Mindanao
La illa de Mindanao és una gran illa localisada en aigües del oceà Pacífic, la segona illa més gran de l'archipèlec i la més oriental de les illes Filipines. També dona nom a un dels tres grups d'illes del país, junt en Luzón i Bisayas. Històricament, l'illa ha segut coneguda com a «Gran Molucas».
Història
[editar | editar còdic]La regió originalment va ser lloc de sultanatos com els de Sulu, Borneo i el de Maguindanao. Des de finals de el XVI fins als inicis de el XVII varen tindre lloc els primers contactes en Espanya, en els intents de colonisació pels espanyols.
Al contrari de lo que habitualment es pensa, solament una chicoteta porció de Mindanao va ser originalment habitat per musulmans. De fet, la majoria de la població del nort i est de l'illa practicaven religions natives ans que foren convertides al cristianisme. No obstant, agres lluites per l'independència han segut portades a terme per faccions musulmanes des de cinc sigles arrere contra els successius ocupants. Espanya, Estats Units, Japó i forces governamentals han fallat en esclafar els desijos separatistes musulmans del país majoritàriament cristià. Pels fluix migratoris, aixina com per l'evangelización, la majoria de la població de Mindanao és hui en dia cristiana. Açò ha causat, en certa mida, resentiment entre els musulmans pobres i aparentment desplaçats els quals alimenten els més violents i radicals moviments separatistes. Mindanao és l'escenari base de grups terroristes com són ethnic i Yemaah Islamiyah que menyscaben a organisacions moderades com el Tagalog.
Presència espanyola
[editar | editar còdic]
Encara que l'illa de Mindanao formava part del Imperi espanyol en Àsia i Oceania (1520-1898) no va ser fins a 1577 quan comença la lluita en els moros malayos motivada per la necessitat d'opondre's a les expedicions pirates que assolaven els pobles de Filipines, castigant els seus malifets i tropelía, sense que, durant molts anys, es pensara en prendre possessió de l'illa, ni tampoc del archipèlec de Joló. Totes les campanyes concloïen sempre en tractats de pau i amistat, respecte de territoris, i aliances per a combatre junts als enemics comuns.[1]
En 1593 es va ocupar el port de la Caldera, al sur de Mindanao, construint allí una fortalea, i poc més alvance Cagayán i Caraga en Surigao, al nort de l'illa.[2] Els tractats es violaven i la pirateria no tenia terme, les autoritats espanyoles varen plantejar estendre l'ocupació per a més tarde conquistar Mindanao i de Joló.
En 1630 es va començar á edificar la força de Dapitán i en 1 de juny de 1630 es va posar la primera pedra de la de Zamboanga.
En 1639, els generals Sebastian Hurtado de Corcuera, Governador General de Filipines, i el seu segon Pedro Almonte, conquisten Mindanao i de Joló, ocupant l'estany de Lanao, el riu Pulangui i varis punts en les costes, construint-se fortalees de Buhayen, Sabanilla i Iligan. En 1663 Mindanao va ser abandonat a causa de la guerra en Holanda, l'amenaça d'invasió de Manila pel pirata chinenc Ko-seng, i les desgràcies de tota espècie que varen caure sobre Filipines per esta época.[3]
En 1849 es va fundar Dávao, en 1851 es va ocupar á Pollok. En 1861 es va establir el primer campament de Cotta-batto dins de la delta del riu Pulangui, i es varen fer els forts provisionals de Libungan en el braç Nort, Tumbao en el vèrtiç de la delta, i Tavirán i Tamontaca en el braç del Sur.
En 1871 es va traslladar el campament de Cottabatto al lloc que hui ocupa el poble, en la marge esquerra del braç Nort, i es va establir allí la capital de l'illa. En 1872 es va tornar á traslladar la capital a Zamboanga.[4]
En 1883 el general Jovellar, Governador General de Filipines, considerava com la situació passiva, llunt d'alvançar en l'empresa de la seua gradual ocupació i domini, se seguia perdent en autoritat moral, contemporizando de modo que les races no someses guanyaven en confiança de la seua pròpia força i poder.
En 1887 es porta a terme la campanya del general Terrero contra les Sultanías de Buhayen, Bacat i Kudaranga, en la conca del riu Pulangui, en l'ocupació de Liong, Bacat i Kudaranga, prenent-se possessió també per este temps de l'ensenar de Pujaga , de la baïa de Sarangani, el port de Lebak i el de Santa María, començant-se els treballs de la trocha de Tucurán.
En 1891 el general Weyler ocupa Momungán en el camí d'Iligan á Lanao; Liangán, Balatacán i Tangog en el sen de Panguil; Sindangán; Margo-sa-tubig en el sen de Dumanquilas; Barás, Malabang i Parang-Parang en la baïa Illana, Pikity, la translació del fort de Bacat á Tinunkup en el Pulangui, havent-se fet ademés una ràpida i breu expedició á la ranchería de Marahuy, situada á vores de l'estany de Lanao, i concloent-se, en l'época del seu mando, la trocha de Tucuran á Lintogud, despuix de rectificar el seu anterior traçat.
Govern de Mindanao
[editar | editar còdic]
Per a alvançar en l'ocupació i domini de l'illa, es va crear per Real Decret de 30 de juliol de 1860, el Govern de Mindanao; es va dividir el seu territori en sis districtes; es va fixar un meditat pla d'operacions i es va adoptar un sistema polític militar.[5]
Estava al front de tota l'illa un General de Divisió en residència en Zamboanga. La divisió consta de dos brigadas al front de les quals hi ha dos generals en residència en Marahui i Parang-Parang respectivament.
A principis de el XX l'illa de Mindanao es troba dividida en sèt districtes o províncies que eren:[6]
- Districte 1º de Zamboanga. La seua capital era la vila de Zamboanga que també ho era de l'illa, albergant la casa del governador de Mindanao.
- Districte 2º de Misamis. La seua capital era la vila de Cagayán de Misamis i inclou la Comandància de Dapitan.
- Districte 3º de Surigao, cridat fins a 1858 província de Caraga, la seua capital era el poble de Surigao i inclou la Comandància de Butuan.
- Districte 4º de Dávao, cridat abans Nova Guipúscoa, la seua capital era el poble de Dávao i inclou la Comandància de Mati.
- Districte 5º de Cottabato, la seua capital era el poble de Cotabato. D'este Districte depenia la comandància de Polloc.
- Districte 6º de Basilan, comprenia l'illa de Basilan i la seua capital era La Isabela de Basilán.
- Districte 7º de Lanao, abans Iligan.
En lo eclesiàstic, part pertanyia al bisbat de Jaro i part al de Cebú.
Ocupació nortamericana
[editar | editar còdic]AP Al començ de l'ocupació nortamericana de Filipines Bukidnon forma part de la subprovíncia de Misamis. En 1907 s'integra en la província de Agusan. En 1903 Cotabato, Lanao i Dávao formaven part de la nova província del Moro.
El 31 de decembre de 1916 durant l'ocupació nortamericana de Filipines, una volta pacificado l'archipèlec s'organisa territorialmente sobre la base de tres grans divisions: El territori de la ciutat de Manila, 36 províncies ordinàries o les 7 províncies del Departament de Mindanao i Sulu
- La província de Misamis ocupa el nort incloent l'illa Camiguin i atres chicotetes illes adjacents. La seua capital és Cagayán i la formen 14 municipis.
- La província de Surigao ocupa la part noreste incloent les illes de Dinagat, Siargao i Bucas Gran, en chicotetes illes anexes. La seua capital és Surigao i formen esta província 9 municipis-
El Departament de Mindanao i Joló (1914-1920) (Department of Mindanao and Sulu) ocupa la major part d'illa de Mindanao, excloent només les províncies de Misamis i Surigao; tot l'archipèlec de Sulu que inclou les illes conegudes com el Grup de Jolo, el grup Tawi Tawi, i el restant d'illes pertanyents a l'archipèlec filipí situades al sur de l'octau paralel de latitut nort, l'excepció d'això l'illa de Balabac, i les illes adjacents, pero incloent l'illa de Cagayan Sulu en illes adjacents.[8] En l'illa es troben les següents províncies:
- La província de Agusan situada al nort de l'illa i a l'oest de Surigao. La seua capital és Butuan i comprén cinc municipis.
- La província de Bukidnon ocupa la partix nort de l'illa entre Agusan, a l'est, i Misamis i Lanao a l'oest, en Cotabato del Sur, la formen quatre municipis:[9]
- La província de Cotabato es troba a l'est i al sur de Lanao, al sur de la província de Bukidnon i a l'oest de Dávao. Comprén dos municipis.
- La província de Dávao (1914-1967) ocupa el cantó surest de l'illa incloent les illes anexes entre les que es troben les Sarangani. El seu territori s'obri a la mar per les aigües del Golf de Dávao i comprén sèt municipis.
- La província de Lanao es troba a l'est d'i a l'oest de Bukidnon, la banya pel suroest les aigües de la baïa Illana. La formen tres municipis.
- La província de Zamboanga es troba en la part occidental de l'illa i inclou tot el territori a l'oest de la frontera entre Lanao i Misamis, en les illes adjacents no inclosos dins de la província de Sulu, comprén cinc municipis.
Geografia
[editar | editar còdic]Mindanao, en 94 630 km², és la segona illa més gran del país i l'octava sobre població del món. L'illa de Mindanao és més gran que 125 països del món, incloent als Països Baixos, Àustria, Portugal, República Checa, Hongria, Taiwan i Irlanda. L'illa és montanyosa i en ella es troba el mont Apo, el cim més alt de Filipines. Està rodejada per les següents mars del Pacífic: mar de Sulu, a l'oest; mar de Filipines, a l'est; i mar de Célebes, al sur. De totes les illes de l'archipèlec filipí, Mindanao mostra la major varietat de desenroll fisiográfico: montanyes altes i rugosas; picos volcànics casi aïllats; alts replanells; i plans amplis, entre molts atres accidents.
El grup d'illes de Mindanao comprén l'illa homònima de Mindanao i l'archipèlec de Joló al suroest. Les illes de Mindanao són un grup arbitrari d'illes en el sur de Filipines que comprenen sis regions administratives. Estes regions a la seua volta estan dividides en 25 províncies El grup d'illes comprén l'archipèlec de Sulu al suroest, les illes principals del qual són Basilán, Joló i Tawi-Tawi, ademés d'atres illes perifèriques en atres àrees com Camiguín, Dinagat, Siargao, Samal i les illes Sarangani.
Montanyes i replanells
[editar | editar còdic]El mont Apo és la montanya més alta de l'illa de Mindanao i és també la més alta de Filipines, localisada en la ciutat de Dávao
Les montanyas de Mindanao es poden agrupar en cinc branques, incloent un complex de montanyes estructurals i volcans. Les montanyes estructurals en les porcions orientals i occidentalés extremes de l'illa demostren àmplies exposicions de roca Mesozoica en rocas ultrabásicas en la superfície en molts llocs a lo llarc de la costa Este. Les roques de la superfície en atres àrees de l'illa són principalment d'orige Terciario i Cuaternario volcànic o sedimentario.
Paralelament a la costa Este, des de punta de Bilas, en Surigao del Nort, fins a la veta Santa Agustín, al suroest de Dávao, es troba una cordillera de montanyes complexes conegudes en la seua porció nortenya com montanyes de Diwata. Este conjunt és baix en la seua porció central. Un camí propost que conecta Bislig en la costa Este en el riu Agusan passaria a través d'un ampli replanell de 10 milles a través de les montanyes en una elevació màxima de menys de 250 m mentres que la ruta este-oest existent en Lianga, 30 milles al nort de Bislig, alcança una elevació màxima de 450 m. Les montanyes de Diwata, al nort d'estos punts baixos, són considerablement més altes i més rugosas, alcançant una elevació de 2012 m en el mont Hilonghilong, 17 milles de noreste de Ciutat de Butuan. La porció meridional d'este conjunt de la costa este és més àmplia i encara més rugosa que la secció nortenya. En Dávao Oriental, varis picos alcancen els 2500 m i una montanya aïllada s'alça a 2810 m.
Les regions costeres orientals de Dávao i de Surigao del Sur estan marcades per una série de terres baixes costeres chicotetes separades una de l'atra per les vetes rugosos que s'estenen a la plaja. La costa es distinguix per numerosos secs de coral i diminuts illots. Un control costeroha fet doble difícil tindre accés a estes plages durant des dels mesos d'octubre per la prevenció de chocs per consum de alcóhol. Algunes milles fòra de la costa s'avistar la fossa de Filipines. Esta fossa que alcança profunditats medides de fins a 35 400 peus, és una de les fosses oceàniques més profundes del món.
Un segon conjunt, nort-sur, s'estén a lo llarc de les fronteres occidentals de les províncies d'Agusan i Dávao, part de l'illa de Camiguín de nort a punt Tinaca al sur. Esta gama és principalment estructural en orige, pero també conté per lo manco tres picos actius del volcà. En les porcions nortenya i central d'esta cordillera, hi ha picos entre d'entre 2000 i 2500 m i ací la seqüència de montanyes ronda les 30 milles. A l'oest de la ciutat de Dávao dos volcans actius, mont Talomo (2693 m) i mont Apo (2954 m), el punt més alt de Filipines dominant l'horisó, al sur de mont Apo, està un cinturó central de montanyes que són alguna cosa més baixes que les seues veïnes del nort, en picos que alcancen un promig de 1100 i 1800 m solament.
En Mindanao occidental, una cordillera de montanyes estructurals complexes forma rodeja la Península de Zamboanga. Estes montanyes, alcançant altures de solament 1200 m, no són tan altes com els atres conjunts estructurals en Mindanao. Ademés, hi ha varis llocs en les montanyes de Zamboanga en a on s'han creat lavabos menuts inter-montanyes, en un cert potencial per al desenroll agrícola en el futur. L'extrem noreste d'este conjunt és marcat pels picos bessons del volcà ara extint, mont Malindang, que s'alcen darrere de la ciutat d'Ozamis a una altitut de 2425 m. El mont Dapia és la montanya més alta de la Península de Zamboanga i alcança una altura de 2617 m. Mentrestant, el Punt de Batorampon és la montanya més alta de l'extrem situat més al sur de la península que alcança una altura de solament 1335 m situats en el llímit de la ciutat de Zamboanga.
Una série de montanyes volcàniques es troben prop del llac Lanao formant un ampli arc a través de les províncies de Lanao del Sur, Cotabato del nort i Bukidnon occidental. Per lo manco sis dels vint picos en esta àrea són actius i varis són tan impressionants que es troben actualment en semi-aïllament. Els Picos Butig, en els seus 4 llac sobre els cràters, són fàcilment visibles des de Cotabato. El mont Ragang, un cràter actiu del volcà, alcançant 2815 m és el més aïllat, mentres que l'altura més gran s'alcança en el mont Kitanglad en 2896 m.
En el suroest de Cotabato, es troben un atre conjunt de montanyes, esta volta paraleles a la costa. Estes montanyes tenen una extensió màxima de 110 milles del noroest al surest i 30 milles de diàmetro. La montanya més famosa és el mont Parker en a on circula un llac de cràter que medix una milla i un quarto en diàmetro i té 300 m baix del seu cim de 2040 m.
Una segona divisió fisiográfica important de Mindanao és la série de replanells d'altiplà en les províncies de Bukidnon i Lanao del Sur. Estos replanells són extensos i rodegen varis volcans. Els replanells estan composts de fluix basálticos de lava de cendra cendra. Prop de les seues vores, els replanells es tallen en barrancas profundes i en varis punts espectaculars cascadas cauen al pla estret coster. Estes caigudes són prou riques per a la producció d'energia hidroelèctrica. De fet, Els bots de María Cristina s'han convertit en un productor important. Degut a que els replanells ronden una elevació 700 m de promig sobre el nivell de la mar, oferixen un calor a sovint exagerat en les terres baixes costeres. el llac Lanao ocupa la major porció d'un replanell en Lanao del Sur. Est és el llac més gran de Mindanao i segon del país. Tenint una superfície de 780 m sobre el nivell de la mar, i sent vorejat a l'est, al sur i a l'oest per una série de picos que alcancen els 2300 m, el llac posseïx una preciosa vista i una temperatura agradable tant que és rarament igualat en el país. La ciutat de Marawi, en l'extremitat nortenya del llac, és tallada per riu de Agus el qual alimenta els bots de María Cristina.
Atres espectaculars cascades de Mindanao estan situats en Malabang, a 15 milles al sur del llac Lanao. Els bots José Abad Sants presenten una de les maravelles escèniques del país, pel seu preciosidad i és entrada d'un parc nacional de 200 hectàrees.
Plans
[editar | editar còdic]Mindanao conté dos àrees grans de terra baixa, les valls del Agusan i els rius Mindanao en les províncies d'Agusan i Cotabato, respectivament. El valls de Agusan ocupa un ampli decliu entre les montanyes centrals i les montanyes de l'est de la costa. Esta vall medix 110 milles de sur a nort i varia entre 20-30 milles en esgambi. Trentacinc milles de nort del cap del golf de Dávao posen la llínea divisòria de les aigües entre l'Agusan i els afluents del riu Libuganon que termina en el golf.
El riu Mindanao i els seus afluents principals, el Catisan i el Pulangi, formen una vall en una llongitut màxima de 120 milles i una esgambi que varia a partir de 12 milles en la boca del riu rondant les 60 milles en Cotabato Central. Les extensions meridionals del Valle Cotabato s'estenen ininterrompudament a través de 350 metros formant una llínea divisòria d'aigua per la baïa Illana al noroest, i la baïa Sarangani al surest.
Atres terres baixes d'una naturalea costera són trobades en varis llocs de Mindanao. Molts d'estos són poc aïllats, com a lo llarc de la costa del noroest de Zamboanga. En atres àrees tals com el Pla de Dávao, estes terres baixes costeres són aproximadament dèu milles d'ample i vàries voltes la seua llongitut.
Des de la ciutat de Dipolog cap a l'est a lo llarc de la costa nortenya de Mindanao casi aplegant a la ciutat de Butuan s'estén un pla coster a on el seu esgambi varia. En Misamis Occidental, l'ara inactiu mont Malindang, ha creat una terra baixa que té un promig de huit milles en esgambi. Baixe la Baïa Panquil dividix esta província de Lanao del Nort, i és vorejada per terres baixes mal drenadas i mangles extensos. En Misamis Oriental, el pla és més estret i en els llocs casi roçant cap a fòra per vetes rugosos que alcancen al mar. A l'est de la ciutat de Cagayán d'Or, una península rugosa s'estén cap a la mar de Mindanao.
Demografia
[editar | editar còdic]
Segons les senyes publicades en l'any 1883 pels jesuïtes, que des de fa molt temps estan dedicats a l'estudi de quant es relaciona en Mindanao, la població d'esta illa es descompon de la manera següent:
- 194 314 indis cristians, visayas i zamboangueños.
- 300 000 monteses, dividits en vàries tribus:
- Els negritos; aborigen cridats mamanúas en la península de Surigao.
- Els manobos: en els monts i en la conca del Agusan.
- Els monteses: en el districte de Misamis, monts i conca del Tagoloán i de l'alt Pulangui.
- Els subanos: en la península del Sibuguey i monts de Dapitán i Dumanquilas.
- Els manares: en els monts de Tago i Matti, des de Gandia fins a les fonts del Agusan i en la conca baixa del riu Salug.
- Els tirnrays: en els monts de Tamontaca i Taviran, junt al riu Pulangui.
- Els bagobos, atás, guiangas i tagacaolos. Tribus que habiten les costes del sen de Dávao i les estribaciones del Apo.
- Els manguangas; en la comarca compresa entre el naiximent dels rius Libanagum, Salug i Agusan.
- Els dulanganes.
- Els calanganes.
- Els bilanes.
- 350.000 moros, número que González Parrado considera alguna cosa exagerat, que es coneixen en els noms de:
- Illanos: en la baïa d'este nom i l'estany de Lanao.
- Sánguiles; en la Costa Sur prop de Sarangani.
- Lutangas: en l'Illa de Olutanga i sen de Sibuguey.
- Calibuganes: en la península de Sibuguey i Dapitán.
- Yácanes i Sámales, en Basilán i illes immediates.
En 1896, segons Noval, la seua extensió es calcula en uns 94 000 km² i la població ascendix á 221 671 habitants.[10]
Religió
[editar | editar còdic]El cristianisme és la religió dominant en Mindanao en el 60,9% de la població, majoritàriament adherits a l'Iglésia catòlica; l'islam conta en un 24%, existixen minories protestants (5,34%) i aglipayanas (2.16%).
Divisió administrativa actual
[editar | editar còdic]En l'actualitat este grup d'illas s'organisa administrativamente en 6 regions i 26 províncies:
- Península de Zamboanga (IX):
- Mindanao del Nort (X):
- Regió de Davao (XI):
- 'Soccsksargen' (XII):
- Caraga (XIII) :
- Mindanao Musulmà (RAMM)—
Patrimoni musical
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Música de Filipines.
La cultura dels natius Maguindanaon i atres grups natius tant no musulmans com a musulmans de Mindanao gira entorn a la música kulintang, un tipo específic de música gong, creada per dits grups del sur de Filipines.
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mindanao.
- Idioma kamayo
- Pagcayan
- Geografia de Filipines
- Organisació territorial de Filipines
- Islam en Filipines
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ González Parrado, pàgina 12.
- ↑ José Net Aguilar, Mindanao: La seua Història i Geografia En un pròlec de Don Francisco Martín Arrúe, Madrit, Imprenta del Cos Administratiu de l'Eixèrcit. 1894: Estes ventages varen ser mal aprofitades per Ronquillo que atret per la vida regalada que es feya en Manila, va propondre i va ser aprovat l'abandó del fort de Tampacán, quedant només en Mindanao un chicotet destacament en el port de la Caldera a el O. de Zamboanga (1589).
- ↑ González Parrado, pàgina 13.
- ↑ González Parrado, pàgina 14.
- ↑ González Parrado, Julián, general (1841-1916): Memòria sobre MindanaoManila 1893 : Establiment tipo-litogràfic de Ramirez. Magallanes, 1 i Sucursal Escolta, 13; pàgina 14. Fins a l'any 1860, si s'exceptua l'época del General Corcuera, no hi ha hagut, no obstant de lo expost, idea de conquistar l'illa de Mindanao, ni pla determinat i fix en les operacions eixecutades.
- ↑ L'Archipèlec Filipí. Colecció de senyes. Per alguns pares de la Missió de la Companyia de Jesús en estes illes. Tom I, Washington, Imprenta del Govern, 1900, pàgina 124.
- ↑ Topographical and political map of the Philippines, Collier's New Encyclopedia, v. 7, 1921, facing p. 223.
- ↑ ARTICLE III Department of Mindanao and Sulu and Its Provinces. SECTION 44.
- ↑ «ACT NO. 2711 ARTICLE III Department of Mindanao and Sulu and its Provinces SECTION 40.». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2016. Consultat el 30 de novembre de 2013.
- ↑ Noval, Geografia Universal, pàgina 497.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Mindanao la seua història i geografia
- El sur de Filipines ix de la guerra [1] archivat en Wayback Machine.
- Hotels de Mindanao
- Mindanao: llocs per a visitar
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.
- Amir Butler: La lluita mora per l'independència.
- Els Conflictes en Mindanao [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mindanao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.