Corcho

El corcho és la corfa del alcornoque (Quercus suber), un teixit vegetal que en botànica es denomina felema i que recobrix el tronc del arbre. Cada any, creix una nova peridermis –formada per anells que creixen de dins cap a fòra del alcornoque- que se superpon a les més antigues, formant aixina esta corfa. El corcho pot presentar-se en bruto, com a producte directe de l'extracció de la corfa de l'arbre o elaborat per a la seua utilisació en diferents àrees. El principal component del corcho és la suberina.

Erro al crear miniatura:

Recolecció de corcho en el parc natural dels Alcornocals

La producció mundial de corcho és d'unes 340.000 tonelladas, de les quals Portugal produïx un 61%, Espanya un 30%, i Itàlia un 6%.

Propietats

El corcho posseïx qualitats úniques i inigualables que cap ingeni humà ha conseguit imitar o millorar:

• Llaugerea: es deu a que el 88% del seu volum és aire, lo que es traduïx en una densitat baixa.

• Elasticitat: l'elasticitat és la capacitat de recuperar el volum inicial despuix de sofrir una deformació que justifica, entre unes atres, la seua utilisació com en tapamiento. El corcho pot comprimir-se fins a casi la mitat de la seua llongitut sense perdre cap flexibilitat, i recupera la seua forma i volum en quant deixa de pressionar-se.
• Coeficient de rozamiento elevat: la superfície del corcho queda tapizada per microventosas que li permeten una gran adherencia i dificulten la seua esmonyida.
• Impermeabilidad: la difusió de líquits i gasos a través del corcho és molt dificultosa, gràcies a la suberina i als ceroides presents en les parets de les seues cèles, el corcho és pràcticament impermeable a líquits i gasos. La seua resistència a la humitat li permet envellir sense deteriorar-se, d'ahí que vàries ánforas de vi trobades dins de la mar conservaren el seu tancament de corcho en perfectes condicions.
• Gran poder calorífic: la capacitat del corcho per a generar calor és equivalent a la del carbó vegetal, al voltant de 7000 Kcal/kg.

• Fàcilment manejable: modificant artificialment el contingut en aigua del corcho, per mig d'hervir per eixemple, es faciliten els processos industrials, principalment els de tall, en tornar-se més bla i elàstic.
• Baix contingut en aigua: la humitat d'equilibri del corcho en l'ambient, una volta eliminada el raspall, no supera el 9% del seu pes, sent normalment del 6%. Esta baixa humitat fa impossible la proliferació de microorganismes.
• Aïllant tèrmic: la funció natural del corcho és protegir les parts vives de l'arbre que ho genera. La seua estructura alveolar (impedint circular l'aire), el seu baix contingut en aigua i la falta de conductivitat dels seus composts li permet complir la seua funció d'aïllant de forma efectiva. Presenta una resistència al pas de la calor trenta voltes superior al del formigó.

L'indústria del corcho en Espanya

Erro al crear miniatura:

Corfes d'alcornoque d'Extremadura

El sector del corcho espanyol es concentra principalment en tres comunitats autònomes: Andalusia, Extremadura i Catalunya. En este sentit, Espanya té 506.000 hectàrees de alcornocals que representen un 25% del total mundial, a on s'extrauen 88.400 tonellades de corcho que representen el 30% de la producció de corcho a nivell mundial. Existixen aproximadament unes 150 empreses que ocupen en total a al voltant de 2000 treballadors. La indústria del corcho es dividix en dos tipos de clúster:

1. Preparació
2. Fabricació i comercialisació de tapons. Andalusia i Extremadura estan especialisades en la preparació del corcho (en Extremadura la preparació representa un 70% de l'indústria). El restant es dividix entre la fabricació de tapons, els seus productes auxiliars i la comercialisació d'estos. En Catalunya les empreses s'han especialisat en la fabricació i comercialisació de tapons de corcho per a vins tranquils i espumosos, representant el 80% de la cadena de valor. El sector corchero espanyol produïx 3.000 millons de tapons, dels quals 1300 millons es destinen a espumosos i 1700 millons als vins.

Exportació

Del total de la facturació del sector corchero espanyol, més del 50% pertany a les exportacions. Els principals destins de les exportacions espanyoles són els mercats europeus que acumulen més del 80%, sent França, Portugal i Itàlia els majors mercats de destí de les mateixes. Entre els països americans, destaquen Argentina, Chile i els Estats Units, que representen un 10% del total exportat. Solament en Argentina funcionaven unes 70 fàbriques de corcho en tot el país, important-se al voltant de 8.000 tonellades per any fins a 1950.

Processos d'elaboració

Descorche o «trau del corcho»

Trau del corcho en Aracena (Huelva, Espanya)

L'extracció del corcho del alcornoque es denomina «trau del corcho», una activitat que es realisa en la fase més activa del creiximent del corcho, entre mediats de maig i juny fins a mediats/finals d'agost. En esta época, els treballadors denominats «corcheros» o «peladores» extrauen la corfa del alcornoque tallant en un astral i unint els clavills verticals del corcho. Aixina retiren lo que es denomina planches de corcho, denominant-se també «la pela del alcornoque».

El corcho es pot extraure per primera volta quan l'arbre té entre 30 i 60 anys, pero esta senya depén molt de la calitat d'estació, ya que el paràmetro a medir és quan l'arbre tinga una «circumferència altura de pit» (CAP) major de 60 cm sobre corcho. Este primer corcho es denomina «corcho bornizo», patró o corcho de belenes, solament vàlit per a l'elaboració d'elements decoratius i aïllament termoacústicos, donada la dificultat de separar del corcho la fina corfa leñosa externa de color grisáceo, per lo que no es pot utilisar per a aglomerados ni per a us alimentari (com, per eixemple, en tapons de vi), ya que no complix la calitat necessària. Entre nou i catorze anys despuix, segons la zona, es produïx el segon descorche, del com s'obté un material cridat «corcho secundari» que conta en una estructura regular menys dura pero encara no és vàlit per a la producció de tapons.

És en la tercera trau —quan l'arbre té entre 40 i 50 anys— i en les següents, quan es conseguix obtindre el corcho en les propietats adequades per a la producció de tapons de calitat, ya que este presenta una estructura molt més regular en costats i bases planes. És el denominat «corcho amadia» o «de reproducció». A partir d'este moment, el alcornoque proporcionarà cada entre 9 i 14 anys, corcho de bona calitat. A partir d'eixe moment, la seua explotació durarà un promig de 150 anys, lo que equival a unes 14-15 traus de corcho. El descorche del alcornoque és un procés ancestral que deu realisar-se per professionals i s'eixecuta en 6 etapes:

1. Obrir - Es colpeja el corcho en sentit vertical triant el clavill més profunt dels recalats de la corfa. Al mateix temps, es va ladeando el tall de l'astral per a separar la plancha del entrecasco o entrecorteza. És possible calcular el grau de dificultat de cada extracció pel colp de l'astral. Si s'aplica un bon colp es produïx un sò buit típic del rasgamiento. Si pel contrari, es dona un mal colp, l'astral produïx un sò curt, ferm i sec.

1. Separar - Just despuix, se separa la plancha a través del tall d'astral entre la part interior de la plancha i el entrecasco. Despuix s'eixecuta un tall ladeando l'astral entre el tronc i el corcho que es pretén separar.
2. Traçar - En un tall horisontal es delimita el tamany de la plancha del corcho que es traurà i la que es quedarà en ell.
3. Extraure - Es retira cuidadosadament la plancha de l'arbre per a no partir-la. Quant més grans siguen les planches, més aumenta el seu valor comercial i, per tant, major deu ser la destrea i l'habilitat dels descorchadores. Una volta es retira la primera plancha, es repetix esta operació per a deixar nuet tot el tronc.
4. Llevar - Despuix de l'extracció de les planches, es mantenen adherits alguns fragments de corcho a la base del tronc, els quals se solen cridar "garres". Per a llevar possibles paràsits que queden en la falca del alcornoque, el descorchador dona alguns colps en l'ull de l'astral.
5. Marcació - Finalment, es marca l'arbre, indicant l'any en el que es va realisar l'extracció.

Despuix del descorche, les planches de corcho són apilades en el bosc o en drassanes dins de les instalacions d'alguna fàbrica. Totes les planches s'apilen seguint regles pròpies i molt restrictives (definides pel Còdic Internacional de Pràctiques Corcheras - CIPR), per a que el corcho conseguixca una estabilisació òptima. D'acort en el CIPR, el temps de repòs de les planches mai deu ser inferior als sis mesos i despuix d'este periodo el corcho entra en la cadena industrial.

Tractament del corcho

Existixen fonamentalment dos processos distints per al tractament del corcho. El primer d'ells és l'utilisat per a la creació del tapó de corcho de les botellas. En este procés, el corcho és hervir a 100 graus centígrats durant aproximadament una hora, despuix es deixa curar el corcho durant un any. Este corcho una volta curat es hervir una segona volta, es talla en tires i es perfora per a crear els tapons.

En el segon procés el corcho de pijor calitat i els restants de les planches de bon corcho es netegen, trituran, aglutinen i prensan per a obtindre un aglomerado de corcho en molt diverses presentacions: grànuls, planches, rolls, barres, o atres formes geomètriques. El seu us és variat, des de tapons de botelles de pijor calitat fins a taulls per a pisos o sostres, com a material aïllant, com junta de estanqueidad, o en panels ya siguen acústics, decoratius o per a punchar notes.

Usos

Paper corcho

Erro al crear miniatura:

Tapons de corcho

Tapons per a champany

Erro al crear miniatura:

Tauló de corcho d'us escolar, utilisat per a penjar anuncis i avisos de tot tipo

Un dels usos més difosos del corcho és com tapó per a recipients de vidre, en especial botellas de vi, d'oli i de begudes alcohòliques. En el seu orige, estos tapons es fabricaven solament en corcho natural; pero encara que hui en dia li'ls produïx en atres materials, principalment plàstics, seguixen denominant-se moltes voltes de forma genèrica com corchos. Una atra aplicació freqüent del corcho és la producció de panels en fins acústics o decoratius, que en ocasions es coloquen sobre les paretés, a modo de cartelleras a on es fixen notes, avisos o atres objectes llaugers per mig de chinchetas. De la mateixa manera que els tapons, este tipo de panels es fabricaven originalment en corcho natural; i encara que actualment li'ls produïx també en fibres plàstiques o de celosa, o atres materials textils, seguixen denominant-se a voltes com «corchos». També es pot posar en gomes gràcies a la seua flotabilitat.

També és usat com a aïllant en la construcció tant en la seua versió de planches aglomerades per mig de coes fenòliques, en planches comprimides i tractades a altes temperatures i granulado per a confecció de morters allaugerats. Aixina com component en els instruments de vent com a tancament per a evitar l'eixida de vent en les claus i atres zones. Actualment, el corcho es troba en multitut de productes d'us quotidià, des de solga de sabates, accessoris textils com a bossos o paraigües, i productes de decoració de la llar o jocs.

Mig ambient

El bosc alcornocal és un dels ecosistemes de major valor en térmens de biodiversitat en Europa, albergant algunes de les espècies animals més emblemàtiques i amenaçades dels ecosistemes mediterràneus, com l'àguila imperial, la cigonya negra o el gat cerval ibèric.

Destaca pels seus beneficis ambientals. La conservació del alcornocal reduïx el risc d'incendis, ya que el alcornoque és molt resistent al fòc gràcies a la protecció que li proporciona la capa de corcho que li rodeja i la seua ràpida capacitat de rebrotar. Aixina mateix, és un fre a la desertisació, gràcies a la capacitat dels alcornoques de retindre el terreny en les seues raïls al mateix temps que en les seues copes frenen l'intensitat de la pluja, reduint la escorrentía de l'aigua i evitant l'erosió del terreny. En este sentit, el alcornocal, com atres boscs, té també un paper rellevant en el cicle de l'aigua ya que la matèria orgànica del sol frena l'aigua de la pluja, mitiga el seu efecte erosivo i absorbix l'aigua, lo que constituïx un factor favorable a l'alimentació dels aqüífers.

La seua adequada gestió aporta, ademés, valiosos servicis ambientals com la protecció contra el canvi climàtic. Donada la llarga vida del material, el CO₂ queda depositat en els productes de corcho durant molt temps. S'ha calculat que un tapó de corcho fixa el doble del seu pes en CO₂. Per lo tant, es tracta d'una indústria que ajuda a retindre el canvi climàtic. El corcho és un material natural, orgànic, renovable i biodegradable i 100% reciclable.

Vore també

• Celosa
• Cartó
• Fusta

Bibliografia

Ignacio García Pereda, Dictionnaire illustré du liège, Trabucaire: Perpignan, 2013, ISBN 9782849741726.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre corcho.

Erro al crear miniatura: Corcho en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• Institut Català del Corcho
• RETECORK Ret Europea de Territoris Corcheros

• CORK, iniciativa portada a terme per institucions i patronals del sector del corcho per a la seua promoció [1] archivat en Wayback Machine.
• Margarida Pi i Contallé. 2006. Responsable de laboratori https://web.archive.org/web/20110721040429/http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-1031107-165146/mpc1de1.pdf Fongos i micotoxinas en tapons de corcho. Proposta de llímits micològics acceptables.
• Aronson J., Pereira J. S., Pauses J. G. (eds). 2009. Cork Oak Woodlands on the Edge: conservation, adaptive management, and restoration. Island Press, Washington DC. 315 pp.
• Informació sobre el corcho i el alcornoque - 7decopas.com
• Museu Virtual del Corcho [2] archivat en Wayback Machine. de Sant Vicente d'Alcántara.
• Museu del suro de Palafrugell
• El corcho, el seu procés productiu i controls de calitat
• Corcho en àmbit domèstic