Principi de localitat

En física, el principi de localitat establix que dos objectes alluntats un d'un atre no poden influir-se mútuament de manera instantànea, de manera que donat un curt interval de temps cada objecte només pot ser influït pel seu entorn immediat o entorn local. En térmens estrictes, una interacció física que satisfà el principi de localitat, només pot relacionar dos events en l'espai-temps tals que cada u d'ells estiga dins del doble con de llum de l'atre, és dir, el principi de localitat implica que l'influència o causa es propaga a una velocitat menor o igual que la velocitat de la llum.

En paraules d'Albert Einstein sobre este principi,

la següent idea caracterisa l'independència relativa d'objectes que estan molt alluntats un d'un atre en l'espai (A i B): una influència externa en A no pot influir directament sobre B; açò és conegut com el principi d'acció local, i és amprat una i una atra volta en teoria de camps. Si suprimírem per complet est axioma, resultaria inviable l'idea de l'existència de sistemes semicerrados, i no podríem postular lleis que es pogueren comprovar experimentalment en el sentit acceptat.

Albert Einstein2

320 - 324.

Einstein estén el concepte del principi de Localitat, este no solament es llimita al camp d'acció a distància vistes en la gravetat o la força electromagnètica, sino que realisa una extensió de l'axioma en un concepte "a priori" que indica que cap influència externa o aliena a un objecte A que es trobe lo suficientment alluntat d'un atre objecte B, podria afectar-ho. De modo que el principi de localitat és un axioma que no solament pren en conte l'acció a distància, sino l'univers de factors possibles que poder violar-ho, dins de la qual cosa Einstein va observar lo que va cridar "acció fantasmal a distància", en clara referència al comportament observat en les partícules someses a entrelazamiento quàntic, la qual cosa seria una extensió de la simple acció a distància

Segons Einstein, de trencar-se per complet l'axioma (referint-se al principi més la seua extensió, allò que crida "principi d'acció local" de la teoria de camps), significaria que no existirien sistemes semicerrados, res seria "independent", significaria que l'Univers seria un solament en essència, puix el mateix àtom que pot estar "ací", be podria trobar-se a l'atre costat de l'univers, la localitat perdria sentit, i junt en ella, les lleis de l'Univers, l'univers ben poguera ser un quant i dins d'este quant trobar-se totes les possibilitats de manera superposta.

Localitat en mecànica clàssica

En la teoria newtoniana de la gravitació s'aprecia per eixemple que la posició d'un planeta afecta immediatament al restant d'astres, encara que estiguen a anys llum de distància. És dir, en la seua formulació original dita llei presentava una acció a distància, del tipo que la teoria de la relativitat d'Einstein exclouria com a possible. Aixina, en el XVII la llei de la gravitació universal de Newton va ser formulada en térmens de "acció a distància", violant aixina el principi de localitat.

És inconcebible que la matèria inanimada, sense la mediació d'alguna cosa més que no és material, puga afectar i operar sobre atres ents materials sense contacte mutu ... Que la gravetat dega ser innata, inherent i essencial a la matèria, de modo que un cos puga actuar sobre un atre a una distància a on preval un buit, sense la mediació de qualsevol atra cosa, a través del com l'acció i força d'un objecte pot ser transmés a un atre, és per a mi un absurt tan gran que crec que cap home entés en matèria filosòfica, puga tindre la facultat de pensar que alguna volta puga aplegar a explicar-se. La gravetat deu ser causada per un agent que actua constantment d'acort en certes lleis, pero si este agent és material o immaterial, ho deixe a consideració del llector.

-Isaac Newton, Cartes a Bentley, 1692/3

La llei de Coulomb de les forces elèctriques inicialment es va formular també com una acció a distància, encara que més vesprada per a casos dinàmics esta llei va ser esmenada per les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme que sí obedixen la localitat.

Localitat en mecànica relativista

El principi de localitat tal com va ser formulat per Einstein pretenia eliminar explícitament la possibilitat de qualsevol acció a distància. Einstein i atres científics coincidien que este tipo de fenomens era contradictori en l'existència d'una velocitat finita màxima per a velocitats de propagació de senyals materials, les quals devien propagar-se com a molt a la velocitat de la llum. Este últim fet era una conseqüència de l'hipòtesis de que l'espai-temps té una geometria pseudoeuclídea o minkowskiana.

Einstein va tractar de reformular les lleis físiques d'una manera que obediren al principi de localitat. Més vesprada es va conseguir produir una teoria alternativa de la gravitació, la relativitat general, que també obedix al principi de localitat. La teoria de la relativitat general va ser formulada per a excloure l'acció a distància per lo que la teoria de la relativitat és l'únic model físic que exclou per complet violacions del principi de localitat. En térmens formals el principi de localitat implica que només aquells events dins del passat causal d'un event poden influir-li:

No obstant, un desafiu diferent al principi de localitat va sorgir posteriorment de la teoria de la mecànica quàntica, que el propi Einstein havia ajudat a crear.