Acció a distància
La acció a distància és una característica de les descripcions prerrelativistas dels camps de forces de partícules que interactuen entre sí. Esta propietat implica que per a cada instant de temps les forces sobre una partícula concreta deguda a atres partícules depén de les posicions d'eixes atres partícules en el mateix instant, com si la força "es transmetera instantàneament" o existira una "acció a distància" per part de les atres partícules.[1] El principi de localitat és una propietat de les teories físiques a on no pot donar-se l'acció a distància en cap de les seues formes
Acció a distància i relativitat del temps
[editar | editar còdic]Actualment es coneix que les teories que tenen la propietat d'acció a distància, no són una descripció adequada de la realitat i com molt solament una aproximació convenient en el cas de partícules que es mouen en velocitats molt menors que la velocitat de la llum. Açò es deu al caràcter relatiu del temps. Més explícitament, el caràcter probadamente relatiu del temps medit per diferents observadorés en diferents estats de moviment, implica que no pot existir una assignació objectiva de l'instant de temps a tots els events, que siga vàlida per a tots els observadors al mateix temps. Eixa dificultat implica que no és possible expressar la força en térmens sol de les posicions de les partícules en un instant, perque eixes posicions i el propi instant són relatius a cada observador. Si té que existir una descripció vàlida per a tots els observadors i per tant covariant llavors esta descripció no pot basar-se solament en la posició en cada instant de les partícules, i per tant, no pot ser vàlida una teoria en acció a distància.
No obstant, fins a finals de el XIX l'acció a distància es va considerar una propietat perfectament acceptable. La diferència de temps medits per diferents observacions realisades en la tecnologia de l'época casi no era mesurable i per tant, la descripció per mig d'acció a distància era compatible en les senyes experimentals, que en general contenien errors aleatoris deguts a atres factors, i per tant el caràcter relatiu del temps no s'havia pogut medir adequadament.
Solució relativista
[editar | editar còdic]La teoria de la relativitat soluciona el problema, fent que les forces en un instant depenguen de les posicions anteriors de les partícules, com si l'efecte de les atres partícules necessitara un temps per a aplegar fins a la partícula afectada per elles. Un cas típic d'esta descripció són els potencials retardados de Liénard-Wiehert per al camp electromagnètic. Una interpretació possible d'estes descripcions és que els camps de força no són mers artificios, sino realitats físiques dotades d'energia i moment llineal que es propaguen a una velocitat finita per l'espai. En teoria quàntica de camps esta interpretació va més llunt i es considera que el camp de fet està format per partícules bosónicas que es desplacen a velocitat finita, per lo que en esta teoria no existix una diferència essencial entre les partícules interactuantes i el camp de forces per mig del qual interactuen, sent descrites abdós tipos d'entitats físiques per mig d'un formalisme similar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Landau & Lifshitz, 1992, p. 1-3
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Landau & Lifshitz, Teoria clàssica dels camps, Ed. Reverté, ISBN 84-291-4082-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acción a distancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.