Anar al contingut

Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'Enciclopèdia Espasa en tots els seus volums en la Biblioteca Central del Campus d'Àlaba de l'UPV/EHU (Vitòria, Espanya)

Enciclopèdia Espasa, també coneguda com a Enciclopèdia Espasa-Calp, el nom original de la qual és Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana, és la gran enciclopèdia espanyola d'el XX, vigent entre 1905 i 2011,[1] quan es va publicar l'últim Suplement.[2] És la continuadora d'anteriors proyectes, com la Enciclopèdia moderna: Diccionari universal de lliteratura, ciències, arts, agricultura, indústria i comerç de l'editor Francisco de Paula Mellado, de 29 toms, en apèndixs posteriors fins a aplegar als 39 toms; o la primera enciclopèdia moderna en múltiples volums publicada en llengua espanyola, el Diccionari enciclopèdic hispà-americà de l'editorial Montaner i Simón, publicat en 26 volums entre 1887 i 1899.

Història

[editar | editar còdic]

La Enciclopèdia Espasa va ser el proyecte més ambiciós de l'Editorial Espasa (fundada per José Espasa Anguera en 1860), que es va fusionar en 1926 en l'Editorial Calp, de Nicolás María de Urgoiti, i ya com Editorial Espasa-Calp, es va integrar en 1991 en el Grupo Planeta. El seu propòsit va ser publicar en llengua espanyola una obra enciclopèdica de consulta que, fòra de cobrir els coneiximents i alvanços científics, artístics i tecnològics, ademés incloguera l'història, biografies, geografia, arts i lliteratura d'Espanya i Hispanoamèrica. Les seues principals novetats respecte a atres enciclopèdies decimonónicas espanyoles i estrangeres varen ser la gran extensió de tamany dels seus volums i l'incorporació intensiva de fotografies i ilustracions en blanc i negre i làmines en color.

En el fonament previ del Novísimo diccionari de la llengua castellana que varen publicar els Germans Espasa en dos grans volums (1866-1867) i ya era un diccionari enciclopèdic, la decisió de publicar-la es va prendre en l'any 1905 i va eixir a l'imprenta entre 1908 i 1930 composta per 70 toms en 72 volums (ya que els toms 18 i 28 són dobles i contenen dos volums cada u, denominats "Primera part" i "Segona part"). A esta edició se li va agregar entre 1930 i 1933 un Apèndix de 10 volums per a actualisar els anteriors. Posteriorment la periòdica actualisació de l'obra es va realisar per mig de Suplements generalment bienals des de 1934, que actualisen no solament l'obra principal sino els Apèndixs. Fins a la data, estos són 37 volums (38 toms). El més recent és el Suplement 2011-2012, publicat en 2013; el quart volum, despuix del Suplement 2003-2004, és alfabètic en lloc de temàtic.

Volums de la Enciclopèdia Universal Ilustrada Europeu-Americana, publicats per Fills de J. Espasa en Barcelona, entre 1911 i 1926.

En 1983 es publica el Index 1934-1980 que és l'índex de continguts inclós en els suplements entre 1934 i 1980, actualisat en 1997 en el Apèndix A-Z, en un volum, i reemplaçat en 1998 pel Index 1934-1996.

Tres toms de l'enciclopèdia a on s'aprecien la encuadernación, les làmines en color i alguns artículs.

En total, en l'any 2012, la Enciclopèdia Espasa conta en 119 volums -122 toms- (excloent el Index 1934-1980 per redundante), i segons càlculs realisats pels seus editors, més de 180.000 pàgines, 210 millons de paraules, 197.000 ilustracions en negre, 4500 làmines en color, 5.000.000 citas bibliogràfiques i 100.000 biografias.

En 2005 va publicar per motius comercials un segon Apèndix 1934-2004, de calitat deficient -ya que actualisava només parcialment el Apèndix 1934-2002, publicat un parell d'anys abans-, cridat Complement Enciclopèdic, en 8 volums, presentat per l'editorial com formant part d'una «nova» Enciclopèdia Espasa, que no estaria ya formada per 126 toms (tots els publicats fins a 2005, menys el Index 1934-1980), sino solament per 90 (puix a efectes editorials preferixen prescindir ara dels 34 toms de Suplements 1934-2004, més el Index i l'Apèndix A-Z, i reconstruir l'obra com formada pels 72+10 toms històrics i els 8 nous). Supon, per tant, una novetat que una editorial, casi cent anys despuix de la seua publicació, seguixca oferint en el mercat una enciclopèdia en 90 toms, la major part dels quals estan redactats i publicats inicialment en les primeres décades del sigle passat. Encara que els canvis erráticos dels últims anys han provocat un notable desconcert entre els propietaris i usuaris de l'enciclopèdia, encara no rebujat, en desconéixer-se la política editorial que seguirà Espasa-Calp en el futur.

Versions i polèmica sobre drets d'autor

[editar | editar còdic]

Fins fa poc es creïa que els toms de l'enciclopèdia Espasa s'havien reimpreso a lo llarc dels anys sense alteració alguna dels seus continguts, ya que qualsevol actualisació hauria cobrat la forma d'apèndixs i suplements publicats per a completar el contingut dels toms originals.[3] No obstant, açò queda desmentit pel descobriment de que les biografies de Flora Osete i José Pérez Hervás, incloses originalment en els toms 40 (1919) i 43 (1921) respectivament, varen ser borrades i substituïdes per atres continguts en les pàgines impreses despuix de la Guerra Civil.[4][5]

Pérez Hervás va treballar com a director artístic de l'enciclopèdia entre 1919 i 1933, i en 1935 publica un llibre titulat Espakalpe (La Gran Ladronera) en el que acusa als responsables de l'editorial de precarizar als treballadors i d'haver reutilisat una gran cantitat de continguts provinents d'atres publicacions sense haver-se pagat els corresponents drets d'autor i reproducció.[3][5] El conflicte va desembocar no només en el borrat de l'artícul biogràfic de Pérez Hervás, sino també en Flora Osete, «pel pecat de ser la seua dòna i companyera d'aventures lexicogràfiques».[6]

Un grup de directors, cada u al mando d'una especialitat científica, establia ellistat preliminar de veus i encarregava la redacció dels artículs a un ampli cos de redactors. Segons Juan Ignacio Alonso, editor responsable de l'Enciclopèdia en els seus últims temps de vida comercial,

Molts dels seus artículs són traduccions adquirides a enciclopèdies alemanes, pero el gros dels continguts correspon als seus propis redactors, que eren de tres tipos: externs —estudiosos de les matèries tractades—, colaboradors que alternaven el treball exterior i el de la redacció interna, i els de plantilla, que treballaven a temps complet. Estos últims eren coneguts com "els morts de fam de dalt", en alusió alloc que ocupaven en l'edifici, la tercera i última planta, i al seu exigu sòu [...]. La direcció artística va ser encomanada a Miguel Utrillo, que va dissenyar elogotip i va convéncer a Ramón Casas per a fer els dibuixos. El seu elenc de colaboradors comprén lo més florido de la intelectualidad catalana i espanyola.[7]

Es conserven dos llistes de colaboradors de l'Enciclopèdia, una de 1923 (en 646 autors, la majoria periodistes, docents, intelectuals, representants de les arts gràfiques, comerç, indústria i, inclús, un agricultor) i una atra de 1930. Casi la quarta part són eclesiàstics, i el número de dònes era pràcticament insignificant. Esta enciclopèdia era nova en prestar atenció especial a tots els assunts relacionats en Espanya i Amèrica Llatina (d'ahí la seua denominació Europeu Americana). Una atra aportació va ser l'importància de l'iconografia: no era solament un complement estètic, sino una font d'informació anexa per a comprendre els texts i incorporar senyes. Posseïx innumerables ilustracions en blanc i negre i en color encartades en un paper couché de major gramage i calitat que el restant del volum, a més d'una complet cartografia de calitat absent fins a llavors en les enciclopèdies en espanyol.

El sigle de l'Espasa

[editar | editar còdic]
Enciclopèdia Espasa en una biblioteca.

En 2005, en motiu del centenari de l'inici de la seua elaboració, formant part del Suplement 2003-2004, s'ha publicat un volum commemoratiu titulat El Sigle de l'Espasa, que inclou l'història de l'Enciclopèdia i una antologia d'artículs. Es va editar una nova Gran Espasa Universal: Enciclopèdia Multimèdia, adaptació de l'Enciclopèdia Espasa-Calp a el XXI, que inclou material editat, corregit i actualisat de l'Enciclopèdia original d'el XX més informació nova del present sigle, consistent en 24 Volums més 1 DVD (o 10 CD-ROM, depenent de l'opció que es preferixca) en més de 160.000 entrades, 10 000 ilustracions i 1500 dossiers temàtics, aixina com archius de vídeo, sò, animacions 3D i una atra série de continguts en el DVD; i un Portal de Coneiximent en internet que proporciona un servici d'atenció personalisat per mig de consultes similar al correu electrònic, possibilitat de realisar consultes en temps real, accés a consultes a 9 diccionaris Espasa, una cronologia universal temàtica, una secció d'aprenentage en llínea i un servici d'actualisació permanent dels artículs enciclopèdics i dels continguts acadèmics.

Adicionalment, es va publicar la que seria l'última reimpressió dels 72 volums originals de l'Enciclopèdia, l'Edició Commemorativa per a Coleccionistes, presentant el nou conjunt global de l'obra com a compost per 90 volums: els 72 originals del primer terç d'el XX, els 10 del primer apèndix i més 8 toms d'un nou apèndix disposts en les albors d'el XXI, l'Apèndix 1934-2004. Este nou complement busca enllaçar directament en l'obra que va quedar culminada en els primers anys de la República, a on els miles y miles de pàgines dels suplements publicats durant les décades del franquisme i les tres primeres de la Restauració borbònica queden reemplaçats per ella, continuant a on l'havia deixat interrompuda la República. D'esta edició commemorativa es varen publicar solament 999 coleccions, numerades, acompanyant els 90 toms en Memorabilia Especial consistent en un conjunt de 10 làmines (reproduccions d'una selecció d'obres publicitàries del fondo artístic de l'editorial Espasa lligades a l'història de l'enciclopèdia); una Plancha d'Impressió de les utilisades per a la producció de les seues primeres 999 pàgines; una Escultura banyada en bronze (6 toms de l'enciclopèdia recostados sobre una base en una llegenda sobre l'edició commemorativa) realisada com a homenage a esta fita de la cultura universal, també numerada i el mòle de la qual ha segut destruït; i el DVD Història de l'Espasa, un Mit de la Cultura Universal, sobre l'història de l'Enciclopèdia, realisat en filmacions i fotos inèdites, de gran valor històric, rescatades dels archius de l'editorial, presentats en un estuche dissenyat seguint l'image clàssica dels volums de l'Espasa, de llom negre i lletres dorades.

Històrics 1908-1930

[editar | editar còdic]
N.º Títul Any

(©)

ISBN Pàgines
1 A - ACD 1908 8423945014 1016
2 ACE - ADZ 1908 8423945022 1062
3 AE - ALAK 1908 8423945030 920
4 Al - ALLY 1909 8423945049 1079
5 AM - ARCH 1909 8423945057 1336
6 ARD - AZZ 1909 8423945065 1435
7 B - BELL 1910 8423945073 1608
8 BEM - BONF 1910 8423945081 1599
9 BONG - BZ 1910 842394509X 1591
10 C - CANAJ 1911 8423945103 1367
11 CANAL - CARZ 1911 8423945111 1523
12 CAS - CG 1911 842394512X 1532
13 CI-COLD 1912 8423945138 1418
14 COLE - CONST 1912 8423945146 1519
15 CONST - CRANZ 1913 8423945154 1534
16 CRE - CHARG 1913 8423945162 1591
17 CHARI - DELLW 1913 8423945170 1548
18 primera part DEM - DIR 1915 8423945189 1455
18 segona part DIS - ECZ 1915 8423946819 1533
19 ECH - ENRE 1915 8423945197 1445
20 ENRI - ESPAN 1915 8423945200 1286
21 ESPANYA 1923 8423945219 1524
22 ESPANYA - EZZ 1924 8423945227 1588
23 F - FLAMEZ 1924 8423945235 1644
24 FLAMI - FUH 1924 8423945243 1552
25 VAIG SER - GIBZ 1924 8423945251 1568
26 GIC - GUAZ 1925 842394626X 1664
27 GUB - HN 1925 8423945278 1800
28 primera part HO - INSUS 1925 8423945286 1752
28 segona part INT - KZ 1926 8423945820 1808
29 L - LEON 1916 8423945294 1688
30 LLEONA - LOMZ 1916 8423945308 1515
31 LON - MADZ 1916 8423945316 1491
32 MAE - MARH 1916 8423945324 1508
33 MARI - MECH 1917 8423945332 1511
34 MED - MICZ 1917 8423945340 1512
35 MICH - MOMZ 1918 8423945359 1592
36 MON - MTZ 1918 8423945367 1584
37 MU - NEBY 1918 8423945375 1485
38 NEC - NULLY 1919 8423945383 1508
39 NUM - OQU 1964 8423924391 1552
40 OR - PAKU 1919 8423945405 1590
41 PAL - PARDZ 1920 8423945413 1452
42 PARE - PEKZ 1920 8423945421 1436
43 PEL - PESZ 1921 842394543X 1448
44 PET - PIRZ 1921 8423945448 1439Edició Commemorativa per a Coleccionistes
45 PIS - POLN 1921 8423945456 1512
46 POL - PREDZ 1922 8423945464 1408
47 PREE - PTZ 1922 8423945472 1528
48 PU - QW 1922 8423945480 1511
49 R - REEZ 1923 8423945499 1472
50 REF - REUZ 1923 8423945502 1503
51 REV - ROM 1926 8423945510 1455
52 ROMA - SAINT 1926 8423945529 1492
53 SAINTE - Sta CRUZ 1927 8423945537 1526
54 Sta CUBICIA - SELH 1964 8423945545 1628
55 SELI - SIEZ 1927 8423945553 1550
56 SIF - SOL 1927 8423945561 1560
57 SOLA -SUBN 1927 842394557X 1571
58 PUGE - TALASZ 1927 8423945588 1698
59 TALAT - TELD 1928 8423945596 1518
60 TELE - TERZ 1928 842394560X 1583
61 TES - TIRN 1928 8423945618 1709
62 TIR - TOUM 1928 8423945626 1698
63 TOUN - TRAZ 1928 8423945634 1646
64 TRE - TUMZ 1928 8423945642 1446
65 TUN - URZ 1929 8423945650 1589
66 O. S. - VAREZ 1929 8423945669 1522
67 VARF - VERQ 1929 8423945677 1651
68 VERR - VINIE 1929 8423945685 1689
69 VINIF - WEF 1929 8423945693 1738
70 WEG - ZZ 1930 8423945707 1580

Apèndix 1934-2004

[editar | editar còdic]

Consta l'Apèndix de varis toms.

Suplements 1934-2013

[editar | editar còdic]
  1. 1934
  2. 1935
  3. 1936-39 (1ª Part) / 1936-39 (2ª Part)
  4. 1940-41
  5. 1942-44
  6. 1945-48
  7. 1949-52
  8. 1953-54
  9. 1955-56
  10. 1957-58
  11. 1959-60
  12. 1961-62
  13. 1963-64
  14. 1965-66
  1. 1967-68
  2. 1969-70
  3. 1971-72
  4. 1973-74
  5. 1975-76
  6. 1977-78
  7. 1979-80
  8. 1981-82
  9. 1983-84
  10. 1985-86
  11. 1987-88
  12. 1989-90
  13. 1991-92
  14. 1993-94
  15. 1995-96
  16. 1997-98
  17. 1999-2000
  18. 2001-2002
  19. 2003-2004
  20. 2005-2006
  21. 2007-2008
  22. 2009-2010
  23. 2011-2012 ISBN 9788467032062
  24. Tom commemoratiu de tancament de l'Enciclopèdia i última actualisació 2013

Complements oficials

[editar | editar còdic]
  1. Index per a Suplements 1934-1980 (1983)
  2. Apèndix Alfabètic A-Z (1997)
  3. Index per a Suplements 1934-1996 (1998) [Actualisa i substituïx el Index 1934-1980]
  4. Atles Universal
  5. Atles d'Espanya
  6. Atles Històric
  7. El Sigle de l'Espasa (2005)
  8. DVD "Història de l'Espasa, Un Mit de la Cultura Universal" (2005)

Memorabilia de l'Edició de Coleccionistes del 2005

[editar | editar còdic]
  1. Colecció d'Art Espasa (10 Làmines d'imàgens promocionals de l'Enciclopèdia entre 1910 i 1920).
  2. Escultura Commemorativa banyada en Bronze (6 toms de l'enciclopèdia sobre una base en llegenda commemorativa d'eixa última reimpressió).
  3. Plancha d'Impressió utilisada per a l'impressió de les primeres 999 pàgines d'eixa última reimpressió.

Uns atres

[editar | editar còdic]
  1. Gran Espasa Universal: Enciclopèdia Multimèdia (24 Volums + 1 DVD o 10 CD-ROM) (2005) [Adaptació de l'Enciclopèdia Espasa-Calp a el XXI, que inclou material editat, corregit i actualisat de l'Enciclopèdia original d'el XX més informació nova del present sigle]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Error: se necesita rellenar el campo título.
  2. «Enciclopèdia Universal Ilustrada Europeu-Americana». www. filosofia. org. Consultat el 2024-04-15.
  3. 3,0 3,1 (2000) Enciclopèdia Espasa. Història d'una Aventura Editorial, Madrit: Espasa Calp.
  4. «Pérez Hervás: borrat del mapa, i de l'Espasa».Estudis de llingüística de l'espanyol.36
    485–495.
  5. 5,0 5,1 (2015) José Pérez Hervás: escritor, traductor i lexicógrafo, Espanya: Universitat Nacional d'Educació a Distància.
  6. «El Gran diccionari de la llengua castellana com a càpsula del temps».Actes Do XIII Congrés Internacional de Llingüística Xeral. Universidade de Vigo.
    830–837.
  7. «Si no està en l'Espasa és que no existix». La Raó.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:IprNoticias