Imperi espanyol en Àsia i Oceania

El Imperi espanyol en Àsia i Oceania fa referència al conjunt de territoris del Surest Asiàtic i illes del Pacífic que varen pertànyer a Espanya entre els sigles XVI i XIX.

Començant en l'expedició de Magallanes i Elcano (1519-1522), Espanya va realisar numeroses expedicions al oceà Pacífic, donant com resultant l'exploració i el descobriment de numerosos territoris, molts dels quals varen ser incorporats més vesprada al Imperi espanyol. La presència espanyola en Àsia i Oceania va estar en un principi motivada pel control de les Illes Molucas, conegudes com a «Illes de les Espècias», disputades en Portugal. El Tractat de Saragossa de 1529 va delimitar les zones d'influència de Portugal i Espanya en Àsia i el Pacífic, deixant a les Molucas en l'àrea portuguesa pero a les Filipines baix l'influència espanyola.

La Presència espanyola va durar més de tres sigles, des de 1565, quan es va conquistar l'archipèlec filipí, fins a 1899, any en el que Espanya va cedir les illes de Micronesia al Imperi alemà, les seues últimes possessions en Àsia i Oceania despuix de haver perdut en 1898 les Filipines en la guerra hispà-nortamericana. Durant este periodo, administrades per la Capitania General de Filipines, Espanya va posseir les Filipines, les Palaos, les illes Marianes, les illes Carolinas (incloent les illes Marshall i les illes Gilbert, considerades Carolinas Orientals).

Primeres expedicions espanyoles al Pacífic

Expedició de Fernando de Magallanes

Fernando de Magallanes.

Territoris d'Espanya en Àsia i Oceania (no apareixen ni el Protectorat de Camboya ni els territoris controlats durant l'Unió Ibèrica)

Artícul principal → Expedició de Magallanes-Elcano.

Durant l'era dels descobriments, una expedició comandada pel portugués Fernando de Magallanes, al servici de la Corona espanyola, va descobrir el pas a l'oceà Pacífic el 21 de novembre de 1520 i va aplegar a l'illa d'Orona (illes Fénix), prenent possessió de les illes per a Espanya. En la seua travessia, en 1521, va descobrir l'archipèlec Tuamotu i va visitar l'illa Puka-Puka, a la que va cridar «Sant Pablo». Despuix el 6 de març de 1521 l'expedició va tocar Guam, a on varen fondejar per a arreplegar víveres i fer aguada.

El 16 de març varen aplegar a Sámar, lo que va significar el descobriment de les illes Filipines, que Magallanes va cridar «illes de San Lázaro», i va reclamar les illes per a Espanya. En Mactán, Magallanes va morir combatent el 21 d'abril de 1521, en voler sometre per la força als indígenes. Al seu successor, Duarte Barbosa, ho varen matar a traïció en Cebú junt a trenta dels seus hòmens en un convit trampa organisat pel rajá.

El restant de l'expedició va continuar el viage en les naus Victoria i Trinitat, cremant la Concepció. En Mindanao, el segon d'a bordo, Juan Sebastián Elcano, es va fer càrrec de l'expedició i es varen dirigir a les illes Molucas a arreplegar espècies, des d'a on partirien cap a Espanya.

Expedició de Magallanes-Elcano.

Les últimes dos naos, la Victòria i la Trinitat, es varen separar per una averia en la Trinitat. La Victòria va posar rumbo oest pel oceà Índic i la Trinitat, al mando de Gonzalo Gómez d'Espinosa, va intentar buscar el tornaviaje per l'oceà Pacífic.

Viage de Gonzalo Gómez d'Espinosa

El 6 d'abril de 1522 la Trinitat va eixir de Tidore, posant rumbo al nordest. Varen Avistar les illes més septentrionals de les Marianes i despuix varen marchar al nort en la finalitat de trobar vents propicis per a alcançar Nova Espanya. Pel temporal, els mariners varen tindre que tornar pel mateix recorregut per les Marianes.

La nau cedia, poc a poc, per la mar i el seu estat era pèssim, per lo que varen tindre que anar a l'illa de Ternate, a on varen ser capturats pels portuguesos, que varen cremar el barco i varen confiscar la càrrega. Dels cinquanta hòmens que hi havia en la nao des de feya sis mesos, solament díhuit varen sobreviure, morint en el camí més de la mitat, a banda de tres tripulants desertats en les Marianes.

En este viage, la Trinitat va descobrir numeroses illes per a la Corona espanyola, al nort i nordest d'Halmahera, com són Doi, Rau i Morotai; varen ser els primers europeus en descobrir les Palaos, l'illa de Sonsoral i, més al nordest, l'albirament de noves illes en la zona de les actuals Ngulu, Yap, Ulithi, Fais i Sorol; el descobriment de l'illa d'Aguihan, o potser de la Asunción, en l'anada, l'illa Maug, en el regrés, totes elles en les Marianes. També va ser la primera nau que va pujar als 42º septentrionals en l'oceà Pacífic i la primera en intentar el tornaviaje.

Expedició de García Jofré de Loaísa

Juan Sebastián Elcano.

Artícul principal → Expedició de García Jofre de Loaísa.

Despuix de la primera circumnavegació del món, Carlos I d'Espanya va decidir enviar una atra expedició per a prendre possessió de les illes Molucas en nom de la Corona. Per a això va encarregar a García Jofré de Loaísa i a Juan Sebastián Elcano comandar l'expedició composta per sèt naus: la Santa María de la Victòria, la Sacti Spiritus, la Anunciada, la Sant Gabriel, la Santa María del Parral, la San Lesmes i el patache Santiago.

En la seua travessia, varen aplegar al Pacífic el 26 de maig de 1526. L'expedició estava sent desastrosa: es va afonar una de les naus, la Santa María del Parral, la pèrdua de la Sancti Spiritus i les desercions de la Anunciada i la Sant Gabriel. Ademés, les naus començaven a averiar-se pels embats de la mar i els tripulants fallien a mà de l'escorbuto. Entre ells varen morir Loaísa i Elcano. Durant el viage es varen perdre el patache Santiago, que va aplegar a la Nova Espanya i la Sant Lesmes de la que no es va saber, puix es creu que va poder recalar en Tahití, en l'illa d'Amanu, en les Tuamotu o que aplegaren fins a Nova Zelanda i naufragaren en la costa sur d'Austràlia; des d'allí la tripulació hauria costejat l'illa fins a passar el cap York, sent despuix capturats, provablement, per la segona expedició del portugués Gomes de Sequeira.

L'única nau supervivent de l'expedició, la Santa María de la Victòria, va continuar el viage per a aplegar a les illes Marianes i varen descobrir el 21 d'agost l'illa de Sant Bartolomé (Maloelap), pero no varen poder tocar terra i varen continuar fins a aplegar el 5 de setembre l'illa de Guam.

Es varen dirigir a Mindanao en les Filipines i d'allí a les illes Molucas a on aplegarien el 2 d'octubre de 1526. En les Molucas varen lluitar durant tres anys fins que en 1529 es va firmar un tractat de pau en el governador portugués Jorge de Menezes. La tripulació seria traslladada com a presoners a Goa (Índia portuguesa) i aplegarien a Lisboa en 1536 donant fi a l'expedició.

Expedició d'Álvaro de Saavedra Cerón

Illes del Almirantazgo.

Islas Marshall.

Hernán Cortés, despuix de la conquista del Imperi asteca, va creure important crear flotes navals en el Pacífic. Per això, va solicitar al seu cosí Álvaro de Saavedra Cerón comandar una expedició al Pacífic. Este capità, al mando de dos naos i un bergantín, es fa a la mar des del port de Zihuatanejo el 31 d'octubre de 1527. Varen baixar fins als 12º septentrionals i varen posar rumbo oest, recorrent la costa nort de l'illa de Nova Guinea, fins a tocar Mindanao en les Filipines, per a seguir despuix a les Molucas. En aplegar a Tidore es troben en alguns dels supervivents de l'expedició de Loaísa al mando d'Hernando de la Torre.

La Florida, nau capitana de l'expedició, despuix d'una involuntària separació, va ser l'única supervivent de les tres. El 12 de juny de 1528 ixen de Tidore al Pacífic per a intentar el tornaviaje i que, conclós sense frut, ho tornen a intentar el 2 de maig de l'any següent, pero varen tindre que fer reparacions en Nova Guinea, a on varen arreplegar menjar i aigua dels natius i despuix eixir d'allí cap al noroest. Durant la travessia varen descobrir les illes del Almirantazgo i les illes Marshall que varen ser reclamades per a Espanya. Més tart, Saavedra va perdre la vida i l'expedició va quedar frustrada, donant-li fi despuix d'un naufragi en una tempestat.

En esta expedició, es varen trobar numeroses troballes geogràfiques: Namonuito en les Carolinas centrals, aixina com les illes Els Reis identificades com Faraulep; també es varen trobar en la Nova Guinea, la qual va costejar pel nort i a on, durant el regrés, es aprovisionaron. En el tornaviaje es va descobrir l'illa de Paine, una dels grups situats entre Halmahera i Nova Guinea; per últim, numeroses illes en les illes Carolinas, també les illes del Almirantazgo i les illes Marshall que varen ser reclamades i incorporades a Espanya.

Tal volta els exploradors espanyols d'esta expedició varen aplegar al archipèlec de Hawái dos sigles ans que el capità James Cook les visitara en 1778. En un mit es descriu que els blancs varen ser rebuts pel cap Wakalana. És possible que estes persones eren descendents dels tripulants de la nau de Saavedra.

Expedició de Hernando de Grijalva

Artícul principal → Expedició de Grijalva al Pacífic equatorial.

En 1537 Hernán Cortés, va enviar a Hernando de Grijalva al Perú transportant ajuda per a Francisco Pizarro. Després de complir eixa missió Grijalva expedicionó en la nao Santiago per l'oceà Pacífic equatorial buscant realisar el descobriment de riques illes que suponien que trobaria en la direcció en la que es trobaven les illes Molucas. Grijalva va ser assessinat en una gresca de la seua tripulació, els qui varen decidir encaminar el barco cap a les Molucas.

Abans de perdre el barco en Nova Guinea, a on va morir casi tota la tripulació, els expedicionaris varen descobrir algunes illes, l'identificació de les quals és actualment especulativa i els tres sobreviviente varen ser rescatats pel governador portugués de la fortalea de Ternate, António Galvão, qui va rebre la relació del viage realisada pel contramaestre Miguel Noble.

Expedició de Ruy López de Villalobos

En 1541, Ruy López de Villalobos va rebre l'encàrrec d'Antonio de Mendoza i Pacheco, primer virrey de la Nova Espanya, d'encapçalar una expedició cap a les Índies Orientals en busca de noves rutes comercials. Duya en si sis naus i entre 370 i 400 hòmens que es varen fer a les vés-les l'1 de novembre de 1542 des del Port de Nadal (Jalisco). En rumbo suroest varen aplegar als 11º conforme a la llínea equinoccial fins a donar en l'illa filipina de Mindanao, despuix de descobrir algunes terres. Allí varen passar fam i varen tindre que lluitar en els indígenes. Es varen dirigir a les illes de les Espècies (Molucas) a on Villalobos va manar a una nao per a intentar el tornaviaje pel Pacífic per a solicitar ajuda al Virreinato i socórrer a la maltrecha expedició. La nao Santiago va seguir pel nort, capitaneada per Bernardo de la Torre i despuix del fracàs ho varen intentar pel sur en la mateixa nao, pero esta volta capitaneada per Íñigo Ortiz de Reptes. Villalobos va morir en 1544 en l'illa de Ambon. Al regrés de l'última nau en no conseguir el tornaviaje, l'expedició va fracassar degut a que els portuguesos els varen fer presoners.

Riu Mamberamo.

En l'expedició de Villalobos es va descobrir l'illa Clarión descobrint-se les illes Revillagigedo; l'illa Wotje en la zona oriental de les Marshall; el grup insular de Kwajalein, a la que varen cridar «illes Els Jardins», en les Marshall centrals; l'illa de Fais en les Marshall occidentals i l'illa de Yap en les Carolinas occidentals. En el viage d'anada els informes de Juan Gaetano semblen descriure el descobriment de les illes Hawái o de les illes Marshall en 1555. Si es tractara de Hawái, Gaetano hauria segut un dels primers europeus que varen aplegar a les illes junt en Saavedra.

Viage de Bernardo de la Torre

L'intent de tornada a Nova Espanya de Bernardo de la Torre pel nort, es va iniciar des de l'illa de Sarangani en Mindanao el 4 d'agost de 1543 a bordo de la nao Sant Joan. Va fallar en el seu va intentar de conseguir el tornaviaje i va tornar a les Molucas.

Les terres descobertes varen ser: un sec que varen cridar Abreojos; potser el sec Arakane; potser l'illa de Sembla Vés-la també cridada de Okino Tori; potser l'illa de Sarigán, Anatahán, Saipán, les illes de Farallón de Pardals, Medinilla i Tinián en les Marianes; varen descobrir possiblement l'illa Marcus (Minamitorishima) i algunes de les illes Bonin (Ogasawara), a les que va cridar «illes de l'Arquebisbe», les illes dels Volcans, a les que va cridar «Els Volcans», i l'illa d'Iwo Jima. Ademés va ser el primer europeu en creuar l'estret de Sant Bernardino i el primer en circunnavegar Mindanao.

Viage de Íñigo Ortiz de Reptes

Íñigo Ortiz de Reptes va intentar el tornaviaje a Amèrica pel sur en la mateixa nao, la Santiago. La nao va partir de Tidore el 16 de maig de 1545. Varen Avistar les illes Talao en a on varen descansar una semana. D'allí varen posar rumbo surest fins a avistar la costa nort de l'illa de Nova Guinea a la que va costejar durant quatre dies, desembarcant el 20 de juny prop de la desembocadura d'un riu que va cridar Sant Agustín, identificat en el riu Mamberamo. Va desembarcar i va prendre possessió d'estos territoris per a la corona espanyola, donant-los el nom de «Nova Guinea» degut a que els seus habitants li varen recordar als de les costes de la Guinea africana. Varen costejar més de la mitat del nort de Nova Guinea i per les males raches de vent es varen vore forçats a tornar a les Molucas en agost de 1545.

Conquista de les Filipines

Itinerari seguit per l'expedició de Miguel López de Legazpi en l'archipèlec filipí.

Monument a Legazpi i Urdaneta en Manila.

Despuix de l'expedició de Magallanes, es varen succeir numeroses expedicions a les Filipines, pero totes varen fallar en el seu intent de conquista; ademés de que se sabia que els indígenes eren sumament dòcils, estava l'interés d'arrebatar el poder de Portugal en les Índies Orientals.

En 1527, Hernán Cortés va organisar una expedició, que tenia com a objecte trobar noves terres en la mar del Sur (oceà Pacífic), i li va encarregar al seu cosí Álvaro Saavedra i Cerón el mando de la mateixa. Tres barcos, varen salpar de Zihuatanejo rumbo a Àsia el 31 d'octubre de 1527. En el camí, dos d'ells varen naufragar i el tercer va aplegar a les Molucas, pero, despuix de numerosos intents, no va poder retornar per no haver trobat la corrent de la tornada.

Despuix en 1541, Ruy López de Villalobos va ser enviat pel virrey Antonio de Mendoza per a encapçalar una expedició cap a les Índies Orientals en busca de noves rutes comercials. La seua expedició va partir de Port de Nadal en 1542 a bordo de quatre carabelas.

En 1543 la flota va tocar la costa sur de l'illa de Luzón (Filipines). D'allí varen partir més a l'orient fins a alcançar l'illa de Leyte i les varen nomenar «illes Filipines» en honor al príncip i futur rei d'Espanya Felipe II. A causa de la fam i d'un navío que es va arruïnar per un accident de navegació, l'expedició va ser desastrosa i es varen tindre que anar a buscar refugi en les Molucas, domini portugués, i despuix d'algunes escaramuzas varen ser presos presos. Villalobos va morir pres en 1544 en l'illa de Amboina. El restant de la tripulació va conseguir escapar i retornar a Nova Espanya, a on varen contar les històries al virrey, i aixina es va considerar part de la Nova Espanya la Capitania General de Filipines.

Expedició Legazpi-Urdaneta

L'intent de colonisació de Filipines no va terminar ahí. El segon virrey de Nova Espanya, Luis de Velasco, va encarregar a Miguel López de Legazpi, d'orige vasc encara que avecindado en la ciutat de Mèxic, fer-se a la mar en una nova expedició, en colaboració en fra Andrés de Urdaneta. No obstant, despuix de la mort en ofici del virrey, una representació regio interina formada per quatre oidores de la Real Audiència de Mèxic va ser la responsable d'eixecutar els plans de Velasco en relació a l'expedició Legazpi-Urdaneta.

Va salpar de Port de Nadal en el Regne de la Nova Galícia el 21 de novembre de 1564 i en el viage va conquistar Guaján (Guam), les illes Carolinas, les illes de Saavedra (illes Marshall) i les illes Marianes. El 27 d'abril de 1565 Legazpi va aplegar a les Filipines, tocant Sámar a on escomençaria la conquista. Hábilmente, López de Legazpi va evitar hostilisar als moradores de les illes, que es dia que ensenyaven ni més per més les vergonyes a l'aire, i no va trobar resistència per a explorar-les. Per l'escassea de productes, Legazpi es va vore forçat a traslladar-se d'illa en illa i va expandir els dominis allí. El moviment va ser fàcil, ya que en les illes, de la mateixa manera que en Mèxic, els clans estaven rivalizados, i Legazpi va establir fàcilment llaços d'amistat que li varen permetre moure's d'illa en illa, alçant al temps els primers assentaments espanyols: la Vila del Santíssim Nom de Jesús i Vila de Sant Miguel.

Ademés de la conquista de les Filipines per Miguel López de Legazpi, es va descobrir el tornaviaje a Amèrica gràcies a Andrés de Urdaneta que va obrir una nova ruta comercial per mig de la corrent de Kuroshio. En el temps esta ruta seria el principal llaç que uniria les possessions d'Espanya en Amèrica en els seus baluarts en Àsia del que seria el famós Galeón de Manila.

Galeón de Manila

Artícul principal → Galeón de Manila.

Les activitats del Galeón de Manila varen escomençar en el XVI despuix del tornaviaje d'Andrés de Urdaneta. La ruta del Galeón cap a un recorregut des de Manila (Filipines) fins a Acapulco (Mèxic). Guaján (Guam) va ser una important parada en la ruta entre Acapulco i les Filipines. Els galeones duyen espècias (pebre, tacha i canella), porcelana, marfil, laca i elaborades teles (tafetanes, sedes, vellut, ras), recollides tant de les illes Molucas com de la costa asiàtica del Pacífic. Estes mercaderies es venien en els mercats europeus i americans.

Vore també

• Anex:Expedicions navals d'exploració d'Espanya
• Imperi espanyol
• Imperi espanyol en Europa
• Colonisació espanyola d'Amèrica
• Exploració de l'oceà Pacífic
• Expedicions espanyoles
• Capitania General de Filipines
• Imperi portugués

Bibliografia

• Beede, Benjamin R. (1994). The War of 1898, and U.S. Interventions, 1898-1934: An Encyclopedia (en en), Taylor & Francis. ISBN 9780824056247.
• (2015) De la colonisació hispana de les Palaos a l'oblit de les Carolinas (1696-1885), Revista Hispanoamericana.
• Wionzek, Karl-Heinz (2000). Germany, the Philippines, and the Spanish–American War: four accounts by officers of the Imperial German Navy (en en), National Historical Institute.