Anar al contingut

Sultanat de Yogyakarta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Sultanato de Yogyakarta»)

El sultanat de Yogyakarta (Plantilla:Lang-jv, Plantilla:Lang-aneu) és una monarquia javanesa de la Regió especial de Yogyakarta, en la República d'Indonèsia. L'actual sultà és Hamengkubuwono X.[1]

Yogyakarta va existir com a estat des de 1755 en el territori de la moderna Indonèsia en la part central de l'illa de Java. El sultanat es va convertir en el principal escenari d'operacions militars durant la guerra de Java de 1825-1830, despuix de lo que els holandesos varen anexar una part significativa del seu territori i el grau d'autonomia es va reduir significativament. En 1946-1948, durant la guerra d'Independència d'Indonèsia, la capital de la república va ser transferida al territori del sultanat, en la ciutat de Yogyakarta.

En 1950, Yogyakarta, junt en el principat de Pakualaman, es varen convertir en part d'Indonèsia, en els antics regnes reals units com a regió especial, en el mateix estatus que el d'una província nacional. Al mateix temps, el títul hereditari de sultà de Yogyakarta i príncip de Pakualaman, en els privilegis ceremonials que acompanyen als títuls, es varen assegurar llegalment per als governants. En 2012, el govern d'Indonèsia va reconéixer formalment al sultà reinante de Yogyakarta, Hamengkubuwono, com a governador hereditari de la regió especial de Yogyakarta, en el príncip de Pakualam com a vicegovernador hereditari (artícul 18, paràgraf 1c).[2] S'afirma que el sultanat posseïx casi el 10% de la terra en la regió especial de Yogyakarta.[3]

Geografia

Erro al crear miniatura:
El sultanat de Yogyakarta (vert) en 1830.

El sultanat es troba en la costa sur de l'illa de Java. En el sur llimita en l'Oceà Índic, en terres rodejades per la província de Java Central. L'àrea és de 3133 km², mentres que la població en 2010 era d'aproximadament tres millons i mig de persones. El districte especial de Yogyakarta, junt en Jakarta, té la major densitat de població entre les províncies d'Indonèsia.[4]

No molt llunt de la ciutat de Yogyakarta es troba el volcà Merapi, el volcà més actiu d'Indonèsia que ha entrat en erupció regularment des de 1548, lo que ha causat grans danys a la població del districte. En octubre-novembre de 2010, va succeir una forta erupció volcànica, lo que va obligar a unes cent mil persones a abandonar temporalment les seues llars.[5][6]

Història

Pagelaran, el vestíbul del Palau Real de Yogyakarta.

Despuix de la mort del sultà Agung, el sultanat de Mataram va ser perdent força per la lluita pel poder dins del propi sultanat.[7] Per a empijorar les coses, la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) va aprofitar la lluita pel poder per a aumentar el seu control. En el cim del conflicte, el sultanat de Mataram es va dividir en dos segons el tractat de Giyanti del 13 de febrer de 1755: el sultanat de Yogyakarta i el sunanato de Surakarta.[7][8]

El tractat de Giyanti va mencionar a Pangeran Mangkubumi com a sultà de Yogyakarta en el títul de:

ꦔꦂꦱꦢꦊꦩ꧀ꦱꦩ꧀ꦥꦺꦪꦤ꧀ꦢꦊꦩ꧀ꦲꦶꦁꦏꦁꦱꦶꦤꦸꦮꦸꦤꦏꦁꦗꦼꦁꦱꦸꦭ꧀ꦠꦤ꧀ꦲꦩꦼꦁꦏꦸꦨꦸꦮꦤꦱꦺꦤꦥꦠꦶꦲꦶꦁꦔꦭꦒꦔꦧ꧀ꦢꦸꦭ꧀ꦫꦏ꦳꧀ꦩꦤ꧀ꦱꦪꦶꦢꦶꦤ꧀ꦥꦤꦠꦒꦩꦏ꦳ꦭꦶꦥ꦳ꦠꦸꦭ꧀ꦭꦃ
Ngarsa Dalem Sampeyan Dalem Ingkang Sinuwun Kangjeng Sultan Hamengkubuwana Senopati-ing-Ngalaga Ngabdulrakhman Sayyidin Panatagama Khalifatullah[lower-alpha 1]

Traduït com «El seu Alteza el Sultà, Comandant en el Camp de Batalla, Sirviente del Més Graciós, Clerc i Califa que Salvaguarda la Religió.»[10]

Com a resultat d'una major intervenció colonial dins de la família gobernant de l'antic sultanat de Mataram, l'àrea que hui és la Regió Especial de Yogyakarta es va dividir entre el sultanat de Yogyakarta (Kasultanan Yogyakarta) i el principat de Pakualam (Kadipaten Pakualaman).[8]

El govern colonial neerlandés va dispondre la realisació de l'autogovern autònom, concertat per mig d'un contracte polític. Quan es va proclamar l'independència d'Indonèsia, els governants, el sultà de Yogyakarta i el príncip de Pakualaman varen fer una declaració de respal a la recent fundada República d'Indonèsia i que s'unirien a la mateixa. En acabant de que el públic internacional reconeguera formalment l'independència de la república, els antics regnes reals es varen unificar formalment el 3 d'agost de 1950 en la Regió Especial de Yogyakarta, i el sultà de Yogyakarta es va convertir en el governador hereditari de la regió especial, i el príncip de Pakualaman en el seu vicepresident hereditari, formalment el 30 d'agost de 2012 (artícul 18, paràgraf 1c);[2] abdós responen i són responsables davant el president d'Indonèsia.[8][11]

Erro al crear miniatura:
Príncips i princeses del sultanat de Yogyakarta (1870).

En l'eixercite de l'administració del govern local considera tres principis: descentralisació, concentració i assistència. El govern provincial porta a terme les responsabilitats i autoritats del govern central, mentres que per un atre costat porta a terme les seues responsabilitats i autoritats autònomes. El govern regional està format pel cap de la regió i l'Assamblea Llegislativa de la regió. Tal construcció garantisa una bona cooperació entre el cap de la regió i l'Assamblea Llegislativa per a conseguir una bona administració del govern regional. El cap de la regió especial de Yogyakarta té la responsabilitat de cap del territori i el títul de governador.[8]

El primer governador va ser el fallit Hamengkubuwono IX, sultà de Yogyakarta i va continuar per Paku Alam VIII com a governador interí fins que Hamengkubuwono X va ascendir al tro en 1998.[12] A diferència dels atres caps de regions d'Indonèsia, el governador de la regió especial de Yogyakarta té el privilegi d'estat de no estar vinculat al periodo del càrrec ni als requisits i forma de nomenament (artícul 25, paràgrafs 1 i 2).[2] No obstant, en l'eixercite de les seues funcions, tenen la mateixa autoritat i responsabilitats.[8]

El 5 de maig de 2015, despuix d'un real decret emés pel sultà, la princesa Mangkubumi (anteriorment coneguda com a princesa Pembayun) va rebre el nou nom de Mangkubumi Hamemayu Hayuning Bawana Langgeng ing Mataram. Açò la denota com la presunta hereua del sultanat.[13] El títul de Mangkubumi es reservava anteriorment per als príncips masculins majors preparats per al tro, inclós el sultà reinante. Per tant, el decret admet dònes de la realea en la llínea de successió per primera volta des de la fundació del sultanat. Segons l'actual sultà, açò estava en consonancia con les seues prerrogatives; no obstant, la seua acció va ser criticada pels seus familiars masculins més conservadors, com els seus germans, que varen ser desplaçats en la llínea de successió.[14]

Notes

  1. ↑ Orde correcte del títul d'acort en la llei n.º 13 d'Indonèsia de 2012 sobre especialitats de la regió especial de Yogyakarta, artícul 1 n.º 4.[9]

Referències

  1. ↑ Kahin, Audrey (2015). Historical dictionary of Indonèsia (en en), Rowman & Littlefield. ISBN 978-0-81-084935-8.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «UU No. 13 Tahun 2012». Consultat el 2 de juliol de 2021.
  3. ↑ «A Javanese sultan wants his daughter to succeed him. His people object», The Economist, 17 d'agost de 2019. Consultat el 2 de juliol de 2021 (en en).
  4. ↑ «Indonèsia Population 2019» (en en). Consultat el 2 de juliol de 2021.
  5. ↑ «Indonèsia Volcano death rolls soars past 100» (en en). Consultat el 2 de juliol de 2021.
  6. ↑ «Pictures: Indonèsia's Mount Merapi Volcano Erupts» (en en) (28 d'octubre de 2010). Consultat el 2 de juliol de 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ooi, Keat Gin (2004). Southeast Àsia: a historical encyclopedia from Angkor Wat to East Timor-Leste (en en), ABC-CLIO. ISBN 1576077705.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Sejarah Kesultanan Ngayogyakarta Hadiningrat, Tahun 1755–1950, donen Pembentukan Daerah Otonomi Khusus Yogyakarta Tahun 1950
  9. ↑
  10. ↑ Indonèsia Departemen Luar Negeri Direktorat (1968). Documenta diplomatica (en aneu), Departemen Luar Negeri. Consultat el 2 de juliol de 2021.
  11. ↑ Hadiwitanto, Handi (2009). Religion and generalised trust: an empirical-theological study among university students in Indonèsia (en en), Lit. ISBN 978-3-64-390712-7.
  12. ↑ «Yogyakarta History» (en en).
  13. ↑ Susanto, Slamet. «Sultan names eldest daughter Crown Princess», theJakartapost.com, 6 de maig de 2015. Consultat el 2 de juliol de 2021 (en en).
  14. ↑ Monfries, John. «The Sultan's Coup», 12 de juny de 2015. Consultat el 2 de juliol de 2021 (en en).