L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Precognició

(Redirigit des de «Precognición»)
«Premonició» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Premonició (desambiguació).

La precognició (del llatí prae-, "abans" i cognitio, "adquisició de coneiximent"), també cridada presciencia o premonició, és la suposta capacitat psíquica per a conéixer o vore events en el futur.[1]

Nostradamus és considerat un dels "adivinos" més coneguts en el món. Va escriure moltes de les seues visions en distints llibres.

De la mateixa manera que en atres fenomens paranormales, no hi ha evidència científica de que la precognició siga real i li la considera pseudociencia quan és presentada com a fàctica.[2][3][4] La precognició també violaria el principi de causalitat, el qual planteja que un efecte no pot ocórrer abans de la seua causa.[5][6]

Història

Antiguetat

Des de l'antiguetat, la precognició s'ha associat en estats de trance i somis involucrats en fenomens com la profecia i l'endevinació, aixina com les premonicions de vigília. Estos fenomens varen ser àmpliament acceptats i els informes han persistit a lo llarc de l'història, en la majoria dels casos apareixent com a somis premonitorios.[7]

Tals afirmacions de vore el futur sempre han tingut els seus crítics escèptics. Aristóteles va portar a terme una investigació sobre somis supostament profètics en el seu tractat De l'endevinació pel somi. En est afirma que, si be acceptava que "és prou concebible que alguns somis puguen ser símbols i causes [d'events futurs]", també creïa que "la majoria dels somis supostament cridats profètics, deurien classificar-se com a meres coincidències..." Mentres que Demócrito havia sugerit que les emanació d'events futurs podrien enviar-se de regrés al passat fins al somiador. Aristóteles va propondre que, més be, varen ser les impressions sensorials del somiador les que aplegaven a l'event.[8]

Sigles XVII-XIX

El terme "precognició" va aparéixer per primera volta en el sigle XVII, pero no es va tornar d'us comú entre els investigadors fins a molt més vesprada.[7]


Una de les primeres investigacions sobre afirmacions de precognició va ser publicada per el misionero P. P. Boilat en 1883. Va afirmar haver formulat una pregunta tácito a un mèdic bruix africà de qui desconfiava. Contràriament a les seues expectatives, el mèdic bruix li hauria donat la resposta correcta sense haver escoltat la pregunta.[7]

Principis del sigle XX

A principis del sigle XX, John William Dunne, un ingenier aeronàutic britànic, va experimentar varis somis que va considerar premonitorios. Va desenrollar tècniques per a registrar-los i analisar-los, identificant qualsevol correspondència entre les seues experiències futures i els seus somis registrats. Va informar de les seues troballes en el seu llibre de 1927 ___protected_title_0___. En ell alega que el 10% dels seus somis semblava incloure algun element d'experiència futura. També va persuadir a alguns amics per a que provaren l'experiment ells mateixos, en resultats variats. Dunne va concloure que els elements precognitivos en els somis són comuns i que moltes persones els tenen sense saber-ho.[9][10] També va sugerir que la precognició dels somis no feya referència a qualsevol tipo d'event futur, sino específicament a les experiències futures del somiador. Va ser dut a esta idea quan va descobrir que el somi d'una erupció volcànica semblava prevore no el desastre en sí, sino la posterior llectura errònea d'un relat inexacto en un periòdic. En 1932 va ajudar a la Societat per a l'Investigació Psíquica (SPR per les seues sigles en anglés) a realisar un experiment més formal, pero ell i l'investigador principal de la Societat, Theodore Besterman, no varen conseguir posar-se d'acort sobre l'importància dels resultats.[11][12] No obstant, el filòsof CD Broad va comentar que "l'única teoria que conec que sembla digna de consideració és la proposta pel Sr. Dunne en el seu Experiment en el temps".[13]

En 1932, el fill de Charles Lindbergh va ser seqüestrat, assessinat i enterrat entre arbres. Els sicòlecs Henry Murray i DR Wheeler varen posar a prova els somis precognitivos invitant al públic a informar sobre els somis sobre el chiquet. Es varen notificar un total de 1300 somis. Solament el cinc per cent va propondre al chiquet mort i solament 4 dels 1300 va imaginar l'ubicació de la tomba entre arbres. Esta proporció no és l'esperable per simple casualitat.[14]


El primer programa d'investigació organisat sobre precognició va ser instituït per Joseph Banks Rhine en la década de 1930 en el Laboratori de Parapsicología de l'Universitat Duke. Rhine va utilisar un método de emparejamiento d'elecció forçada en el que els participants endevinaven l'orde d'una baralla de 25 cartes, cada cinc de les quals tenia un de cinc símbols geomètrics. Encara que els seus resultats varen ser aparentment positius i inicialment varen obtindre certa acceptació acadèmica, més vesprada es va demostrar que els seus métodos eren defectuosos i els investigadors posteriors que varen utilisar procediments més rigorosos no varen poder reproduir els seus resultats. Les seues matemàtiques eren a voltes defectuoses, els experiments no eren doble cego o inclús necessàriament simple cego i algunes de les cartes que calia endevinar eren tan primes que el símbol podia vore's des de l'atre costat del material.[15][16][17]

Samuel G. Soal va ser descrit per Rhine com un dels seus crítics més durs, realisant molts experiments similars en resultats totalment negatius. No obstant, al voltant de 1940 va realisar experiments de PES d'elecció forçada en els que un subjecte intentava identificar quin de les cinc imàgens d'animals estava mirant un subjecte en una atra habitació. El seu eixercite en esta tasca va ser el mateix esperable per encert, pero quan els puntajes es varen comparar en la targeta que venia ___protected_title_1___ la targeta objectiu, tres dels tretze subjectes varen mostrar una taxa d'encerts molt alta.[18] Rhine va descriure llavors el treball de Soal com "una fita en el camp". No obstant, els anàlisis de les troballes de Soal, realisats varis anys despuix, varen concloure que els resultats positius eren més provablement el resultat d'un frau delliberat.[19] La controvèrsia va continuar durant varis anys més, fins que en 1978, l'estadístic Betty Markwick, buscant reivindicar a Soal, va descobrir que ell havia alterat les seues senyes. Els resultats experimentals originals no mostraven evidència de precognició.[20]

Finals del sigle XX

A mida que es va dispondre de tecnologia més moderna, es varen desenrollar tècniques d'experimentació més automatizado que no depenien del registre manual dels encerts i equivalència entre objectius i conjectura, i en les que els objectius podien provar-se a l'encert de forma més fiable i senzilla. En 1969, Helmut Schmidt va introduir l'us de generadors d'events aleatoris (REG) d'alta velocitat per a les proves de precognició, i també es varen portar a terme experiments en el Laboratori d'Investigació d'Anomalies d'Ingenieria de Princeton.[21] Una volta més, es varen trobar falles en tots els experiments de Schmidt, quan el sicòlec CEM Hansel va descobrir que no es varen prendre vàries precaucions necessàries per a impedir fraus.[22]

En 1963, el programa de televisió de la BBC, Monitor, va emetre un cridat de l'escritor JB Priestley a presentar experiències que desafiaren la nostra comprensió del Temps. Va rebre centenars de cartes en resposta i creïa que moltes d'elles descrivien somis precognitivos genuïns.[23][24]

En 2014, el locutor de BBC Radi 4, Francis Spufford, va revisar el treball de Priestley i la seua relació en les idees de JW Dunne.[25]

David Ryback, un sicòlec d'Atlanta, va utilisar un enfocament d'enquesta per mig de qüestionari per a investigar els somis precognitivos en estudiants universitaris. La seua enquesta en més de 433 participants va mostrar que 290 o el 66,9 per cent va informar alguna de forma de somi paranormal. Va rebujar molts d'estos informes, pero va afirmar que el 8,8 per cent de la població estava tenint somis precognitivos reals.[26]

GW Lambert, un exmiembro del Consell de la SPR, va propondre cinc criteris que devien complir-se ans que el relat d'un somi precognitivo poguera considerar-se creible:[7]

  1. El somi deu ser informat a un testic creible abans de l'event.
  2. L'interval de temps entre el somi i l'event deu ser curt.
  3. L'event deu ser inesperat en el moment del somi.
  4. La descripció deu ser d'un event destinat a ocórrer de forma lliteralment, i no simbòlica.
  5. Els detalls del somi i l'event deuen coincidir.

Sigle XXI

En 2011, el sicòlec Daryl Bem, professor emèrit de l'Universitat Cornell, va publicar troballes que mostren suposta evidència estadística de la precognició en un diari científic d'alt nivell, la Revista de Personalitat i Psicologia Social.[27] L'artícul va ser molt criticat i la crítica es va ampliar per a incloure la revista en sí i la validea del procés de revisió per parells en la mateixa.[28][29]

La controvèrsia pública sobre l'artícul va continuar fins que en 2012 es varen publicar els resultats d'un intent independent de reproduir els resultats de Bem, els quals varen ser negatius.[30][31][32][33][34]

Crítiques científiques

Les afirmacions de precognició estan, com qualsevol atra afirmació, obertes a la crítica científica. No obstant, la naturalea de la crítica deu adaptar-se a la naturalea de l'afirmació.[6]

Les afirmacions de precognició són criticades per dos motius principals:

  • No es coneix cap mecanisme científic que permeta la precognició. Sembla requerir acció a distància o efectes telepáticos, que són contraris les lleis científiques conegudes.[35]
  • Existix una gran cantitat de treball experimental sobre el tema que no obstant no ha produït evidència científica que sustente l'existència de la precognició.


En conseqüència, la precognició és àmpliament considerada una pseudociencia.[2][3][4]

Violació de les lleis de la naturalea

La precognició violaria el principi de causalitat, el qual establix que un efecte no ocorre abans que la seua causa.[5] L'informació que passa cap a arrere en el temps tindria que ser transportada per partícules físiques que facen lo mateix. L'evidència experimental de la física d'alta energia sugerix que açò no pot succeir. Per lo tant, no existix una justificació directa per a la precognició a partir de la física ".[36]

La precognició contradiu "la major part de la lliteratura sobre neurociència i psicologia, des de l'electrofisiologia i la neuroimagen fins als efectes temporals trobats en l'investigació psicofísica".[37] És considerada un deliri per la siquiatria convencional.[38]

El descobriment relativament nou d'evidència de retrocausalitat quàntica a voltes se sugerix com un possible mecanisme de precognició. No obstant, generalment se sosté que tal "rarea quàntica", inclús si es demostrara que existix, no pot transportar informació a un nivell macroscòpic.[39]

Explicacions alternatives

S'han propost varis processos sicològics coneguts per a explicar experiències d'aparent precognició. Estos inclouen:

  • Déjà vu o paramnesia identificativa, a on les persones evoquen un fals recort d'una visió que va ocórrer abans de l'event real.
  • Percepció inconscient, en la que les persones infieren inconscientment, a partir de senyes que han deprés de manera inconscient, que un event determinat provablement succeirà en un context determinat. Quan ocorre l'event, el coneiximent anterior sembla haver segut adquirit sense l'ajuda de canals d'informació reconeguts.
  • Profecia autocumplida i promulgació inconscient, a on les persones inconscientment provoquen events que prèviament havien imaginat.
  • Biaix de memòria, a on les persones distorsionen selectivament experiències passades per a que coincidixquen en events posteriors.[17] En un experiment, es va demanar als subjectes que escrigueren els seus somis en un diari. Açò va impedir l'efecte de memòria selectiva i els somis ya no semblaven precisos sobre el futur.[40]
  • Coincidències, a on casos aparents de precognició de fet sorgixen de la llei dels grans números.[41][42]
  • Modernisació, que implica l'adaptació a posteriori d'un event per a que encaixe en una predicció anterior imprecisa. La modernisació proporciona una explicació de la suposta precisió de la vagues prediccions de Nostradamus. Per eixemple, el quartet I: 60 diu "Un governant naixcut prop d'Itàlia... És menys un príncip que un carnicero". Es pot interpretar que la frase "prop d'Itàlia" cobrix un ranc geogràfic molt ampli, i Nostradamus no proporciona detalls sobre l'época en que viurà este governant. Per esta vaguetat i a la flexibilitat de l'adaptació, alguns han interpretat esta cuarteta com una referència a Napoleón, pero uns atres com una referència a l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Fernando II, i uns atres més com una referència a Hitler.[43]

Vore també

Referències

  1. ↑ «¿Existix la percepció extrasensorial?» (en és). BBC News Món. Consultat el 7 de setembre de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 Alcock, James. (1981). ___protected_title_5___ Pergamon Press. pp. 3–6. (en anglés) ISBN 978-0080257730
  3. ↑ 3,0 3,1 Zusne, Leonard; Jones, Warren H. (1989). ___protected_title_6___. (en anglés) Lawrence Erlbaum Associates, Inc. p. 151. ISBN 978-0-805-80507-9
  4. ↑ 4,0 4,1 Ciccarelli, Saundra I; Meyer, Glenn E. ___protected_title_7___. (2007). Prentice Hall Higher Education. p. 118. (en anglés) ISBN 978-0136030638 "Precognition is the supposed ability to know something in advance of its occurrence or to predict a future event."
  5. ↑ 5,0 5,1 Bunge, Mario. (1983). ___protected_title_8___. (en anglés) Springer. pp. 225–226. ISBN 978-9027716347
  6. ↑ 6,0 6,1 Hyman, Ray (2007). «Evaluating Parapsychological Claims», Robert J. Sternberg (ed.). Critical Thinking in Psychology (en en), Cambridge University Press, p. 217. ISBN 978-0-521-60834-3.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Inglis, Brian (1985). Science and Parascience: A History of the Paranormal, 1914-1939 (en en), Royal National Institute for the Blind.
  8. ↑ Aristotle. (350 BC). On Prophesying by Dreams. Trans. J.I. Beare, MIT. (Data d'accés 5 de setembre de 2018).
  9. ↑ Dunne, John William (1986). Un experiment en el temps (en és).
  10. ↑ Flew, Antony; "The Sources of Serialism___protected_title_1___Philosophy and Psychical Research___protected_title_2___
  11. ↑ Brian Inglis; ___protected_title_3___. (en anglés) Paladin (Grafton), 1986, p.92.
  12. ↑ Dunne (1927), 3rd Edition, Faber, 1934, ___protected_title_4___. (en anglés)
  13. ↑ C. D. Broad; "The Philosophical Implications of Foreknowledge", ___protected_title_5___, Vol. 16, Knowledge and Foreknowledge (1937), pp. 177–209 (en anglés)
  14. ↑ (1937).«A Note on the Possible Clairvoyance of Dreams».Journal of Psychology.3(2)
    309–313.doi:10.1080/00223980.1937.9917500.
  15. ↑ Harold Gulliksen. (1938). ___protected_title_0___. (en anglés)American Journal of Sociology. Vol. 43, No. 4. pp. 623–634.
  16. ↑ Wynn, Charles M.; Wiggins, Arthur W. (2001). Quàntum Leaps in the Wrong Direction: Where Real Science Ends-- and Pseudoscience Begins (en en), Joseph Henry Press, p. 151. ISBN 978-0-309-07309-7.
  17. ↑ 17,0 17,1 Hines, Terence (2003). Pseudoscience and the Paranormal (en en), Prometheus Books, p. 78-81. ISBN 978-1-57392-979-0.
  18. ↑ Caramullen, Andrew M. (1988). Facts, Fallacies and Frauds in Psychology (en en), Unwin Hyman, pp. 175–180. ISBN 978-0-04-445289-8.
  19. ↑ Hyman, Ray (2007). «Evaluating Parapsychological Claims», Robert J. Sternberg (ed.). Critical Thinking in Psychology (en en), Cambridge University Press, pp. 219–223. ISBN 978-0-521-60834-3.
  20. ↑ Betty Markwick. (1985). ___protected_title_2___. In Paul Kurtz. ___protected_title_3___. (en anglés) Prometheus Books. pp. 287–312. ISBN 0-87975-300-5
  21. ↑ «The lab that asked the wrong questions».Nature.446(7131)
    10–11.doi:10.1038/446010a.
  22. ↑ C. E. M. Hansel. (1980). ESP and Parapsychology: A Critical Re-Evaluation. (en anglés) Prometheus Books. pp. 222–232. Hansel found that in the experiments of Schmidt there was no presence of an observer or second-experimenter in any of the experiments, no counterchecking of the records and no separate machines used for high and low score attempts.
  23. ↑ Brian Inglis; The Paranormal: An Encyclopedia of Psychic Phenomena. (en anglés) Paladin (Grafton), 1986, p.90.
  24. ↑ Man and Clave: Priestley (1964). P. 76
  25. ↑ Francis Spufford, "I Have Been Here Before", Sunday Feature, BBC Radi 3, 14 de setembre de 2014.
  26. ↑ Ryback, David, PhD. "Dreams That Came True". (en anglés) New York: Bantam Doubleday Dell Publishing Group, 1988.
  27. ↑ «Feeling the future: experimental evidence for anomalous retroactive influences on cognition and affect.».Journal of Personality and Social Psychology.100(3)
    407–25.doi:10.1037/a0021524.Consultat el 10 de setembre de 2013.
  28. ↑ James Alcock, Back from the Future: Parapsychology and the Bem Affair [1] archivat en Wayback Machine., Març/Abril de 2011 Skeptical Inquirer, 6 de giner de 2011.
  29. ↑ «[2]» (en en).
  30. ↑ (2011).«A Bayes factor fique-analysis of Bem's ESP claim».Psychonomic Bulletin & Review.18(4)
    682–689.doi:10.3758/s13423-011-0088-7.
  31. ↑ Bem. «Response to Alcock's "Back from the Future: Comments on Bem"». Consultat el 31 de giner de 2012.
  32. ↑ Alcock. «Response to Bem's Comments». Consultat el 31 de giner de 2012.
  33. ↑ (2012).«Correcting the past: Failures to replicate psi».Journal of Personality and Social Psychology.103(6)
    933–948.doi:10.1037/a0029709.
  34. ↑ Frazier. «Failure to Replicate Results of Bem Parapsychology Experiments Published by Same Journal». csicop.org. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2017. Consultat el 7 d'agost de 2013.
  35. ↑ Wynn & Wiggins (2001), p. 165.
  36. ↑ Taylor, John. (1980). Science and the Supernatural: An Investigation of Paranormal Phenomena Including Psychic Healing, Clairvoyance, Telepathy, and Precognition by a Distinguished Physicist and Mathematician. Temple Smith. p. 83. ISBN 0-85117-191-5.
  37. ↑ (2014).«We Should Have Seen This Coming».Frontiers in Human Neuroscience.8doi:10.3389/fnhum.2014.00332.
  38. ↑ «Loss of Control Increases Belief in Precognition and Belief in Precognition Increases Control».PLOS ONE.Public Library of Science (PLoS).8(8)ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0071327.
  39. ↑ Merali, Zeeya. "Back From the Future". Discover, abril de 2010. (consultat el 5 de setembre de 2018).
  40. ↑ Alcock, James E. (1981). Parapsychology: Science or Magic?: a psychological perspective, Oxford: Pergamon Press. ISBN 978-0-08-025773-0. via Hines (2003).
  41. ↑ Wiseman, Richard. (2011). Paranormality: Why We See What Isn't There. (en anglés) Macmillan. pp. 163-167. ISBN 978-0-230-75298-6
  42. ↑ Sutherland, Stuart. (1994). Irrationality: The Enemy Within. pp. 312–313. (en anglés) Penguin Books. ISBN 0-14-016726-9
  43. ↑ «Premonition! Foreseeing what cannot be seen.».Skeptical Inquirer.43(4)
    17–20.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Precognició&oldid=1486582»