Dipterocarpaceae

Dipterocarpaceae

Dipterocarpaceae és una família de 17 gèneros i aproximadament 680 espècies, principalment arbres tropicals de terres baixes en la selva plujosa. Els gèneros més extensos són Shorea (360 espècies), Hopea (105 espècies), Dipterocarpus (70 espècies), i Vatica (60 espècies). Són grans plantes que alcancen els 40-70 metros d'altura, sent el seu representant més alt una Shorea faguetiana de 88 m. La seua distribució és pantropical, des del nort de Sudamérica fins a Àfrica, les Seychelles, Índia, Indochina i Malàsia, en una gran diversitat en l'oest de Malàsia. Algunes espècies es troben en perill per la seua intensiva tala. D'elles s'extrau fusta, olis essencials, aromàtics, balsámicos i resines.

A causa de que la majoria de les espècies són talades illegalment, Greenpeace sugerix als consumidors que eviten usar estos productes.[1]

La família dipterocarpaceae es dividix en tres subfamílies:

• Monotoideae: 3 gèneros, 30 espècies. Marquesia nativa d'Àfrica. Monotes té 26 espècies, distribuïdes per Àfrica i Madagascar. Pseudomonotes nativa de Colòmbia.

• Pakaraimoideae: conté una única espècie, Pakaraimaea roraimae, distribuïda per Guayana, Sudamérica.

• Dipterocarpoideae: la més extensa de les subfamílies, conté 13 gèneros i 470-650 espècies. Es distribuïx per Seychelles, Sri Lanka, Índia, surest d'Àsia a Nova Guinea, pero la majoria de les espècies es troben en la Malàsia humida. Dipterocarpoideae pot ser dividida en dos grups (Ashton, 1982; and Maury-Lechon and Curtet, 1998):
  • Valvate-Dipterocarpi (Anisoptera, Cotylelobium, Dipterocarpus, Stemonoporus, Upuna, Vateria, Vateriopsis, Vatica).
  • Imbricate-Shoreae (Balanocarpus, Hopea, Parashorea, Shorea).

Gèneros

Anisoptera Balanocarpus Cotylelobium Dipterocarpus Dryobalanops Hopea

Marquesia Monotes Neobalanocarpus Pakaraimaea Parashorea Shorea

Stemonoporus Upuna Vateria Vateriopsis Vatica

Referències

• Ashton, P.S. Dipterocarpaceae. Flora Malesiana, 1982 Séries I, 92: 237-552.
• Maury-Lechon, G. and Curtet, L. Biogeography and Evolutionary Systematics of Dipterocarpaceae. In A Review of Dipterocarps: Taxonomy, ecology and silviculture, 1998. Appanah, S. and Turnbull, J.M. eds. Center for International Forestry Research, Bogor, Indonèsia. ISBN 979-8764-20-X.
• Dayanandan, S. Ashton, P.S. Williams, S.M. Primack, R.B. 1999. Phylogeny of the tropical tree family Dipterocarpaceae based on nucleotide sequences of the chloroplast RBCL gene. American Journal of Botany. 86(8): 1182.
• M. Ducousso, G. Béna, C. Bourgeois, B. Buyck, G. Eyssartier, M. Vincelette, R. Rabevohitra, L. Randrihasipara, B. Dreyfus, Y. Prin. The last common ancestor of Sarcolaenaceae and Asian dipterocarp trees was ectomycorrhizal before the Índia-Madagascar separation, about 88 million years ago. Molecular Ecology 13: 231 January 2004.