Calcer
El calcer és la part de l'indumentària utilisada per a protegir els peus.[1] Adquirix moltes formes, com sabatas, sandalias, espardenyas, botas o deportives.
El calcer és vestit per una varietat de motius, incloent la protecció del peu, la higiene o el simple adorne. A sovint s'utilisen miges o calcetins en vestir calcer.
Fabricació
[editar | editar còdic]La fabricació del calcer com a tal, es realisava de modo artesanal des dels inicis històrics. I encara que ya en l'época romana es va produir una cantitat de calcer enorme, els processos eren artesanals, per lo tant, el procés de producció massiva podria dir-se que no va aparéixer fins a l'época de la Revolució Industrial.
En abdós procediments, encara que de forma distinta, se seguixen uns passos elementals:
- Selecció de les pells o materials.
- Disseny, modelaje i patronage. És la primera fase de la fabricació o confecció del calcer, en ella es dibuixa el model a fabricar, s'ajusta per a l'obtenció del patró base i s'escalen els patrons per a procedir al tallat de les peces.[2]
- Tallat. D'acort al contorn que deuran adquirir les peces. En esta secció es tallen les peces que componen el material de tall i forre, ademés de la seua classificació.
- Preparació per al aparado. Rebaixe i dividit de les peces, principalment de pell; picats d'adorn; dobladillado de peces de pell, aixina com atres treballs previs a l'ensamblage de les peces.
- Guarnit (també cridat aparado o pespunte). Coser de les parts tallades.
- Montat (també cridat centrat). Usant-se una forma, que servix de model de peu, a l'hora d'encaixar les parts de la sabata (puntera o pala, taló, solga, etc.).
- Envasament. Introducció de les sabates en caixes de cartó.
Procés artesanal
[editar | editar còdic]El procés artesanal és un procés eminentment manual en el que no s'utilisa tecnologia sofisticada. Fet en un chicotet taller familiar o en una comunitat nativa, s'utilisen generalment materials naturals de gran calitat, utilisant-se també en alguns casos químics i processos industrials de tot tipo per a elaborar-los.
Procés industrial
[editar | editar còdic]Dins de les diverses seccions de la fabricació d'una sabata, com s'ha vist més dalt, el tallat es realisa de tres formes o métodos distints, com el tallat manual, utilisant un utensili manual per a tallar la pell usant un patró (normalment de cartó dur, o làmina d'acer). Aixina i tot, existixen màquines automàtiques de tall, l'troquelar, sobretot usades per al tall del forre interior de la sabata, que sol ser de pell de menor calitat, falses o entre solgues, i cuiro per a la capellada; un atre método actual i modern és el tall computarizado el qual utilisa un software per a la configuració i ubicació de les peces en la pell, es dona l'orde tal com donem l'orde d'imprimir, solament que en lloc de colocar punts de pintura realisa puntadas de tall en una cuchilla o làser, este últim método té ventages sobre les anteriors, no requerix una inversió en troquelar per a cada disseny, es poden realisar corts en més detalls que si es tallara a mà en un menor temps, si s'utilisa pell sintètica la configuració es realisa en menor temps i en menys cicles de configuració. També el tallat per chorrada d'aigua és una tècnica empleada especialment per al tall de solgues.
El guarnit es fa en màquines d'coser, similars a les usades en l'indústria textil, pero especialment dissenyades per a realisar costures resistents i que requerixen major potència de perforació per tractar-se de pells o materials de major durea i consistència.
El montat potser siga la part més mecanisada del sector del calcer. De fet, a esta secció se li sol cridar també via, degut a que les sabates van desplaçant-se a través d'uns caixons que circulen sobre una via de ferro (a l'altura de l'obrer) i cada treballador va fent cada part del treball d'esta secció usant una màquina. El procés exacte del montat (unió de la part de pell de la sabata en la solga), es fa en una màquina anomenada «màquina de montat». En realitat per «montat» es coneix el conjunt d'operacions que preparen la sabata per a la colocació de la solga o pegat, entre ells destaquem: La colocació de la planta; el embastado o colocació dels reforços de top en la punta i contrafort en el taló; centrat i montat de puntes, enfranques (laterals) i talons; rebatut, vaporizado de montat, lijado de montat i pisos.[3]
Existixen dos métodos de posar la solga del calcer de Forma neumàtica i injecció al tall quan la solga s'injecten per separat, est és pegat manualment per un operador i pegat en forma neumàtica, el segon método és quan la solga és injectada directament sobre el tall en un mòle, este es diu injecció al tall. Un atre sistema és l'coser de la solga, un procediment molt antic i segur que es realisava de forma manual i actualment ho realisen màquines especialisades, es tracta dels sistemes de montat denominats Goodyear. La colocació de tacons es pot realisar abans de la colocació de la solga, és el cas de les sabates de dòna tipo bottier, o despuix de la colocació de la solga, per als casos de sabates de tacó tipo cubà o tacó baix i tacó per a sabates de cavaller.
Les solgues antigament seguien un procés manual semiartesano que consistien en apomazarlas i lijarlas per a despuix tintar-les i traure les lluentors, pero estos processos en l'actualitat s'han vist modernisats en el cridat prefabricar de pisos.[4]
Previ a l'envasament, les sabates sofrixen unes série de processos per a netejar els residus de les fases anteriors, també es conformen (donar forma i tancar els buits), segons els casos, es coloquen ojetes i cordoneras, es abrillantan o difuminan zones de picats i una série d'operacions menors d'acort en el tipo de model fabricat (colocació d'adorns, plantilles i timbrats interiors etc.). L'envasament en caixes de paper, és també manual. La sabata s'introduïx per parells en caixes de cartó. Se li inclouen les etiquetes reglamentàries, còdics de barres per a facilitar la venda en els comerços, etc. Vàries caixes de sabates (6, 10, 12, 24, etc.) s'introduïxen en un embalage de cartó per a facilitar el seu transport fins al client.
Tipos de calcer
[editar | editar còdic]- Albarca
- Espardenya
- Babucha
- Ballarina
- Botas
- Botes d'aigua
- Botí
- Calcer de protecció
- Chancla
- Chancleta/Hawaiana
- Escarpín
- Huarache
- Manoletina
- Merceditas
- Mocasín
- Nàutic
- Pantufla
- Sandalia
- Sabatilla de deport
- Sabata
- Sabata de plataforma
- Sabata de tacó
- Sòc
Llegenda
[editar | editar còdic]
Els antics egipcíacs usaven per a calcer una espècie d'espardenyas fetes en palma o corfa de papir.
Els grecs solien calçar els alts coturnos, que aplegaven fins a la pantorrilla i varen anar després adaptats pels romans. Una variant concreta d'eixe calcer era l'usada en el teatre, en solgas molt grosses, de corcho, que realçaven l'estatura dels actors tràgics. En estar associat a un gènero lliterari de prestigi, ha donat peu a l'sintagma lexicalizado «d'alt coturno», que es pot aplicar a persones o coses i significa, segons María Moliner, «d'elevada categoria».
Pitágoras va obligar als seus discípuls a usar un calcer igual al dels egipcíacs i al com devia el nom de baxea. En els baixos relleus de Persépolis es veuen els perses representats en una espècie de sandalias i en atres monuments grecs, els bàrbars estan en un calcer que els romans cridaven aluta luxior. En els temps heròics, els grecs només duyen calçat quan eixien al camp: el dels hòmens era una espècie de botins de cuiro i el de les dònes consistia en unes sandalias que solien adornar en planchuelas de marfil, argent,or i pedres precioses en temps més alvançats que els heròics.
Licurgo solament permetia usar calcer en la guerra, en la caça i quan es viajava de nit. Els espartanos usaven una sabata plana que envolia tot el peu format de cuiro colorat. El de les donzelles era molt alt, i el de les matrones d'una altura mija. Els atenienses varen aplegar a conéixer diferents espècies de calcer a modo de botes i sabates de cuiro negre.
.svg){kind=link}
Els romans no duyen calcer al principi pero després es va introduir en la moda i en Cicerón llegim que en el seu temps varen usar els jóvens disolutos un calcer cridat sicyonium. Es varen conéixer diferents espècies de calcer a saber: el calceus, el muleus, el phaecasium, per a calcer sancer fet d'un cuiro cridat aluta; la caliga, la crépida, la baxea, el sandalium, el coturno eren simples solgues nugades sobre el peu en cintes o correges. Eren de diferents colors encara que generalment negres. Els emperadors i triumfadors els usaven colorat. En les seues cases, usaven els romans la solea que servia de chinela. El calcer de les dònes solia ser blanc. Els senadors usaven unes miges botes negres duent sobre el turmell una espècie d'hebilla, cridada lluna o tintilla la qual tenia la forma d'una «C» per a indicar que en un principi els senadors patricios no eren més que cent. Els antics solien deixar el calcer per a menjar a fi de no embrutar els coixins sobre que es recostaban i els esclaus encarregats de descalçar i calçar als senyors es denominen sandaligeruli.
El calcer des de que els hòmens varen saber preparar el cuiro es va fer generalment d'esta matèria sofrint en les seues formes modificacions a voltes molt estranyes, puix hi ha hagut époques en que s'usaven botins terminats en punta sumament encorvada i alçada en alt. Hi ha països encara en que s'ampren calcers especials, tals com els sòcs de fusta i les nostres espardenyes de cànem.
L'història del calcer acompanya en ser humà des del moment en que sent la necessitat de cobrir els seus peus per a protegir-se de les incidències climatològiques i del terreny. A lo llarc dels sigles i de cada época, el calcer adquirix diferents formes i també es realisen en materials molt variats, casi sempre aconsellats per les costums o la moda imperant.
Producció mundial
[editar | editar còdic]| Principals productors de calcer (2016) (millons de parells) | |
|---|---|
| Archiu:Flag of China.png | 11 110 |
| Archiu:Flag of India.png | 2790 |
| Plantilla:VIE | 971 |
| class=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil | 899 |
| Archiu:Flag of Indonesia.png | |
| Món | 21 400 |
Font[5]
| Principals consumidors de calcer (2016) (millons de parells) | |
|---|---|
| Archiu:Flag of China.png | 3200 |
| Archiu:Flag of India.png | 2680 |
| [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] || align="right" | 2340 | |
| class=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil | 796 |
| Món | 19 600 |
Font[5]
| Principals exportadors de calcer (2016) (millons de parells) | |
|---|---|
| Archiu:Flag of China.png | 8000 |
| Plantilla:VIE | 654 |
| Archiu:Flag of Indonesia.png | 387 |
| Plantilla:GER | 252 |
| class=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil | 126 |
Font[5]
Algunes zones fabricants
[editar | editar còdic]Espanya
[editar | editar còdic]La principal zona de fabricació de calcer en Espanya és l'alacantí Valle del Vinalopó (Villena, Elda, Elig, Pinoso, etc.), en el que també es pot incloure la propenca ciutat d'Almansa, ademés com no nomenar a un referent mundial en la fabricació de botos i botes de Valverde del Camí poble de la província d'Huelva. Atres núcleus importants són Fuensalida en Toledo, Arnedo en La Rioja i les Illes Balears, sobretot la ciutat mallorquina d'Inca, i les poblacions de Menorca.
Mèxic
[editar | editar còdic]Sobre Mèxic, la fabricació industrial de calcer d'alta calitat es concentra en León (Guanajuato), Guadalajara i la Ciutat de Mèxic. Per la seua banda, Sant Mateo Atenco, Estat de Mèxic i Naolinco, Veracruz, descollen com a productors artesanals de calcer. La manufactura de calcer en Mèxic ha segut tan important per al desenroll econòmic del país, que inclús en la Ciutat de Mèxic es troba el Museu del Calcer de El Borceguí, la sabateria més antiga d'esta ciutat.
Perú
[editar | editar còdic]En Perú, la fabricació de calcer d'alta calitat es concentra en la ciutat de Trujillo, departament de la Llibertat. Varietat en models i textures que fan a Trujillo (la capital de la primavera) també Capital del Calcer.
Colòmbia
[editar | editar còdic]Sobre Colòmbia, la fabricació del calcer es concentra en Bucaramanga i Bogotà, que concentren els clusters d'esta indústria més importants del país; també hi ha una important producció en ciutats com Cali i Medellín.
Guatemala
[editar | editar còdic]Sobre Guatemala, la fabricació de calcer de cuiro es concentra en Pastors, Antiga Guatemala, puix en esta regió és a on es concentra un punt fort de producció de calcer de cuiro, tals com a botes vaqueres per a dama i cavaller.
Talles
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
Des de el XVIII, en el ram del calcer s'utilisa una unitat pròpia: el punt. Aixina que, per a determinar la llongitut del peu podia utilisar-se el punt París, el punt Berlín, el punt Viena, etc., que els mestres de distintes regions havien fixat a raïl de distints acorts. En qualsevol cas, les numeracions per a determinar la llongitut de la sabata no varen tindre massa importància fins a finals de el XIX, quan va escomençar a desenrollar-se la producció en massa.
ISO/TS 19407
Tallaje per a chiquets.
.svg){kind=link}
ISO/TS 19407
Tallaje per a adults.
Existixen quatre tipos de numeracions principals:
La numeració europea
[editar | editar còdic]Durant l'época de Napoleón (principis de el XIX), en Europa es va estendre l'us del punt París, equivalent a ⅔ cm, és dir 6,667 mm. ya que esta mida resultava massa gran, es varen introduir miges mides: el número 40,5 equival aproximadament a 27 cm.
La numeració anglesa
[editar | editar còdic]El sistema anglés va quedar fixat per orde del rei d'Anglaterra Eduardo II. Est va determinar que tres grans d'ordi junts formaven una polzada (1 polzada = 2,54 cm) i que 12 polzades eren un peu (1 peu = 30,48 cm). L'unitat de calcer anglés equival a la llongitut d'un gra d'ordi, és dir, Plantilla:Fracció de polzada o 8,46 mm. També en este cas l'unitat va resultar ser massa gran, per lo que es varen introduir números mijos: 1/2 = 4,23 mm.
El sistema de numeració anglés escomença en un llongitut per a adults d'uns 22 cm (número 1, equivalent a la 33 francesa). A estos 22 cm o 8,66 polzades se li afig Plantilla:Fracció de polzada per número. El número 42 francés es correspon al número 28 de les talles mètriques i al 8 de la numeració anglesa —22 cm + (8 × 0,846) = 28,77 cm—. La numeració més corrent entre cavallers oscila entre el número 5,5 (número 39 en el sistema francés) i l'11 (número 46 en el sistema francés).
La numeració nortamericana
[editar | editar còdic]Es tracta bàsicament de l'unitat anglesa. La diferència radica en el punt de partida. En el sistema nortamericà, l'escala està alvançada 1,116 mm, per lo que, en comparació al sistema anglés, cada número escomença una miqueta abans.
La numeració mètrica
[editar | editar còdic]La numeració mètrica permet medir tant la llongitut del peu com de la sabata, i conta en una escala similar. En la pràctica, no s'ha impost per a la numeració del calcer.
Vore també
[editar | editar còdic]- Calçador
- Cordonera (calcer)
- Aniceto Coloma
- Zapatero (professió)
- Indústria del calcer
- Història de la moda
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «calçat, calçada | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-09-29.
- ↑ Tecnologia del Calcer. Amat Amer, J.M.; p. 76. 1999.
- ↑ Tecnologia del Calcer. Amat Amer, J.M. pp. 247-268. 1999.
- ↑ Tecnologia del Calcer. Amat Amer, J.M. 1999.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Abicalçados 2017» (en portugués). Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2021. Consultat el 3 d'abril de 2021.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Tecnologia del Calcer. Autor: José María Amat Amer. Edició 1999.
- Calcer artesà i ortopédico. Autor: José María Amat Amer. Edició única.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calcer.
Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Calcer en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calzado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.