Cebú

Cebú

Cebú (Plantilla:Lang-ceb) és una ciutat filipina situada en la costa oriental de l'illa de Cebú, en la regió de Bisayas Centrals. És la capçalera de la província de Cebú. La seua població és de 814.296 habitants i 2.775.897 habitants en l'aglomeració (estimacions 2021).

• Cebú és, despuix de Manila, el centre econòmic i mercantil més important de les Filipines. Conta en numerosos parcs empresarials, districte de negocis, universitats, coleges, hospitals i atres servicis. Per una atra part, en les seues proximitats es troba l'illa de Mactán, que acull un nutrit turisme.

• Cebú està conectada en el restant de l'archipèlec de les Bisayas, de les que és capital, aixina com en el restant del país i en diversos destins internacionals gràcies al seu aeroport i el seu port marítim.

Història

Quan l'explorador portugués al servici del Imperi espanyol Fernando de Magallanes va arribar en la seua flota a lo que hui és l'archipèlec de les Bisayas, despuix d'un viage épico a través del Pacífic, buscant les illes de les Espècies, els natius li varen indicar que Sugbo era el centre del comerç de l'archipèlec, una ciutat pròspera des de feya molts anys. Tenia relacions comercials en China i atres països del Surest Asiàtic. El 16 de març de l'any 1521, els espanyols de l'expedició de Magallanes varen aplegar a Cebú. No és sorprenent que el rajá Humabón i la seua esposa Humamay, que eren els cacics de la ciutat, li donaren la benvinguda somrients, ya que eren els primers occidentals que posaven peu en aquelles terres. No obstant, cal indicar que els forasters no eren estranys als cebuanos, ya que des de feya sigles, els barcos carregats en porcelana, seda, espècies, ferro i atres mercaderies arribaven a port, des dels punts més alluntats d'orient.

• Magallanes va plantar una gran creu en la ciutat i va demanar batejar als natius en la fe catòlica. Més vesprada, el rajá Humabón va solicitar ajuda a Magallanes per a sometre el reyezuelo de la veïna illa de Mactán, cridat Lapulapu, en qui estava enfrontat. Ansiós d'enfortir l'aliança en els cebuanos, Magallanes es va dirigir a Mactán per a sometre a Lapulapu. No obstant, els barcos espanyols no varen poder acostar-se a la costa i recolzar en l'artilleria als soldats. Les aigües pantanosas i la superioritat numèrica dels guerrers de Mactán, va obligar als espanyols a retirar-se. Magallanes va ser alcançat per un guerrer mentres cobria la retirada, i va morir. Les forces espanyoles varen retornar a Cebú, pero uns dies despuix varen ser enverinats pel seu supost aliat, Humabón, durant un sopar, i varen morir molts. Més vesprada varen posar al mando de l'expedició a Juan Sebastián Elcano, qui va manar la flota de tornada a Espanya, a través de l'oceà Índic. Va conseguir aplegar a Espanya en 1522, convertint-se ell i els supervivents, en els primers hòmens en donar el regrés al món. Despuix de quaranta anys d'interludio, en març de 1565 Miguelópez de Legazpi desembarca en l'illa de Cebú en 380 hòmens. El 27 d'abril de 1565 funda la Vila de Sant Miguel (actual Cebú), capçalera dels dominis espanyols en Filipines fins a 1571, i base per a la conquista de l'archipèlec filipí. Han transcorregut prop de cinccents anys des de l'arribada dels espanyols, i la creu erigida per Magallanes continua alçada en el centre de la ciutat, símbol de la cristiandad, ellegat —no l'únic— més fort deixat per ells. També se seguix venerant el Chiquet Jesús o Sant Chiquet de Cebú que li varen regalar els primers espanyols a l'esposa del rajá de Cebú. La figura del Sant Chiquet (circa 500 anys) es pot trobar actualment en la Basílica del Sant Chiquet.

Divisió administrativa

• Cebú es subdivide administrativamente en 80 Barangayés, agrupats en dos districtes.

Geografia

La zona a on està assentada la ciutat és prou montanyosa, alcançant-se els 900 metros sobre el nivell de la mar, i únicament són planes les zones més pròximes a el mar. Està localisada en el centre de la part oriental de la província de Cebú, en una illa del seu mateix nom, situada en el centre de l'archipèlec de les Bisayas, al sur de les Filipines. Es troba a 10 graus, 17 minuts latitut Nort i 123 graus i 54 minuts llongitut Este. Llimita al nort en Mandaue, al sur en Talisay, a l'est en el canal de Mactán i a l'oest en el municipi de Balamban i la ciutat de Toledo. La superfície de Cebú és de 29.124,78 ha i conta en 80 barangayés, dels quals 50 són urbans i el restant rurals.

Clima

• Cebú conta en clima tropical. La seua temperatura mija és de 26,5 °C. El més més fret és giner, la temperatura mija del qual és de 20,6 °C. Maig és el més més calorós, en una temperatura mija de 34,8 °C. La humitat mija és del 75%. La mija pluviométrica és d'1.609,7 mm . Febrer i abril són els mesos menys plujosos. La velocitat mija del vent és de 10 km/h . El vent de noreste (cebuano: amihan) és dominant de novembre a maig. El monsó del surest (hagabat) domina de juny a setembre. L'época dels tifons coincidix en els mesos d'octubre a decembre.

Demografia

Els habitants de Cebú es diuen cebuanos i són d'orígens diversos. Molta gent d'atres parts del país es desplaça a Cebú per a conseguir ocupació. Existixen una gran comunitat de ciutadans guatemaltecs.^{cita requerida}

Idiomes

el cebuano és l'idioma principal de la ciutat. Donada l'importància de Cebú com a foc comercial, cultural i turístic del país, també es parlen atres idiomes filipins, especialment el tagalo. L'interacció entre els tagalohablantes que intenten deprendre el cebuano i els cebuanohablantes que ya han deprés el tagalo en l'escola genera un fenomen llingüístic denominat bisalog (de bisaya i tagalog).

Educació

Universitat de Sant Carlos–Talambán.

• Cebú és un dels dos centres educacionals del país, junt a Manila. Actualment hi ha nou universitats en la ciutat, en numerosos campus per tota l'àrea metropolitana, i més d'una dotzena d'atres escoles i coleges especialisats en disciplines com medicina, ingenieria, navegació, enfermeria, informàtica, etc. Molts estudiants estrangers viagen a Cebú per a estudiar perque l'educació és relativament més barata allí. La major part són iraníés i nepalíés que cursen estudis d'odontologia i medicina. Recentment, molts surcoreàs han acodit a Cebú per a estudiar anglés.

• Cebú té 68 escoles primàries públiques, 23 escoles secundàries nacionals i 28 escoles secundàries nocturnes. Les escoles nocturnes són administrades pel govern municipal. La ciutat té un índex d'alfabetisació de 97%.

Economia

Yipni al Mercat de Carbó.

Els seus habitants, tradicionalment inclinats a l'activitat mercantil, han contribuït a fer de Cebú un gran centre comercial i industrial. La seua situació privilegiada en l'archipèlec també ha ajudat a això. La majoria de la flota mercant filipina té la seua sèu en la ciutat. Cebú centralisa el comerç entre les illes. El núcleu financer de la ciutat es troba en el barri vell, si be la congestió del tràfic va impulsar al govern provincial a expandir-ho per mig de l'instalació d'un parc de negocis en les afores. Prop d'este s'ha afegit també un parc tecnològic en lo que va anar l'antic aeroport de Lahug. El nou aeroport internacional es troba en la ciutat de Lapu-Lapu, en l'illa de Mactán. Té vols directes en Hong Kong, Singapur, Japó, Malàsia, Taiwan, Tastar i Corea del Sur. El port comercial té 3,5 quilómetros de llongitut, i en les seues instalacions es concentra gran part del comerç del sur de Filipines.

Monuments

• El carrer Colón (cebuano: Dalan Colón) es troba en el barri vell. És el carrer més antic de totes les Filipines, construïda en temps de Miguelópez de Legazpi. És el cor de la ciutat, en a on es troben localisats restaurants, grans almagasens, cines, etc. Al final del carrer es troba l'obelisc en el monument al Patrimoni Històric de Cebú, en la Plaça del Parian. En dit monument es representen els acontenyiments més importants de Cebú des de la seua incorporació.

• La Font Osmeña és una plaça dedicada al seu fill predilecte, el fallit president de Filipines don Sergio Osmeña. És un dels llocs més coneguts. En les seues afores han proliferat establiments bancaris i comercials.

• Edifici del Capitolio. És la sèu del govern provincial. La seua alta cúpula pot ser divisada a lo llarc del Bulevar Osmeña. Viu reflex de l'influència que encara en dia tenen els americans en les illes, este edifici, construït en 1937, és una rèplica de la Casa Blanca.

• Capella de l'Últim Sopar. Destaquen les figures del Sagrat Sopar, en Jesús i els seus dotze Apòstols, realisades en el XVIII.

• Creu de Magallanes. Esta creu commemora la conversió al cristianisme de molts habitants de les illes en aplegar de Fernando de Magallanes. Es troba en elloc exacte en el que fra Pedro Valderrama va batejar al rajá de l'illa i a quatrecents dels seus súbdits. Els natius li varen donar a esta creu qualitats miraculoses, i durant sigles varen ser arrancant trocitos com a relíquies. Va caldre construir una estructura que la protegira de la total destrucció.

• Monument a Lapu-Lapu. Es troba en Punta Enganye, en elloc en que se supon que es va produir l'assessinat de Fernando Magallanes, el dia 27 d'abril de 1521. L'estàtua representa al reyezuelo en un gavinet i una maza, que es creu que varen ser les armes utilisades en l'agressió.

Murs del Fort de Sant Pedro.

• Fort de Sant Pedro. Núcleu del primer establiment espanyol en les Filipines. López de Legazpi va manar construir-ho en 1565. Va ser plaça forta de defensa i de covil de la seua població front als atacs dels moros. Va continuar sent quarter durant l'época de dominació americana i japonesa. Despuix de la guerra, va aplegar a ser fins a sèu del zoològic. Actualment és el Museu Nacional.

• Museu del Sant Chiquet de Cebú. Patró de la ciutat, esta image d'el XVI va ser un regal de batisme a l'esposa del rajá, en 1521. Es troba en la Basílica del Sant Chiquet. Una constant fila de devots fluïx a través de la seua nau, per a resar i besar la sagrada image.
• Museu de la Catedral de Cebú. Museu enfocat en l'arquitectura eclesiàstica de la regió, en numeroses peces datades del domini espanyol de les illes i la seua posterior administració baix influència religiosa i cultural hispànica.

Ciutats hermanades

Artícul principal → Agermanament de ciutats.

• Cebú manté un agermanament de ciutats en:

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cebú.