Geografia de Filipines
Filipines és un archipèlec que comprén 7 641 illes, que sumen un total d'uns 300 000 km² de terra, lo que ho convertix en el quint país insular més gran del món. Dos d'estes illes ya sumen 200 000 km² la major, Luzón, en un total de 105 000 km² aproximadament, i Mindanao, en 94 600 km². Per una atra part, les onze illes més grans contenen el 95% de la superfície terrestre total. El restant està format per infinitat d'illes més menudes. L'archipèlec es troba a uns 800 km del continent asiàtic i s'ubica entre Borneo i Taiwan. Es pot dividir en tres grups d'illes: Luzon i illes contigües, al nort (Palawan, Mindoro, Marinduque, Masbate, Romblón, Catanduanes, Batanes i Polillo); les illes Bisayas, en el centre (Panay, Negres, Cebú, Bohol, Leyte, Sámar, Siquijor, Biliran i Guimaras, entre atres), i Mindanao i illes adjacents (Dinagat, Siargao, Camiguín, Sámal), junt en l'archipèlec de Joló, al sur.
Situació i llímits
L'archipèlec filipí és un grup de vàries illes situat en la part més septentrional del gran archipèlec asiàtic, entre els 4° 40´ i 20° 3´de latitut Nort; entre els 116° 40' i 126° 34' de llongitut Este del meridià de Greenwich. Punts extrems baix control del Governe filipí són els reflectits en el següent quadro:
| Direcció | Localisació | Coordenades | |
|---|---|---|---|
| Latitut (N) | Llongitut (I) | ||
| Nort | Illa d'Amianan Itbayat, Batanes | 21º7’18.41" | 121º56’48.79" |
| Esta | Cap Pusan, Dávao Oriental | 7º17’19.80" | 126º36’18.26" |
| Sur | Frances Reef, Tawi-Tawi | 4º24’53.84" | 119º14’50.71" |
| Oest | Thitu, Kalayaan, Palawan | 11°3’10.19" | 114°16’54.66" |
L'illa de Thitu és la quinta més gran de les illes Spratly, archipèlec disputat per Brunei, República de China, República Popular de China, Filipines, Malàsia i Vietnam.
Rodéanlo pel nort i per l'oest la mar de la China Meridional, per l'est l'oceà Pacífic, i pel sur la mar de Célebes. Des de les terres extremes del noroest fins a les costes de la República Popular China hi ha una distància de 630 km. L'illa més pròxima al nort és l'illa de Formosa, a l'est les Illes Palaos, al surest l'archipèlec de les Molucas, al sur l'illa Célebes, al suroest Borneo, i a l'oest la Cochinchina en Vietnam.
Les mars que lo circundan són molt profunts; no llunt de les seues costes orientals, el Pacífic alcança de 4000 a 6000 metros de profunditat; la mar de Joló, entre Mindanao i Joló, profundisa més de 5000. Estes illes s'enllacen en l'archipèlec asiàtic per tres diferents estrets, plens d'illes, i de poca profunditat:
- En el nort de Borneo per les illes de Palawan i de Balábac.
- En el noroest de Borneo pel archipèlec de Joló: Sitangkai.
- En el noroest de Célebes per les illes de Sanguir (Sarangani) i Balut.
Archipèlec asiàtic
Tot l'Archipèlec filipí pertany a la mateixa regió geogràfica que Borneo, Sumatra, Java i demés illes del archipèlec asiàtic i per tant a Àsia, i no a Oceania. Basta observar l'analogia que té la situació de la regió d'Insulindia en relació a l'Àsia, en la que respecte a l'Amèrica oferixen les Antilles; aquelles llimiten les mars interiors de China i de la plataforma de la Sonda, estes els interiors també del golf de Mèxic i mar Carib, banyant respectivament uns i uns atres les costes asiàtiques i americanes.[1]
La coneguda com placa de la Sonda és considerada la partix surest de la placa Euroasiàtica i inclou la mar de la China Meridional, la mar d'Andamán, les parts del sur de Vietnam i Tailàndia junt en Malàsia i les illes de Borneo, Sumatra, Java, part de Célebes en Indonèsia i sísmicamente les Illes Filipines occidentals, es tracta de la placa filipina.
Illes que formen l'archipèlec
- Artícul principal → Anexe:Illes de Filipines.
L'archipèlec de les illes Filipines té 7641 illes, dividides en les següents parts o regions:[2]
Luzón i illes contigües
Situat al nort, comprén les illes de Luzón, Mindoro, Marinduque, Masbate i les Batanes, entre unes atres.
- Luzón, en 104 688 km², és la 15 illa del món per extensió i la quinta per població. Molt montanyosa, de forma casi rectangular; al nort està travessada per la Cordillera Central, que culmina en el mont Pulag (2922 m), separada de la Serra Mare, a l'est, pel vall del Cagayán. La Serra Mare s'estén fins al sur de l'illa, a on està separada de les montanyes Zambals, a l'oest, per la planura de Luzón central, en 11 000 km² i la major productora d'arròs del país. Els monts Zambals s'estenen pel sur formant la península de Batán, que abraça la baïa de Manila. Al sur de la baïa de Manila es troba el major llac del país: l'estany de Bay, de 949 km². En el surest de Luzón es troba una prolongació, la península de Bícol, de 150 km de llarc, a on es troba el volcà Mayón (2421 m). El clima de Luzón és tropical i humit, inclús en els mesos secs, en una mija de ORDC i 2140 mm de precipitació.
- Mindoro, en 4365 km², és la sèptima illa de Filipines en tamany, 15 km al surest de la costa de Luzón. Les províncies de Mindoro Oriental (4238 km²) i Mindoro Occidental (5866 km²), estan formades per 39 illes en noms i 89 illes i illots sense nom. Mindoro Oriental és famosa per Port Galera, la perla de Mindoro, coneguda per les seues plages de coral i secs. Des d'ací s'accedix a les cascades Tamaraw, en una altura de 128 m i a la plaja Sabang.[3] En l'illa hi ha varis grups ètnics com els iraya, els alangan i els tadwanan, que formen la tribu mangyan. Culmina en el monte Falcó (2586 m), terra dels alangan.[4]
- Marinduque, en 959 km², en el centre geogràfic de l'archipèlec, rodejada d'illes, té forma de cor i està entre la baïa de Tayabas, al note, i la mar de Sibuyan, al sur. Està separada de la península de Bondoc, en l'illa de Luzón, pel pas de Mompong, a l'est i de l'illa de Mindoro, a l'oest, pel estret de Taules. En el nordest es troben les chicotetes illes de Pol, Maniwaya i Mongpong,[5] i en el suroest, Tres Reis i Elefant. El pico més alt de Marinduque és el mont Malinding o Marlanga (1157 m), en el sur. En l'oest hi ha vàries coves: Bathala, Sant Isidro i Talao, entre unes atres. Les pluges duren tot l'any, en una mija de ORDC i 2035 mm. La capital és Boac, en 55 000 habitants, d'un total de 234 521. Es cultiven arròs i cocos. La mineria de coure era un important recurs, fins al desastre miner de Marcopper, en març de 1996.[6] La festivitat més important és el Festival de Moriones, que se celebra durant el periodo turístic més important, la Quaresma. El kalutang és l'instrument musical de l'illa.
- Masbate és una illa i una província de tres illes: Masbate, Ticao i Burias. En conjunt sumen 4047 km² i 892 323 hab. Situada en el centre de l'archipèlec, està rodejada pel nort per Burias i el pas de Ticao, per l'est pel estret de Sant Bernardino, al sur pel mar de Bisayas i a l'oest pel mar de Sibuyan. Forma part de la regió de Bicolandia, que inclou la península de Bicol, en Luzón, a l'est. Les illes són ondulades, i més rugosas cap al nordest. Són segones en crío de ganado, despuix de Bukidnon.
- Batanes, en l'extrem septentrional de Filipines, és una província formada per dèu illes situades en l'estret de Luzón, entre l'illa de Taiwan al nort, les illes Babuyan i l'illa de Luzón al sur, i la mar de China Meridional i l'oceà Pacífic a l'oest i a l'est, respectivament. Sumen 209 km² i 17 200 hab. Les úniques illes habitades són les tres més grans: Batán (35 km² i 11 000 hab), Itbayat i Sabtang. Formen part del arc volcànic de Luzón. La província està formada en la seua major part per tossals i montanyes. Per la seua situació, entre les Filipines, Japó, China, Taiwan i Hong Kong, és rica en recursos marins, i posseïx alguns dels corals més rars del món.[7]
- Romblón és una illa i una província en la regió tagala sudoccidental, al sur de Luzón. Està formada, entre atres més menudes, per l'illa de Romblón, l'illa Taules (la major, en 686 km²) i l'illa de Sibuyán, totes en la mar de Sibuyán. Sibuyán, la Galápagos d'Àsia, en 445 km², culmina en el mont Guiting-Guiting, de 2058 m, i està coberta en la seua tercera part per boscs primaris.[8]
Visayas i illes adjacents
Localisat en el centre de l'archipèlec, en el que destaquen les illes de Palawan, Panay, Negres, Cebú, Bohol, Leyte i Samar, Paragua, Dumarán i Balábac i illes adjacents a elles.
- Palawan, en les Bisayas Occidentals, es considera l'última frontera de les Filipines, en dos parcs naturals, el parc nacional del riu subterràneu de Port Princesa i el Parc marí del Sec de Tubbataha, en la mar de Sulu (332 km² d'atolón coralino). L'archipèlec-província de Palawan està format per 1780 illes i illots. La major illa és Palawan, que medix 450 km de llarc i 50 km d'ample, i posseïx uns 2000 km de costa irregular en coves rocoses i plages d'arena blanca. Les montanyes tenen una mija de 1100 m i el pico més alt és el mont Mantalingajan (2085 m), al sur. Un dels llocs més coneguts de Palawan és l'illa del Niu, en un grup d'illes a l'est de la capital, Port Princesa, rodejada pel mar de Luzón, al nort, la mar de la China, a l'est i la mar de Sulu, a l'oest. El lloc més visitat és el parc subterràneu de Port Princesa, de 5753 ha, en onze ecosistemes distints, des de la selva humida de montanya als secs. Posseïx un riu subterràneu de 8 km navegable. Al sur de l'illa de Palawan es troben les coves de Tabon, un complex de 200 coves convertides en museu de la prehistòria, pel Home de Tabón.
- Panay, en les Bisayas Occidentals, té 11 514 km². Està rodejada per les illes de Taules i Sibuyán pel nort, Masbate pel nordest, i illa de Cebú, Negres i Guimarás pel surest.[9] L'illa està dividida per la cordillera Central de Panay, que culmina en el mont Madia-as, de 2117 m., montanya sagrada a on viu el Sidapa, deu de la guerra i la mort.[10]
- Negres, és la quarta illa de Filipines, en 13 309 km². Està dividida en dos parts per la serra que la travessa i que forma dos grups llingüístics distints, l' hiligainón, en Negres Occidental, i el cebuano, en Negres Oriental. Els habitants de l'illa en coneguts en general com negrenses. En la part centre-nort de la serra es troba el mont Canlaón, de 2435 m, el tercer volcà més actiu de Filipines. Atres volcans són el mont Silay (1535 m) i el mont Mandalagán (1885 m), en la part occidental, i el mont Talinis, en la part oriental. Destaca el parc natural dels llac bessons de Balinsasayao, en la serranía del mont Talinis o Banyes de Negres).
- Cebú és coneguda com la Reina del Sur. Té 4468 km² i més de 4 millons d'habitants. Té una forma allargada, de 225 km de llongitut per 35 km d'esgambi.
Mindanao i illes adjacents
Situat al sur, comprén Mindanao i l'archipèlec de Joló, compost principalment per les illes de Basilán, Sulu i Tawi-Tawi.
- Mindanao és una gran illa de 97 530 km² i 20,2 millons d'habitants situada en el sur de Filipines. Està rodejada pel mar de Sulu, a l'oest, la mar de Filipines, a l'est, i la mar de Célebes, al sur. El grup d'illes que la rodeja comprén l'archipèlec de Sulu o Joló, al suroest, les illes principals del qual són Basilán, Joló i Tawi-Tawi, ademés d'atres illes perifèriques. Mindanao està travessada per una decena de serres que formen un relleu molt complex que comprén cims com el mont Talomo (2893 m) i el mont Apo (2964 m), dos volcans inactius a l'oest de l'illa; les rugosas montanyes Diwata, a l'est, que superen els 2000 m; el mont Malindang, al sur, en 2404 m i el seu propi parc natural; el mont Kitanglad (2899 m), en la cordillera de Kitanglad; el mont Parker (1824 m), que comprén en el seu cràter el llac Holón; a lo manco sis volcans actius de la vintena que rodegen el llac Lánao (340 km²), a l'oest, un dels més antics del món, entre els que destaquen el mont Matutum (2286 m) i el mont Ragang (2815 m), el més actiu. L'illa està formada per una gran diversitat ètnica en la que es parlen dotzenes de llengües, entre elles el cebuano, el hiligainón, el surigaense, el joloano, el maranao, el maguindanaense i el criollo chabacà. El clima és tropical humit. La temperatura mija és de ORDC i la precipitació mija anual en les ciutats entorn a 2000 mm, en un màxim en juliol i un mínim en març i abril.
- l'archipèlec de Joló és un conjunt d'illes volcàniques i corals del suroest de Filipines, localisat entre les illes de Mindanao i Borneo. Separa la mar de Celebes, pel sur, i la mar de Sulu, pel nort. És l'emergència marina d'una serra que s'eleva des del fondo marí. Basilan, Joló, Tawi-Tawi[11] i atres illes del grup són volcans extints que s'eleven en la partix sur de la cresta. L'archipèlec està habitat pels indígenes tausug, una ètnia musulmana que parla l'idioma joloano, encara que hi ha molts atres pobles, com els moro, els banguingui, els samal, els yakan, els bajau, els zamboangueños, també coneguts com a chabacans i els cebuanos. En l'archipèlec hi ha una decena de grups d'illes (Basilán, Sibutu, Jolo, Tapul, Tawi-Tawi, Keenapuán, Laparán, Pangutarán i uns atres), que en una superfície total de 4068 km² i uns 270 km de llongitut comprén uns 400 illots en nom i més de 500 sense nom.
| Grup d'illes | Ciutat més poblada | Àrea (km²) | Població (cens 2000) |
|---|---|---|---|
| Luzón | Ciutat Quezón | 125 863 | 32 122 900 |
| Bisayas | Cebú | 71 503 | 16 275 564 |
| Mindanao | Dávao | 101 763 | 18 262 611 |
Illes principals
| Illa | Superfície (km²) | Població | Grup | Archipèlec |
|---|---|---|---|---|
| Luzón | 109 965 | Luzón | ||
| Mindanao | 97 530 | Mindanao | ||
| Negres | 13 074 | Bisayas | ||
| Sámar | 12 849 | Bisayas | ||
| Palawan | 12 189 | Bisayas | ||
| Panay | 11 514 | Bisayas | ||
| Mindoro | 10 572 | Luzón | ||
| Leyte | 7368 | Bisayas | ||
| Cebú | 4468 | Bisayas | ||
| Bohol | 3821 | Bisayas | ||
| Masbate | 3238 | Luzón | ||
| Catanduanes | 1523 | Luzón | ||
| Basilán | 1265 | Mindanao | ||
| Marinduque | 920 | Luzón | ||
| Busuanga | 890 | Luzón | Calamianes | |
| Joló | 869 | Mindanao | ||
| Dinagat | 769 | Mindanao | ||
| Taules | 686 | Luzón | ||
| Polillo | 629 | Luzón | ||
| Guimarás | 605 | Bisayas | ||
| Bilirán | 555 | Bisayas | ||
| Sibuyan | 449 | Luzón | ||
| Siargao | 437 | Mindanao | ||
| Burias | 424 | Luzón | ||
| Culión | 389 | Luzón | Calamianes | |
| Siquijor | 338 | Bisayas | ||
| Ticao | 334 | Luzón | ||
| Camiguín | 238 | Mindanao | ||
| Que el seu | 130 | Luzón | ||
| Bucas Gran | 128 | Mindanao | ||
| Romblón | 112 | Luzón | ||
| Linapacan | 103 | Luzón | Calamianes | |
| Corón | 71 | Luzón | Calamianes | |
| Batán | 35 | Luzón | Batanes | |
| Boracay | 10 | Bisayas | Bisayas occidentals |
Topografia
Les illes són d'orige volcànic, formant part del Anell de Fòc del Pacífic, i són en la seua majoria montanyoses. El punt més alt del país és el pico del mont Apo en Mindanao, en 2954 m. El segon punt més alt troba en Luzon en el Mont Pulag, en 2842 m.
L'archipèlec de les Filipines és geològicament partix del cinturó mòvil de les Filipines, situat entre la placa filipina, la conca sur del mar de la China de la placa euroasiàtica i la placa de la Sonda. La Fossa de Filipines (o de Mindanao), és una fossa submarina de 1320 km de llongitut que es troba directament a l'est del cinturó mòvil de Filipines i és el resultat de la colisió de plaques tectòniques. La placa filipina se sumergix (subducció) baix el cinturó mòvil de Filipines uns 16 cm per any. La major profunditat, cridada Galatea, alcança 10 540 m. El sistema de falles de Filipines consistix en una série de falles sísmiques que produïxen varis terremots per any, encara que molts no es perceben.
En el país hi ha molts volcans actius, l'erupció més recent és la del Pinatubo en Luzón en 1991, que va baixar de 1745 m a 1486 m despuix de l'erupció. El Mont Mayón (2463 m) és un atre dels volcans actius i té el con més perfectament format del món. Mayon té una violenta història de 47 erupció des de 1616 i es tem pròximament una atra erupció violenta El volcà Taal (311 m), també ubicat en Luzón, és un dels Volcans de la Década, en 33 erupció conegudes.
Les illes típicament tenen planures costeres estretes i numeroses ràpides corrents d'aigua. Hi ha poques planures àmplies o rius navegables. El riu més llarc és el riu Cagayán o riu Gran de Cagayán en el nort de Luzón, en una llongitut de 354 quilómetros. En Mindanao, el riu més llarc és el riu Gran de Mindanao o riu Mindanao que drena Maguindanao i atres parts en el centre-oest de Mindanao. El riu Agusan drena l'est de Mindanao.
La major part de les illes solien estar cobertes per la selva tropical. No obstant, la tala illegal ha reduït la cobertura forestal a menys del 10% de la superfície total.
Vore també
Referències
- ↑ Diccionari Enciclopèdic hispà-Americà, Tom VIII, pàgina 371. Segons esta analogia, si les segones pertanyen a Amèrica, les primeres corresponen a l'Àsia.
- ↑ Vejau en:General Information (en anglés).
- ↑ «Tamaraw Falls – Port Galera, Oriental Mindoro» (en anglés). Wondering Wanderer (abril de 2019). Consultat el 22 d'agost de 2019.
- ↑ «Mindoro Geography» (en anglés). Mindoro and Palawan. Group Mindorawan. Consultat el 22 d'agost de 2019.
- ↑ «Mongpong island: Colossal rocks and charming beaches» (en anglés) (febrer de 2018). Consultat el 24 d'agost de 2019.
- ↑ De la Creu, Gwen (març de 2017). «Look Back: The 1996 Marcopper mining disaster» (en anglés). Consultat el 24 d'agost de 2019.
- ↑ «Batanes Protected landscapes and seascapes» (en anglés). Unesco. Consultat el 24 d'agost de 2019.
- ↑ «Sibuyan, Romblon; Backpaging "The Galapagos of Àsia"» (en anglés). Our Awesome planet (september 2016). Consultat el 26 d'agost de 2019.
- ↑ «Panay». Mochileando per Àsia (abril de 2019). Consultat el 25 d'agost de 2019.
- ↑ «Sidapa the god of death» (en anglés). Philippine pre-colonial myths (giner de 2016). Consultat el 25 d'agost de 2019.
- ↑ «Tawi-Tawi province». Tawi-Tawi province. Archivat des de l'original, el 13 de febrer de 2008. Consultat el 26 d'agost de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía de Filipinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.