» dependria de les estreles com a imitadores de les influències que sobre elles s'eixercixen. No obstant, Francis Barrett ho atribuïa, en la seua obra «El mac, un complet sistema de filosofia amagada», a l'inteligència pel seu poder de dirigir les idees que són engendrades per la «caritat» o el «desig de bona voluntat».

El flare dominicà Uldericus Balk va escriure en 1611 en Fráncfort del Meno La llàntia de la vida, a on afirmava que existia una «cura magnètica» de vàries malalties com l'hidropesia, la gota o l'aliacrà, en una nova bestreta a les tesis de Mesmer.

En 1775, Mesmer anuncia per mig d'experiments i sanaciones una nova tècnica de curació miraculosa que es basaria en el «passe magnètic», un decorregut etéreo que comunicava les ments i que permetria eixercir un influix sobre els sers biològics, al que va cridar «magnetisme animal» que després derivaria en mesmerismo. El terme «magnetisme animal» es va utilisar per a diferenciar-se del «magnetisme planetari», «magnetisme còsmic» i «magnetisme mineral». L'ajuda ulterior de Puységur (1751-1825) seria fonamental per al desenroll de la hipnosis actual per mig de la seua obra Rapport dones cures opérées à Bayonne parell li magnétisme animal, adressé à M. l'abbé de Poulouzat, conseiller clerc au Parlement de Bordeaux (1784).

Periodo espiritista

Vore també: Les germanes Fox i Poltergeist

Des de les germanes Fox 1847 a Crookes (1847-1872). Richet considerava que el mesmerismo, despuix de tot, era una «teràpia dubtosa que no feya cap progrés». Per a ell les germanes Fox (1847) haurien anunciat l'arribada del espiritisme com hui ho coneixem, i en ell noves pràctiques i formes d'estudi que haurien resultat una evolució radical en l'història de la parapsicología.

En 1847, va sobrevindre un acontenyiment, insignificant en apariència, pero en realitat d'una importància considerable, que nos va introduir en el món de fets imprevists i de doctrines tan imprevista com els fets.

Richet - III. Història - periodo espiritista

El moment exacte del naiximent de l'espiritisme modern és desconegut, pero s'aproxima a la mitat de el XIX en la creació de l'obra, denominada en la seua totalitat, Spiritist codification per el pedagogo francés Allan Kardec entre 1857 i 1868. Els llibres que componen la colecció són Li livre dones esprits, Li livre dones médiums, L'Évangile selon li spiritisme, Li ciel et l'enfer i La genèse, i són una compilació de preguntes fetes per Kardec i les respostes supostament donades pels esperits en els que es comunicava. Esta obra senta, ademés, les bases de la doctrina espiritista. Kardec es va influenciar de les germanes Fox (1814-1893), de Franz Mesmer (1734-1815) i l'ouija de llavors.

Les germanes Fox: Kate (1837-1892), Margaret (1833-1893) i Leah (1814-1890), solen ser considerades les fundadores del moviment espiritista o l'espiritisme. En tot cas varen ser les impulsores principals del moviment creat per Kardec i les successives investigacions sobre els fenomens poltergeist en tot lo món. En 1848 les germanes es varen anar de gira mostrant les seues habilitats per Estats Units i l'estranger. L'entusiasme despertat va ser tal, que el químic William Crookes va escriure despuix d'una sessió espiritista en Londres en 1871:

Vaig testar els colps de totes les formes concebibles, fins que no va haver escapatoria de la convicció de que els successos no es produïen per mig de l'engany o mijos [artilugios] mecànics

Crookes, Londres en 1871

En 1888, no obstant, les germanes varen confessar públicament que els sorolls havien segut provocats intencionalmente fent sonar les articulacions dels dits del peu o penjant una poma d'una corda i fent-la colpejar-se en el pis. El sò es desviava d'alguna forma, de modo que ningú fora capaç de localisar la font de procedència del mateix.

Periodo científic

Des de Crookes (1847-1872) fins a l'actualitat. Richet considerava que a partir de l'investigació de Crookes s'iniciava una etapa de doctrina «científica» en contraposició a les religioses i místiques que fins a llavors s'havien portat a terme, afirmant que estava dotada de la precisió desijada com en la química, la física i la fisiologia.

[...] De 1869 a 1872, va publicar les memòries, notables per la precisió del llenguage i la severitat de l'experimentació, que contrastaven en l'estil habitual de les publicacions espiritistas. Era el advenimiento del periodo científic de l'espiritisme. [...]

Richet - III. Història - periodo científic

Inici de les investigacions racionals

Si ben els successos paranormals duyen ya succeint-se des de principis de l'història, no va ser fins a 1937 quan es varen produir els primers alvanços en l'investigació parapsicológica, de la mà del psíquic anglés Harry Price. La Rectoría de Borley, en Anglaterra, va anar el desencadenant. Des de 1863 es varen reportar fenomens de diversa índole, en ocasions de gran violència; l'espectre de fenomens comprenia absolutament totes les modalitats fenomenològiques descrites en la parapsicología. Harry Price va elaborar, per mig de l'ajuda de 38 observadors voluntaris dins de la casa, un registre detallat de tots els acontenyiments paranormales que succeïen, per a més tarde expressar les seues conclusions en The Most Haunted House in England: Tingues Years' Investigation of Borley Rectory (La casa més encantada d'Anglaterra: dèu anys d'investigació en la Rectoría de Borley) en 1940.

Possibles explicacions

Alguns tipos de fenomens paranormales tenen ya una resposta científica vàlida i raonable.

Els fenomens visuals poden deure's a simples alucinacions, a la resonància de sons de baixa freqüència en l'humor vítreo de l'ull o a estats alterats de consciència, com la duermevela.^{cita requerida}

Edgar Mauer, en el seu llibre Of espots before the eyes (1952), argumenta que molts fenomens visuals tenen explicació física dins del propi ull. Certes cèlules de l'humor vítreo proyectarien ombres en la retina. Adicionalment, els flashes visuals poden tindre orige en simples #estimulació mecàniques (entrar en contacte en l'ull) que produïxen l'enviament de senyals elèctriques al cervell que són interpretades com a llum; est seria l'orige dels fosfenos.

Els fenomens sonors capturats (cridats psicofonía) poden deure's a interaccions entre l'equipament elèctric i certes aberracions en els camps magnètics, d'igual manera el moviment d'objectes no pot deure's a una pèrdua temporal de la gravetat en un àrea concreta de l'espai.

El consum de drogues psicodèliques o enteógenas inconscientment és una atra possibilitat, de la mateixa manera que una esquizofrènia no diagnosticada o tractada.

Existix, segons numerosos estudis, la psicosis induïda per estimulants, entre els que es destaquen les anfetaminas, la cocaïna i en menor mida, la cafeïna. Açò pot ser una causa d'aparents fenomens paranormales. Els síntomes comprenen deliris, alucinacions i catatonia, entre uns atres.

Hipòtesis

#Univers paralels i espai-temps

En les equacions de camp d'Einstein, de la relativitat general, es definix una relació proporcional entre la matèria i la curvatura del espai-temps al voltant de la mateixa.

$G_{\mu \nu }=\frac{8\pi G}{c^4}{T}_{\mu \nu }$

Açò induïx a distintes resolucions, exactes o inexactas. Alguna de tals resolucions exactes inclou la possibilitat de que els forats negres siguen un víncul d'accés a #univers paralels. Els #univers paralels formarien part d'un tot multiplexado; cada possibilitat en la successió d'un determinat event, infinites combinacions de possibilitats, correspondria a un dels plans dimensionals, cada u paralel al pla adjacent que continuarien el seu curs naturalment.

L'interconexió del pla actual en algun d'estos plans, per mig d'algun mecanisme desconegut actualment, permetria canvis de naturalea física en l'entorn.^{cita requerida}

Aberracions dels camps geomagnètics

Els camps magnètics terrestres són produïts naturalment, es creu que pel moviment continu del ferro fos en el núcleu terrestre. Este camp terrestre té una intensitat de fluix de l'orde dels 500 mg. Esta peculiaritat, unida a diversos fets, com l'increment de l'activitat sísmica a lo llarc de zones de falles, l'activitat elèctrica durant les tormentes i les característiques de certs minerals conductors en determinades àrees, induïxen provablement a un increment de l'intensitat del fluix geomagnètic. Certes persones en dany cerebral o hipersensibilidad dels seus lòbuls temporals poden ser més susceptibles d'experimentar successos paranormales. Estadísticament existix correlació entre els fenomens d'increment de l'activitat geomagnètica en experiències en familiars difunts. L'estructura de les construccions humanes i la geologia del lloc afecten indubtablement a determinada casuística.

Esta teoria ha segut corroborada sense molt èxit fora del món científic, relacionant-la generalment en la presència d'aigua, utilisant tècniques pseudocientíficas, com la radiestesia. No existix actualment evidencia en l'alteració del moviment de les péndoles radiestésicos produïda per l'existència o no de certs camps electromagnètics.^{cita requerida}

L'estudi Consistent magnetic-field induced dynamical changes in rabbit brain activity detected by recurrence quantfication analysis (2002), va revelar la relació entre els canvis de l'intensitat del fluix magnètic, de 2,5 gauss, i els canvis en l'activitat cerebral de varis conills, mediats directament pel N-metil-D-aspartato i els α(2)-adrenoreceptores cerebrals. Açò va ser provat usant un método no llineal d'anàlisis.

Telepatia i ones electromagnètiques de baixa freqüència

D'acort a Hoyt L. Edge i J. Finley Hurley, durant l'era soviètica molts científics afirmaven que els fenomens psi, en especial aquells de telepatia, tenien bases físiques. Ferdinando Cazzamali en els anys 20, per mig d'una série d'estudis efectuats, va alegar que els fenomens de telepatia succeïen per mig d'algun tipo de radiació electromagnètica. Ya que la comunicació telepática persistia despuix de colocar barreres com gàbies de Faraday, que teòricament devien bloquejar qualsevol tipo de fluix electromagnètic entre l'emissor i el receptor, la majoria dels parapsicòlecs varen rebujar esta teoria. Persinger, M. Kogan i atres científics varen alegar que un tipo de radiació electromagnètica de molt baixa freqüència (ELF), entre els 3 i 300 Hz, podrien tindre l'habilitat de penetrar estos obstàculs.

Orbes i la reflexió lumínica

La teoria parapsicológica definix l'existència d'orbes, un fenomen visual, com la manifestació evident de certes entitats en el fluix del espai-temps. La ciència ha demostrat que es deuen fonamentalment a un efecte òptic generat per la reflexió de la llum dels dispositius fotogràfics i de vídeo en partícules de diversa naturalea. Estes partícules són generalment pols, neu, gotes d'aigua i atres partícules en suspensió i moviment per l'aire.

L'existència d'este fenomen es produïx per tres factors fonamentals: La curta distància entre el dispositiu electrònic, l'intensa llum provinent del flash i el chicotet tamany de la partícula. La curta distància fa que l'incidència de la llum en la partícula siga major, el seu chicotet tamany impedix que l'aparat ho enfoque correctament, de modo que es genera un «efecte lupa» que incrementa d'en gran manera el tamany de la partícula. La forma del orbe és generalment circular, encara que açò dependrà de la forma de la pròpia partícula, per lo que existixen #variabilitat.

Investigació

La parapsicología és una pseudociencia; això és aixina perque quan les proves científiques no donen el resultat esperat s'ignoren, solament usant-se les favorables, encara que no es puguen refrendar o reproduir. Fòra d'açò no utilisa el método científic, encara que utilise ocasionalment #metodologia experimentals. En essència, i descartat el gran percentage de frau que assumix la pròpia parapsicología sobre els suposts fets que estudia, se centra en la possible existència de la percepció extrasensorial i la telepatia. També es podrien incloure en el camp de la parapsicología l'anàlisis d'experiències propenques a la mort o la telequinesis. No està demostrada l'existència de cap d'estos fenomens.

L'element psi

El psi és una entitat creada per a intentar comprendre la suposta mecànica dels fenomens parapsicológicos, entre els que s'inclourien la percepció extrasensorial, la telepatia, la clarividencia, la precognición, la psicoquinesis, els poltergeist, les experiències propenques a la mort, la mediumnidad, les experiències extracorpóreas o la sanación miraculosa.

Element psi
Percepció extrasensorial
Telepatia	Comunicació de cervell a cervell.
Visió remota	Conéixer un acontenyiment a distància sense tindre informació prèvia sobre ell o contacte per mig d'algun dels sentits convencionals al mateix.
Precognición	Conéixer un event futur sense tindre informació prèvia sobre ell o supondre-ho per conseqüències produïdes per causes naturals.
Retrocognición	Conéixer un event passat al contacte en un objecte representatiu sense obtindre informació prèvia sobre el mateix o supondre-ho per sentit comú.
Psicokinesis
Macropsicokinesis	Tindre influència d'algun tipo sobre objectes de gran tamany: Involuntària o inconscient com poltergeist Voluntària i conscient
Micropsicokinesis	Influència sobre events aleatoris o objectes de chicotet tamany.
Biopsicokinesis	Influencia sobre organismes biològics.

Vore també: Llistade poders psíquics.

Presència en institucions educatives

Existixen alguns programes d'investigació i inclús algunes #càtedra sobre parapsicología, com la de l'Universitat d'Edimburc, Gran Bretanya, i atres programes en universitats com l'Universitat Duke, EE. UU..^{cita requerida}

En 1953 en l'Universitat de Utrecht (Països Baixos) va crear una càtedra de parapsicología. En 1960, en l'Universitat de Leningrado (actual San Petersburgo, Rússia) va començar a funcionar un institut per a l'estudi dels efectes psíquics. En els Estats Units, en l'Universitat de #Virginia, es funda una càtedra de parapsicología. En 1976, Ramos Perera, president de la Societat Espanyola de Parapsicología, es va convertir en el primer professor de Parapsicología en l'Universitat Autònoma de Madrit.

La Parapsychological Association és l'associació professional de parapsicòlecs en Estats Units. Provablement el major respal rebut en la seua història va ocórrer en 1969, quan la American Association for the Advancement of Science (AAAS: associació nortamericana per a l'alvanç de la ciència) la va reconéixer com a membre de ple dret. Est és un dels arguments que solen aduir els partidaris de la parapsicología para afirma la serietat de la seua disciplina.

En l'immensa majoria dels països l'estudi de la parapsicología no forma part dels estudis reglats pels seus governs respectius. En tot cas i fòra de l'educació reglada, existixen certes institucions que impartixen formació en parapsicología.

Crítiques i #controvèrsia

No és una disciplina científica

La condició de pseudociència de la parapsicología es basa que l'us del método científic és necessari en la seua totalitat, i el mer us de «#metodologia experimentals» no és sinònim d'això ni suficient per a otorgar estatus científic a una disciplina. Aixina, l'investigació de la parapsicología no encaixa dins dels models teòrics estàndart acceptats ni per les ciències naturals ni en la psicologia, dins de les ciències socials. Es necessita, ademés, que la disciplina en qüestió, a partir del verdader i/o complet us del método científic produïxca alguna teoria (comprobable i per tant demostrador pel método científic) que puga relacionar-se en el cos de coneiximents científics actualment acceptats, és dir, que puga 'engranarse' en el restant dels coneiximents. Fins a la data, la parapsicología no ha produït cap teoria d'este tipo, per lo que en el seu estat actual és considerada una disciplina pseudocientífica. Adicionalment, tampoc s'ha provat l'existència de cap fenomen paranormal baix condicions controlades de laboratori. Els defectes metodològics proporcionarien la millor explicació per als aparents èxits experimentals, en lloc de les anómales explicacions oferides per molts parapsicòlecs.

No obstant, sistemes com l'hipnosis, anys arrere considerada com a part de lo paranormal, parapsicológico i anticientífico, hui en dia és acceptada per la ciència.^{cita requerida}

Crítiques

Artícul principal → Fundació Educativa James Randi.

En EE. UU. existix des de l'any 1996 la Fundació Educativa James Randi del ilusioniste i escèptic James Randi, dedicada a desemmaixquerar les falsetats entorn als suposts fenomens paranormales. La fundació ha vingut oferint la suma d'un milló de dólars de EE. UU. a qui conseguixca, baix condicions controlades de laboratori (i supervisades per la fundació), demostrar un sol fenomen paranormal com els anteriorment mencionats. Fins ara ningú ha pogut fer una demostració satisfactòria. Ya en 1964 James Randi, com a particular, havia oferit la suma de $ 1000 dólars de EE. UU. per a la mateixa finalitat, posteriorment ha aumentat eixe import a 10 000 dólars de EE. UU.

Els requisits per a reclamar este premi no són trivials; els precandidatos deuen passar una prova preliminar (que té menor importància que la prova formal) per a filtrar a candidats supostament prometedors de mers charradors. No obstant, fins a la data ningú ha conseguit superar les proves preliminars de la Fundació.

Vore també

• Fantasma
• Ectoplasma (parapsicología)
• Sessió espiritista
• Paranormal
• Estat de consciència
• Anex:Branques de la parapsicología

Enllaços externs

Escèptics

• Organisació James Randi.
• L'Ull Escèptic, revista del Centre Argentí per a l'Investigació i Refutació de la Pseudociencia.
• Círcul Escèptic.
• Bunge-Escepticisme 2.ª Part
• Organisació-Psíquics

Creents

• Pàgina web de la SEIP (Societat Espanyola d'Investigacions Parapsicològiques).
• «Escèptics i creents», artícul en el lloc web Formar-se.
• Institut Mexicà de Parapsicología.
• Escola de Parapsicologia, Ciències Afins i Desenroll Personal El Santuari