Anar al contingut

Gamelán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gamelán


El gamelán és una agrupació musical tradicional d'Indonèsia, especialment en Bali i Java, caracterisat per instruments com metalófonos, xilòfons, membranófonos, gongs, flautes de bambú, i instruments de corda fregada i corda pulsada. Pot ser inclosa una vocalista que rep el nom de pesindhèn. Per a la majoria dels indonesis la música de gamelán és una part integral de la cultura indonèsia.[1][2][3]

Frits A. Wagner conta que «la paraula gamelán es deriva de gamel (martell) i l'orquesta aixina anomenada consta en efecte principalment d'instruments de percussió». La música de gamelán es basa en un tema principal, el qual alguns instruments toquen sancer, solament parts, adorns o be duen el ritme:

S'utilisen diversos sistemes d'entonament, com el cridat slendro, en 5 tons diferents, o el pelog, en 7 tons. Existixen dos estils d'interpretació: el suau, en un fluix de sò atemporal associat en el vora i el Alús com dansa, i el fort, en la dansa Gaga i dirigit per la percussió. El gamelán aporta sons exòtics en un ritme pausado i l'utilisació de l'escala pentatónica. Cada volta està adquirint major repercussió en el restant del món musical.

Història

El gamelán és anterior als regnes indianizados (cultura hindú-budista) que varen dominar Indonèsia en els seus primers temps i, per tant, representa una forma d'art autòctona d'Indonèsia. En contrast en la forta influència índia en atres formes d'art, l'única influència índia òbvia en la música gamelán es troba en l'estil de vora javanés, sundanés i balinés, i en els temes de Wayang kulit i Wayang Golek (obres d'ombres chinescas).[4]

En la mitologia javanesa, el gamelán va ser creat per Sang Hyang Guru en l'era Saka 167 (c. 230 d. C.), el deu que governava com a rei de tota Java des d'un palau en la montanya Maendra en Medang Kamulan (actual Mont Lawu). Necessitava una senyal per a convocar als deus, per lo que va inventar el gong. Per a mensages més complexos, va inventar atres dos gongs, formant aixina el conjunt gamelán original.[5]


L'image més antiga d'un conjunt musical es troba en el bajorrelieve del monument budiste de el VIII de Borobudur, Java Central.[6] Els músics de Borobudur toquen instruments de corda semblats al llaüt, varis de tambors kendang, varis de flautes suling, címbalos, campanas, metalófono i xilòfons. Alguns d'estos instruments musicals estan inclosos en una orquesta gamelán completa. Instruments musicals com metalófonos (saron, kenong, kecer), xilòfons (gambang), la flauta de bambú (suling), tambors de varis tamanys (kendang), címbalos, campana (genta), llaüt, i instruments de corda en arc i punteados varen ser identificats en esta image.[7] Se sugerix que estos relleus d'este conjunt musical són la forma antiga del gamelán.

Els instruments varen evolucionar fins a la seua forma actual durant l'Imperi Majapahit. Segons les inscripcions i manuscrits (Nagarakretagama i Kakawin Sutasoma) datats en el periodo Majapahit, el regne contava inclús en una oficina governamental encarregada de supervisar les arts escèniques, inclós el gamelán. L'oficina d'arts supervisava la construcció d'instruments musicals, aixina com la programació d'actuacions en la cort.[6]

En Bali, hi ha varis gamelan selonding que existixen des de el IX, durant el regnat de Sri Kesari Warmadewa.[8][9] Algunes paraules referides al gamelan selonding es varen trobar en algunes inscripcions i manuscrits balineses antics. Hui en dia, el gamelan selonding es guarda i conserva be en els antics temples de Bali. Es considera sagrat i s'utilisa per a cerimònies religioses, especialment quan se celebra una gran cerimònia. El gamelan selonding forma part de la vida quotidiana i la cultura d'alguns pobles indígenes de llogarets antics com Bungaya, Bugbug, Seraya, Tenganan Pegringsingan, Timbrah, Asak, Ngis, Bebandem, Besakih i Selat en la Regència de Karangasem.


En la cort de Java (Sunanato de Surakarta i Sultanato de Yogyakarta) els conjunts més antics coneguts, Gamelan Munggang i Gamelan Kodok Ngorek, daten segons pareix de el XII.[10] Estos varen formar la base d'un "estil fort" de música. Estos Gamelan són els instruments de gamelán més antics que existixen i encara es conserven be en les corts. Els Gamelan es convertixen en la relíquia hereditària de les corts javanesas. Gamelan Kodhok Ngorek i Gamelan Monggang són gamelanes sagrats que solament sonaran per a les cerimònies rituals de la cort javanesa, com el Jumenengan (cerimònia de coronació) del sultà, la benvinguda a invitats molt respectats en el palau, les bodes reals i el Garebeg.[11] Este gamelán solament pertany a la cort i el públic en general no pot tindre un conjunt de gamelán similar.

En la cultura wengker o Ponorogo, en el XV Gamelan Reyog no només s'utilisava per a acompanyar l'art de Reog Ponorogo sino que també s'utilisava durant la guerra, les tropes de ki Ageng Surya Alam del llogaret de Kutu tocaven gamelan reyog ans que tinguera lloc la guerra contra Majapahit, que estava en coalició en Demak durant l'atac. Wengker, com a resultat Wengker sempre conseguix la seua victòria ans que la relíquia de ki Ageng Surya Alam caiga en mans de l'enemic.[12]

Un "estil suau" es va desenrollar a partir de la tradició kemanak i està relacionat en les tradicions de cantar poesia javanesa, d'una manera que a sovint es creu que és similar al cor que acompanya a la dansa moderna bedhaya. En el XVII, estos estils forts i suaus es varen mesclar i, en gran mida, la varietat d'estils moderns de gamelán de Bali, Java i Sunda és el resultat de diferents formes de mesclar estos elements. Aixina, a pesar de l'aparent diversitat d'estils, molts dels mateixos conceptes teòrics, instruments i tècniques es compartixen entre els estils.[13] . En el Sultanato de Cirebon, en la costa nort de Java. El gamelan Sakati en el Keraton Kasepuhan és originari del Sultanato de Demak en 1495 que fon un regal del Sultà Trenggono de Demak pel matrimoni de Ratu Mas Nyawa (filla de Raden Patah, rei de Demak) en el príncip Bratakelana (fill de Sunan Gunung Jati de la seua esposa Syarifah Bagdad).[14] Este gamelán està estretament relacionat en els primers temps de l'expansió de l'Islam per Wali Sanga en Java. En el Keraton Kasepuhan, el gamelán Sakati es toca en el més Idul Adha del Hajj (Zulhijah) en l'edifici Sri Manganti quan el sultà i els seus familiars es dirigixen a la Gran Mesquita. Este gamelán es conserva en el Museu Pusaka Keraton Kasepuhan Cirebon.[15]


En Lamongan, Java Oriental, existix un antic gamelán de el XV cridat Gamelan Singo Mengkok. Este gamelán és un llegat del Sunan Drajat (un dels Wali Sanga) que s'utilisava per a transmetre la religió islàmica en Paciran, Lamongan. Batut pels Amics de Sunan Drajat per a acompanyar el tembang Pangkur (panguri isine Qur'an) creat pel propi Sunan Drajat. Este conjunt de gamelán és una aculturación de la cultura hindú-budista i islàmica, tenint en conte que la comunitat circumdant és hindú, per lo que és fàcilment acceptat per la comunitat. En l'actualitat, el Gamelan Singo Mengkok es conserva en el Museu Sunan Drajat de Lamongan.[16]

En el regne de Mataram islàmic, Gamelan Kanjeng Kyai Guntur Sari es va fer en 1566[17] i el Gamelan Kanjeng Kyai Guntur Madu es va crear en 1642 durant el regnat del Sultà Agung.[18] Abdós gamelanes cridats Gamelan Sekati (Gamelan Sekaten) que només es colpeja/sonoriza per a acompanyar la cerimònia Sekaten. El Gamelan Sekaten en Surakarta i Yogyakarta es toca una volta a l'any durant una semana davant de la Gran Mesquita. Este gamelán només ho toquen la família real i els cortesanos en condicions estrictes, vestint robes tradicionals prescrites i tocant certa música sagrada que existix des de fa sigles. El Gamelan Sekaten existix en mitats: dividit entre les dos talles rivals de Surakarta i Yogyakarta, cada brot va manar fabricar una segona mitat a joc.

En Sumedang, Java Occidental, existix una relíquia del Regne de Sumedang Larang, hi ha un Gamelan Panglipur pertanyent al príncip Rangga Gede / Kusumahdinata IV (1625-1633) que també és regente del Mataram.[19] El gamelán es va fer deliberadament per a entretindre's despuix de la mort del seu amat fill. El gamelán de Panglipur junt en atres 9 antics conjunts de gamelán es conserven en el Museu Prabu Geusan Ulun en Sumedang Regency.[20] Un dels dèu conjunts de gamelán és el gamelán Sari Oneng Parakansalak de Sukabumi, Java Occidental, que el 31 de març de 1889 va participar en la celebració de l'inauguració de la torre Eiffel en París, França.[21][22]


El 5 de setembre de 1977, Gending ketawang puspawarna (Música gamelán javanesa) que va ser creada per Mangkunegara IV (1853-1881) va ser transportada per dos satèlits de L'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai (NASA) cridats Voyager I i Voyager II. Els satèlits s'encarreguen de realisar observacions de planetes en l'espai exterior. Els dos satèlits estan equipats en discs de coure chapados en or en un diàmetro de 12 polzades. Este disc conté mensages gravats des de la Terra per als extraterrestres que puguen trobar-los.[23][24]

Instrumentació

Instruments típics del gamelán javanés

Un conjunt complet d'orquesta de gamelán ageng javanés que manté la cort javanesa consistix en:


Instruments típics del gamelán balinés

Un conjunt complet de gamelán balinés consta de:


Referències

  1. ↑ Prijosusilo, Bramantyo: «Indonèsia needs the Harmony of the Gamelan» en The Jakarta Globe, 22-02-2011.
  2. ↑ «Festege dia de chiquets en el grup Indra Swara». Consultat el 29 de giner de 2018.
  3. ↑ «Wayang en el grup Indra Swara». Consultat el 29 de giner de 2018.
  4. ↑ Lentz, 5.
  5. ↑ R.T. Warsodiningrat, Serat Weda Pradangga. Citat en Roth, A. R. New Compositions for Javanese Gamelan. Universitat de Durham, Tesis doctoral, 1986. Pàgina 4.
  6. ↑ 6,0 6,1 Deprén l'història darrere del gamelán, música i dansa indonèsies, ThoughtCo.
  7. ↑ Archivat en Ghostarchive i en «Alat-Alat Musik Borobudur». Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2021. Consultat el 12 de maig de 2023.: «Alat-Alat Musik Borobudur».}
  8. ↑ Selonding, el Gamelán Sagrat de l'Antic Llogaret, Comunitat Ubud.
  9. ↑ Deprén l'antic Gamelan Selonding en Mekar Bhuana, Mekar Bhuana.
  10. ↑ «Seni Musik Kasunanan Surakarta, Surakarta Hadingrat». Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2023. Consultat el 12 de maig de 2023.
  11. ↑ «Mengenal Gamelan Keraton Yogyakarta, 14 d'agost de 2018». Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2019. Consultat el 12 de maig de 2023.
  12. ↑ Reyog Ponorogo,1980 froom book
  13. ↑ Roth, 4-8
  14. ↑ Gamelan Sakati, Kabupaten Cirebon.
  15. ↑ Kisah Gamelan Abad ke-15 Peninggalan Sunan Gunung Jati, Sudirman Wamad.
  16. ↑ donar-lamongan-dikonservasi Gamelan Peninggalan Sunan Drajat vaig donar Lamongan Dikonservasi, Eko Sudjarwo.
  17. ↑ GAMELAN SEKATEN DONEN PENYEBARAN ISLAM VAIG DONAR JAWA, Joko Daryanto.
  18. ↑ «Gamelan Tertua Keraton Yogyakarta Diarak» (en aneu). viva.co.aneu.
  19. ↑ Museum Prabu geusan Ulun, Kabupaten Sumedang.
  20. ↑ donar-sumedang-melanglangbuana-hingga-eropa-donen-amerika-sebelum-diserahkan-ke-bupati?page=3 Gamelan Istimewa Koleksi Museum vaig donar Sumedang, Melanglangbuana Hingga Eropa donen Amerika sebelum Diserahkan ke Bupati, Adang Jukardi.
  21. ↑ donar-peresmian-menara-eiffel-paris Sari Oneng, Gamelan Sukabumi yang Tampil vaig donar Peresmian Menara Eiffel Paris, Oksa Bachtiar Camsyah.
  22. ↑ Gamelan Berusia 400 Tahun Ini Pernah Pentas Saat Peresmian Menara Eiffel, Kini Ditata Ulang, Aam Aminullah.
  23. ↑ donar-luar-angkasa-DOAwP/page/1 Musik Gamelan vaig donar Luar Angkasa, Rahadian Rundjan.
  24. ↑ Mengenal Gending Ketawang Puspawarna, Musik Jawa yang Dikirim hingga ke Luar Angkasa, Shani Rasyid.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gamelán&oldid=1108589»