Sunanato de Surakarta

El sunanato de Surakarta (Plantilla:Lang-aneu; Plantilla:Lang-jv, Kasunanan/Karaton Surakarta Hadiningrat; ) va ser una monarquia javanesa centrada en la ciutat de Surakarta, en la província de Java Central, Indonèsia.
El kraton de Surakarta va ser establit en 1745 per Pakubuwana II. El sunanato de Surakarta i el sultanato de Yogyakarta són conjuntament els successors del sultanato de Mataram. A diferència de les seues contraparts en Yogyakarta, que usen el títul de sultà, els governants de Surakarta usen el títul de sunan. El nom neerlandés es va utilisar durant el domini colonial neerlandés fins a la década de 1940.
Història


Despuix de la mort del sultà Agung I, el poder i el prestigi del sultanato de Mataram va ser disminuint per una lluita pel poder i un conflicte de successió dins de la família real. La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) va aprofitar la lluita pel poder per a aumentar el seu control sobre Java i conseguir concessions de l'antiga colónia de Mataram en Priangan i Semarang. La sèu de Mataram en Plered prop de Kotagede es va perdre despuix del tumult de Trunajaya en 1677. Sunan Amral (Amangkurat II) va traslladar el palau a Kartasura. Durant el regnat del sunan Pakubuwana II, en 1742 Raden Mes Garendi (Sunan Kuning) va dirigir a uns mercenaris chinencs i va llançar un tumult contra la corona i també contra la VOC. Raden Mas Garendi era fill del príncip Teposono i també net d'Amangkurat II. Els rebels varen conseguir prendre el control de la capital de Kartasura i varen expulsar a Pakubuwana II, qui va fugir i va buscar refugi en Ponorogo. En l'ajuda de l'adipati Cakraningrat IV, el governant de l'oest de Madura, Pakubuwana II va recuperar la capital i va reprimir la rebelió. No obstant, el palau de Kartasura va ser destruït i va ser considerat de mala sort ya que el bany de sanc va tindre lloc allí. Pakubuwana II va decidir construir un nou palau i una ciutat capital en el poble de Sala (Solament). El trasllat de la capital al llogaret de Sala es commemora en el chandrasengkala (cronograma) Kombuling Pudya Kepyarsihing Nata, que correspon al dimecres 12 del sura de 1670 en el calendari javanés (17 de febrer de 1745). La data es considera el dia en que es va establir el sunanato de Surakarta.
Pakubuwanawono II va enfrontar numeroses rebelions, entre atres de Raden Mes Said, i més vesprada del seu propi germà menor, el príncip Mangkubumi, qui es va unir a la rebelió de Mas Said en 1746. Pakubuwana II va morir d'una malaltia en 1749, pero abans de morir, va confiar els assunts reals de Surakarta al seu protector de confiança, el baró von Hohendorff, un oficial del VOC. En nom del successor de Pakubuwana II, Pakubuwana III, la VOC va conseguir negociar un pacte de pau en el príncip Mangkubumi. L'acort de pau es va alcançar en el sultanato de Mataram dividit en dos basat en el tractat de Giyanti del 13 de febrer de 1755: es creava llavors el sultanato de Yogyakarta baix el govern del príncip Mangkubumi, qui va prendre el nom d'Hamengkubuwono I, i el sunanato de Surakarta baix Pakubuwana III.
El tractat de Giyanti va nomenar a Pangeran Mangkubumi com a sultà de Yogyakarta. Durant l'era del domini neerlandés, es varen reconéixer dos principats principals del Vorstenlanden Mataram, el sunanato de Surakarta i el sultanato de Yogyakarta. Després, uns anys més vesprada, Surakarta es va dividir encara més en l'establiment del principat de Mangkunegaran despuix del tractat de Salatiga (17 de març de 1757). El principat de Mangkunegaran va ser dirigit pel notori rebel Raden Mas Said, qui va prendre el nom de Mangkunegara I. El territori del sunanato de Surakarta es va reduir molt més despuix de la guerra de Java (1825-1830) dirigida pel príncip Diponegoro. Es va alegar que el sunan Pakubuwana VI havia recolzat en secret la rebelió de Diponegoro, i com a castic despuix de la guerra de Java, el sunanato es va vore obligat a entregar gran part de les seues terres als neerlandesos.
A lo llarc de l'era de les Índies Orientals Neerlandeses, el sunanato de Surakarta va gojar d'un estatus autònom baix els acorts del Vorstenlanden Mataram. Junt en el sultanato de Yogyakarta, el sunanato de Surakarta va ser considerat com un estat vassall del Imperi neerlandés baix el patrocini real de la corona. El pico del prestigi i el poder del sunanato va ser durant el regnat de Pakubuwana X (1893-1939) quan els sunan varen renovar i varen ampliar el palau de Surakarta i varen construir molts proyectes d'infraestructura i edificis en la ciutat de Surakarta. El regne va enfrontar una era de conflictes i incertitut durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupació japonesa d'Indonèsia.
Despuix de la declaració d'independència de la República d'Indonèsia el 17 d'agost de 1945, seguida de la revolució indonèsia, el sunanato de Surakarta junt en el principat de Mangkunegaran varen enviar una carta de confiança a Sukarno per a demostrar el seu respal a la República d'Indonèsia. Com recompensa, la República va otorgar l'estatus de Daerah Istimewa (Regió Especial, similar a la de l'actual Regió Especial de Yogyakarta) dins d'Indonèsia. No obstant, per l'agitació política i l'oposició dels comunistes indonesis que varen dur a un moviment i rebelió contra la monarquia a principis de 1946, el 16 de juny de 1946 Indonèsia va eliminar l'estatus de regió especial; tant l'estat de Surakarta com el de Mangkunegara es varen reduir a una mera residència i després es varen fusionar en la província de Java Central.
Pel contrari, el sultanato de Yogyakarta ha conseguit mantindre un estatus especial, gràcies al respal històric de Yogyakarta i els estrets vínculs en els pares fundadors de la República d'Indonèsia durant la guerra d'independència i la revolució nacional d'Indonèsia. El sunanato de Surakarta no té cap poder polític real; el seu poder es llimita al prestigi real i la seua posició especial en el sosteniment de la cultura tradicional javanesa, lo que va dur a molts líders i figures polítiques en Indonèsia a buscar afiliació en el sunanato.
Residència
La residència principal dels sunan és el kraton (palau), a voltes cridat Kraton Surakarta o Kraton Sol, pero també conegut en térmens formals com Karaton Surakarta Hadiningrat. Com és el cas d'atres kraton en vàries ciutats de Java, el Surakarta Kraton s'ha descuidat prou a lo llarc dels anys. Hi ha molt pocs fondos disponibles per al manteniment, moltes parts del palau han estat en un alvançat estat de deterioració.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sunanato de Surakarta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.