Country

Country

El country (també cridat country & western, música country o música campirana) és un gènero musical sorgit en els anys 1920 en les regions rurals del Sur d'Estats Units. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d'alguns països europeus d'immigrants, principalment Irlanda, en atres formes musicals, com el blues, el bluegrass i la música espiritual i religiosa, com el góspel. El terme «country» va començar a utilisar-se en els anys 1950, en detriment del terme «hillbilly», que era com se li coneixia fins a llavors, i el seu us va terminar de consolidar-se en els anys 1970.

El country tradicional, es tocava essencialment en instruments de corda, com la guitarra, el banjo, el violí senzill (fiddle) i el contrabajo, encara que també intervenien freqüentment l'acordeón (d'influència francesa per a la música cajún), i l'harmònica. En el country modern s'utilisen sobretot els instruments electrònics, com la guitarra elèctrica, el baix elèctric, els teclats, el dobro, o la steel guitar.

The Carter Family varen ser els primers en gravar en disc una cançó country, junt a Jimmie Rodgers, consolidant este gènero musical en el nom inicial de hillbilly. Abdós varen influir en els seus respectius estils a numerosos cantants que els varen succeir. En els anys 1940 varen ser sobretot cantants com Hank Williams els que varen contribuir a la seua creixent popularitat. En la década de 1950, la música country es va fusionar en elements del roc and roll, donant naiximent al vigoroso rockabilly de Johnny Cash, Elvis Presley, Jerry Lee Lewis, Bill Haley o Buddy Holly, i a distintes varietats de country que varen sumar els ritmes i melodies més desenrollats del roc'n'roll. Si be es poden escoltar hui en dia tota classe de variants del country, el que es combina en el roc, i més recentment en el pop, és el que més èxit comercial té davant el públic massiu. En la corrent del country pop destaquen Dolly Parton i Kenny Rogers.

Aixina, el terme country, actualment és un caixó de sastre en el que s'inclouen diferents gèneros musicals: el sò Nashville (més propenc al pop dels anys 1960), el bluegrass (popularisat per Bill Monroe i Flatt and Scruggs, basat en ritmes ràpits i virtuosíssims, interpretats en mandolina, violí i banjo), la música de westerns d'Hollywood, el western swing (una sofisticada música basada en el jazz i popularisada per Bob Wills), el sò Bakersfield (popularisat per Buck Owens i Merle Haggard), el outlaw country, cajún, zydeco, gospel, Old Clave (música folk anterior a 1930), honky tonk, rockabilly o Country neo-tradicional. Cada estil és únic en la seua eixecució, en l'us de ritmes i concordes, encara que moltes cançons han segut adaptades per als diferents estils. Per eixemple, la cançó «Milk cow blues», una antiga melodia blues de Kokomo Arnold ha segut interpretada en una àmplia varietat d'estils del country, des d'Aerosmith a Bob Wills, passant per Willie Nelson, George Strait, Ricky Nelson o Elvis Presley.

Country gòtic

El country gòtic (a voltes cridat americana gòtica, gòtic sureño, sò de Denver o country obscur) és un gènero de música country en raïls en el blues, el gospel, l'americana, el roc gòtic i el post-punk.

Història

Raïls Afrodescendientes

La música country no és un gènero exclusiu de la cultura blanca nortamericana. Les seues raïls s'estenen a les comunitats afrodescendientes, els qui a través de les seues vores de treball, espirituals i blues, varen assentar les bases per a lo que hui coneixem com country.

els esclaus africans varen dur en si una rica tradició musical. Les seues vores de treball, entonats per a aliviar la dura llabor en les plantacions, posseïen un ritme i una melancolia que després es reflectirien en el country.

Els espirituals, cançons religioses en un profunt sentiment d'esperança i llibertat, també varen influir en la música country. De fet, molts dels primers artistes country, com Jimmie Rodgers i Hank Williams, varen incorporar elements dels espirituals en les seues cançons.

En l'actualitat, artistes com Rhiannon Giddens, Darius Rucker i Kane Brown estan redefinint la narrativa del country, reivindicant l'herència afrodescendiente del gènero.

https://artmiamimagazine.com/la-verdadera-història-del-orige-de-la-musica-country/

Vernon Dalhart

Vernon Dalhart va ser el primer músic de country en tindre un èxit a nivell nacional (en Estats Units, en maig de 1924, en "The Wreck of Old '97"). Atres pioners importants varen ser Riley Puckett, Don Richardson, Fiddling John Carson, Ernest Stoneman i els grups Charlie Poole and the North Carolina Ramblers i The Skillet Lickers.

Pero com ya es va dir, els orígens de les gravacions del country modern (hillbilly) es troben en Jimmie Rodgers i The Carter Family ("La Família Carter"), que estan considerats per això, els fundadors de la música country, ya que les seues cançons varen ser les primeres en ser registrades en soports fonográficos, en l'històrica sessió de l'1 d'agost de 1927, en Bristol (Tennessee), a on Ralph Peer va eixercir com a tècnic de sò. És possible categorizar a molts intérprets de country atenent a si pertanyen a la branca de Jimmie Rodgers o la branca de la Carter Family.

Influència de Jimmie Rodgers

Jimmie Rodgers va incorporar al country el folk (hillbilly). Rodgers va escriure i va cantar cançons basades en balades tradicionals i influències musicals de sur. Va partir de les seues pròpies experiències vixcudes en la ciutat de Meridian (Mississipi) i en la gent pobra que va conéixer en trens ("hobos" o vagabunts), en els bars o els carrers, per a escriure les lletres de les seues cançons. Des del 26 de maig de 1953, se celebra en Meridian el festival "Jimmi Rodgers Memorial" en l'aniversari de la seua mort.

Personages patètics, forajidos, humor, dònes, whisky, assessinats, mort, malalties i pobrea estan presents en les seues lletres, temes que han segut presos i desenrollats pels seus seguidors. Músics com Hank Williams, Merle Haggard, Waylon Jennings, George Jones, Townes Van Zandt, Kris Kristofferson o Johnny Cash han sofrit i compartit el sofriment d'interpretar les seues cançons basats en estos temes. Jimmie Rodgers va cantar sobre la vida i la mort des d'una perspectiva masculina, un punt de vista que ha dominat en moltes modalitats de country. La seua influència ha segut crítica en el desenroll del honky tonk, el rockabilly i el sò Bakersfield.

Hank Williams

Jimmie Rodgers és una peça clau en la música "hillbilly", pero l'artiste més influent de la "branca de Jimmie Rodgers" és Hank Williams. En la seua curta carrera (va morir als 29 anys) va dominar l'escena country, i les seues cançons han segut interpretades per pràcticament tots els artistes country, tant hòmens com a dònes. Hank va tindre dos personages: Hank Williams, el cantautor i "Luke the Drifter", el cantautor moraliste i religiós. La complexitat d'estos personages es reflectix en les cançons més introspectivas que va escriure sobre l'amor, la felicitat, l'amor i els cors trencats ("I'm baix lonesome I could cry") o les més optimistes sobre el menjar cajún ("Jambalaya") o sobre les típiques figures de fusta d'indis que apareixen en les tendes de cigarros nortamericans ("Kaw-Lliga"). Hank Williams va dur a la música country a un atre nivell i la va fer aplegar a un públic més ampli, inaugurant l'estil "honky tonk" ("country" dels bars: alcohol, dònes, i baralles...).

El seu fill, Hank Williams Jr i el seu net Hank Williams III han segut també grans innovadors en la música country. Hank Williams Jr. fusiona roc en outlaw country, mentres que Hank Williams III va més allà, roçant el psychobilly i el death metal.

Influència de The Carter Family

The Carter Family va ser l'atre descobriment de Ralph Peer. En els seus començos, formaven el grup A. P. Carter (veu), la seua dòna Sara (veu, Autoarpa i guitarra) i la seua cunyada Maybelle (guitarra). Varen desenrollar una llarga carrera musical. A. P. va contribuir en un montó de cançons i balades recolectades durant les excursions que realisava al voltant de la seua casa en Maces Springs (#Virginia). Ademés, en ser un home, va fer possible el que Sara i Maybelle es dedicaren a la música sense que això suponguera un estigma per a elles. Sara i Maybelle es dedicaven a realisar apanys a les cançons que A. P. recolectava, ademés d'escriure els seus propis temes. Elles varen ser les precursores de toda una serie de cantants femenines de country com Kitty Wells, Patsy Cline, Loretta Lynn, Skeeter Davis, Tammy Wynette, Dolly Parton, Taylor Swift, Lindo Ronstadt, Emmylou Harris o June CarterCash (filla de Maybelle i posteriorment dòna de Johnny Cash).

Bluegrass

El bluegrass va continuar en la tradició de les antigues bandes d'instruments de corda nortamericanes i va ser inventat, en la seua forma original, per Bill Monroe. El terme "bluegrass" va ser pres del nom de la banda que acompanyava a Bill: The Blue Grass Boys. La primera gravació que varen realisar va ser en 1945: Bill Monroe (mandolina i veu), Lester Flatt (guitarra i veu), Earl Scruggs (banjo de cinc cordes), Chubby Wise (violí) i Cedric Rainwater (contrabajo). El grup va ser el referent per a totes les bandes de bluegrass que els varen seguir. De fet, moltes dels primers i més famosos músics de bluegrass varen ser o membres, alguna volta, de The Blue Grass Boys (com Lester Flatt & Earl Scruggs, Jimmy Martin i Del McCoury) o varen tocar en Monroe ocasionalment (com Sonny Osborne, The Stanley Brothers o Don Reno). Ademés, Monroe va ser una gran influència per a Ricky Skaggs, Alison Krauss, Emmylou Harris o Sam Bush (estos últims del grup de la Nash Ramblers), els qui varen mesclar elements del folky en el bluegrass.

El sò Nashville

Durant la década de 1960 la música country es va convertir en una indústria, centrada en Nashville (Tennessee), que movia millons de dólars. Baixe la direcció de productors com Chet Atkins, Owen Bradley i, posteriorment, Billy Sherrill, el denominat sò Nashville va acostar el country a un públic més divers. El sò va prendre prestats molts elements del pop dels década de 1950: veus suaus acompanyades d'una secció de cordes i cors vocals. Els artistes més importants varen ser Ernest Tubb, Patsy Cline, Jim Reeves i, posteriorment, Tammy Wynette, Loretta Lynn, Dolly Parton i Charlie Rich. Degut a que la música country tenia una gran varietat estilística, va haver moltes veus crítiques que varen senyalar que el sò Nashville estava acotant esta diversitat.

• Contra este sò varen aparéixer el Sò Bakersfield i l'Outlaw country.

Elvis Presley

Artícul principal → Elvis Presley.

En els començos de la seua carrera musical, Elvis Presley, el guitarriste Scotty Moore i el contrabajista Bill Black varen crear l'estil rockabilly en la companyia Sun Records de Memphis. Durant un descans en una sessió de gravació, Presley va començar a cantar acompanyat de la seua guitarra, el blues "That's all right Mama" pero en un ritme accelerat, al com es varen sumar els atres dos músics de sessió acompanyant-ho en ritme de country, de la mescla del qual va sorgir el rockabilly.^{cita requerida}

Posteriorment, Presley va gravar a lo llarc de la seua carrera numerosos temes de brot country com "Blue Moon of Kentucky", "Milkcow boogie blues","Old Shep", "Tiger Man", "Guitar Man" i "Kentucky Rain", entre unes atres, aixina com també l'àlbum Elvis Country, I'm 10.000 years old.

Popularitat

La música campirana va alcançar una fita en 1981, quan tres cançons del gènero varen ocupar el cim del Billboard Hot 100. Dit fita es va repetir quatre décades més tart en 2023, quan quatre artistes campiranos durant dos semanes consecutives es varen disputar les tres primeres places: Oliver Anthony (Rich Men North of Richmond), Jason Aldean (Try That in a Small Town), Luke Combs (Fast Car), i Morgan Wallen (Last Night).

Variants del country

Artícul principal → Anexe:Gèneros del country.

• Americana
• Bluegrass
• Country alternatiu
• Country folk
• Country pop
• Country roc
• Cowboy
• Cowpunk
• Hillbilly (Old clave o Appalachian folk)
• Honky tonk
• Country neotradicional
• Outlaw country
• Ret Dirt
• Roc meridional
• Sò Bakersfield
• Sò Nashville
• Tex mex
• Texas country
• Western
• Western swing (i New Western Swing)

Vore també

• música Western
• rockabilly
• Anex:Gèneros del country
• Anex:Cantants de country per época

Bibliografia

• 
  Segona edició revisada (2002)

Llectures adicionals

• Biracree, Tom (1993). The country music almanac: Tom Biracree (en anglés), Macmillan General Reference. ISBN 978-0-671-79761-4.
• Plantilla:Gilliland
• Harris. The Best of Country: The Essential Cd Guide (en anglés), Collins Pub Sant Francisco. ISBN 978-0-00-255335-3.
• Thomas S. Johnson (1981) "That Ain't Country: The Distinctiveness of Commercial Western Music" JEMF Quarterly. Vol. 17, n.º 62. Summer, 1981. pp 75–84. (anglés)
• Peter La Chapelle. Proud to Be an Okie: Cultural Politics, Country Music, And Migration to Southern Califòrnia (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-24889-2.
• Bill Legere (1977). Record Collectors Guide of Country LPs. Limited ed. Mississauga, Ont.: W.J. Legere. 269, 25, 29, 2 p., thrice perforated and looseleaf. Sense ISBN. (anglés)
• Bill Legere (1977). I[lectrical] T[anscription]s: Transcription Library of Bill Legere. Mississauga, Ont.: B. Legere. 3 vols., each of which is thrice perforated and looseleaf. N.B.: Vol. 1–2, Country Artists—vol. 2, Pop Artists. Sense ISBN (anglés)
• Diane Pecknold (ed.) Hidden in the Mix: The African American Presence in Country Music. Durham, NC: Duke University Press, 2013. (anglés)
• Peterson, Richard A.. Creating Country Music: Fabricating Authenticity (en anglés), University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-66285-5.
• Stamper, Pete (1999). It All Happened In Renfro Valley (en anglés), University of Kentucky Press. ISBN 978-0-8131-0975-6.