Melodia

Erro al crear miniatura:

Melodia

Erro al crear miniatura:

Figura 1. Un compàs de la Fuga n.º 17 en la bemol, BWV 862 del Clave ben temperado de Bach,  (🔊 Reproduir)
És un eixemple de polifonia contrapuntística a 4 veus. Les dos veus (melodies) que hi ha en cada pentagrama poden distinguir-se gràcies a la direcció de les plicas de les figures.
 (🔊 Reproduir 1ª veu),
 (🔊 Reproduir 2ª veu),
 (🔊 Reproduir 3ª veu),
 (🔊 Reproduir 4ª veu), per separat.

Una melodia és una successió de sòs que és percebuda com una sola entitat. Es desenvuelve en una seqüència llineal, és dir, a lo llarc del temps, i té una identitat i significat propi dins d'un entorn sonor particular.

En el seu sentit més lliteral, una melodia és una combinació d'altures i ritme, mentres que en sentit més figurat, el terme en ocasions s'ha ampliat per a incloure les successions d'atres elements musicals com el timbre. Es pot considerar que la melodia és el primer pla respecte del acompanyament de fondo. Pero una llínea melòdica o una veu no és necessàriament una melodia en primer grau. En si la melodia es conforma de ritmes, sons, altures, etc.

Etimologia

Este vocablo va aplegar al espanyol provinent del baix llatí «melodia». Este terme llatí, a la seua volta, provenia del grec μελῳδία [melōdia] que significava "vora coral" i era una paraula composta de μέλος [melos] que significa "cançó, tonada, música, membre d'una tonada, part d'un grup" i ἀοιδή (la contracció del qual és ᾠδή [ōdḗ]) que vol dir "vora, cançó".

Història

Des del XIII fins a el XVI, la música occidental es denomina més precisament la polifonia i la música modal, i el seu procés compositiu es denomina contrapunt. Una peça musical d'este periodo, pot considerar-se una superposició de melodies, cada una de les quals és interpretada per les diferents parts del conjunt. Despuix del Renaixença, la música és harmònica i el seu procés compositiu és el sistema tonal. En esta nova tècnica, una part es distinguix de les demés per a interpretar la llínea melòdica principal (o simplement la melodia), que sol estar situada en la part superior de l'edifici. En este nou sentit, la melodia s'opon al baix continu i a les diverses parts intermiges que constituïxen l'acompanyament de la llínea principal, acompanyament que pot sintetisar-se en una série de concordes. Açò es coneix com a melodia d'acompanyament.

Descripció

Les melodies solen estar formades per una o més frases o motius musicals i generalment es repetix a lo llarc d'una cançó o peça musical en diverses formes. Les melodies també poden ser descrites en funció del seu moviment melòdic o les altures o els intervals entre altures (sobretot conjunts o disjuntos o en restriccions), la gama tonal, la tensió i la relaixació, la continuïtat i la coherència, la cadència i la forma. La melodia partix d'una base conceptualment horisontal, en events successius en el temps, i no vertical, com seria en un concorde a on els sons són simultàneus. No obstant, dita successió pot contindre cert tipo de canvis i encara ser percebuda com una sola entitat. Concretament, inclou canvis d'altures i duració, i en general inclou patrons interactius de canvi i calitat. La melodia és una successió de sons, que normalment seguix un esquema harmònic.

Elements

Donada la cantitat i varietat d'elements i estils de melodia «moltes explicacions [de melodia] existents nos confinen a un model d'estil específic i estos són massa exclusius». Paul Narveson va afirmar en 1984 que més de tres quartes parts dels temes melòdics no han segut explorats completament.

Les melodies existents en la major part de la música europea escrita abans del XX, i de la música popular en el XX, es caracterisen per «patrons de freqüència mesclats i fàcilment discernibles», que recorren a «events, a sovint periòdics, en tots els nivells d'estructures» i a «recurrencia de duració i patrons de duració»...

Erro al crear miniatura:

Figura 2. Melodia medieval anglesa Pop Goes the Weasel.  (🔊 Reproduir)

Les melodies en la [[música acadèmica del sigle XX|música clàssica del XX]] han «utilisat una major varietat d'altures de lo que havia segut la costum en qualsevol atre periodo històric de la música occidental». Mentres que la escala diatònica encara seguia sent empleada, la escala de dotze tons es va passar a ser «àmpliament utilisada». Els compositors ademés varen assignar un rol estructural a les «dimensions qualitatives» que prèviament havien segut «reservades casi exclusivament per a l'altura i el ritme». En paraules de Kliewer «els elements essencials de qualsevol melodia són la duració , l'altura, la qualitat (timbre), la textura i la intensitat». No obstant, en la pràctica la mateixa melodia pot ser reconeixible inclús quan és interpretada en una gran varietat de timbres i dinàmiques.

Eixemples

Els diferents estils musicals utilisen la melodia de molt diverses maneres. Per eixemple:

• En el jazz els músics utilisen el terme lead ("principal") o head ("cap") per a referir-se a la melodia principal, que s'utilisa com a punt de partida per a la improvisació.

• En la música roc, la música melòdica i atres formes de música popular i música folòrica tendixen a triar una o dos melodies -estrofa i estribillo- i aferrar-se a ells. Poden donar-se moltes variacions en el fraseo i les lletras.

• La música clàssica índia es basa en gran mida en la melodia i el ritme, i no tant en la harmonia, ya que esta música no conté canvis de concordes.

• La música de gamelán balinés utilisa a sovint complicades variacions i alteracions d'una sola melodia que es toquen simultàneament. Este tipo de textura musical es denomina heterofonía.

• En la música clàssica europea, els compositorés solen introduir una melodia inicial o tema per a crear més tarde variacions. La música clàssica a sovint consta de vàries capes melòdiques, cridades polifonia, que es mostra en formes com la fuga, un tipo de contrapunt. A sovint, les melodies es construïxen a partir de motius o fragments melòdics curts, com l'inici de la Quinta Simfonia de Beethoven. Per la seua banda, Richard Wagner va popularisar el concepte de leitmotiv, que és un motiu o melodia que s'associa en una determinada idea, persona o lloc.

• En la major part de la música popular i la música clàssica pertanyent al periodo de la pràctica comuna, l'altura i la duració són elements d'importància primordial en les melodies. Mentres que en la [[música acadèmica del sigle XX|música clàssica del XX]] i [[música clàssica del sigle XXI|XXI]] l'altura i la duració han disminuït en rellevància i el timbre l'ha guanyat. Els eixemples inclouen:
  • La música concreta;
  • La melodia de timbres;
  • Huit estudis i una fantasia d'Elliott Carter que conté un moviment en una sola nota;
  • Un atre eixemple és el tercer moviment del Quartet de corda de Ruth Crawford Seeger que data de 1931, (més vesprada orquestada com a Errant per a orquesta de cordes) en que la melodia es crea a partir d'un conjunt inalterable d'altures a través de "dinàmiques dissonants";
  • La peça Aventures de György Ligeti en la que les repeticions fonèticas originen la forma llineal.

Veu o partix

El concepte de melodia en freqüència es relaciona en térmens com a veu o part. Una veu o part és la música interpretada per un sol instrument o veu (o grup d'instruments o veus idèntiques) dins d'una obra major, tals com una melodia. Una particella fa referència a la còpia impresa de la veu o part de cada instrument, a diferència de la partitura, que conté la música que han d'interpretar tots i cada u dels instruments d'una agrupació musical. Per eixemple, en un quartet de corda hi hauria parts separades per al primer violí, el segon violí, la viola i el violonchelo, a pesar de que podria haver vàries de cada instrument, i per tant, vàries còpies de cada part. Les parts poden ser "part externes", quan es tracta de les veus situades en la part superior i inferior; o be "parts internes" quan són aquelles que estan en el mig. L'escritura de parts és la composició de les veus tenint en conte la harmonia i el contrapunt. La melodia es pot distinguir de l'harmonia en el fet de que la melodia pot ser descrita com "notes que se succeïxen en el temps" mentres que l'harmonia pot ser descrita com "notes que sonen al mateix temps". Una part en la música de gaites de les Highlands és una sentence. Per lo general, cada una d'eixes parts consta de quatre frases musicals que duren un o dos compassos. Vàries frases es combinen per a produir tant un paràgraf aixina com una obra o melodia completa. En un context polifònic el terme veu s'utilisa per a designar una sola llínea melòdica o capa textural (vore Figura 1). El terme és genèric i no pretén donar a entendre que la llínea deu ser necessàriament de caràcter vocal, sino que fa alusió a la instrumentació o simplement al registre.

Característiques generals de les melodies

Aun cuando les característiques mínimes per a considerar a una seqüència de sons com a melodia es troben principalment en funció del context cultural del com provenen, és possible enunciar certs elements de caràcter universal. Dits elements existixen tant en l'objecte musical en sí mateixa (i. i., en térmens físics i estructurals), com en les relacions que l'objecte aplegara a tindre en entitats externes (i. g., sistemes perceptuals, detectors automàtics de melodies). I estos dos (factors externs i interns), en combinació, estan reflectits en les característiques estètiques definides pels diferents grups socials de manera arbitrària. Aixina, en térmens físics i estructurals, les precondiciones per a definir una melodia són:

• Té que ser una successió de notes.
• Té un caràcter llineal.
• Deu contindre sons de diferent freqüència (i. i., altura).
• Té caràcter protagónico en el context de la peça.
• Està intrínsecament relacionada en el ritme.
• És una entitat conformada per una seqüència de motius enllaçats.
• El context (rítmic i harmònic) deu estar seguint la melodia.
• Deu oscilar entorn a un centre definit teòricament (i. g., tonal, atonal o modal).
• És el bosqueig principal d'una peça. I en térmens perceptuals:
• Deu proveir una sensació d'inici i fi (com una unitat).
• Deu transmetre una idea.
• Deu ser fàcil de recordar o reconéixer. En térmens estètics, des d'una perspectiva occidental:
• Deu tindre patrons interactius de canvi i calitat.
• Deu mostrar coherència interna.

Qüestions jurídiques

Ya que la melodia és objecte de protecció de drets d'autor, les lleis i la jurisprudència s'ocupen d'ella en tot lo món. La creació d'una melodia constituïx una propietat intelectual, és dir, una propietat intangible, que no pot ser vulnerada per ningú. Des del punt de vista jurídic, una melodia deu tindre característiques creatives. És una seqüència de notes autocontenida i ordenada, que en sí mateixa té peculiaritat creativa per eixemple en el sentit de paràgraf 2 Llei de Drets d'Autor d'Alemània i a lo manco complix els requisits de la cridada moneda chicoteta - com a part d'una obra que a penes pot protegir-se baix la llei de drets d'autor. Aixina, per eixemple, un sol sò, una sola senyal o inclús un mer ritme -aïllat d'una melodia- no estan protegits, pero sí ho estan els extractes de sons si els seus components són melodies en el sentit del de la Llei antedicha.

La protecció de les melodies que consagra comprén la prohibició de basar una atra obra en una melodia ya protegida (criteri objectiu) i un aspecte subjectiu, segons el qual el compositor de la nova obra coneixia l'obra més antiga i es va basar en ella per a la seua creació. Segons el dret alemà, només les similituts casuals de les melodies no estan cobertes per la protecció de les melodies. No obstant, en vista de la diversitat de possibilitats creatives individuals en l'àmbit artístic, una coincidència de gran alcanç de les obres basades en la creació independent sembla casi impossible segons l'experiència humana. Este principi d'experiència deu assumir-se en principi també per a l'àmbit de la creació musical. El fet de que puguen existir similituts casuals en la composició en passages melòdics ya protegits queda aixina pràcticament exclós en la llei. Si hi ha similituts substancials en l'àrea melòdica, la evidència primera facie parla a favor d'una pren no autorisada. La doble creació constituïx, puix, una excepció. Esta anomenada protecció de la melodia protegix una seqüència creativa de notes fins a l'entrada en domini públic, i inclús l'extracció inalterada de la melodia en el sentit d'us lliure de les obres segons l'artícul 24 (1) de la llei alemana no està permesa en este cas especial. Si es viola esta protecció de la melodia, constituïx un plagi, que pot donar lloc a reclamacions per danys i perjuïns. En numeroses sentències, el Tribunal Federal de Justícia (BGH) va tindre que pronunciar-se sobre els casos de plagi com a tribunal d'última instància, deixant el criteri objectiu de la protecció de la melodia als experts musicólogos, perque les diferències entre les obres musicals eren a sovint només marginals.

Vore també

• Ritme
• Harmonia
• Melodia de timbres
• Motiu (música)
• Anàlisis musical
• Forma musical
• Teoria musical
• Textura musical
• Dia Internacional de la Música

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCopland2011 [1957]">Copland (2011 [1957]). google. es/books? id=xRI18t1I6xEC What to Llisten for in Music (en anglés), Penguin. ISBN 9781101513149.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCopland2008">Copland (2008). google. es/books? id=YJOtnY52LFIC Cóm escoltar la música, Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9789681686253.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCorozine2011">Corozine (2011). google. es/books? id=7cDREyKlQN4C Arranging Music for the Real World (en anglés), Mel Bay. ISBN 9781610656665.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDeLone1975">DeLone (1975). «Timbre and Texture in Twentieth-Century Music», google. es/books? id=ZGQXAQAAIAAJ Aspects of Twentieth-Century Music (en anglés), Prentice Hall. ISBN 9780130493460.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFEdwards1956">Edwards (1956). google. es/books? id=aLYIAQAAIAAJ The Art of Melody (en anglés), Philosophicalibrary. ISBN 9780802204349.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHolst2013 [1962]">Holst (2013 [1962]). google. es/books? id=JceCAgAAQBAJ Tune (en anglés), Faber & Faber. ISBN 9780571307067.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFKliewer1975">Kliewer, Vernon (1975). «Melody: Linear Aspects of Twentieth-Century Music», google. es/books? id=ZGQXAQAAIAAJ Aspects of Twentieth-Century Music (en anglés), Prentice Hall. ISBN 9780130493460.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSmits van Waesberghe1955">Smits van Waesberghe, Joseph (1955). google. es/books? id=ZqQ7AAAAMAAJ A Textbook of Melody (en anglés), American Institute of Musicology.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSzabolcsi1965">Szabolcsi (1965). google. es/books? id=93oIAQAAMAAJ A History of Melody (en anglés), Barrie & Rockliff. ISBN 9780214156175.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFToch1931">Toch (1931). google. es/books? id=aW1ANQAACAAJ .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Melodia.

Erro al crear miniatura: Melodia en el Viccionari. Erro al crear miniatura: Melodia en Viquidites. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• org/wiki/User:Clark_Kimberling «Colecció de melodies en IMSLP», arreglades per a instrument soliste en notes històriques.
• americanmusicpreservation. com/ American Music Preservation, colecció de melodies.