Nostradamus

Nostradamus

Michel de Nostredame (Saint-Rémy-de-Provence, Provença-Alps-Costa Blava, 14 de decembre de 1503-Salon-de-Provence, Provença-Alps-Costa Blava, 2 de juliol de 1566), latinizado normalment com Nostradamus, fon un boticario francés i supost endevine, més conegut pel seu llibre Els Prophéties (en espanyol, Les Profecies), una colecció de 942 cuartetas poètiques que supostament prediuen el futur. El llibre es va publicar per primera volta en 1555.

La família de Nostradamus era originalment judeua, pero s'havia convertit al catolicisme ans que ell naixquera. Va estudiar en l'Universitat de Aviñón, pero es va vore obligat a deixar els seus estudis despuix de poc més d'un any quan l'universitat va tancar per un brot de pesta. Va treballar com boticario durant varis anys abans d'ingressar a l'Universitat de Montpeller, en l'esperança d'obtindre un doctorat, pero va ser casi immediatament expulsat en acabant de que es va descobrir el seu treball com boticario (un comerç manual prohibit pels estatuts universitaris). Es va casar per primera volta en 1531, pero la seua esposa i els seus dos fills varen morir en 1534 durant un atre brot de pesta. Va treballar junt a atres meges contra la plaga abans de tornar a casar-se en Anne Ponsarde, en qui va tindre sis fills. Va escriure un almanac per a 1550 i, com a resultat del seu èxit, va continuar escrivint-ho per als anys futurs mentres començava a treballar com astrólogo per a varis clients rics. Catalina de Médici es va convertir en una de les seues principals partidàries. Els seus Els Prophéties, publicades en 1555, es varen basar en gran mida en precedents històrics i lliteraris i varen rebre inicialment una recepció mixta. Va sofrir de gota severa cap al final de la seua vida, malaltia que finalment li va provocar un edema. Va morir el 2 de juliol de 1566. Molts autors populars han contat llegendes apócrifas sobre la seua vida.

En els anys transcorreguts des de la publicació de 'Els Prophéties', Nostradamus ha atret a un gran número de partidaris que, junt en gran part de la prensa popular, li atribuïxen haver predit en precisió molts dels successos mundials més sonats. La majoria de les fonts acadèmiques rebugen l'idea de que Nostradamus tinguera habilitats profètiques sobrenaturals genuïnes i sostenen que les associacions entre els successos mundials i els seus cuartetas són resultat de rumors o males traduccions (a voltes delliberades). Estos acadèmics argumenten que les prediccions de Nostradamus li han segut atribuïdes posteriorment o són característicamente vagues, lo que significa que podrien aplicar-se a pràcticament qualsevol event i són inútils per a determinar si el seu autor tenia algun poder profètic real. També senyalen que les traduccions a l'anglés dels seus cuartetas són casi sempre de molt mala calitat, basades en manuscrits posteriors, produïts per autors en poc coneiximent del francés del sigle XVI i en freqüència mal traduïdes deliberadament per a fer que les profecies encaixen en qualsevol succés que el traductor va creure que havien predit.

Biografia

Infància

Nostradamus va nàixer el 14 de decembre de 1503 en Saint-Rémy-de-Provence, Provença, França, a on encara existix el seu lloc de naiximent, i es va batejar Michel. Va ser un d'a lo manco nou fills del notari Jacob (o Jacques) de Nostredame i Reynière, neta de Pierre de Saint-Rémy que va treballar com a mege en Saint-Rémy. La família de Jaume havia segut originalment judeua, pero el seu pare, Cresquas, un comerciant de grans i diners en sèu en Aviñón, s'havia convertit al catolicisme entre 1459–60, prenent el nom cristià "Pierre" i el llinage "Nostredame" (Nostra Senyora), la santa en el dia de la qual va fer la seua conversió solemne. L'antepassat més antic que pot identificar-se en el costat patern és Astruge de Carcassona, que va morir al voltant de 1420. Els germans coneguts de Michel inclouen Delphine, Jean (c. 1507–77), Pierre, Hector, Louis, Bertrand, Jean II (naixcut en 1522) i Antoine (naixcut en 1523). Poc més se sap sobre la seua infància, encara que hi ha una tradició persistent de que va ser educat pel seu besyayo matern, Jean de St. Rémy, que es veu socavada pel fet de que este últim desapareix del registre històric despuix de 1504, quan el chiquet tenia només un any d'edat.

Época d'estudiant

A l'edat de 15 anys, Michel va ingressar en l'Universitat de Aviñón, en França. Per a estudiar el bachillerat. Despuix d'un any, va conseguir acreditar el trivium ―unió existent en l'época medieval de tres matèries: gramàtica, retòrica i llògica―, temps despuix del qual es va vore en la necessitat de buscar una nova institució a on continuar els seus estudis a causa de la clausura de Aviñón per l'epidèmia de pesta negra persistent durant eixa época. Anys despuix, va ingressar a l'Universitat de Montpeller per a estudiar Medicina, pero va ser expulsat de l'escola de medicina quan es va descobrir que era boticario ya que el treball estava prohibit per als estudiants. Va terminar els seus exàmens de bachillerat en 1525.

L'aparició de la pesta bubónica va interrompre novament els seus estudis, i es va vore obligat a viajar per tota França assistint els malalts a través de l'estructuració de millors dietes en l'alimentació i vestimenta de llit, aigua i passadiços ben asear.

Mentres es trobava viajant va trobar i va intercanviar informació en varis doctors, alquimistes, cabalistas i místics renaixentistes en la clandestinitat. Els seus coneiximents com apotecario li varen anar d'utilitat per a crear la «píndola rosa», la qual va ser molt aclamada en l'época per oferir una solució mèdica per a la pesta en contindre aparentment una forta dosis de vitamina C.

En 1530, va retornar a Montpeller per a rebre el seu doctorat, pero la conservadora de l'universitat ho va expulsar en descobrir el seu anterior ofici com boticario, una ocupació estrictament prohibida pels estatuts de l'universitat.

Despuix de la seua expulsió, Michel va tornar a eixercir els seus coneiximents com boticario en una societat atemorisada per l'existent epidèmia de pesta.

Primer matrimoni

En 1531, Michel va ser invitat pel mege Giulio Cessara Scaligero (conegut com Juliol César Escalígero en la tradició lliterària espanyola) per a acodir al poble d'Agen, a on desposó a una dòna el nom de la qual es troba encara baix disputa ―es discutix entre Anna de Cabrejas (una jove catalana, de Perpinyà) i Henriette d'Encausse―, en la qual va tindre dos fills. En 1537 varen morir la seua esposa i els seus dos chiquets, presumiblement a causa de la pesta bubónica. En eixe moment, Escalígero va tindre una disputa en ell, i les autoritats de l'Iglésia li varen solicitar enfrontar-ho a l'Inquisició en Toulouse per un descortés comentari fet sobre la realisació d'una estàtua de la Verge María.

En 1545, va acodir, en el físic Louis Serre, a combatre un brot de pesta en la comunitat de Marsella, per a després continuar en el seu intent per l'erradicació de la mateixa en les regions de Salon-de-Provence i Aix-en-Provence, sent la primera a on establiria la seua residència, la qual habitaria fins a la seua mort.

Segon matrimoni

En establir-se en Salon-de-Provence, en 1547 desposó a una viuda adinerada cridada Anne Ponsarde Gemelle. Durant este periodo, Michel va començar a alluntar-se de la Medicina per a acostar-se a lo amagat. En la seua suposta habilitat per a prevore el futur, va escriure una série d'almanacs anuals (sent el primer publicat en 1550), a on va començar a utilisar la versió llatina del seu nom autèntic, referint-se ara com Nostradamus. Va ser gràcies al seu èxit que es va vore motivat a continuar redactant en major freqüència dites publicacions.

Relació en l'aristocràcia

Despuix de l'exitós serial de publicacions profètiques, moltes persones provinents d'alluntades regions franceses varen començar a contactar a Nostradamus en tal de conéixer lo que els depararia en la seua vida futura a través dels #horòscop. Pel creixent número de clients, va decidir iniciar un proyecte, consistent en escriure un llibre de 1000 redondillas, conegudes com «centurias», les quals consistien en versos profètics a on estenia l'informació continguda en els seus anteriors almanacs. No obstant, en l'intenció d'evitar una polèmica que conduïra a possibles enfrontaments en l'Inquisició, va inventar un método per a enfosquir les profecies del llibre utilisant jocs de paraules i mesclant idiomes, tals com provençal, grec, llatí, italià, hebreu i àrap.

En ser publicada la seua màxima obra escrita baixe el nom de Les profecies, molts varen escomençar a criticar el seu contingut, argumentant que constituïa informació obtinguda del dimoni, i classificant a Nostradamus com hereje. Contràriament, certs sectors socials varen recolzar la publicació, otorgant-li un distintiu d'importància espiritual, en considerar l'obra com una post-bíblia autèntica.

Catalina de Médici ―esposa del rei francés Enrique II― es va pronunciar com una de les més grans admiradores de Nostradamus, despuix de llegir cada u dels seus almanacs publicats. Debido a ello, ho va invitar a París per a preguntar-li sobre el futur dels seus fills a través d'horòscops.

Últims anys i mort

En els seus últims anys en Salon de Provence, Nostradamus sofria d'insuficiència cardíaca, artritis i gota.

Cap a 1566, la gota es va convertir en un edema cardiopulmonar, que li causaria la mort. A finals de juny de 1566, va fer cridar al notari Roche per a redactar el seu testament. En amanecer del 2 de juliol de 1566, el seu secretari, Jean de Chavigny, ho va trobar mort, d'un atac cardíac.

Ací descansen els restants mortals del #ilustre Michel Nostradamus, l'únic home digne, en opinió de tots els mortals, d'escriure en ploma casi divina, baixe l'influència dels astres, el futur del món.

Aixina resa l'epitafi de Nostradamus, les primeres profecies del qual ya li havien otorgat certa fama.

Obres principals de Nostradamus

• 1545: Interpretation dones hyeroglyphes d'Horapollo, inèdit.
• 1550-1567: Almanachs, Presages and Pronostications.
• 1554: Ein Erschrecklich und Wunderbarlich Zeychen..., Núremberg.
• 1555: Els propheties (Primera part), Lió.
• 1556: Traité dones fardements et confitures, Lió.
• 1557: Els propheties (segona part), Lió.
• 1557: Paraphrase de C. Galien sur l'exhortation de Ménodote.
• 1566: Lettre de Maistre Michel Nostradamus, de Salon de Craux en Provence, A la Royne mere du Roy.
• 1568: Els propheties (tercera part)

Profecies de Nostradamus

Va haver biografies de Nostradamus que afirmen que temia ser perseguit de herejía per l'Inquisició, ya que molts uns atres, els qui havien publicat idees polèmiques en aquells temps, havien segut duts a juí.

Segons alguns «intérprets» de Nostradamus, per esta raó va decidir tornar les seues cuartetas extremadament crípticas, en omissions de paraules clarificadoras que tal volta servien per a respectar la mètrica de la poesia, en alusions, en autorreferencia a atres parts de la profecia, en frases enigmàtiques, en #apòcops, metátesis i breus #anagramas. Les cuartetas estan carregades de metàforas i de paraules gregues i llatines empleades en un modo molt particular de Nostradamus.

Provablement per l'obscuritat de les seues cuartetas profètiques, estes han perdurat per sigles i han segut a sovint interpretades de manera distinta per diferents escritors a lo llarc dels anys. Molts llibres han segut escrits basant-se en estes vàries interpretacions, a pesar de que les diverses «llectures» del seu material han variat d'una publicació a una atra.

Preparació i métodos per a la profecia

Els seus estudis mèdics varen incloure escrits fets per Alberto Magne, Teofrasto Paracelso i Cornelio Agrippa.

També va usar una tècnica de Branchus, el profeta délfico de Grècia, que consistia en assentar-se sobre un trípode de bronze i contemplar l'interior d'un bol de bronze ple en aigua, varis olis i espècies.

He buidat tota la meua ànima, cervell i cor de tota preocupació i he conseguit un estat de tranquilitat i quietud de la ment, els quals són requisits per a predir a través del trípode de bronze.

Carta de Nostradamus al rei Enrique II de França

.

Nous descobriments sobre Els Prophèties

L'especialiste en la seua obra i vida, Peter Lemesurier, en el seu llibre Nostradamus, bibliomancer: the man, the myth, the truth, demostra cóm gran part de la seua obra profètica són paráfrasis de coleccions d'antigues profecies apocalípticas (principalment basades en la Bíblia), complementades en referències als acontenyiments històrics i les #antologia de presagios, i després les proyecta en el futur, en part en l'ajuda de la comparativa de l'horòscop. D'ahí les moltes prediccions que impliquen figures antigues com Sila, Cayo Mario, Nerón i uns atres, aixina com les seues descripcions de les «batalles en els núvols» i «granotes caent del cel».

Les seues fonts històriques inclouen passages fàcilment identificables de Tito Livio, Suetonio, Plutarco i d'historiadors clàssics, aixina com dels cronistes medievals, com Geoffrey de Villehardouin i Jean Froissart. Moltes de les seues referències astrológicas es prenen casi paraula per paraula del Livre de l'estat et mutations dones temps de Richard Roussat.

Una de les seues principals fonts profètiques era, evidentment, el Mirabilis Liber de 1522, que contenia una série de profecies per Pseudo-Metodio, la Sibila Tiburtina, Joaquín de Fiore, Savonarola i uns atres (la seua Prefacio conté 24 cites bíbliques, totes menys dos en l'orde utilisat per Savonarola). Este llibre va tindre un èxit considerable en la década de 1520, quan va passar per mija dotzena d'edicions, pero no va eixercir gran influència, segurament degut a que el seu text estava escrit en la seua majoria en llatí, escritura gòtica i moltes abreviatures difícils. Nostradamus va ser un dels primers en tornar a parafrasear estes profecies en francés, lo que pot explicar la seua popularitat. cal senyalar que les opinions modernes de plagi no s'aplicaven durant el XVI. Autors freqüentment copiaven i parafraseaban passages sense el reconeiximent dels seus autors, especialment dels clàssics. L'última investigació sugerix que ell pugues de fet haver utilisat bibliomancia.

Crítiques

Els crítics sostenen que la seua reputació com a profeta ha segut construïda per intérprets dels nostres temps, que fan calçar les seues paraules en fets que ya s'han verificat o que són tan propencs que poden ser considerats com a inevitables, un procés conegut com «precognición retroactiva». Hi ha els qui sostenen que cap cuarteta de Nostradamus ha segut interpretada ans que un determinat acontenyiment previst per esta s'haja complit, o són de significat molt genèric (per eixemple: "en algun lloc d'Occident hi haurà un incendi, en Orient començarà una guerra espantosa"). Inclús existixen famosos eixemples dins de Els Propheties que atentarien contra la capacitat profètica de Nostradamus. Per eixemple, la més famosa de les cuartetas, la 72 de la centuria 10:

L'any mil noucents noranta (i) nou, sèt mesos,
del cel vindrà un gran rei de terror,
per a resucitar al gran rei de Angoulmois
abans, despuix Mart regnar per fortuna.

L'especialiste en la seua vida i obra, Peter Lemesurier, va aplegar a la conclusió de que Nostradamus no va ser profeta ni clarividente, sino simplement un ocultiste que va amprar varis métodos arcanos per a enfosquir les profecies del Mirábilis liber i successos passats.

Una bona demostració d'este sistema de predicció flexible consistix en prendre estrofes escrites per poetes o compositors moderns (per eixemple, de Bob Dylan) i mostrar cóm semblen igualment «profètiques». Es poden usar una série de trucs per a fer profecies, tals com fer profecies ambigües, profetizar fets que solen ocórrer a sovint, etcétera.^{cita requerida}

Alguns escritors creuen que Nostradamus no escrivia com a profeta,^{cita requerida} sino que comentava successos que pertanyien als seus temps, pero ―per a evitar persecucions― escrivia de manera elusiva i utilisant un llenguage críptico i metafòric. Açò seria semblat a l'interpretació preterística del Apocalipsis de Juan; tal volta volia simplement escriure a propòsit de fets contemporàneus, pero en el passar del temps les seues escritures varen ser interpretades com a profecies.

La major part de les cuartetas tracten sobre desastres de varis tipos, que inclouen epidèmies, terremots, guerres, inundacions, assessinats, sequies, batalles i atres temes pareguts. Algunes profecies són genèriques, sense precisar llocs i dates; unes atres semblen tractar-se d'un personage o d'un menut grup de persones. Algunes es referixen a un sol poble o ciutat i unes atres enumeren poblacions diferents.

Vore també

• Bava Vanga
• Karl Ernst Krafft
• Nostradamus en la cultura popular
• Nostradamus (película)
• Profecies de sant Malaquías
• Vaticinis de Nostradamus

Bibliografia

• Benazra, Robert (1990): Répertoire chronologique nostradamique: 1545-1989. Éd. la Gran Conjonction. ISBN 978-2-85707-418-2.
• Brind'Amour, Pierre (1993): Nostradamus astrophile: els astres et l'astrologie dans la vie et l'œuvre de Nostradamus. Otawa (Canadà): Presses de l'Université d'Ottawa. ISBN 978-2-252-02896-4.
• Brind'Amour, Pierre (1996): Els premières centuries, ou, Prophéties (édition Macé Bonhomme de 1555). París: Librairie Droz. ISBN 978-2-600-00138-0.
• Chevignard, Bernard (1999): Présages de Nostradamus. Seuil. ISBN 978-2-02-035960-3.

• Chomarat, Michel; i Laroche, Jean-Paul (1989): Bibliographie Nostradamus: XVIe-XVIIe-XVIIIe siècles. Koerner. ISBN 978-3-87320-123-1.
• Clébert, Jean-Paul (2003): Prophéties de Nostradamus: els centuries: texte intégral (1550-1568). Relié. ISBN 978-2-914916-35-6.
• Dupèbe, Jean (1983): Lettres inédites. París: Librairie Droz. ISBN 978-2-600-03107-3.
• Gruber, Elmar R. (2003): Nostradamus: Sein Leben, sein Werk und die wahre Bedeutung seiner Prophezeiungen. Scherz Verlag GmbH. ISBN 978-3-502-15280-4.
• Lemesurier, Peter (1999): The Nostradamus encyclopedia: the definitive reference guide to the work and world of Nostradamus. St. Martin's Press. ISBN 978-0-312-19994-4.
• Lemesurier, Peter (2003): The unknown Nostradamus: the essential biography for his 500th birthday. John Hunt Publishing. ISBN 978-1-903816-48-6.
• Lemesurier, Peter (2003): Nostradamus: the illustrated prophecies. John Hunt Publishing. ISBN 978-1-903816-48-6.
• Lemesurier, Peter (2010): Nostradamus, bibliomancer: the man, the myth, the truth. Career Press Inc. ISBN 978-1-60163-132-9.
• Leroy, Edgar (1972): Nostradamus: ses origines, sa vie, són oeuvre. Jeanne Laffitte. ISBN 978-2-86276-231-9.
• Jean Robin (1982): Respuesto de Nostradamus a Monsieur de Fontbrune. Esoteria (1982), (ISBN 9788485411696)
• Prévost, Roger (1999): Nostradamus, li mythe et la réalité: un historien au temps dones astrologues. París: Li Grand Livre du Mois. ISBN 978-2-7028-3581-4.
• Randi, James (1990): The mask of Nostradamus. Scribner. ISBN 978-0-684-19056-3.
• Rollet, Pierre (1993): Interprétation dones hiéroglyphes de Horapollo. M. Petit.
• Watts, P.M. (1985): «Prophecy and discovery: on the spiritual origins of Christopher Columbus “Enterprise of the Indies”», en American Historical Review, 1985.
• Wilson, Ian (2004): Nostradamus: the evidence. Orion Books Limited. ISBN 978-0-7528-4279-0.
• Sánchez, Manuel (2005): Caesarem de Nostradamus. primera edició, 2005. ISBN 978-84-935672-1-7.
  • segona edició, 2012. ISBN 978-84-95919-83-0
• Sánchez, Manuel (2011): Nostradamus: camí cap al Apocalipsis. ISBN 978-84-95919-68-7.
• Sánchez, Manuel (2016): Cronologia Profètica de Nostradamus. Tom Complet - 1500/2050. ISBN 978-8-491-40720-1.

Enllaços externs

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Nostradamus.
• ^{[enllaç trencat]}, publicats en el lloc web Cura (França).
• ^{[enllaç trencat]}, artícul en el lloc web Biografies i vides.
• Facsímil de la primera edició de Els Prophéties (4 de maig de 1555), publicat en el lloc web Cura (França).
• ^{[enllaç trencat]}, artícul en anglés en el lloc web The Skeptic's Dictionary.