Kebaya
.jpg)
Una kebaya és una combinació tradicional de brusa i vestit que es va originar en la cort del Imperi mayapajit javanés, i és usada tradicionalment per les dònes en Indonèsia, Malàsia, Singapur, Brunei, Birmània, el sur de Tailàndia, Camboya i la partix sur de Filipines. Està fet de material com a seda, cotó fi o modernamente nailon o polièster semitransparente, adornat en brocat o brodat en motius florals. Una kebaya s'usa generalment en un sarong, o un batik kain panjang, o una atra penyora teixida tradicional com l'ikat, songket en un motiu colorit.
La kebaya és el trage nacional d'Indonèsia, encara que és més exactament propi dels pobles de Java, Sonda i Bali.[1]
Etimologia
La Kebaya s'inspira en la roba d'Aràbia;[2] el terme kebaya provablement derivava de la paraula àrap abaya.
Història
La forma més antiga de Kebaya es va originar en la cort de l'Imperi mayapajit de Java en modificar el Kemban femení existent, perque l'escassa envoltura del tors de les dònes aristocràtiques devia ser més modesta i acceptable per a la religió islàmica recent adoptada. Els regnes de Aceh, Riau i Johor i el nort de Sumatra varen adoptar la kebaya d'estil javanés com un mig d'expressió social d'estatus davant els javaneses.[3]
Els portuguesos varen anotar el nom de Kebaya com un tipo particular de vestimenta quan varen desembarcar en Indonèsia. La Kebaya s'associa en un tipo de brusa usada per les dònes indonèsies durant els sigles XV i XVI. Abans de 1600, la kebaya en l'illa de Java era una vestimenta reservada solament a la família real, els aristócrates (bangsawan) i la noblea menor, en una época en la que encara els varons llauradors i moltes de les seues dònes caminaven en el tors nuet.
Més tart, les kebaya també varen ser adoptades per les plebees i finalment les llauradores de Java. Fins al dia de hui en els llogarets agrícoles rurals de Java, les dònes agricultores encara usen kebaya simple, especialment les velles. La kebaya s'usa com a penyora diària. Les kebayas de les llauradores eren de materials simples i s'assegurava en un simple alfiler o peniti (Imperdible).
Poc a poc es va estendre naturalment a les zones veïnes a través del comerç, la diplomàcia i les interaccions socials a Malaca, Bali, Sumatra, Borneo, Sulawesi i el Sultanato de Joló i Mindanao.[4][5][6] La kebaya javanesa, com li la coneix hui, va ser observada per Stamford Raffles en 1817, com de seda, brocat i vellut, en l'obertura central de la brusa subjecta en fermalls, en lloc de botons i ojales sobre el tors envolt en el kemben, el kain (una tela d'envoltura sense costura de varis metros de llarc), junt en un sarong com a falda coser per a formar un tubo.
Despuix de centenars d'anys d'aculturación regional, les penyores s'han convertit en expressions altament localisades de cultura ètnica, art i tradicions de sastrería.
L'evidència fotogràfica més antiga de la kebaya, com es coneix hui en dia, data de 1857 en els estils javanés, peranakan i orientaliste.[3]
Usos de la vestimenta
La kebaya javanesa que, com es coneix hui en dia, es manté essencialment sense canvis, com va senyalar Raffles en 1817.[7][8]
Consistix en la brusa (kebaya) de cotó, seda, encaix, brocat o vellut, en l'obertura central de la brusa subjecta per un fermall central (kerongsang) a on s'unixen les solapes de la brusa, vestida sobre el kain.
Brusa tipo kebaya
La brusa és comunament semitransparente i s'usa tradicionalment sobre la envoltura del tors o kemben. La brusa Kebaya es pot adaptar a mida o solta, feta de diversos materials, des de cotó o vellut, fins a seda fina, exquisits encaixos i brocats, plana en costures o lluentes llentilles. Actualment, la roba interior que s'usa baix de la kebaya, generalment faixa, sostenidor o camisola, és del mateix color que esta. La roba interior tradcional més simple i modesta és més comunament usada per les dònes majors del llogaret; es diu kutang, que és una penyora interior tipo sostenidor feta d'una llarga tira de cotó enrollada entorn al bust.
- Fermall de Kerongsang
La kebaya tradicional no tenia botons en la part davantera. Per a assegurar les obertures de la brusa en el front, s'aplica un fermall decoratiu de metal. Pot estar fet de latón, ferro, argent, or o decorat en pedres semipreciosas. Un típic kerongsang de tres peces es compon d'una kerongsang ibu (peça mare) que és més gran i més pesada que les atres dos kerongsang anak (peça infantil). El fermall de Kerongsang noble eren joyes en or i considerat com a signe de la condició social de l'aristocràcia, la riquea i la noblea, no obstant, per a les plebees i les dònes llauradores, la kebaya simple a sovint solament se subjecta en un chicotet alfiler de seguritat (peniti).
Kain sarong (falda)
Kain és una roba llarga i decorada que s'envol al voltant de les caderes, se subjecta en una cinta i s'usa com una espècie de sarong o falda. La falda o kain és una envoltura de tela sense costures d'uns tres metros de llarc. El sarong està coser per a formar un tubo, el kain està descosido, requerix un ajudant per a vestir (envoldre) a l'usuària i es manté en el seu lloc en una cordonera (tali), després dobla esta cinta a la cintura, després sostinguda en un cinturó (sabuk o ikat pinggang), que pot contindre una bojaca decorativa. En Java, Bali i Sonda, el kain (comunament denominat batik), pot ser des de cotó estampat pla fins a batik tulis brodat a mà elaborat en seda brodada en fil d'or. En Lampung, el kain és el tapis tradicional, un elaborat ikat brodat en fil d'or en chicotets discs de mica.[9] En Sumatra, Flores, Lemata Timor-Leste i atres illes comunament usen kain de ikat o songket. Sonda és famosa per la seua kain decorats en lau fada (closques i contes).[10]
Diferents elements de la kebaya
Collars
En l'obertura del coll, hi ha dos varietats principals; el coll en forma de V (javanés, kartini, balinés i Encim o Peranakan) i el coll quadrat (Kutubaru). El kebaya sondanés i modern té un coll en forma de O vorejat en brocat i a sovint decorat en llentilles. La kebaya moderna també pot mostrar colls més oberts.
Teles
En l'aspecte de les teles, la brusa coneguda com baju kebaya pot tindre dos formes principals: la brusa recta o semitransparente de tall recte de Java, Bali, o la kebaya més simple i modesta de Sumatra i Malàsia.
Corts i accessoris
En l'aspecte de tall, hi ha dos varietats principals; la de Java, Bali i Sunda Kebaya, més ajustada, i la modesta i folgada kebaya que usaven les dònes musulmanes més piadoses, generalment vestida baix l'hiyab. Un baju kurung més senzill i modest és una brusa folgada, de mànega llarga, fins al genoll, que es du en les zones més musulmanes, inclós l'antic Regne de Johor-Riau (ara Malàsia), Sumatra, Brunei i parts costeres de Borneo i Java.
Varietats
Kebaya Kartini
El tipo de kebaya utilisat per les dònes aristocràtiques de Java, especialment durant l'época de Raden Ajeng Kartini, al voltant de el XIX és la hui considerada tradicional. A sovint, el terme "kebaya javanés" és sinònim de kebaya Kartini, encara que llaugerament diferent. El kebaya kartini generalment està fet de teles fines pero no transparents, i el blanc és un color majorment utilisat. L'adorn és prou minimaliste, solament costures o cordoneres aplicades a lo llarc de les vores. El tall de coll en forma de V d'este tipo de kebaya és prou similar al Peranakan Encim kebaya, no obstant es distinguix pel seu plec distintiu en el pit. Una atra característica de la Kartini kebaya és la llongitut de la kebaya que cobrix les caderes, i el coll es plega en una forma de llínea vertical, lo que crea una impressió alta i esvelta de l'usuària.[11] La kebaya d'estil Kartini va inspirar el tall i l'estil de l'uniforme d'assafates de Garuda Indonèsia.
Kebaya Jawa
Este tipo de kebaya de Java té una forma simple en coll en forma de V. Este tall recte i simple dona una impressió d'elegància simple. Per lo general, una kebaya javanesa està feta de tela fina semitransparente estampada en costures florals o brodats, a voltes adornada en llentilles. Es poden usar atres teles, com a cotó, brocat, seda i vellut. La kebaya semitransparente s'usa sobre la roba interior a joc, faixa, sostenidor o camisola.[11]
Kebaya Kutubaru
La forma bàsica de Kutubaru kebaya és prou similar a atres tipos de kebaya. Lo que ho distinguix és el teixit adicional cridat "bef" per a conectar el costat esquerre i dret de la kebaya en el pit i l'abdomen. Açò crea un collar quadrat o rectangular. Este tipo de kebaya estava destinat a recrear l'apariència de kebaya no segura sobre la penyora interior de kemben (envoltura del tors). Es creu que el kebaya kutubaru és originària de Java Central.[12] Per lo general, s'usa en este tipo de kebaya, el stagen (pany envolt al voltant de l'estòmec) o faixa negra reforçada en goma que s'usa baix de la kebaya, per lo que l'usuària es vorà més prima.[11]
Kebaya Bali
La Kebaya Balinesa és molt similar a la kebaya de Java, pero llaugerament diferent. La kebaya balinesa generalment té coll en V doblat o a voltes decorat en cordoneres. Per lo general, són cenyides i estan fetes en teles de colors semitransparentes o plans, ya siga de cotó o brocat, en estampat floral o brodat. A diferència de la kebaya javanesa tradicional, la kebaya balinesa pot agregar botons en l'obertura frontal, i el fermall kerongsang rara volta s'usa. La principal diferència és que la kebaya balinesa afig una banda obi sobre la kebaya, envolta al voltant de la cintura.[11] La kebaya balinesa és part del busana adat o vestimenta tradicional, les dònes balinesas deuen usar kebaya durant els rituals hindús balineses i les cerimònies. Ademés de les cerimònies religioses, les dònes balinesas contemporànees a sovint usen kebaya per a les seues activitats diàries, per lo que la kebaya balinesa generalment té mànegues més curtes en comparació a la kebaya javanesa.
Kebaya Sunda
La cenyida kebaya sondanesa de brocat permet una major llibertat en el disseny, i el seu disseny s'aplica molt en la kebaya moderna i la kebaya nupcial en Indonèsia. Les teles semitransparentes estan modelades en costures florals o brodats. La principal diferència en atres estils de kebaya és el coll en O, que a sovint aplica àmplies curves per a cobrir els muscles i el pit. Una atra diferència són les parts inferiors extra llargues, en vores colgantes que cobrixen les caderes i la cuixa. La kebaya nupcial contemporànea inclús té una llarga coa per l'influència del vestit de nóvia occidental.
Kebaya Encim o Peranakan
En Java, la kebaya usada per les dònes d'ascendència chinenca es diu kebaya encim, derivada del nom encim o enci per a referir-se a una dòna chinenca casada. Era comunament usat per les dames chinenques en les ciutats costeres de Java en importants assentaments chinencs, com Semarang, Lasem, Tuban, Surabaya, Pekalongan i Cirebon. Va marcar de manera diferent la kebaya javanesa en els seus brodats més chicotets i fins, teles més llaugeres i colors més vibrants, fets de materials importats com la seda i atres teles fines. La kebaya encim encaixa be en el kai batik pesisiran de colors vibrants (batik coster de Java).
En Malaca, Malàsia, una varietat diferent de kebaya es diu "nyonya kebaya" i és usada pel poble Peranakan, d'ascendència chinenca. La Nyonya kebaya és diferent per les seues famoses sabates de contes a mà (kasut manek) i l'us de kain en motius chinencs de batik o seda chinenca importada impresa o pintada a mà. A banda de Malaca, el nyonya kebaya també és popular en atres assentaments de l'estret de Penang i Singapur. La similar Nyonya Kebaya també es pot trobar en Phuket, a on la cultura Peranakan es va assentar en colónies de l'estret.
Kebaya Indo
Durant l'época de les Índies Orientals Neerlandeses en Indonèsia, les dònes índies (euroasiàtiques) i també dònes europees colonials d'alt estatus varen adoptar la kebaya, que proporcionava robes menys restrictives i més fresques, com a vestimenta formal o social. Les senyores colonials varen abandonar els seus apretats corsés i usaven roba interior llaugera i cómoda baix de les seues kebaya. Immigrants índies i europees colonials provablement varen adoptar la kebaya heretada de la roba usada per les Njai, dònes natives mantingudes com a ames de claus, sirvientas i concubinas en les llars colonials. Les dames Njai varen ser les antepassades de la gent indo (en ascendència mixta europea i asiàtica).
El tall i l'estil de les kebaya usades per les dames holandeses i índies derivaven de la kebaya javanesa. No obstant, hi ha algunes chicotetes diferències, les dònes europees lluïen mànegues més curtes i cotó de llongitut total en estampats, adornades en cordoneres a sovint importades d'Europa. La kebaya que usaven les colonials i les dames índies eren en la seua majoria de color blanc i en teles llaugeres, destinades a proporcionar una roba agradable i fresca en climes tropicals càlits i humits, ya que les teles de color obscur atrauen i retenen la calor.
La kebaya dels immigrants indis era de cotó blanc adornat en encaix fet a mà de motius orientals, ya siga de fabricació local en les Índies Orientals, o importat de Bruixes o els Països Baixos. Mentres que la seda negra kebaya s'usa per a la roba de nit.
Importància política
_in_Djakarta_een_congres_dat_door_alle_afdelingen_in_Indonesi%C3%AB_werd_bijgewoond_TMnr_10000216.jpg)
En els camps d'internament japonesos durant la Segona Guerra Mundial, les presoneres indonèsies es varen negar a usar la vestimenta occidental que els varen assignar i en el seu lloc varen usar kebaya com a mostra de solidaritat nacionalista i racial per a separar-les de les seues companyeres chinenques, europees i assuts de Eurasia.[13]
L'única dòna present durant la Proclamació de l'Independència d'Indonèsia, l'activista educada en Holanda S. K. Trimurti, vestia kebaya, cimentant-la com la vestimenta femenina del nacionalisme. Despuix de l'independència d'Indonèsia, Sukarno va nomenar la kebaya com el trage nacional de les dònes indonèsies .name="GNFI-Kebaya"/> La Kebaya (com el trage nacional de les dònes indonèsies) a sovint va ser lluïda per les primeres dames d'Indonèsia. Les esposes de Sukarno, primer president d'Indonèsia; i se sabia que Fatmawati Sukarno i Dewi Sukarno usaven kebaya tots els dies.
El 21 d'abril se celebra en Indonèsia el Dia Nacional de Kartini, a on Raden Ajeng Kartini, la sufragista i defensora de l'educació, és recordada per colegialas vestides de manera tradicional segons la seua regió. En Java, Bali i Sonda en la kebaya[1]
L'organisació social de les esposes burócratas de l'época de Suharto, Dharma Wanita usaven un uniforme estil kebaya dorada, en una banda roja (selendang) i estampat de batik o estampat en el kain exclusiu de Dharma Wanita. La fallida primera dama indonèsia i també un aristócrata menor Tien Suharto, va anar un prominents defensores de la kebaya.
L'expresidenta Megawati Sukarnoputri va lluir la kebaya en els fòrums públics i els debats de les eleccions presidencials de 2009.
Us modern i innovacions
La kebaya ha segut una de les parts importants de l'estil oriental de roba que va influir molt en el món de la moda moderna. Els vestits d'encaix són un dels millors eixemples de l'influència de la Kebaya.
Ademés de la kebaya tradicional, els dissenyadors de moda de principis de el XXI varen buscar formes de modificar el disseny i fer de la kebaya un parament més modern. La kebaya de disseny informal inclús es pot usar en jeans o faldes. Per a bodes o events formals, molts dissenyadors estan explorant atres tipos de teles fines en cordoneres per a crear una kebaya nupcial.
La kebaya moderna incorpora ara innovacions de sastrería occidental com a tancaments, cremalleres i botons, una adició molt apreciada per a les dames que requerixen anar al bany, sense necessitat de ser lliteralment desenrolladas per una ajudant, en la mida en que el verdader kain és rebujat per això casi per unanimitat. Atres innovacions modernes han inclós la brusa baju kebaya usada sense el kemben restrictiu, i la vespra, la brusa tipo kebaya usada en pantalons o feta de tela generalment per al kain panjang. Les assafates de Malaysia Airlines i Singapore Airlines també conten en batik kebaya com els seus uniformes.
L'uniforme femení de les assafates de Garuda Indonèsia és una interpretació moderna més autèntica. La kebaya està dissenyada en kebaya d'estil Kartini simple pero clàssic derivat de la kebaya de el XIX de les dames d'honor javanesas. La kebaya està feta de teles ignífugas en cotó i polièster, en pareos de batik en parang o lereng gondosuli, que també incorporen el motiu de l'ala de garuda i els chicotets punts representen el jazmín.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jill Forshee, Culture and customs of Indonèsia, Greenwood Publishing Group, 2006. ISBN 0-313-33339-4, 237 pages
- ↑ Denys Lombard (1990). Li carrefour javanais: essai d'histoire globale (en fr), École dones hautes études en sciences socials. ISBN 2-7132-0949-8.
- ↑ 3,0 3,1 Maenmas Chavalit, Maneepin Phromsuthirak: Costumes in ASEAN: ASEAN Committee on Culture and Information: 2000: ISBN 974-7102-83-8, 293 pages
- ↑ S. A. Niessen, Ann Marie Leshkowich, Carla Jones: Re-orienting Fashion: the globalization of Asian dress Berg Publishers: 2003: ISBN 978-1-85973-539-8, pp. 206-207
- ↑ Cattoni Reading The Kebaya; paper was presented to the 15th Biennial Conference of the Asian Studies Association of Austràlia in Canberra 29 June-2 July 2004.
- ↑ Michael Hitchcock Indonesian Textils: HarperCollins, 1991
- ↑ Panular, P. B. R. Carey, The British in Java, 1811-1816: a Javanese account : a text edition, English synopsis and commentary on British Library Additional Manuscript 12330 (Babad Bĕdhah ing Ngayogyakarta), British Academy by Oxford University Press: 1992, ISBN 0-19-726062-4, 611 pages
- ↑ John Pemberton, On the subject of "Java", Cornell University Press: 1994, ISBN 0-8014-9963-1, 333 pages
- ↑ Inger McCabe Elliott Batik: Fabled Cloth of Java, Hong Kong: Periplus, 2004
- ↑ Mattiebelle Gittinger, To Speak with Cloth: studies in Indonesian textils University of Califòrnia, 1989
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «donar-indonèsia.html Mengenal Jenis-Jenis Kebaya vaig donar Indonèsia» (en indonesi). Go Soci. Archivat des d'el donar-indonèsia.html original, el 9 de novembre de 2017. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ Adriani Zulivan. «Benarkah Kebaya adalah Pakaian Asli Indonèsia?» (en indonesi). Good News From Indonèsia.
- ↑ Cattoni Reading The Kebaya paper was presented to the 15th Biennial Conference of the Asian Studies Association of Austràlia in Canberra 29 June-2 July 2004: 8
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kebaya.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kebaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.