Crépida
La crépida és un calcer de l'antiguetat clàssica, que de Grècia va ser importat a Roma en el III i a Hispania durant l'época imperial. Consistia en un sabata pla que es nugava en correges per damunt del peu.
Primeres mencions
Els primers que mencionen la crépida són Hipócrates, referint-se a un calcer recio i forrat que usava la gent del camp; Jenofonte, que diu que era de cuiro i Sófocles, segons el qual ho usaven els actors. No és d'estranyar les discrepàncies entre estes i atres opinions posat que la crépida, en formes distintes, es va usar durant més de dèu sigles.
Representacions
En els gots pintats en figures roges d'estil sever i, en general, en tots els monuments del V apareix la crépida formada per una solga que seguix la forma de la planta del peu i a la que van subjectes unes correges que protegixen el taló, tenint una atra que creua por entre els dits, els extrems de la qual queden lliures i unes atres que enllacen sobre l'empeine, pero d'un modo senzill semblant a la solea.
Una atra crépida, usada pels grecs, i especialment per les dònes, com a calcer elegant i cómodo, es componia d'una solga prima i flexible a la que s'adaptava un tros de cuiro retallat o calat que formava una malla sobre el peu.
Dels monuments figurats que apareix representada la crépida, el més important és el peu del Hermes de Praxíteles trobat en Olimpia i que els dits apareixen lliures i el peu cobert per entrellaçat de correges dorades que subjecten els seus extrems al vorell de la solga, tenint sobre l'empeine un adorn en forma de full que servia per a que les correges allí subjectes no lastimaran la carn. Semblant a esta es veuen atres crépidas en alguns monuments, entre ells la Diana, que existix en el Museu del Louvre.
Els gots de figures roges pertanyents al IV representen als efebos grecs en unes crépidas d'entrellaçat més espés i més alt, ya que puja fins al naiximent de la pantorrilla, semblades a les soleas que calça Triptólemo en el bajorrelieve d'Eleusis.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crépida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.