Palawan
Palawan () és una província insular de Filipines de la regió de la regió tagala sudoccidental.[1] La seua capital és Port Princesa. En térmens de superfície, és la província de major tamany de tot el país. Les illes es troben rodejades pel mar de la China Meridional al noroest, i pel mar de Sulú al surest. La província pren el seu nom de l'illa major, Palawan. La província actualment està en transició per a ser part de la regió de Bisayas Occidentals. Actualment forma part de la regió tagala sudoccidental.
Història
L'història de Palawan pot seguir-se des de fa 22 000 anys, despuix de confirmar-se el descobriment dels ossos del Home de Tabón en el municipi de Quezon. Conegudes com el Breçol de la civilisació filipina, les coves de Tabon consistixen en una série de cambres arqueòlecs, antropòlecs i atres experts, varen descobrir també ferramentes i atres artefactes associats en els ossos.[2] No obstant l'orige dels habitants actuals de les coves no ha segut precisat, pero s'estima que varen aplegar des de Borneo a través d'un pont terrestre, que ara està sumergit.[3]
Era precolonial
Cap a l'any 982, mercants chinencs i ones d'immigrants varen aplegar a les Filipines provinents de Borneo. Un autor chinenc es va referir a estes illes com Kla-ma-yan (Calamián), Palau-ye (La Paragua) i Paki-nung (Busuanga). Artesania i atres artefactes recuperats en coves de Palawan mostren la relació que existia entre els mercaders chinencs i malayos. En el XII, habitants malayos varen escomençar a poblar les illes. La majoria d'estos assentaments estava dominat per un cacic. La gent es va dedicar al cultiu de gingibre, coco, camote, sucre i banana. També varen criar porcs, cabres i gallines. Les seues activitats econòmiques eren la peixca, la collita i la caça, utilisant trampes fetes en bambú.
Dominació espanyola
En la primera part d'el XVII, flares espanyols varen manar missions a Que el seu, Agutaya, Taytay i Cagayancillo, pero varen rebre resistència de les comunitats islàmiques. Abans d'el XVIII, Espanya va escomençar a construir iglésies protegides en guarnicions per a defendre's dels ataques moros en els pobles de Que el seu, Taytay, Linapacan i Balábac. En 1749, el sultanato de Brunei li va cedir la partix sur de Palawan a Espanya.[4]
Al principi, el territori de Palawan (o Paragua, com era cridat) va ser organisat com una sola província en el nom de Calamianes, en la seua capital en Taytay. Despuix va ser dividit en tres províncies: Castella cobrint la partix nort de l'illa, en Taytay com a capital; Astúries, en la partix sur de l'illa en la seua capital en Port Princesa; i l'Illa de Balábac, en la seua capital en el poble de Príncip Alfonso. En 1896 el Govern Polític Militar d'Illa de la Paragua estava al front d'un capità de fragata, en atribucions judicials i econòmiques.
L'administració espiritual'eixercien misionero Recoletos.
La població principal és Port Princesa, que llavors contava en una població de 2587 habitants, sent la seua capçalera, port excelent a l'est de l'illa, i estació naval.
Els demés pobles, són: Taytay, 1590; Bacuit, 1250; Inagauan, 1177; Tinitian, 1668; Dumaran, 2311.
Extensió superficial, 11 749 km²; població, 10 989 habitants, distribuïts en 6 pobles i 20 rancherías o barris.[5]
Dominació nortamericana
Despuix de la guerra hispà-nortamericana i la guerra filipí-nortamericà, es va establir un govern civil pels nortamericans. Els llímits de les províncies varen ser revisats en 1903, el nom de la província es anglicanizó com Palawan i Port Princesa va ser declarada la capital. Moltes reformes i proyectes varen ser introduïts en la província més alvance. La construcció d'escoles, el foment de l'agricultura i l'acostament de la gent cap al govern varen ser prioritats durant esta época.
Massacre de Palawan
Durant la Segona Guerra Mundial, a fi d'evitar el rescat de presoners de guerra per part dels aliats, el 14 de decembre de 1944 els redactors varen dur als restants 150 presoners a Port Princesa, a tres trincheres cobertes a les que més vesprada se'ls va capcionar fòc usant barrils de gasolina. A alguns presoners que varen intentar escapar de les flames se'ls va disparar. Alguns varen conseguir escapar per un penya-segat que corria prop d'una de les trincheres, pero més vesprada varen ser perseguits i assessinats. Només 11 hòmens varen poder escapar de la matança i entre 133 i 141 varen morir. Elloc a on va ocórrer la matança pot ser visitat en l'actualitat.
Geografia
Illes
Ademés de l'illa de La Paragua també formen part d'esta província les illes Calamianes al nort, les illes de Bugsuk i Balábac al sur, l'illa de Dumaran i l'archipèlec cuyano a l'est.
Ecoturisme
- Palawan és considerada com "l'última frontera" de Filipines. La província conta en esplèndides plages i en dos zones que són Patrimoni de la Humanitat, en parc nacional del riu subterràneu de Port Princesa i el Parc marí del Sec de Tubbataha.
Demografia i cultura
- Artícul principal → Paragüeños.
Segons el cens de 2000 la població de l'illa alcançava 737 000, que participen de 87 diferents ètnias i grups culturaels que viuen en pau. La cultura originària ha rebut importants influències de China, Índia i el món àrap. Els paragüeños naixcuts en l'illa encara són la majoria. Contant la migració provinent d'atres parts de Filipines, la població creix a una taxa de 3.98 % anual. Un 18 per cent de la població pertany als pobles originaris tagbanuá, batac, molbog, cuyano i agutaíno i paraguano.[6]
Idiomes
Es parlen cuyano, filipí, hiligueino, joloano, batac, tagbanuá, paraguano i uns atres més. Tal diversitat llingüística és un exponent clar de l'heterogeneïtat de la seua població; es considera que existixen 87 grups racials i culturals diferenciats en la regió si be la majoria són d'orige malayo, també hi ha influències espanyoles, chinenques i de països limítrofs.
Divisió administrativa
- Palawan està subdividida en 23 municipis, que a la seua volta es dividixen en 432 barangayes, i una ciutat. La ciutat és Port Princesa. Per a les eleccions a la Cambra de Representants esta província es dividix en tres districtes.[7]
| Ciutat/Municipi | N.º de Barangayes |
Població (2010) |
Àrea (km²) |
Còdic |
|---|---|---|---|---|
| Aborlán | 175301000 | |||
| Agutaya | 175302000 | |||
| Araceli | 175303000 | |||
| Balábac | 175304000 | |||
| Bataraza | 175305000 | |||
| Punta de Brooke (Brooke's Point) | 175306000 | |||
| Busuanga | 175307000 | |||
| Cagayancillo | 175308000 | |||
| Corón | 175309000 | |||
| Que el seu | 175310000 | |||
| Dumarán | 175311000 | |||
| El Niu (Bacuit) | 175312000 | |||
| Linapacán | 175313000 | |||
| Magsaysay | 175314000 | |||
| Narra | 175315000 | |||
| Port Princesa | 175316000 | |||
| Quezon | 175317000 | |||
| Roxas | 175318000 | |||
| Sant Vicente | 175319000 | |||
| Taytay | 175320000 | |||
| Kalayaan | 175321000 | |||
| Culión | 175322000 | |||
| Rizal (Marcos) | 175323000 | |||
| Sofronio Espanyola | 175324000 |
Actualment, el govern de Filipines considera a les Illes Spratly, conegudes en la zona com el Grup d'Illes de Kalayaan, baix la seua jurisdicció. Les illes es troben en la mar de la China Meridional. No obstant, China, Taiwan, Vietnam, Brunei i Malàsia també reclamen la possessió d'estes illes, o de part d'elles. Tretze municipis són considerats com a continentals per formar part de l'illa principal.
Religió
La religió predominant de la província és la musulmana, sobretot en els municipis de Balábac i Bataraza, encara que també hi ha varis grups de mormones i adventistas del sèptim dia. Els catòlics estan dividits en dos vicariatos apostólicos, el Taytay al nort i el de Port Princesa al sur.
Referències
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 20 d'octubre de 2021. Consultat el 7 d'octubre de 2021.
- ↑ Philippines' Last Frontier
- Archivat el 10 de juny de 2008 archivat en Wayback Machine.. Consultat el 27 d'agost de 2008.
- ↑ «Palawan Named The Most Desirable Island In The UK Travel Awards» (23 de novembre de 2022).
- ↑ Palawan Tourism Council: History of Palawan
- ↑ Reverent Pare Fra José Noval, de l'Orde de Predicadores: Lliçons de Geografia Universal i en particular d'Espanya i Filipines, Manila, Imprenta del Colege de Sant Tomás, 1896, pàgines 504 i 505.
- ↑ Graceffo, Antonio 2007. Tau't Bat and Palawan Tribe; Tals of Àsia, 18 de juliol de 2007).
- ↑ Active Stats - PSGC Interactive - Province: REGION IV-B (MIMAROPA)
- Archivat el 2 de agost de 2014 archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palawan.- L'illa de la Paragua: estudi geogràfic-polític-social - Estudi fet per FELIPE CANGA-ARGUELLES I VILlBA, Capità de Fragata retirat, Secretari del Govern General de Filipines i soci de la societat econòmica d'Amics del País. Publicat en Madrit 1888
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Palawan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.