Central Park
Central Park és un parc urbà públic situat en el districte metropolità de Manhattan, en la ciutat de Nova York, Estats Units. El parc té forma rectangular i dimensions aproximades de 4000 x 800 m, sent casi dos voltes més gran que Mónaco i casi huit voltes més que la Ciutat del Vaticà.[1][2][3]
En uns 37,5 millons de visitants a l'any, Central Park és el parc més visitat d'Estats Units[4] (encara que el Fairmount Park de Filadèlfia és dèu voltes més gran, Central Park té 2,5 voltes més visitants,[5] i els 37,5 millons de visitants anuals que rep Central Park quintupliquen els que visiten el parc nacional del Gran Canó, en Arizona).[6] Ademés, la seua aparició en numeroses películas i en programes de televisió ho ha convertit en un dels parcs urbans més famosos del món.[7] El parc està administrat per la Central Park Conservancy, una empresa privada sense ànim de lucre, que té un contracte en el Departament de Parcs i Oci de Nova York.[8]
Central Park llimita pel nort en la Carrer 110, per l'oest en el carrer Central Park West, pel sur en la Carrer 59 i per l'est en la Quinta Avinguda. Els trams d'estos carrers que passen al voltant de Central Park són conegudes normalment en el nom de Central Park North, Central Park South i Central Park West, respectivament; encara que la Quinta Avinguda conserva el seu nom al seu pas pel costat este del parc.[9] Central Park té la seua pròpia secció censal en Estats Units, la número 143. Segons el Cens del 2000, la població del parc és de díhuit persones, dotze hòmens i sis dònes, en una mija d'edat de 38,5 anys.[10] L'actual valor immobiliari de Central Park s'estima que és d'uns 528 783 552 000 dólarés segons l'apreciació de Miller Samuel.[11]
El parc va ser dissenyat per Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux, els qui més vesprada varen crear el Prospect Park de Brooklyn.[12]
Mentres que gran part del parc sembla natural, conté varis llac artificials, dos pistes de patinage sobre gèl i àrees d'herba usades per a diverses activitats deportives.[13]
El parc és un popular oasis per a aus migratòries, lo que ho convertix en un lloc concorregut per observadors de pardals.[14]
El 12 d'abril de 2017, el parc va ser inclós en la Llista indicativa d'Estats Units, els bens que el país remet a l'UNESCO en considerar-los candidats a ser declarats Patrimoni de la Humanitat.[15]
Història
[editar | editar còdic]Proyecte del parc
[editar | editar còdic]El parc no formava part del Pla dels Comissaris de 1811; no obstant, entre 1821 i 1855 l'àrea metropolitana de Nova York cuadruplicó la seua població. Com la ciutat s'havia ampliat, la gent tenia pocs espais oberts als que acodir i anava principalment als cementeris per a alluntar-se de la sorollosa i caòtica vida de la ciutat. Poc despuix, la necessitat per part de la ciutat de Nova York de posseir un gran parc públic va ser expressada pel poeta i redactor del llavors Evening Post (l'actual New York Post), William Cullen Bryant, i pel primer arquitecte paisagístic nortamericà, Andrew Jackson Downing, que va començar a fer pública la necessitat que tenia la ciutat d'un parc públic en 1844. Un lloc elegant per a la conducció a l'aire lliure, com el Bosc de Boulogne en París o el Hyde Park de Londres, va anar el motiu pel que molts neoyorquins influents varen recolzar l'idea, i en 1853 la llegislatura del Estat de Nova York va donar 2,8 km², l'àrea situada entre els carrers 59 i 110, per a la creació del parc, i va impondre un presupost màxim de 5 millons de dólars.[16][17][18]
Desenroll inicial
[editar | editar còdic]l'estat de Nova York va designar una comissió per a Central Park en la funció de supervisar el desenroll del parc i, en 1857, la comissió va organisar un concurs per a elegir el disseny del parc. El paisagiste Frederick Law Olmsted i l'arquitecte anglés Calvert Vaux varen desenrollar un disseny cridat Greensward Pla, que va ser seleccionat com el disseny guanyador. Segons Olmsted, el parc va ser «de gran importància, sent realment el primer parc fet en este sigle, lo que és un gran signe d'un bon desenroll democràtic...», una opinió que provablement adoptaria durant els seus varis viages per Europa en 1850. Durant aquell viage, Olmsted va visitar varis parcs. Est va quedar particularment impressionat pel Parc Birkenhead, situat prop de Liverpool, Regne Unit, que va ser inaugurat en 1847, convertint-se en el primer parc públic del món.[19][20]
Vàries influències varen confluir en la realisació del disseny. Cementeris paisagístics, com els cementeris de Mount Aurbun (Cambridge) o el de Green-Wood (Brooklyn), varen anar un eixemple de paisages idílics i naturalistes. L'innovació més influent en el disseny de Central Park va ser que hi havia camins distints per a peatons, carruages de cavalls i atres vehículs. El tràfic comercial va ser completament ocultat i redirigit a calçades afonades, rodejades de densos arbustos, per a no alterar l'impressió rústica del parc. El Greensward Pla contenia la construcció d'aproximadament 36 ponts, tots ells dissenyats per Vaux, cada u diferent de l'atre, utilisant com a materials granit i esquisto de mica, en encaixos de ferro d'estil neogótico.[21][22]
Abans de començar la seua construcció, es va tindre que desestajar a totes les persones que vivien en el futur emplaçament del parc, de les quals la major part eren afroamericanos lliures i immigrants d'orige alemà o irlandés. En la seua majoria vivien en menuts pobles situats en Manhattan, com Seneca Village, Harsenville, el Districte Piggery i el Convent de les Germanes de la Caritat. Els aproximadament 1600 residents de classe treballadora que ocupaven l'àrea en aquella época varen ser desdonats, conforme a la regla d'expropiació, durant 1857, i Seneca Village i part d'atres comunitats varen ser derribades per a la construcció del parc.[23]
Durant la construcció del parc, Olmsted va estar constantment confrontat en els comissionats de parc, la majoria dels quals havia segut designada per l'ajuntament de la ciutat. En 1860, Olmsted va ser despullat del seu càrrec de superintendente de Central Park i va ser substituït per Andrew Haswell Green, l'expresident de la Junta d'Educació de Nova York. A pesar de que Haswell tenia relativament poca experiència, va conseguir agilitar la construcció i ultimar les negociacions per a la compra de 0,26 km² adicionals situats en l'extrem nort del parc, entre la 106th Street i la 110th Street, que varen ser utilisats per a construir el Harlem Meer, un estany.[24][25]
Entre 1858 i 1873, la construcció del parc havia alvançat notablement i la major part de les barreres inicials havien segut sobrepassades. Durant este periodo, més de 14 000 m³ de terra varen ser transportats des de Nova Jersey perque el terreny original no tenia la calitat suficient com per a albergar els numerosos arbreés, arbustos i plantas que el Greensward Pla tenia prevists. Quan el parc va ser oficialment finalisat en 1873, més de dèu millons de carretas de material, incloent la terra i roques que devien ser llevades de l'àrea a mà, havien segut transportades pel parc, incloent més de quatre millons d'arbres, arbustos i plantes que representaven les aproximadament 1500 espècies que hui en dia es poden contemplar en el parc.[26]
Principis de el XX
[editar | editar còdic]
Despuix de la seua obertura, el parc llentament es va ser degradant. Un dels principals motius per a això va ser el desinterés mostrat pel Tammany Hall, el clientelismo polític, que era la major força política de la Nova York de llavors.
En el canvi de sigle, el parc va afrontar varis nous reptes. L'automòvil havia segut inventat no fa molt temps i, per lo tant, era molt més contaminant, lo que perjudicava al parc. També, la forma de pensar de la gent començava a canviar. Anteriorment els parcs eren usats per a passejar i fer berenes en un ambient idílic, pero en aquells moments també eren utilisats per a realisar deports. Despuix de la dissolució de la Comissió de Central Park en 1870, l'eixida d'Andrew Hawsell Green del proyecte i la mort de Vaux en 1895, l'esforç per mantindre el parc va ser disminuint gradualment, i hi havia poques o cap tentatives de substituir els arbres, arbustos i plantes morts o el herba desgastat. Durant vàries décades, les autoritats varen fer poc o res per a previndre el vandalisme i netejar el parc.[27][28][29]
Tot açò va canviar en 1934, quan Fiorello LaGuardia va ser elegit alcalde de Nova York i va unificar els cinc departaments llavors existents relacionats en el parc, i va ordenar al renombrado urbaniste Robert Moses reorganisar el parc.[30]
L'historiador Robert Car va escriure que Moses va trobar Central Park fet una ruïna les «herbes de la qual, insembrados, eren extensions de terra nuetes, decorats en els pegats desordenats d'herba i hierbajos, que es convertixen en forats de pols en el temps sec i forats de fango en l'humit... El bell parc aparentava l'escena del matí següent a una festa salvage. Els bancs estaven bolcats, i les seues pates apuntaven al cel.»[31]
En només un any Moses va conseguir reorganisar Central Park, ademés d'atres parcs de Nova York; l'herba i les flors varen ser replantados, arbres i arbustos morts varen ser substituïts i els ponts varen ser reparats. També es varen realisar variacions en el disseny i la construcció originals; per eixemple, el Croton Lower Reservoir va ser reemplaçat pel Great Lawn, un gran prat. L'intenció del Greensward Pla, que era la de crear un paisage idílic, va ser combinada en la visió de Moses d'un parc per a ser usat en objectius lúdics. Per això es varen construir dèneu patis i dotze camps de fútbol i balonmà. Moses també va conseguir assegurar fondos del programa New Deal, aixina com donacions públiques, assegurant d'esta forma que el parc tinguera un nou aspecte.[30][32]
1960-1980
[editar | editar còdic]Els anys 1960 varen marcar el començ d'una era d'acontenyiments en Central Park que va reflectir les esteses tendències culturals i polítiques de l'época. El festival anual de teatre públic, Shakespeare in the Park, va ser realisat per primera volta en 1962. Este event és vist gratuïtament cada estiu per unes 80 000 persones. Molts actors famosos hui en dia varen actuar en este festival al principi de les seues carreres: Lindo Ronstadt, George C. Scott, Kevin Kline, Blythe Danner, Denzel Washington, Richard Dreyfuss, Gregory Hines, Raúl Juliá, Glenn Close, Al Pacino i Michelle Pfeiffer, entre uns atres.[33]
El 23 de maig de 1963 Central Park va ser declarat Lloc Històric Nacional dels Estats Units, és dir que va passar a ser considerat oficialment com un lloc d'interés històric de dit país.[34]
En l'estiu de 1966, John V. Lindsay, alcalde de Nova York per dos mandats (1966-73), ell mateixa un ávido cicliste, va iniciar una prohibició d'automòvils les fins de semana en el Parc Central per al fruïment dels ciclistes i públic per igual - una política que s'ha mantingut fins als nostres dies.[35]
A mitan dels anys 1970, la crisis fiscal i social de Nova York havia contribuït a una severa negligència en la gestió que va transformar les herbes i prats de Central Park, va accelerar la deterioració de les seues infraestructures i arquitectura, i va donar pas a una época de vandalisme i activitats ilícites.[36][37]
Varis grups de ciutadans varen sorgir per a finançar el parc i organisar iniciatives de voluntariat. Un d'estos grups, el Central Park Community Fund, va encarregar un estudi a la direcció del parc, lo que va conduir a la petició de l'establiment d'una oficina, dins del Departament de Parcs, que anara la responsable de supervisar la planificació i direcció de Central Park, i que vigilara el vandalisme. L'administració d'Ed Koch va estudiar la petició, i en 1979, el comissionat del parc, Gordon Davis, va establir l'Oficina d'Administració de Central Park, donant el càrrec de directora eixecutiva a una organisació ciutadana, la Central Park Task Force. La Central Park Conservancy va ser fundada a l'any següent per a recolzar a l'oficina i a les iniciatives de l'administrador, i elegia a ciutadans que treballaven com fideicomisarios baix el mando del Comissionat de Parcs, de l'administrador de Central Park, i de persones assignades pel alcalde.[38][39]
1980-actualitat
[editar | editar còdic]-
Un dels ponts del parc; no hi ha dos iguals.
-
Bancs del parc.
-
Un de les senderes.
-
Calesa turística de cavalls.
-
The Mall.
-
Vista del Central Park.
-
The Mall.
-
The Mall.
Des dels anys 1960, va haver una campanya per a restaurar les passejades del parc al seu estat original, sense coches. Durant anys, el número d'hores sense coche ha aumentat, encara que actualment el Ministeri de transport de la Ciutat de Nova York s'opon a un tancament total.[40][41]
La transformació del parc, baixe el mando de la Central Park Conservancy, va començar en uns primers passos modests pero sumament significatius, per a la seua restauració. Estos varen incloure l'establiment un chicotet personal de restauració per a reconstruir i reparar estructures, mamprendre proyectes hortícoles i llevar les pintades.[12]
A principis dels anys 1980 la Central Park Conservancy va ser contractada per a realisar el disseny i la planificació d'una restauració a llarc determini. A partir d'este treball, la Conservancy va passar a dirigir varis proyectes de restauració finançats pel ajuntament de Nova York, al mateix temps que preparava un pla per a reconstruir el parc. En la finalisació d'este pla en 1985, la Conservancy va llançar la seua primera gran campanya, en la que va assumir la responsabilitat de finançar la restauració del parc, i la responsabilitat completa de dissenyar, dirigir, i supervisar tots els grans proyectes realisats en ell.[42][43]
La restauració de Central Park ha anat acompanyada d'una crucial transformació de la seua direcció. Quan la Central Park Conservancy va començar la reconstrucció del parc a mitan dels anys 1980, esta va contractar al personal necessari per a mantindre les zones restaurades; i com l'ajuntament de la ciutat va realisar grans reduccions presupostàries a principis dels anys 1990, va entrar en una confrontació en personal del Departament de Parcs de Nova York, responsable del manteniment ordinari del parc. Per això la Central Park Conservancy va començar a contractar nou personal per a substituir a estos treballadors. Fins a 2008, la Conservancy ha invertit aproximadament 450 millons de dólars nortamericans en la restauració i direcció del parc; l'organisació en este moment contribuïx en un 85 % del presupost anual d'operacions de Central Park, lo que és un total de 27 millons de dólars.[12][42]
Els permissos per a celebrar manifestacions en Central Park han segut cada volta més difícils de conseguir. En 2004, l'organisació United for Peace and Justice (Units per la Pau i la Justícia en espanyol) va voler celebrar un acte en el Great Lawn durant la Convenció Nacional Republicana, en oposició contra la continuada ocupació d'Iraq. La ciutat va denegar a la UFPJ el permís, declarant que tal reunió de grans masses danyaria l'herba, i que tal dany faria més difícil arreplegar donacions privades per a mantindre el parc. Els tribunals varen mantindre el rebuig.[44]
Parts de Central Park
[editar | editar còdic]Valls
[editar | editar còdic]-
El Central Park despuix del crepúscul
-
Shakespeare Garden
-
La Rambla
-
La Rambla
Central Park està format per grans espais d'herba, sobre els quals els turistes i els neoyorquins solen acodir a passar el seu temps lliure. Ademés, el parc conta en varis jardins. La vall d'herba més gran del parc és la cridada Great Lawn (lliteralment gran herba), que està situada en el centre de Central Park, a l'altura del Museu Metropolità d'Art i del Museu Americà d'Història Natural, dos dels museus més célebres de la ciutat. La Great Lawn, freqüentment fotografiada per centenars de persones, ocupa el lloc anteriorment recobert pel Croton Reservoir, que tenia una superfície total de catorze hectàrees.[45]
Al surest del parc es troba el Zoo de Central Park, administrat per la Wildlife Conservation Society.[46] El Conservatory Garden és un jardí botànic que està situat al nort del parc. L'entrada al parc està en la Quinta Avinguda, a l'altura de la 105th Street.[47] Ademés, des de 1916, existix el Shakespeare Garden, inaugurat tres sigles despuix de la mort de l'escritor i que alberga a diferents espècies de plantes.[48]
Estanys
[editar | editar còdic]Central Park alberga varis estanys, que van des d'un simple estany fins a llac artificials i naturals. El principal estany de Central Park és el Reservoir, que des de 1994 du el nom d'Embassament Jacqueline Kennedy Onassis. La seua construcció es va estendre des de 1858 a 1862 i cobrix l'espai comprés entre la 86th Street i 96th Street. En una superfície de 42,9 hectàrees, en alguns punts alcança una profunditat de 12 metros, i conté varis mils de millons de litros d'aigua.[49] El Reservoir és conegut també per la pista per a córrer de 2,54 km que li rodeja, i que acull cada dia a mils de deportistes.
-
The
-
La font Bethesda
-
Turtle Pond
-
Harlem Meer
-
El pont Glen Span i la riera The
-
El Loch en The North Woods (El Bosc del Nort)
El Reservoir és, en diferència, el llac més gran de Central Park, per davant d'atres tres llac artificials. Al sur de Great Lawn, The Lake s'estén sobre al voltant de 7,3 hectàrees. Construït sobre una antiga ciènaga, va ser dissenyat per Olmsted i Vaux per a que en estiu fora navegable per chicotetes barques i que en hivern estiguera disponible parar els patinadors sobre gèl. Per açò, The Lake va ser obert als patinadors en decembre de 1858, mentres que el restant del parc encara estava en construcció.[50] A l'extrem nordest del parc, a l'altura de la 110th Street, es troba el Harlem Meer (Llac de Harlem en alemà, batejat aixina en honor d'una de les primeres comunitats establides en la regió) té una extensió de 4,5 hectàrees. Les afores del llac estan molt arborats, en roures, ciprers i hages. Harlem Meer posseïx ademés la particularitat de que els seus visitants estan autorisats a practicar la peixca, en la condició de tornar els peixos.[51] L'atre gran llac del parc està situat al surest d'est. Es tracta de The Pond (lliteralment La Charca), d'una superfície d'1,4 hectàrees. The Pond, la forma del qual recorda a la d'una menge, està situat en la part més meridional del parc i baixe el nivell de la mar, lo que permet que en este llac s'atenuen els sorolls propis de la ciutat i es genere una atmòsfera de calma en el cor de Nova York.[52]
Monuments
[editar | editar còdic]Vàries construccions, més o menys importants i célebres, estan distribuïdes per Central Park:
- Un dels edificis més importants del parc és el Castell Belvedere. Es tracta d'un autèntic castell d'estil victorià dissenyat en 1865. L'edifici és en l'actualitat la sèu del observatori meteorològic de Nova York, pero és també és molt apreciat pels turistes per la panoràmica que oferix del parc i de les seues afores. Ademés, dins del castell, el Henry Lluïx Nature Observatory oferix una mostra de la fauna i la flora presents en el parc.[53] S'utilisaven imàgens del mateix en el programa infantil Barri Sésam en el moment en que el personage d'El Comte Draco feya la seua aparició.[54]
- La Font Bethesda, situada en la Bethesda Terrace, prop de The Lake.[55]
- A l'altura de la 72th Street, és dir front al Edifici Dakota, es troba el Strawberry Fields, erigit en honor del component de The Beatles John Lennon, assessinat prop de l'edifici Dakota per Mark David Chapman el 8 de decembre de 1980. Strawberry Fields va ser inaugurat el dia que haguera segut el 45.º natalici de John Lennon, el 9 d'octubre de 1985, en presència de la seua viuda, Yoko Ono.[56][57]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]Flora
[editar | editar còdic]En les seues 341 hectàrees d'herba, Central Park representa l'espai més vast i vert de Manhattan. Posseïx una de les últimes arboledas d'oms americans del nordest dels Estats Units. Hi ha 1700 oms, protegits per mig d'un aïllament de la grafiosis, degut a que un fongo parasitario va assolar a l'immensa majoria dels oms americans des de 1928. El parc alberga un total de 250 000 arbres en numerosos valls.
Fauna
[editar | editar còdic]Central Park està habitat per fardes, pardals, peixos, conills, ànets, tortugues, granotes i atres animals. Prop de 300 espècies d'animals han segut vistes en el parc.[58] [59]
S'han citat en Central Park alberga més de 280 espècies d'aus[60] i és el punt de partida de l'invasió dels estorninos, que es varen difondre en tots els llocs d'Amèrica del Nort. Es considera que un de cada quatre estorninos dels Estats Units té el seu orige en Central Park.[61]
Pels matins, en el Great Lawn, es poden avistar garzas plateadas, i prop de 80 000 peixos habiten en el Harlem Meer.[62]
Les mascotes dels visitants de Central Park poden accedir al parc sense cap problema, pero una volta dins sí que hi ha diverses normes que els amos i els seus animals han de respectar.[63]
Des de finals de la década de 1990, la Central Park Conservancy, el Departament dels Estats Units d'Agricultura, i vàries ciutats i agències estatals han estat lluitant contra una plaga del escarabat asiàtic de llarc astado, que ha segut descobert en Brooklyn, Queens i Manhattan, incloent algunes parts de Central Park. l'escarabat, que provablement va ser transportat des del seu China natal, no té cap depredador natural en els Estats Units i la lluita per a contindre la seua plaga ha segut molt costosa. l'escarabat infesta arbres creant un forat a on deposita els seus ous, i llavors l'únic modo de terminar en la plaga és talar l'arbre.[64]
En 2002 un nou gènero de ciempiés va ser descobert en Central Park. Este ciempiés medix uns 10 mm, lo que ho fa un dels més menuts del món. El seu nom és Nannarrup hoffmani (en honor al seu descobridor) i viu en els fulls del parc.[65]
En 2006 un coyot d'un any va ser capturat en Central Park despuix de dos dies de busca per part de la policia.[66] Es va vore a lo manco un coyot en el parc en 2020[67][68] i 2021.[69]
-
Barnacla canadenc en el Pool
-
Barnacla canadenc en Harlem Meer
-
Farda grisa oriental botant en Central Park
-
Una mare pata selvada i les seues patitos al Pool
-
Un dels patitos dalt (tret de 0.5 metros: els ànets de Central Park no té por d'humans)
-
Racuna en The North Woods (El Bosc del Nort)
-
Merla d'ales roges en un arbre a Harlem Meer
-
La mateixa merla d'ales roges vist dalt, en vol.
_bounding_across_a_lawn_in_Central_Park_2018.jpeg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Activitats realisades en el parc
[editar | editar còdic]
Deports
[editar | editar còdic]Central Park és un lloc molt concorregut per deportistes. El Park Drive, d'uns 10 quilómetros de llarc, és un lloc en el que confluïxen corredors, ciclistes, i patinadors. Normalment, cada fi de semana se celebren carreres en el parc, moltes de les quals són organisades per la New York Roads Runners. Ademés, la Marató de Nova York termina en Central Park. Moltes atres carreres professionals són portades a terme en el parc, incloent el USA Men's 8k Championships. Un grup d'equitació en el parc és el Riverdale Riding Center.[70][71] [72]
Activitats recreatives
[editar | editar còdic]Cada estiu, el Teatre Públic de Nova York realisa representacions de teatre en el Teatre Delacorte. El festival teatral més important de Central Park és el de Shakespeare in the Park, realisat des de 1962.[33]
l'Orquesta Filharmònica de Nova York dona un concert a l'aire lliure cada estiu en el Great Lawn i l'Òpera del Metropolitan interpreta dos òperes.[73][58] El parc ha acollit numerosos concerts, incloent el de Simon and Garfunkel, 1981;[74] Diana Ross, 1983;[75] Dave Matthews Band, 2003;[76] Bon Jovi, 2008.[77] Des de 1992, el cantautor local David Ippolito ha realisat varis concerts en Central Park.[78]
També cada estiu, la Fundació City Park oferix en Central Park el SummerStage, una série d'activitats gratuïtes incloent concerts, balls, seminaris, i proyeccions de película. SummerStage, que va celebrar el seu 20.º aniversari en 2005, ha acollit a artistes novells i renombrados artistes mundials, incloent a Celia Cruz, David Byrne, Curtis Mayfield, Ladysmith Black Mambazo, i la laureada guanyadora d'un Nobel i del Pulitzer, Toni Morrison.[79][80]
En juliol de 1996 es va realisar un concert en honor de Bob Marley, el "Marley Magic Live", en participació de Ziggy, Stephen, Julian, Damian i Rita Marley.
Per una atra part, Central Park conta en un gran número de caricaturistes que treballen allí i han segut entrevistats i documentats per Zina Saunders, com a part del seu proyecte Overlooked New York.[81]
Ademés dels seus 21 patis,[82] 30 pistes de tenis, 2 pistes de patinage i una piscina,[58] Central Park oferix dotzenes d'activitats per a chiquets, incloent les funcions de títaros en el Teatre de Títaros de la Casa de camp sueca.[83] El famós tiovivo de Central Park ha emocionat a numerosos chiquets des de la seua construcció en 1870.[84]
Des de 1908 Central Park ha segut l'escenari de numeroses películes tals com Breakfast at Tiffany's (1960), Love Story (1970), Home Alone 2: Lost in New York (1992), Godzilla (1998), Stuart Little (1999), Hòmens de negre II (2002), Spider-Man 3 (2006), Soc llegenda (2006), Enchanted (2007), Little Manhattan (2005).[85]
Escultures
[editar | editar còdic]
Olmsted no va vore en bons ulls la dispersió d'escultures pel parc i per això va propondre albergar-les totes en una part de l'alameda que, com la majoria de les estàtues eren de poetes i escritors, va passar a ser denominat com Literary Walk (Passejada Lliterària en espanyol).[86] Alguns dels escultorés més coneguts que conten en alguna de les seues obres en Central Park són Augustus Saint-Gaudens i John Quincy Adams Ward.[87][88]
El Angel of the Waters(Ángel de les Aigües en espanyol) està situat en la Font Bethesda i va ser esculpido per Emma Stebbins, la qual va anar la primera dòna a la que se li va encarregar un gran treball públic en Nova York. L'estàtua va aplegar al parc en 1893.[55]
L'escultura més antiga en el parc, i el monument a l'aire lliure més antic de la ciutat de Nova York, és una de les "Agulles de Cleopatra". És realment un obelisc egipcíac de Tutmosis III, més que 3500 anys d'edat, que va ser donado a Nova York pel Jedive d'Egipte; l'atre "Agulla de Cleopatra" va ser donado a Londres.[89][90]
Hi ha un monument de bronze del rei Vladislao II de Polònia, situat en l'extrem oriental del Turtle Pond.[91] Al nort del Hivernàcul aquàtic, hi ha una gran estàtua d'Alicia en el País de les Maravelles, assentada sobre una bolet enorme, jugant en el seu gat, mentres que Sombrerero Loco i Llebre de Març se li queden mirant.[92] En el creuament de la Quinta Avinguda i la 110th Street hi ha un gran monument dedicat a Duke Ellington, inaugurat en 1997.[93]
Durant 16 dies de 2005 (del 12 al 27 de febrer), Central Park va ser la sèu de l'exposició de Christo i Jeanne-Claude: The Gates ("Les Portes" en espanyol). El proyecte va rebre crítiques molt diverses, i va costar molts anys que Christo i Jeanne-Claude conseguiren els permissos necessaris.[94]
Crim
[editar | editar còdic]Encara que sempre ha segut vist com una espècie d'oasis de la tranquilitat dins d'una «ciutat que mai dorm», Central Park era un lloc molt perillós, especialment en anochecer, segons mostraven les estadístiques de crim.[96][97] El parc, com la major part de Nova York, és hui en dia considerablement més segur, encara que en époques anteriors era un lloc d'atracaments i de numeroses violacions. L'incident ocorregut en 1989 de «la corredora de Central Park» va dissuadir a molts turistes de visitar els llocs més emblemàtics de Manhattan.[98][99]
Durant els últims anys, com el crim s'ha reduït sensiblement en el parc i en el restant de Nova York, la percepció negativa ha disminuït.[96] El parc té el seu propi Departament de Policia (el Departament de Central Park), que ampra tant a policies regulars com a ciutadans voluntaris, encara que les patrulles siguen discretes i l'horari de control dure fins a les nou de la nit. En 2005, tals mides de seguritat varen reduir el número de crims en el parc, que té més de 25 millons de visitants cada any, a menys de cent per any (quan a principis dels anys 1980 hi havia aproximadament 1000); esta senya de criminalitat tan baix ha fet de Central Park un dels parcs urbans més segurs del món.[96]
L'11 de juny de 2000, despuix de la desfilada del Dia de Puerto Rico, va ocórrer un incident en el qual vàries colles d'hòmens ebris varen anar a tentes i varen assaltar sexualment a vàries dònes en el parc. Aproximadament trenta hòmens varen ser detinguts durant els disturbis.[99]
Per una atra part, per a solucionar qualsevol problema mèdic que poguera sorgir, el parc conta en una unitat mèdica pròpia. L'Unitat Mèdica de Central Park és un servici d'ambulàncias voluntari, que proporciona atenció mèdica completament debades d'un mege d'emergència als peatons de Central Park i els carrers circumdants. UMCP també conta en una patrulla de bicicletas de resposta ràpida, en particular durant grans acontenyiments com la Marató de Nova York, els Jocs de la Bona Voluntat de 1998 i concerts realisats en el parc.[100]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «At A Glance». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2007.
- ↑ «Àrea de Mónaco». Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2020. Consultat el 28 d'abril de 2007.
- ↑ «Àrea del Vaticà». www.cia.gov. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2019. Consultat el 28 d'abril de 2007.
- ↑ «Parcs urbans més visitats de EE.UU.» (PDF). The Trust for Public Land. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2018. Consultat el 16 d'abril de 2015.
- ↑ «Fairmount Park». www.fairmountpark.org. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Visitants». www.tpl.org. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Central Park in the Movies». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 19 d'abril de 2007.
- ↑ «About Us». Central Park NYC. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2014. Consultat el 16 d'abril de 2015.
- ↑ «Mapa de Central Park». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 19 d'abril de 2007.
- ↑ «Cense de 2000». U.S. Census Bureau. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Because We Wouldn't Trade a Patch of Grass for $528,783,552,000». New York News & Features. Consultat el 28 d'abril de 2007.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Central Park History». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 25 d'abril de 2007.
- ↑ «Partixes de Central Park». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2007. Consultat el 19 d'abril de 2007.
- ↑ «Observadors de pardals». www.centralpark.com. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2007. Consultat el 19 d'abril de 2007.
- ↑ «Tentative Lists». whc.unesco.org. Consultat el 11 de març de 2021.
- ↑ «The Great Park Debat - 1850». Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «Taking the Land - 1850». Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «The Architecture and Development of New York City». Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2008. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «The Design Competition». Consultat el 19 de decembre de 2007.
- ↑ «The Victors». Consultat el 19 de decembre de 2007.
- ↑ «Influencies». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2007. Consultat el 23 d'abril de 2007.
- ↑ «Small Scale, Great Beauty: The Bridges of Central Park». Consultat el 19 de novembre de 2007.
- ↑ «The History of Central Park». Consultat el 23 d'abril de 2007.
- ↑ «Harlem Meer». Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2007. Consultat el 23 d'abril de 2007.
- ↑ «Andrew H. Green and Central Park». Consultat el 19 de decembre de 2007.
- ↑ «Building the park». Consultat el 23 d'abril de 2007.
- ↑ «The "Spoils of the Park"». Centralparkhistory.com. Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ «Modifying the Park Landscape». Centralparkhistory.com. Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ «Calvert Vaux». Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ 30,0 30,1 «Robert Moses and a New Deal». Centralparkhistory.com. Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ «Central Park History». Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ «Planting the Seeds for the "Great Lawn"». Centralparkhistory.com. Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ 33,0 33,1 «Shakespeare in the Park». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2007. Consultat el 25 d'abril de 2007.
- ↑ No. 2 Central Park, New York City, Travel + Leisure. Recuperate le 13 de giner 2012.
- ↑ A pioneer of urban cycling Jim's Bike Blog (en anglés). Consultat el 22 de juny 2012
- ↑ «The Fiscal Crisis». Centralparkhistory.com. Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ «Situació del parc». US History Encyclopedia. Consultat el 25 d'abril de 2007.
- ↑ «The Central Park Conservancy». Centralparkhistory.com. Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ «About the Central Park Conservancy». Centralparnyc.com. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2007. Consultat el 24 d'abril de 2007.
- ↑ «Coches». www.transalt.org. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Horaris permesos per a automòvils». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ 42,0 42,1 «Central Park Conservancy». www.centralparknyc.com. Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2007. Consultat el 19 d'abril de 2007.
- ↑ «Central Park Conservancy-Anys 1980». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2007. Consultat el 25 d'abril de 2007.
- ↑ «Keeping Great Crowds Off Central Park's Great Lawn». The New York Claves. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Great Lawn». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «About the Wildlife Conservantion Society». Central Park Zoo. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «Conservatory Garden». www.centralpark.com. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «Shakespeare Garden». www.centralpark.com. Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «Reservoir». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «The Lake». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «Harlem Meer». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «The Pond». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «Belvedere Castle». www.centralpark.com. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ https://www.nytimes.com/2019/07/12/nyregion/central-park-belvedere-castle.html
- ↑ 55,0 55,1 «Bethesda Terrace». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «Strawberry Fields». www.centralpark.com. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2008. Consultat el 1 de maig de 2008.
- ↑ «Strawberry Fields». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2007.
- ↑ 58,0 58,1 58,2 «Central Park Precinct». NYPD. Consultat el 10 de giner de 2008.
- ↑ Taylor (2025). Fes-ho com en Nova York: 75 formes de passar (casi) per local, New York: Shrub Press.
- ↑ «An annotated Checklist. The birds of Central Park». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 30 de decembre de 2012.
- ↑ «European Starling». Cornell Lad of Ornithology. Consultat el 10 de giner de 2008.
- ↑ Philippe CostL'Express.Consultat el 2 de decembre de 2007.
- ↑ «Central Park Pets». www.centralpark.com. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2008. Consultat el 10 de giner de 2008.
- ↑ «Asian long-horned beetle in New York». www.fs.fed.us. Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Nannarrup hoffmani». cbc.amnh.org. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Capturen un coyot en el Central Park de Nova York». www.cadenaser.com. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 10 de giner de 2008.
- ↑ https://www.nytimes.com/2020/01/29/nyregion/coyote-central-park.html
- ↑ https://gothamist.com/arts-entertainment/no-regrets-coyot
- ↑ https://abc7ny.com/coyot-central-park-coyots-in-nyc-new-york-city/10342738/
- ↑ «Jogging». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2007. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «Equitació». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2007. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «New York Roads Runners». New York Road Runners. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «Manhattan Car Rental and Bergdorf Goodman». www.nyexoticalcarrentals.com. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2007. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «Simon and Garfunkel». www.radiodos.com. Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2007. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «Diana Ross Concert Set In Central Park July 21». The New York Claves. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «Dave Matthews Band». www.davematthewsband.com. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2007. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ foxnews.com (ed.): «Bon Jovi Rocks Central Park in Free Concert» (en inglés). Consultat el 3 de setembre de 2013.
- ↑ «David Ipploito». www.thatguitarman.com. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «SummerStage». www.summerstageorg. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2007. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «Història SummerStage». The Big Apple. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ «Park Artists». www.overlookednewyork.com. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «FAQs». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2007.
- ↑ «Swedish Cottage». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2007.
- ↑ «Tiovivo de Central Park». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2007.
- ↑ «Movies in Central Park». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2009. Consultat el 10 de giner de 2008.
- ↑ «Passege Lliterari». www.centralpark2000.com. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Sherman Monument». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Indian Hunter». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Obelisk». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ https://gothamist.com/arts-entertainment/cleopatras-needle-central-park-obelisk-holds-secrets-well-never-know
- ↑ «King Jagiello». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Alice in Wonderland». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Duke Ellington». Central Park Conservancy. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «The Gates». CNN.com. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ Eric W. Sanderson, Manahatta: A Natural History of New York City, Abrams, New York, 2009, p. 289
- ↑ 96,0 96,1 96,2 «Estadístiques del crim en el Departament Policial de Central Park». NYPD CompStat Unit. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2008. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Patrols Up in Central Park, Dangerous or Not». The New York Claves. Consultat el 10 de giner de 2009.
- ↑ «Central Park Revisited». New York New & Features. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ 99,0 99,1 «Infamous crimes in Central Park». Court TV. Archivat des d'el original, el 12 de març de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
- ↑ «Unitat Mèdica de Central Park». www.cpmu.com. Consultat el 27 d'abril de 2007.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bruce Kelly, Gail Travis Guillet, i Mary Ellen W. Hern. Art of the Olmsted Landscape. New York: City Landmarks Preservation Commission: Arts Publisher, 1981. ISBN 0-941302-00-8.
- Eugene Kinkead. Central Park, 1857-1995: The Birth, Decline, and Reneal of a National Treasure. New York: Norton, 1990. ISBN 0-393-02531-4.
- Sara Cedar Miller. Central Park, An American Masterpiece: A Comprehensive History of the Nation's First Urban Park. New York: Abrams, 2003. ISBN 0-8109-3946-0.
- Roy Rosenzweig i Elizabeth Blackmar. The Park and the People: A History of Central Park. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1992. ISBN 0-8014-9751-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Central Park.
- En espanyol
- Easy New York City
- Informació del parc [1] archivat en Wayback Machine.
- Ruta anant pel parc per a conéixer els seus principals llocs d'interés
- En anglés
- Pàgina del parc
- Central Park History
- Zoo de Central Park
- Completa de Central Park
- Ponts de Central Park
- Grans atraccions de Central Park
- Embasse del Proyecte de Central Park
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central Park» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.