Poble tagalo
El poble tagalo (en tagalo, Tagalog, en escritura baybayin: ᜋᜅᜆᜄᜎᜓ) és un dels grups etnolingústicos més numerosos i importants en les Filipines. Tenen una societat ben desenrollada degut a que el seu cor cultural, Manila, és la capital de Filipines. La majoria d'ells habita (i són majoria) en les regions de Gran Manila i Calabarzón, en el sur de l'illa de Luzón, encara que també són una important comunitat en les províncies de Bulacán, Bataán, Zambals, Nova Écija, Aurora, en Luzón Central. També en les illes Marinduque i Mindoro, de la regió tagala sudoccidental.
Etimologia
L'orige comunament acceptat per al endónimo «tagalog» és el terme taga-ílog, que significa «gent [a lo llarc] del riu». Una teoria alternativa explica que el nom es deriva de taga-álog, que significa «persones del vau» (el prefix tagá- significa «provinent de» o «natiu de»).
En 1821, el diplomàtic nortamericà Edmund Roberts va cridar al tagalo «Tagalor» en les seues memòries sobre el seu viage a Filipines.[1]
Vore també
Referències
- ↑ Roberts, Edmund (1837). Embassy to the Eastern Courts of Cochin-China, Siam and Muscat, New York: Harper & Brothers, p. 59.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo tagalo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.