Criollo chabacà

Erro al crear miniatura:

Criollo chabacà

El chabacà és el nom de diverses llengües criollas de Filipines lexificades pel espanyol. L'única variant que conserva un us freqüent és el zamboangueño.

Els criollos chabacans es parlen principalment en la ciutat de Zamboanga, també en les províncies de Zamboanga, Zamboanga del Nort, Zamboanga Sibugay, Zamboanga del Sur, Basilán, Cavite, Cotabato, Dávao i Tawi-Tawi en Filipines. També es va parlar en Ternate.És parlat per més de mig milló de persones.

Aspectes històrics, socials i culturals

Variants

• En Luzón:
  • Caviteño (Cavite)
  • Ermiteño o ermitaño (barris d'Ermita i Intramuros en Manila), presuntament extint
  • Ternateño (Ternate)

• En Mindanao:
  • Castellà Abakay (Dávao)
  • Cotabateño (Cotabato)
  • Zamboangueño (Zamboanga)

Solament la variant parlada en Zamboanga té vitalitat.

Etimologia

Chabacà és una paraula d'orige espanyol que significa "vulgar", "comú", "de baixa calitat". Durant el periodo colonial espanyol, era cridat per la població de parla espanyola el "llenguage del carrer", "llenguage de parián" o "llenguage de cuina" per a distinguir-ho de l'espanyol parlat pels peninsulars, insulars, mestizos o la classe alta cridada "ilustrats". No obstant, molts dels seus primers parlants eren de pares d'orige distint, immigrants chinencs i soldats espanyols o hispanoamericans i civils.

Història de la llengua

L'idioma chabacà té una llarga tradició en Filipines, puix forma part de la seua herència hispànica, frut dels contactes entre la població zamboangueña i els hispanohablante, tant peninsulars com novohispanos (hispanoamericans) traslladats a les illes de l'archipèlec. La paraula prové de l'adjectiu "chabacà", el significat del qual és "vulgar" o "sense art", ya que els espanyols consideraven esta llengua criolla com un espanyol "vulgar". La varietat anomenada "ermitaño" està desapareguda des del bombardeig que varen fer les tropes nortamericanes i la neteja de sanc japonesa en la Segona Guerra Mundial. ^{cita requerida}

En general en el chabacà la gran majoria de les paraules són d'orige espanyol, pero el filipí i els idiomes locals tenen un paper important en la composició de les frases i la gramàtica. Antigament se li cridava "llenguage de tenda" o "espanyol del paria", de manera despectiva.

Es va iniciar basant-se, sobretot, en el llenguage espanyol dels pocs habitants de parla espanyola pura que varen aplegar fins a l'alluntada Mindanao i la necessitat d'estos de comunicar-se en els indígenes que parlaven un número molt gran de llengües, impossibles de deprendre totes al mateix temps.

També els idiomes principals de Filipines com el tagalo, i més encara el bisayo, l'ilocano i les seues variants tenen una molt marcada influència espanyola (en el filipí de 8000 paraules raïls, 5000 són d'orige espanyol) i inclús hi ha influència en les llengües de les Illes Carolinas que també, d'una o una atra manera, varen tindre influència espanyola.

Actualment hi ha més de mig milló de parlants d'esta llengua en Filipines, 562.337 segons l'Institut Cervantes en 2024, l'enorme majoria en Zamboanga i en Basilan. En estes ciutats hi ha ràdio i televisió en chabacà i una intensa activitat per la seua posada en valor. En 1996, les estimacions parlaven d'1,2 millons de parlants, inclosos els parlants de chabacà com a segona llengua.

En 1999, es va celebrar en Zamboanga un congrés titulat "Cultiva el llenguage Chavacano ahir, ara i fins a per a quan", organisat pel Ateneu de Zamboanga en el marc del programa de cooperació entre Espanya i Filipines "Towards a Common Future", finançat per la Direcció general de Cooperació i Comunicació Cultural del Ministeri d'Educació, Cultura i Deport espanyol.

Els dies 19 i 20 d'octubre de l'any 2000 es va celebrar en Manila el Simpòsium "Shedding Light on the Chavacano Language: Learning from General Linguistics and Similar Cases", organisat pel Institut Cervantes d'eixa ciutat, en la colaboració del Departament d'Història del Ateneu de Manila. Este institut, mantingut pel Ministeri d'Assunts Exteriors d'Espanya, intenta portar a terme cursos de chabacà juntament en els d'espanyol.

Mijos de comunicació

Actualment la llengua chabacana s'utilisa en diferents mijos de comunicació locals, entre els quals es destaca el noticiero televisiu diari TV Patrol Chavacano.

Descripció llingüística

Lèxic

El xixanta per cent del lèxic procedix de l'espanyol i el quaranta per cent de llengües filipines locals.

Morfologia

Sobre la morfologia, és molt semblada a la d'atres llengües criollas: no existix gènero per a les formes del singular i del plural i tots els sustantius van precedides per l'artícul «el». Per una atra part, els temps verbals es construïxen en partícules: ya-kome yo ('ya he menjat, ya vaig menjar'), ta-canta yo ('estic cantant') ai-canta yo (cantaré).

En les senyes de Formen (1972) i Grant (2002) per al chabacà de Zamboanga, l'orde sintàctic normal és Verp subjecte objecte (VSO), no SVO com en espanyol:

(1) ya-mira sila sine

PAS-vore 3PL película

'Varen vore una película [de cine]'

(2) ya-mira yo mànega iru

PAS-vore 1SGPLUR gos

'Vaig vore [alguns] gossos'

(3) tyene yo myedo na bisikleta

tindre 1SG por LOC bicicleta

'Tinc por en la bicicleta'

(4) ya-agarra li danyo

PAS-fer 3SGPLUR dany

'Va fer mal'

Note's en l'oració (2) la presència del pluralizador nominal mànega que és fonológicamente idèntic al de la llengües filipines locals. Una atra característica és que les paraules nominals solen ser invariantes i freqüentment no distinguixen gènero, aixina el bisikleta 'la bicicleta', el dalaga 'la chicona'. No obstant posseïx algunes categories gramaticals inexistents en espanyol com la veu inversa que permet alterar l'orde de constituents:

(5a) mestra ∅ el dalaga

mestra VEU. DIRECT ART chicona

(5b) el dalaga ame mestra

ART muchaca VEU. INVER mestra

'La chicona és mestra'

Eixemples

Ya mirá yo en José.

('Yo vaig vore José.')

Ya mirá José.

('José va vore.')

Ya pidí sila pabor en el seu tata.

('Ells/Elles li varen demanar un favor al seu pare.')

Ele ya empezá buscá que buscá en el sal.

('Ell/Ella va escomençar a buscar la sal en tots els llocs.')

Ele ya andá na escola.

('Ell/Ella va ser a l'escola.')

Si Mario ya vaig dormir na casa.

('Mario va dormir en la casa. ')

L'home, en qui ya man trobada la teua, és el meu germà.

('L'home que el teu vares trobar és el meu germà.')

Varietats dialectals

Chabacà zamboangueño

Eixemple de dialecte seria:

El "Pare El nostre"

El Pare Nostre en zamboangueño:

(Comuna) Diamon Tata qui t'alli na cel, beneït el diustéd nom. Mandá vene en el diustéd regne; Hacé el diustéd voluntat ací na terra, igual com allí na cel. Dona-li kanamon el pa per a cada dia. Perdoná el diamon magá culpa, com ta perdoná kamé en aquells qui té culpa kanamon. No dejá que hi ha caé kamé na tentació i librá kanamon na mal.

(Formal) El nostre Tata Qui talli na cel, Beneït el d'Ustéd nom. Mandá vene en el d'Ustéd regne; Hacé el d'Ustéd voluntat ací na terra, igual com allí na cel. Dona-li en nosatres el pa per a cada dia. Perdoná el del nostre manà pecats, com nosatres ta perdoná en aquells qui ya peca en nosatres. No dejá que nosatres hi ha caé na tentació sino librá en nosatres de mal.

Chabacà de Cavite i Ternate

Eixemples de chabacà de Cavite i Ternate:

Vore també

• Idiomes de Filipines
• Idioma espanyol en Filipines
• Filipinisme

Bibliografia

• Grant, Anthony P. (2007). «Some aspects of NPs in Mindanao Chabacà», Noun Phrases in Creole Languages (en anglés), John Benjamins Pub Co, pp. 173-204. ISBN 978-90-272-5253-1.

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

• Diccionari Chabacà de Zamboanga-Espanyol
• ¿Per qué el chabacà?, de Mauro Fernández (PDF)
• El chabacà, per Alberto Hernández Miño
• (PDF)
• Capítul II de la tesis sobre el cobateño (1976) d'Isabelita Rec de Deu (anglés)