Tinián

Tinián

Tinián és una de les tres illes principals de la Mancomunidad de les Islas Marianas del Norte, actualment baix sobirania nortamericana. Té una extensió de 101 km² i la seua principal localitat és el poble de Sant Josep. A huit quilómetros en direcció noreste es troba la veïna illa de Saipán, que acull la capital de l'archipèlec, i a sèt al suroest la deshabitada Aguiján.

Història

L'illa, que sempre ha estat molt poc poblada, va ser reclamada pel Imperi espanyol junt en el restant de les illes Marianes en 1667, aplegant a partir de llavors alguns misioneros. La toponímia de l'illa conserven noms de l'época colonial espanyola, com són la localitat de Sant Josep i les vetes Puntan Diable i Puntan Carolinas.

En 1741 l'almirant britànic George Anson va recalar en Tinián durant la guerra de l'Assent, pero es va retirar poc despuix. El navegant britànic John Byron, durant el seu viage de circumnavegació, va acampar en l'illa durant els mesos d'agost i setembre de 1765 per a recuperar als mariners malalts i aprovisionarse: "El dilluns 30 de setembre, restablits ya perfectament els nostres malalts, vaig dispondre que s'embarcaren les tendes, la forja, el forn i quant teníem en terra i, proveïts de quants víveres nos havia proporcionat l'illa, especialment de prop de dos mil cocos, l'eficàcia dels quals contra el escorbuto havíem experimentat, aparellem l'1 d'octubre i eixim de la rada de Tinián. a on havíem fet un descans de nou semanes."

El domini espanyol duraria fins a 1899, any en que Espanya, incapaç de mantindre el control sobre les seues possessions en Oceania, despuix de la pèrdua de les Filipines durant la guerra hispà-nortamericana va accedir a vendre-li-les al Imperi alemà.

Durant el breu periodo que va durar l'administració alemana l'illa va permanéixer pràcticament buida, sent ocupada pels japonesos despuix de la Primera Guerra Mundial. Estos varen construir plantacions de canya de sucre i 3 chicotetes pistes per a avions, ademés de desplegar una gran guarnició defensiva que perduraria fins a la conquista de l'illa pels Estats Units en juliol de 1944. Despuix de la victòria. els nortamericans varen convertir Tinián en una gran base aérea capaç d'acollir bombarders, disponent les pistes i instalacions de manera que recordaven el pla urbà de l'illa de Manhattan i les varen batejar en conseqüència: l'hospital militar, per eixemple, va ser cridat "Central Park", i l'àrea a on es trobava l'antiga base japonesa "The Village", en referència a Greenwich Village. Durant el restant any de guerra Tinián es va convertir en la base aérea en el Pacífic en major activitat, acollint l'envolament de la gran majoria d'avions destinats a bombardejar les principals ciutats japoneses.

De Tinián varen desapegar els avions que varen llançar les dos bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, el Enola Gai i el Bockscar, respectivament.

Estat actual

Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial l'illa va retornar a un estat de subdesenroll en el que encara es troba. Les velles instalacions militars permaneixen abandonades a la naturalea, en l'única excepció d'un monument situat en el lloc a on varen estar les bombes i un chicotet aeroport que només té tràfic en Saipán, un trayecte d'uns cinc minuts. El viage també es pot fer en barco, encara que només hi ha una eixida i una arribada per dia. Els principals negocis són dos gasolineres i un cassino, encara que el govern local té l'intenció de construir quatre més en l'intenció d'atraure més turisme.

En 2000, el cens de població efectuat pel govern d'Estats Units contabilisava un total de 3540 habitants en l'illa. Són llengües oficials l'anglés i el chamorro (mescla d'espanyol, austronesio, japonés i alemà) i professen majoritàriament la religió catòlica. Es conserven les ruïnes de la "Old San Jose Bell Tower" de l'época espanyola.