Bob Dylan

   

Robert Dylan (naixcut Robert Allen Zimmerman; Duluth, Minnesota, 24 de maig de 1941), més conegut com Bob Dylan, és un músic, compositor, cantant i poeta nortamericà, àmpliament considerat com una de les figures més prolífiques i influents en la música popular de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

i de començos de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. En 2016 va rebre el Premi Nobel de Lliteratura.

Gran part del seu treball més célebre data de la década de 1960, en la que es va donar a conéixer com cantautor folk en composicions com «Blowin' in the Wind» i «A Hard Rain's a-Gonna Fall» en un important contingut de protesta social. Despuix de deixar arrere la música folk, Dylan va modificar la música popular en 1965 en l'àlbum Bringing It All Back Home i posteriorment Highway 61 Revisited, un dels treballs musicals més influents de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, en el que va combinar la música roc en composicions complexes i lliteràries influïdes per imagineria surrealiste. El seu primer senzill, «Like a Rolling Stone», va ser elegit com la millor cançó de tots els temps per la revista Rolling Stone i va alcançar el segon posat en la llista nortamericana Billboard Hot 100.

Despuix de Highway 61 Revisited, Bob Dylan va consolidar el seu interés pel roc i el blues en treballs com Blonde on Blonde i va explorar nous registres musicals com el country roc en Nashville Skyline i Self Portrait. A lo llarc de la década de 1970, despuix de sofrir un accident de motocicleta en 1966 i no eixir de gira durant huit anys, va obtindre un major èxit comercial en discs com Planet Waves, Blood on the Tracks i Desire, números un en el seu país natal. A finals de la década, va obrir una nova etapa musical en la publicació de Slow Train Coming, en una profunda temàtica religiosa. Encara que el trasfondo religiós i el seu interés per la Bíblia es va mantindre a lo llarc dels anys, despuix de Infidels va començar a gravar discs en un major pes de temes seculars com Knocked Out Loaded i Down in the Groove, que varen obtindre pijors resultats comercials i de crítica.

La carrera musical de Dylan va resorgir a finals de la década de 1980 en el llançament de Oh Mercy, produït per Daniel Lanois i calificat per la prensa com la «tornada a la formalitat musical», i en la formació de The Traveling Wilburys en George Harrison, Roy Orbison, Tom Petty i Jeff Lynne. Despuix d'una breu tornada al folk a principis de la década de 1990, en treballs com Good as I Been to You i World Gone Wrong, Dylan va tornar a treballar en Lanois en Clave Out of Mind, un àlbum en un «sò nebuloso i ominoso» que va guanyar el Grammy a l'àlbum de l'any en la 40.ª entrega dels premis. Des de Clave Out of Mind, publicat en 1997, els seus àlbums més recents —Love and Theft, Modern Claves i Together Through Life— han obtingut el respal de la prensa musical i del públic.

Les lletres de Dylan incorporen una varietat de temes socials, polítics, filosòfics i lliteraris que varen desafiar la música pop convencional existent i varen apelar generalment a la @contracultura emergent en l'época. Influït per Woody Guthrie, Robert Johnson i Hank Williams, Dylan va ampliar i va personalisar gèneros musicals a lo llarc de cinc décades de carrera musical, en les que va explorar la tradició musical nortamericana en el folk, el blues, el country, el góspel, el roc and roll i el rockabilly, aixina com la música folk anglesa, escocesa i irlandesa, passant pel jazz i el swing. Dylan toca la guitarra, la harmònica i els teclats, i respalat per una alliniació de músics canviant, ha eixit de gira anualment des de finals de la década de 1980, en lo que es coneix com Never Ending Tour —en espanyol: La gira interminable—.

A lo llarc de la seua carrera, Dylan ha segut reconegut i honrat per les seues composicions, interpretacions i gravacions. Els seus discs li han valgut varis Grammys, Globos d'Or i premis de l'Acadèmia, i el seu nom es troba en el Saló de la Fama del Roc and Roll, el Saló de la Fama de Compositors de Nashville i el Saló de la Fama dels Compositors. En giner de 1990, va ser investit Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres pel ministre de Cultura de França Jack Lang. En 1999, va ser inclós en la llista de les cent persones més influents de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

elaborada per la revista Clave. En l'any 2000, va guanyar el Premi de Música Polar de la Real Acadèmia Sueca de Música, i en 2004 va alcançar el segon posat en la llista dels cent millors artistes de tots els temps elaborada per la revista Rolling Stone, despuix de The Beatles. El 13 de juny de 2007 va ser premiat en el Premie Príncip d'Astúries de les Arts, i un any despuix va rebre un reconeiximent honorari del Premi Pulitzer pel seu «profunt impacte en la música popular i en la cultura nortamericana, marcat per les seues composicions líriques d'extraordinari poder poètic». En este context, des de 1996 diversos autors i acadèmics varen nominar a Dylan per a la candidatura del Premie Nobel de Lliteratura. En maig de 2012, va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat per part del president Barack Obama.

El 13 d'octubre de 2016, la Acadèmia Sueca li va otorgar el Premie Nobel de Lliteratura per «haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició de la cançó nortamericana».