Bali
Bali (en el alfasilabario balinés: Illa de Bali en balinés: Polixc Bali ᬩᬮᬶ, Plantilla:Lang-aneu ['bali]) és una illa i província homònima d'Indonèsia. Està localisada a l'est de Java, a l'oest i Lombok a l'est. L'illa és un popular destí turístic i és coneguda, de la mateixa manera que Java, per les seues delicades arts, que inclouen dansa, escultura, pintura, orfebreria, peletería i un particular estil musical, especialment l'interpretat durant el gamelan. Aparte de ser un destí turístic, és un punt de trobada de majoristas; moda, joyeria, calcer, mobles o decoració de tot lo món, que compren en l'illa per a exportar despuix als seus països d'orige.
Història
El poble balinés és descendent d'una raça prehistòrica que va emigrar a través d'Àsia central continental al archipèlec d'Indonèsia, provablement establint-se al voltant del 2500 a. C.
El final de l'era prehistòrica en Indonèsia va estar marcat per l'arribada del poble hindú, al voltant del 100 a. C., segons ho determinen les inscripcions en lletra brahmi sobre fragments de vasijas. El nom Bali Dwipa (‘illa de Bali’) ha segut descobert en vàries inscripcions, per eixemple, en el cartell Blanjong, que va ser publicat per Sri Kesari Warmadewa en l'any 913 de nostra era i menciona la paraula Walidwipa.
Els majapahit i els seus descendents
El Imperi mayapahit hindú (1293–1520) de Java oriental va fundar una colónia balinesa en 1343. L'Imperi mayapajit va colapsar al final del XV per querelles de successió, i el seu territori va passar llavors baix control d'uns dels seus vassalls, els príncips de Kediri, de Java central. En 1527, les tropes del regne musulmà de Demak varen conquistar els territoris dominats pels Keridi. Davant l'auge de l'islam en l'archipèlec indonesi, bona part de l'aristocràcia i de les èlits intelectuals i artístiques de Java es varen refugiar en Bali, lo que va supondre un aporte encara major de les arts, la lliteratura i la religió hindú en l'illa. Bali es va erigir en regne independent a finals del XV o principis del XVI, i la dinastia d'orige majapahit va seguir governant Bali fins a 1908, data en la que va ser eliminada per l'intervenció holandesa que va impondre el domini dels Països Baixos sobre l'illa. La capital majapahit en Bali va ser establida en un primer temps en la ciutat de Samprangan, i despuix en Gelgel. Durant el regne de Gelgel, que va durar fins a 1650, es va implantar definitivament una lluenta cultura d'influència javanesa, tant en l'arquitectura, la dansa, el teatre i la lliteratura. En el XVI, el rei balinés Dalem Baturenggong va estendre el seu govern a la part este de Java, a l'illa veïna de Lombok i a la part occidental de l'illa de Sumbawa. Els primers europeus que varen aplegar a l'illa varen ser els portuguesos, quan una nau portuguesa va naufragar en la costa de la península de Bukit cap a 1585. En 1597 va arribar l'explorador neerlandés Cornelis Houtman, qui la va reclamar per a la corona holandesa. Poc temps despuix, els neerlandesos varen establir una colónia comercial i, a partir del XVII, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals va escomençar a comerciar rivalizando en mercaders britànics. El comerç dels reis de Bali en les companyies europees es basava en la venda d'esclaus que venien a canvi d'opi. Els esclaus procedents de Bali eren molt cotisats; eren presoners de guerra, criminals, deutors, òrfens i viudes. Es considera que la tracta d'esclaus en Bali va poder ser l'orige de varis conflictes posteriors.[1]
El regne de Gelgel va sucumbir a una série de guerres internes, i en 1686 es va establir una nova dinastia en la ciutat de Klungkung, coneguda baix el nom de Dewa Agungla. Varen ser incapaços de mantindre el seu control sobre l'illa que es va dividir en varis chicotets regnes, encara que els Dewa Agungla varen mantindre una tutela simbòlica. Esta situació es va mantindre fins a l'arribada dels neerlandesos en el XIX.
La colonisació holandesa
- Artícul principal → Índies Orientals Neerlandeses.
Baix el pretext d'erradicar el comerç d'esclaus i d'opi, el control neerlandés de l'illa es va impondre despuix d'una série de guerres colonials (1846–1849). En 1858 i 1868, dos tumults balinesas varen ser esclafades per les tropes holandeses. Es va llançar llavors una campanya de cristianisació que va fracassar per la resistència dels habitants de l'illa. En 1890, els neerlandesos varen aprofitar un conflicte entre regnes balineses per a incrementar el seu control sobre l'illa. En 1894, es varen fer en la veïna illa de Lombok. En 1906 i 1908, en el pretext d'impedir el saqueig dels bucs naufragats en la regió, Països Baixos va llançar dos intervencions militars que varen acabar en el govern de la dinastia majapahit,[2] produint-se sengles episodis del ritual de suïcidi colectiu, conegut en Bali com puputan, en els que es autoinmolaron més de quatre mil persones.[3] La prensa occidental va denunciar la sanguinosa conquista de Bali i les represàlies desproporcionades de les tropes holandeses front als actes de resistència dels natius. Acusat també d'abusos en les seues campanyes colonials de Java i Sumatra, el govern neerlandés va decidir aplicar una "política ètica" en les seues colónies indonèsies, a fi de restaurar la seua image de poder colonial benevolente i responsable. Varen eixercir un control indulgent de l'illa, protegint i mostrant gran respecte per la religió i cultura locals. El turisme internacional va escomençar en els anys 1920.
Segona Guerra Mundial i independència
Bali va ser ocupada per l'eixèrcit japonés i lliberada per les forces aliades en 1945. En 1946, els neerlandesos varen ocupar de nou l'illa en el propòsit de restablir la seua administració colonial, pero varen chocar en l'eixèrcit de lliberació del coronel Gusti Ngurah Rai al que varen derrotar a finals del mateix any en la batalla de Marga. En un intent de mantindre part del seu antic imperi colonial, els neerlandesos varen crear llavors el Estat d'Indonèsia Oriental que incloïa Bali, les Illes menors de la Sonda, les illes Célebes i l'archipèlec de les Molucas. Despuix de quatre anys de conflictes en la recent creada República d'Indonèsia de Sukarno, els neerlandesos varen traspassar finalment els seus dominis colonials a Indonèsia el 27 de decembre de 1949, en la Conferència de la Taula Redona de L'Haya. El primer governador de Bali, Anak Agung Bagus Suteja, va ser designat pel president Sukarno en 1958, quan Bali es va convertir en una província.[4]
L'espectacular desenroll del turisme internacional en Bali des dels anys 1950 va permetre un increment substancial del nivell de vida dels balineses. Les plages de Bali són famoses en tot lo món. El seu art i treballs d'artesania gogen també d'un gran reconeiximent internacional. El seu renombrada dansa folòrica legong és una de les moltes danses balinesas. A raïl del turisme, Bali es va convertir també en un notable centre d'intercanvis comercials. Els atentats de Bali de 2002 varen significar un dur colp a l'indústria del turisme en Indonèsia. Despuix d'este fet, varis països varen alertar sobre el risc de viajar a les regions afectades. En conseqüència, el número de turistes en Bali va baixar un 31 %.[5]
No obstant, Bali s'ha vist desbordada per una demanda turística excessiva que confronta l'illa en problemes de contaminació, deterioració ambiental i escassea de suministrament d'aigua potable. Tot apunta a que la gestió sostenible del turisme, la seua principal font d'ingressos, serà el gran repte de Bali en les primeres décades del XXI.[6]
Religió
Bali és l'única província de majoria hindú en Indonèsia, en un 86.9 % de la població que professa el molt singular hinduisme balinés.[7] Un sincretisme de creències balinesas, animistes i santons budistes. En contrast en atres minories religioses en Bali són el islam (principalment peixcadors de la costa), cristians i budistes. El principal Temple és Pura Luhur Uluwatu localisat en Uluwatu.
Idiomes
El idioma indonesi és l'idioma oficial, encara que també es parla el balinés.
Geografia
Bali és part de les illes menors de la Sonda. Té a penes 140 km de llongitut este-oest i 90 km de nort a sur i una superfície de 5636 km².[8] Està situada aproximadament a huit graus al sur de la llínea de l'Equador. A l'oest el estret de Bali de 2.4 a 3.2 km d'ample, la separa de Java. A l'est el profunt estret de Lombok, d'entre 18 i 40 km d'ample, la separa de l'illa de Lombok; té adjacents les chicotetes illes de Nusa Penida, Nusa Lembongan i Nusa Ceningan, separades de Bali pel estret de Badung. L'estret de Lombok coincidix en el pas de la llínea de Wallace que separa la ecozona Indomalaya de la ecozona Australasia. L'illa es compon d'una cadena montanyosa que s'estén d'est a oest. El punt més alt de l'illa és el mont Agung en 3.142 m d'altura, un volcà en activitat, que va entrar en erupció per última volta en març de 1963. L'ala nort és abrupta, en una estreta planura costera, mentres que l'ala sur baixa suaument cap a una planura aluvial, regada per rius poc profunts, seca en les estacions seques i inundada durant periodos de fortes pluges. L'illa es troba rodejada per secs de coral. Les plages en el sur són d'arena blanca mentres que les del nort són d'arena negra.
Clima
Bali té un clima tropical monsònic, en una estació plujosa d'octubre a març i una estació seca de juny a setembre. Durant el dia la temperatura mija és de 20 a 33 °C, pero les zones montanyoses tenen temperatures nocturnes més fredes per l'altitut.[9]
Economia
La seua població conta en més de 4.200.000 habitants. Les ciutats principals són la capital, Denpasar, de 491 500 habitants en 2002 i situada en la planura sur, i l'antiga capital colonial i port de Singaraja, de 100 000 habitants, al nort. El poble d'Ubud (al nort de Denpasar), en el seu mercat d'art, museus i galeries és conegut com el centre cultural de Bali. Els principals punts turístics són el poble de Kuta (junt en la seua plaja), Sanur, Jimbaran i el recent desenroll de Nusa Dua. El aeroport de Ngurah Rai es troba ubicat prop de Jimbaran, sobre l'istme que unix la partix sur de l'illa en la seua part central. No existixen llínees de ferrocarril en l'illa. Existixen carreteres costeres importants al mateix temps que carreteres que creuen l'illa, principalment de nort a sur. La majoria dels habitants de l'illa de Bali es dediquen a l'agricultura, principalment al cultiu d'arròs. Es cultiven atres productes, com café, frutes i verdures, encara que en menor mida. Una important cantitat de balineses són també peixcadors. L'illa de Bali és també famosa pels seus artesans, que produïxen teles i vestimentes batik i ikat, talles en fusta i pedra i objectes d'orfebreria.
Demográfia
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Geografia|20px|Vore el portal sobre Geografia]] Portal:Geografia. Contingut relacionat en Geografia.
- Sistema balinés de castes
- Cultura d'Indonèsia
Referències
- ↑ Willard A. Hanna, Bali Chronicles, Periplus, 2004, Singapur, ISBN 0-7946-0272-X
- ↑ Debbie Guthrie Haer, Juliette Morillot i Irene Toh, Bali, a traveller's companion, Haer, 2001, Edicions Didier Millet, ISBN 978-981-4217-35-4
- ↑ (2015).«Un Imperi privat. La història de la poderosa Companyia Holandesa dels Índies Orientals».Sàpies.(155)
- 46.
- ↑ Pringle, Robert (2004). Bali: Indonèsia's Hindu Realm; A short history of, Allen & Unwin. ISBN 1-86508-863-3.
- ↑ «Waiting for the Rain».Peace and Conflict Monitor.Consultat el 8 de decembre de 2007.
- ↑ Segons Adrian Vickers, en el seu pròlec allibre Bali Chronicles, de Willard A. Hanna, p. 8. Estes declaracions s'han vist refrendades per varis artículs publicats en el periòdic indonesi The Jakarta Post en 2008.
- ↑ Penduduk Menurut Wilayah serta Agama yang Dianut (cens de 2010). En: bps. go. aneu.
- ↑ Bali Tourism Board – Oficina de Turisme de Bali (anglés).
- ↑ Bali Tourism Board, Oficina de Turisme de Bali (en anglés).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bali.- Bali en Wikivoyage
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Bali» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.