Criollo chabacà
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El chabacà és el nom de diverses llengües criollas de Filipines lexificades pel espanyol.[1][2] L'única variant que conserva un us freqüent és el zamboangueño.
Els criollos chabacans es parlen principalment en la ciutat de Zamboanga, també en les províncies de Zamboanga, Zamboanga del Nort, Zamboanga Sibugay, Zamboanga del Sur, Basilán, Cavite, Cotabato, Dávao i Tawi-Tawi en Filipines. També es va parlar en Ternate.[3]És parlat per més de mig milló de persones.[4]
Aspectes històrics, socials i culturals
Variants
- En Luzón:
- En Mindanao:
- Castellà Abakay (Dávao)
- Cotabateño (Cotabato)
- Zamboangueño (Zamboanga)
Solament la variant parlada en Zamboanga té vitalitat.
Etimologia
Chabacà és una paraula d'orige espanyol que significa "vulgar", "comú", "de baixa calitat". Durant el periodo colonial espanyol, era cridat per la població de parla espanyola el "llenguage del carrer", "llenguage de parián" o "llenguage de cuina" per a distinguir-ho de l'espanyol parlat pels peninsulars, insulars, mestizos o la classe alta cridada "ilustrats". No obstant, molts dels seus primers parlants eren de pares d'orige distint, immigrants chinencs i soldats espanyols o hispanoamericans i civils.
Història de la llengua
L'idioma chabacà té una llarga tradició en Filipines, puix forma part de la seua herència hispànica, frut dels contactes entre la població zamboangueña i els hispanohablante, tant peninsulars com novohispanos (hispanoamericans) traslladats a les illes de l'archipèlec. La paraula prové de l'adjectiu "chabacà", el significat del qual és "vulgar" o "sense art", ya que els espanyols consideraven esta llengua criolla com un espanyol "vulgar". La varietat anomenada "ermitaño" està desapareguda des del bombardeig que varen fer les tropes nortamericanes i la neteja de sanc japonesa en la Segona Guerra Mundial. cita requerida
En general en el chabacà la gran majoria de les paraules són d'orige espanyol, pero el filipí i els idiomes locals tenen un paper important en la composició de les frases i la gramàtica. Antigament se li cridava "llenguage de tenda" o "espanyol del paria", de manera despectiva.
Es va iniciar basant-se, sobretot, en el llenguage espanyol dels pocs habitants de parla espanyola pura que varen aplegar fins a l'alluntada Mindanao i la necessitat d'estos de comunicar-se en els indígenes que parlaven un número molt gran de llengües, impossibles de deprendre totes al mateix temps.
També els idiomes principals de Filipines com el tagalo, i més encara el bisayo, l'ilocano i les seues variants tenen una molt marcada influència espanyola (en el filipí de 8000 paraules raïls, 5000 són d'orige espanyol) i inclús hi ha influència en les llengües de les Illes Carolinas que també, d'una o una atra manera, varen tindre influència espanyola.
Actualment hi ha més de mig milló de parlants d'esta llengua en Filipines,[5] 562.337 segons l'Institut Cervantes en 2024, l'enorme majoria en Zamboanga i en Basilan. En estes ciutats hi ha ràdio i televisió en chabacà i una intensa activitat per la seua posada en valor. En 1996, les estimacions parlaven d'1,2 millons de parlants, inclosos els parlants de chabacà com a segona llengua.[6]
En 1999, es va celebrar en Zamboanga un congrés titulat "Cultiva el llenguage Chavacano ahir, ara i fins a per a quan", organisat pel Ateneu de Zamboanga en el marc del programa de cooperació entre Espanya i Filipines "Towards a Common Future", finançat per la Direcció general de Cooperació i Comunicació Cultural del Ministeri d'Educació, Cultura i Deport espanyol.
Els dies 19 i 20 d'octubre de l'any 2000 es va celebrar en Manila el Simpòsium "Shedding Light on the Chavacano Language: Learning from General Linguistics and Similar Cases", organisat pel Institut Cervantes d'eixa ciutat, en la colaboració del Departament d'Història del Ateneu de Manila. Este institut, mantingut pel Ministeri d'Assunts Exteriors d'Espanya, intenta portar a terme cursos de chabacà juntament en els d'espanyol.
Mijos de comunicació
Actualment la llengua chabacana s'utilisa en diferents mijos de comunicació locals, entre els quals es destaca el noticiero televisiu diari TV Patrol Chavacano.[7]
Descripció llingüística
Lèxic
El xixanta per cent del lèxic procedix de l'espanyol i el quaranta per cent de llengües filipines locals.
Morfologia
Sobre la morfologia, és molt semblada a la d'atres llengües criollas: no existix gènero per a les formes del singular i del plural i tots els sustantius van precedides per l'artícul «el». Per una atra part, els temps verbals es construïxen en partícules: ya-kome yo ('ya he menjat, ya vaig menjar'), ta-canta yo ('estic cantant') ai-canta yo (cantaré).[8][9]
En les senyes de Formen (1972) i Grant (2002) per al chabacà de Zamboanga, l'orde sintàctic normal és Verp subjecte objecte (VSO), no SVO com en espanyol:
Note's en l'oració (2) la presència del pluralizador nominal mànega que és fonológicamente idèntic al de la llengües filipines locals. Una atra característica és que les paraules nominals solen ser invariantes i freqüentment no distinguixen gènero, aixina el bisikleta 'la bicicleta', el dalaga 'la chicona'. No obstant posseïx algunes categories gramaticals inexistents en espanyol com la veu inversa que permet alterar l'orde de constituents:
- (5a) mestra ∅ el dalaga
- mestra VEU. DIRECT ART chicona
- (5b) el dalaga ame mestra
- ART muchaca VEU. INVER mestra
- 'La chicona és mestra'
Eixemples[10]
- Ya mirá yo en José.
- ('Yo vaig vore José.')
- Ya mirá José.
- ('José va vore.')
- Ya pidí sila pabor en el seu tata.
- ('Ells/Elles li varen demanar un favor al seu pare.')
- Ele ya empezá buscá que buscá en el sal.
- ('Ell/Ella va escomençar a buscar la sal en tots els llocs.')
- Ele ya andá na escola.
- ('Ell/Ella va ser a l'escola.')
- Si Mario ya vaig dormir na casa.
- ('Mario va dormir en la casa. ')
- L'home, en qui ya man trobada la teua, és el meu germà.
- ('L'home que el teu vares trobar és el meu germà.')
Varietats dialectals
Chabacà zamboangueño
Eixemple de dialecte seria:
El "Pare El nostre"
El Pare Nostre en zamboangueño:
(Comuna)
|
(Formal)
|
Chabacà de Cavite i Ternate
Eixemples de chabacà de Cavite i Ternate:
Vore també
Referències
- ↑ «[1]». Consultat el 7 de juliol de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 9 de juliol de 2017.
- ↑ A. P. Grant, 2007, p. 174
- ↑ és
- ↑ [3]
- ↑ Quilis, Antonio (1996). «La llengua espanyola en Filipines», Manuel Alvar (ed.). Manual de dialectologia hispànica. L'espanyol d'Amèrica. (en Espanyol), Ariel, p. 234.
- ↑ Atahualpa Amerise. «[4]». Consultat el 7 de juliol de 2017.
- ↑ Cf. Pablo M. Díez, "Creuada per a dignificar i estendre el chabacà, l'espanyol de Filipines", en Abc de Madrit, 15-IV-2014, https://www. abc. es/cultura/20140415/abci-chabacano-espanol-filipinas-201404132140. html
- ↑ Grant, 2007, pp. 176-179
- ↑ «Chabacà». www. staff. ncl. ac. uk. Consultat el 2020-10-24.
Bibliografia
- Grant, Anthony P. (2007). «Some aspects of NPs in Mindanao Chabacà», Noun Phrases in Creole Languages (en anglés), John Benjamins Pub Co, pp. 173-204. ISBN 978-90-272-5253-1.
Enllaços externs
[[:|{{{2}}}]]
- Diccionari Chabacà de Zamboanga-Espanyol
- ¿Per qué el chabacà?, de Mauro Fernández (PDF)
- El chabacà, per Alberto Hernández Miño
- (PDF)
- Capítul II de la tesis sobre el cobateño (1976) d'Isabelita Rec de Deu (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criollo chabacano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.