Ètnia balinesa
La ètnia balinesa (en indonesi: Suku Bali, en Balinés: ᬳᬦᬓ᭄ᬩᬮᬶ (Ânak Bali)/ᬯᭀᬂᬩᬮᬶ/(Wång Bali)/ᬓ᭄ᬭᬫᬩᬮᬶ (Kramâ Bali)) és un grup ètnic austronesio originari de l'illa indonèsia de Bali. La població balinesa de 4,2 millons (l'1,7 % de la població d'Indonèsia) viu principalment en l'illa de Bali, lo que representa el 89 % de la població de l'illa.[1] També poden trobar-se una gran cantitat d'habitants en l'illa de Lombok i en les regions orientals de Java (per eixemple, el municipi de Banyuwangi).
Orígens
editarEls balineses es varen originar a partir de tres periodos de migració. Les primeres onades d'immigrants varen vindre de Java i Kalimantan en temps prehistòrics i varen anar d'orige proto-malayo.[2] La segona ona de balineses va aplegar llentament a lo llarc dels anys des de Java durant el periodo hindú. La tercera i última onada va vindre de Java, entre els sigles XV i XVI, casi al mateix temps que la conversió al Islam en Java, lo que va provocar que els aristócrates i llauradors fugiren a Bali despuix del colapse del Imperi mayapajit per a escapar de la conversió islàmica de Mataram. Açò a la seua volta va transformar la cultura balinesa en una forma sincrética de la cultura javanesa clàssica mesclada en molts elements balineses.[3]
Un estudi d'ADN realisat en 2005 per Karafet et al. va trobar que el 12 % dels cromosomes I dels balineses són provablement d'orige indi, mentres que el 84 % és d'orige austronesio provable i el 2 % d'orige melanesio.[4]
Cultura
editarLa cultura balinesa és una mescla de religió balinesa hindú-budista i costums balinesas. És potser més conegut per la seua dansa, teatre i escultura. L'illa també és coneguda pel teatre, entre els que es troben el Wayang kulit o les ombres chinescas. Inclús en els llogarets rurals i abandonades, els temples són prou comuns; i també ho són els jugadors de gamelan i els actors talentosos.[5] Segons l'historiador d'art mexicà José Miguel Covarrubias, les obres d'art fetes pels artistes balineses es consideren una forma d'ofrena espiritual i, per lo tant, a estos artistes no els importa el reconeiximent de les seues obres.[6] Els artistes balineses també són experts en la duplicació d'obres d'art.[7]
La cultura és coneguda pel seu us del gamelán en la música i en varis events tradicionals de la societat balinesa. Cada tipo de música està designat per a un tipo específic d'event. Per eixemple, la música per a un piodalan (celebració de natalici) és diferent de la música utilisada per a una cerimònia de metatah (rechinar les dents), com lo és per a bodes, Ngaben (cerimònia de cremació dels morts), Melasti (ritual de purificació), etc.[8] Els diversos tipos de gamelanes també s'especifiquen d'acort en els diferents tipos de dansa en Bali. Segons Walter Spies, l'art del ball és una part integral de la vida balinesa, aixina com un element crític interminable en una série de cerimònies o per a interessos personals.[9]
Tradicionalment, la visualisació dels sens femenins no es considera inmodesta. Les dònes balinesas a sovint es poden vore en el tors nuet; no obstant, sí es considera inmodesto la visualisació de la cuixa. En la Bali moderna, estes costums normalment no s'observen estrictament, pero als visitants que visiten els temples balineses se'ls recomana cobrir les seues cames.
En el sistema de noms balinés, el ranc de naiximent o casta d'una persona es reflectix en el nom.[10]
Puputan
editar- Artícul principal → Puputan.
Un puputan és un acte de suïcidi en massa a través d'atacs frontals en la batalla, i va ser notat per primera volta pels neerlandesos durant la colonisació de Bali. L'últim acte de puputan va ser durant la guerra d'Independència d'Indonèsia, en el tinent coronel I Gusti Ngurah Rai com a líder en la batalla de Margarana. l'aeroport de Bali du el seu nom en commemoració.[11]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Bali faç population boom, now home to 4.2 million residents
- ↑ Shiv Shanker Tiwary & P. S. Choudhary (2009). Encyclopaedia Of Southeast Àsia And Its Tribes (Set Of 3 Vols.), Anmol Publications Pvt. Ltd.. ISBN 81-261-3837-8.
- ↑ Andy Barski, Albert Beaucort and Bruce Carpenter (2007). Bali and Lombok, Dorling Kindersley. ISBN 978-0-7566-2878-9.
- ↑ Karafet, Tatiana M.; Lansing, J S.; Redd, Alan J.; and Reznikova, Svetlana (2005) "Balinese I-Chromosome Perspective on the Peopling of Indonèsia: Genetic Contributions from Pre-Neolithic Hunter- Gatherers, Austronesian Farmers, and Indian Traders," Human Biology: Vol. 77: Iss. 1, Article 8. Available at: http://digitalcommons.wayne.edu/humbiol/vol77/iss1/8
- ↑ Adrian Vickers (2012). Bali Tempo Doeloe, Komunitas Bambu, p. 293. ISBN 602-9402-07-2.
- ↑ Adrian Vickers (2012). Bali Tempo Doeloe, Komunitas Bambu, p. 296. ISBN 602-9402-07-2.
- ↑ Adrian Vickers (2012). Bali Tempo Doeloe, Komunitas Bambu, p. 298. ISBN 602-9402-07-2.
- ↑ Beryl De Zoete, Arthur Waley & Walter Spies (1938). Danse and Drama in Bali, Faber and Faber, p. 298. OCLC 459249128.
- ↑ Beryl De Zoete, Arthur Waley & Walter Spies (1938). Danse and Drama in Bali, Faber and Faber, pp. 6–10. OCLC 459249128.
- ↑ Leo Howe (2001). Hinduism & Hierarchy In Bali, James Currey, p. 46. ISBN 1-930618-09-3.
- ↑ Helen Creese, I Nyoman Darma Putra & Henk Schulte Nordholt (2006). Seabad Puputan Badung: Perspektif Belanda Donen Bali, KITLV-Jakarta. ISBN 979-3790-12-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etnia balinesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.