Rebab
El rebab, rebap, ribab, rebeb, rababah o al-rababa és un instrument de corda fregada, expandit pel Magreb, Mig Oriente, parts d'Europa, i el Lluntà Oriente.
El rebab (del àrap الرباب, és un instrument de corda que consta d'una caixa de resonància menuda, usualment redona, el front de la qual és cobert en una membrana de pergamí o pell d'ovella, i d'un màstil llarc acoplat. Posseïx una, dos o tres cordes. l'arc és usualment més curvat que el del violí.
El terme està testificat des de el X pel musicólogo al-Farabí. Inclou una família molt àmplia d'instruments desenrollats en l'antiguetat que inclou diversos instruments musicals.
Història
[editar | editar còdic]Apareix per primera volta en Afganistan, en el VIII dC, i es va difondre a través de les rutes comercials islàmiques fins a l'antiga Al-Ándalus, que comprenia la major part de la Hispania romana i visigoda, i Europa de l'Est, passant per tot el territori islàmic actual. Per l'Est va aplegar fins a China. És el primer instrument d'arc que va aplegar a Occident.[1] La varietat que se supon més propenca a l'original posseïx un punche avall, per a poder-ho recolzar (com els violoncels actuals).
Construcció
[editar | editar còdic]Els rebabs "pinzados", habituals en Afganistan, Pakistan, i noroest de l'Índia són instruments de forma estranya, que ha segut descrita com "de barca". El cos de l'instrument és pesat, de fusta buidada, estret en mig, lo que sugerix que antigament es tocaven com un violí, en arc. El cos està cobert en una pell tensa, que normalment ben encolada al cos. El coll és molt estret, i el màstil sol estar molt decorat. El clavijero sol estar acabat en escultures intricadas.
El rebab "kabuli" té tres o quatre cordes (habitualment en una corda doble) en un pont consistent en una peça esculpida que recula, a pressió, sobre la pell. Estes cordes estan pegades a clavilles (no mecàniques) en el clavijero, i van a parar a un únic pico molt sòlit situat en la part inferior de l'instrument. La major part de rebabs "pinzados" tenen un cert número de cordes que resonen per simpatia, i que es afinan per mig de clavilles situades a lo llarc de la base del coll.
Hi ha diferents tipos de rebabs que es toquen en arc, en diferents funcions. En el surest d'Àsia, el rozh/rebab és un instrument gran, en una tesitura similar a la de la viola dona gamba, mentres que les versions de l'instrument que es toquen més a l'oest tendixen a ser més chicotetes i agudes. El rozh/rebab consistix habitualment en un cos menut, redonejat, en la part frontal coberta en una membrana que pot ser de pergamí o de pell.
El cos varia, dels models més decorats, com en Java, als més simples, com el de 2 cordes d'Egipte i Iraq, en el cos fet en una corfa de coco (motiu pel qual es denomina goja, de l'àrap جوزة "coco"). Les versions més sofisticades tenen una caixa de resonància de fusta, coberta per la part davantera en una membrana de pell (freqüentment de cabra).
Diferents versions
[editar | editar còdic]cal distinguir entre dos tipos:
Els de tipo fídula (instrument de corda fregada).[2] Els de tipo llaüt (instrument de corda pinzada) (per eixemple el rubab).
Tots estos instruments s'han estés per tot lo món musulmà des de Marroc fins a Indonèsia, pero, curiosament, les dos famílies semblen excloure's mútuament, a excepció d'Iran.
Les versions "pinzadas", com el "Rebab kabuli" (o "rubab") es toquen com el llaüt, mentres que atres versions es toquen en arc. Un d'estos instruments és el Gusle, un instrument molt difòs en els Balcans. És casi segur que és un antepassat del violí europeu, a través del rabec medieval. S'utilisa en una gran varietat de conjunts i gèneros musicals, en consonancia con la seua gran distribució, i es construïx i toca de diferents maneres en diferents zones.
En la classificació d'Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.321 dels llaüt en caixa de resonància en forma de bol.
Vore també
[editar | editar còdic]- Ravanahatha
- Guitarra
- Guitarra barroca
- Guitarrón chilé
- Viola de gamba
- Ukulele
- Timple
- Cavaquinho
- Vihuela mexicana
- Llaüt
- Mandolina
- Guitarra portuguesa
- Guitarra anglesa
- Tiple
- Guitarra morisca
- Sitar
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "15.2. El món islàmic" [1] archivat en Wayback Machine. Web del Museu de la Música de Barcelona
- ↑ Societat Espanyola de Musicologia (1993). Revista de musicologia, La Societat.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://chandrakantha.com/articles/indian_music/rabab.html [2] archivat en Wayback Machine.
- http://www.asza.com/afganreb.shtml
- Nay-Nava the encyclopedia of persian music instruments
- [enllaç trencat]
- The Rebab [3] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «rebab» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.