Moviment (música)

En música i, sobretot, en la música clàssica, un moviment és una part d'una composició o forma musical més àmplia previst per a ser eixecutat en successió en uns atres d'ella, encara que pròpiament posseïxca un inici i un final. L'eixemple clàssic és el de la sonata que, en la seua forma clàssica, sol contindre tres moviments

Use del terme

Com dins d'una peça de música d'una llongitut considerable solen existir distintes parts i estes posseïxen distintes velocitats, moltes voltes s'usa el terme moviment i la paraula italiana que ho indica per a referir-se a cada una d'estes parts. Per eixemple, pot dir-se que la sonata Quasi una fantasia de Beethoven, més coneguda com Clar de Lluna, consta de tres moviments cridats adagi sostenuto, allegretto i preste agitato.

Regles sobre els moviments

Les diferents formes musicals tenen distintes normes sobre el número de moviments requerits. No obstant, hi ha moltes excepcions a la regla. Per eixemple, la Simfonia n.º 6 de Beethoven i la Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz tenen cinc moviments, quan lo convencional en una simfonia d'eixe periodo és tindre solament quatre.

També és possible enllaçar dos o més moviments sense interrupció com, per eixemple, els moviments tercer i quarto de la Simfonia n.º 5 de Beethoven o de la Simfonia n.º 2 de Sibelius. Inclús tots els moviments d'una peça poden sonar consecutivament sense interrupció alguna com, per eixemple, en les simfonies n.º 11 i n.º 12 de Shostakovich.

Els concerts barrocs, per la seua banda, solien tindre tres moviments (allegro, adagi i allegro) encara que, per eixemple, el primer dels concerts de Brandeburgo té quatre.

Vore també

• Suite
• Tempo
• Caràcter (música)
• Forma musical