Anex:Patrimoni de la Humanitat en Estats Units
| Archiu:Flag of UNESCO.svg | Archiu:Flag of United States.svg |
Els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) són llocs d'importància per al patrimoni cultural o natural, segons es descriu en la Convenció sobre el Patrimoni Mundial de la UNESCO, establida en 1972.[1] El patrimoni cultural consistix en monuments (com a obres arquitectòniques, escultures monumentals o inscripcions), grups d'edificis i llocs (incloent llocs arqueològics). Per la seua banda, les característiques naturals (que consistixen en formacions físiques i biològiques), les formacions geològiques i fisiográficas (incloent els hàbitats d'espècies amenaçades d'animals i plantes) i els llocs naturals que són importants des del punt de vista de la ciència, la conservació o la bellea natural, es definixen com a patrimoni natural.[2] Estats Units va acceptar la convenció el 7 de decembre de 1973.[3] Actualment, hi ha 26 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat en Estats Units, i atres 17 en la llista indicativa.[3]
Els primers llocs d'Estats Units afegits a la llista varen ser el Parc Nacional de Taula Verda i el Parc Nacional de Yellowstone, abdós inscrits durant la segona sessió del Comité del Patrimoni de la Humanitat, celebrada en Washington D. C. en 1978.[4] El lloc més recent és el Districte Històric de la Belén Morava, com a part del lloc transnacional dels Assentaments de l'Iglésia Morava, compartit en Dinamarca, Alemània i el Regne Unit.[3] Els 26 llocs estan ubicats en 22 estats i dos territoris. Arizona, Califòrnia, Hawái, Illinois, Montana, Nou Mèxic, Nova York i Pennsilvània contenen cada u múltiples llocs (en el lloc de Frank Lloyd Wright repartit en sis estats). També hi ha dos llocs transfronterizo que es compartixen en Canadà.[3] Dels 26 llocs, 13 són culturals, 12 són naturals i un, Papahānaumokuākea, és mixt, en estar inscrit tant per les seues propietats culturals com a naturals.[3] Actualment, un lloc està en la llista del patrimoni en perill: el Parc Nacional dels Everglades va ser inclós en 2010 per la deterioració dels seus ecosistemes aquàtics. Este lloc ya havia estat en dita llista entre 1993 i 2007. Per la seua banda, el Parc Nacional de Yellowstone va estar considerat en perill entre 1995 i 2003 per operacions mineres planificades.[5] Estats Units ha segut membre del Comité del Patrimoni Mundial en cinc ocasions: de 1976 a 1983, de 1987 a 1993, de 1993 a 1999, de 1999 a 2001 i de 2005 a 2009.[3]
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Estats Units té 24 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, un dels quals es localisa en Puerto Rico i atres dos són compartits en Canadà:
| Archiu:Mesa verde cliff palace close.jpg | Parc nacional Taula Verda |
| Be cultural inscrit en 1978. | |
| Localisació: Colorat | |
| Zona de protecció: 21043 ha. | |
Situat al suroest de l'Estat del Colorat, el altiplano de Taula Verda alcança més de 2.600 metros d'altura. Este altiplano alberga una gran cantitat de vivendes dels indis poble construïdes entre els sigles VI i XII. S'han localisat uns 4.400 llocs, entre els que figuren llogarets erigits en la part alta del replanell i vivendes d'imponents dimensions construïdes en pedra en farallones rocosos, que conten en més de cent habitacions en alguns casos. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Archiu:Dead trees at Mammoth Hot Springs.jpg | Parc nacional de Yellowstone |
| Be natural inscrit en 1978. | |
| Localisació: Wyoming / Idaho / Montana | |
| Zona de protecció: 898.349 ha. | |
El Parc Nacional de Yellowstone, creat en 1872, és un vast bosc natural de casi 9.000 km² que s'estén pels estats de Wyoming (96% de la superfície), Montana (3%) i Idaho (1%). En ell es poden observar més de la mitat dels fenomens geotèrmics que es donen en el planeta, en uns 10.000 eixemples diferents. També posseïx més de 300 géiseres, açò és, uns dos terços de tots els existents en el planeta. Ademés, el parc és famós per la seua fauna salvage d'orsos grizzli, llops, bisontes i wapitíes. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Archiu:GrandNP.jpg | Parc nacional del Gran Canó |
| Be natural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Arizona | |
| Zona de protecció: 493.270 ha. | |
Situat en l'Estat d'Arizona, este parc està solcat pel jagantesc canó cavat pel riu Colorat, que en els seus 1.500 metros de profunditat és el desfiladero més espectacular del món. En els seus estrats horisontals està plasmada l'història geològica dels últims dos mil millons d'anys. També es troben en est sitie vestigis dels esforços d'adaptació de l'home prehistòric a un entorn particularment inhòspit. (UNESCO/BPI)[8]
|
| Archiu:Evergladesoverlook.JPG | Parc nacional dels Everglades |
| Be natural inscrit en 1979, en perill des de 2010. | |
| Localisació: Florida | |
| Zona de protecció: 567.017 ha. | |
D'este parc, situat en l'extrem sur de la península de Florida, s'ha dit que és com un riu d'herba que s'esgola imperceptiblement des de terra adins cap a l'mar. L'excepcional varietat dels seus hàbitats aquàtics ho ha convertit en santuari d'un sinnúmero d'aus i de reptils, i també d'espècies amenaçades com el manatí. (UNESCO/BPI)[9]
|
| Archiu:Wrangell St. Elias National Park.jpg | Kluane / Wrangell-St. Elias / Baïa dels Glaciars / Tatshenshini-Alsek |
| Be natural inscrit en 1979, extensions en 1992 i 1994. | |
| Este ben és compartit en class=notpageimage noviewer|border|Bandera de Canadá|link=|20px Canadá | |
| Localisació: Alaska (Estats Units) / Yukón i Columbia Britànica (Canadà) | |
| Zona de protecció: 9.839.121 ha. | |
Este impressionant conjunt de glaciars i picos elevats està situat a abdós costats de la frontera entre el Canadà (Territori del Yukón i Columbia Britànica) i els Estats Units d'Amèrica (Alaska). Els seus espectaculars paisages naturals són refugi de numerosos orsos grizzli, caribúes i muflones de Dall. El lloc conta ademés en el camp de gèl més vast del món situat fòra de la zona polar. (UNESCO/BPI)[10]
|
| Archiu:Independence Hall.jpg | Independence Hall |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Pennsilvània | |
| Zona de protecció: 2 ha. | |
Situat en Filadèlfia, el Independence Hall és l'edifici a on es varen firmar la Declaració d'Independència i la Constitució dels Estats Units, en 1776 i 1787 respectivament. Des de l'aprovació d'estos dos documents, els principis universals de llibertat i democràcia proclamats en ells han segut fonamentals en l'història dels Estats Units i han eixercit una gran influència en els llegisladors del món sancer. (UNESCO/BPI)[11]
|
| Archiu:Klamath river estuary.jpg | Parc nacional i parcs estatals de Redwood |
| Be natural inscrit en 1980. | |
| Localisació: Califòrnia | |
| Zona de protecció: 56.883 ha. | |
Situats al nort de Sant Francisco, en una regió montanyosa paralela a la costa del Pacífic, estos parcs estan coberts per un magnífic bosc de secuoyas, que són els arbres més alts i impressionants del món. La fauna marina i terrestre del lloc és també notable, en espècies com el lleó marí i l'àguila calba, o el pelícano pardo de Califòrnia que es troba en perill d'extinció. (UNESCO/BPI)[12]
|
| Archiu:Cedar Creek Abbey Island Ruby Beach.jpg | Parc nacional Olympic |
| Be natural inscrit en 1981. | |
| Localisació: Washington | |
Situat al noroest de l'Estat de Washington, el Parc Nacional Olímpic és célebre per la gran diversitat dels seus ecosistemes. Les seues montanyes en glaciars i vastes praderies alpines estan rodejades per grans boscs añosos, entre els que es troba el millor eixemplar de bosc pluvial verge de tot el noroest del Pacífic. Les onze conques fluvials que drenan el massiç montanyós oferixen un hàbitat ideal a les espècies de peixos anádromos. El parc posseïx també 100 quilómetros de llitoral rocós intacte –el major tram de costa verge dels Estats Units– i conta en numeroses espècies animals i vegetals, natives i endèmiques, entre les que figuren algunes en perill d'extinció com la lechuza motejada septentrional, el alca jaspeada i el salvelino. (UNESCO/BPI)[13]
|
| Archiu:Lwt02830.jpg | Parc nacional de Mammoth Cave |
| Be natural inscrit en 1981. | |
| Localisació: Kentucky | |
| Zona de protecció: 21.191 ha. | |
Situat en l'Estat de Kentucky, el Parc Nacional de Mammoth Cave posseïx la major ret del món de cavernes i galeries naturals subterrànees, eixemples característics de de formacions geològiques calcáreas. El parc i la seua ret subterrànea de més de 560 km alberguen una fauna i flora d'espècies variades, algunes de les quals es troben en perill d'extinció. (UNESCO/BPI)[14]
|
| Archiu:Monks Mound in July.JPG | Lloc històric estatal de Cahokia Mounds |
| Be cultural inscrit en 1982. | |
| Localisació: Illinois | |
| Zona de protecció: 591 ha. | |
Ubicat a uns 13 quilómetros al nort de Sant Luis (Misuri), el lloc de Cahokia Mounds és el major assentament humà precolombino trobat al nort de Mèxic. Este lloc va ser habitat en el Periodo Misisipiano (800-1400 d.C.), época en la que s'estenia per unes 1.600 hectàrees i contava en uns 120 túmulos. Els vestigis del lloc mostren l'existència d'una societat complexa governada per cacics, aixina com la presència de numerosos túmulos satèlits i llogarets i pobles perifèrics. Esta societat agrícola va aplegar a tindre provablement uns 10.000 a 20.000 habitants en el moment del seu apogeu (1050-1150 d.C.). Un atre element important d'este lloc és Monks Mound, el major túmulo prehistòric de les Américas, que té cinc hectàrees de superfície i trenta metros d'altura. (UNESCO/BPI)[15]
|
| Archiu:Great Smoky Mountains Overlook.JPG | Parc nacional de les Grans Montanyes Humeantes |
| Be natural inscrit en 1983. | |
| Localisació: Tennessee / Carolina del Nort | |
| Zona de protecció: 209.000 ha. | |
Este parc d'excepcional bellea comprén més de 200.000 hectàrees i alberga més de 3.500 espècies de plantes vasculars. Posseïx tantes varietats d'arbres (130 espècies naturals) com tota Europa en el seu conjunt. També alberga numeroses espècies animals en perill d'extinció i la major varietat de salamandres del món, provablement. En estar relativament intacte, este parc permet fer-se una idea de cóm era la flora de la zona templada ans que l'home escomençara a deixar la seua chafada en la naturalea. (UNESCO/BPI)[16]
|
| Archiu:La Fortaleza.jpg | Fortalea i Sitie Històric Nacional de Sant Joan de Puerto Rico |
| Be cultural inscrit en 1983. | |
| Localisació: Plantilla:PUR | |
Situada en un punt estratègic del Carib, la baïa de Sant Joan es va protegir en toda una serie de obres defensives construïdes entre els sigles XV i XIX. Estes fortificacions són un bon eixemple de l'arquitectura militar europea, adaptada a les zones portuàries del continent americà. (UNESCO/BPI)[17]
|
| Archiu:YosemiteValley12.jpg | Parc nacional de Yosemite |
| Be natural inscrit en 1984. | |
| Localisació: Califòrnia | |
| Zona de protecció: 308.283 ha. | |
En les seues valls colgantes, cascades innumerables, llac de circ, domo polits, morrenas i valls en O, el Parc nacional de Yosemite, situat en el centre de Califòrnia, mostra totes les formes de relleu granític molejat per les glaciacions. Degut a que l'altitut dels seus terrenys oscila entre 600 i 4.000 metros, el parc alberga espècies animals i vegetals extremadament variades. (UNESCO/BPI)[18]
|
| Archiu:Statue of Liberty, NY.jpg | Estàtua de la Llibertat |
| Be cultural inscrit en 1984. | |
| Localisació: Nova York | |
| Zona de protecció: 5 ha. | |
La colossal estàtua de la Llibertat allumenant el món en la seua antorcha va ser realisada en París per l'escultor Bartholdi, en colaboració en Gustavo Eiffel que es va encarregar de l'estructura metàlica, L'estàtua va ser regalada per França als Estats Units en motiu del centenari de la seua independència. Instalada en 1886 en l'entrada del port de Nova York, des de llavors el seu efigie ha donat la benvinguda a millons d'emigrants vinguts a poblar els Estats Units. (UNESCO/BPI)[19]
|
| Archiu:Puu oo.jpg | Parc nacional dels Volcans de Hawái |
| Be natural inscrit en 1987. | |
| Localisació: Hawái | |
| Zona de protecció: 87.940 ha. | |
En este parc s'empinen, dominant la costa del Pacífic, dos dels volcans més actius del món, el Mauna Lloa (4.170 metros d'altitut) i el Kilauea. El paisage, que canvia en funció de les erupció volcàniques i les colades de lava, es poden observar sorprenents formacions geològiques. El lloc alberga aus rares i diverses espècies endèmiques, aixina com boscs de falagueres jagantes. (UNESCO/BPI)[20]
|
| Archiu:Monticello reflected.JPG | Monticello i l'Universitat de Virginia en Charlottesville |
| Be cultural inscrit en 1987. | |
| Localisació: Virginia | |
Thomas Jefferson (1743-1826), autor de la Declaració d'Independència i tercer president dels Estats Units d'Amèrica, va anar també un arquitecte neoclàssic de talent. Va dissenyar Monticello (1769-1809), la mansió de la seua plantació, i el “llogaret acadèmic” ideal (1817-1826), que és encara hui el centre de l'Universitat de Virginia. La seua visió de l'arquitectura, basada en l'antiguetat clàssica, reflectix no només les aspiracions a una nova república americana hereua de la tradició europea, sino també el grau d'experimentació cultural que podia esperar-se del país en un moment en que este aplegava a la seua madurea. (UNESCO/BPI)[21]
|
| Archiu:Chaco Canyon Chetro Ketl great kiva plaza NPS.jpg | Cultura Chaco |
| Be cultural inscrit en 1987. | |
| Localisació: Nou Mèxic | |
Durant més de 2.000 anys, els indis poble varen ocupar una vasta regió del suroest d'Estats Units. El Canó Chaco, núcleu principal de la cultura poble entre els anys 850 i 1250, va anar un centre ceremonial, comercial i polític situat en la regió prehistòrica dels Quatre Cantons. El lloc de Chaco destaca pels seus monumentals edificis ceremoniales i públics de singular arquitectura. Conta en un antic centre urbà ceremonial molt superior provablement a tots quants hagen pogut construir-se abans o despuix. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén, ademés del Parc Històric Nacional de la Cultura Chaco, el Monument Nacional Ruïnes Asteques i atres llocs més menuts administrats l'Oficina d'Ordenació Territorial. (UNESCO/BPI)[22]
|
| Archiu:Taospueblo.jpg | Poble de Taos |
| Be cultural inscrit en 1992. | |
| Localisació: Nou Mèxic | |
| Zona de protecció: 19 ha. | |
Emplaçat en la vall d'un chicotet afluent del Riu Gran, este assentament humà construït en atobó comprén un conjunt de vivendes i edificis ceremoniales representatiu de la cultura dels indis poble d'Arizona i Nou Mèxic. (UNESCO/BPI)[23]
|
| Archiu:Carlsbad Interior Formations.jpg | Parc nacional de les Cavernes de Carlsbad |
| Be natural inscrit en 1995. | |
| Localisació: Nou Mèxic | |
| Zona de protecció: 18.926 ha. | |
En este parc de paisage càrstic situat en l'Estat de Nou Mèxic, s'han descobert fins a hui 81 grutas excepcionals per les seues dimensions i per l'abundància, diversitat i bellea de les seues formacions minerals. Destaca la gruta de Lechuguilla, autèntic laboratori subterràneu en el que es poden estudiar els processos geològics i biològics en un mig pràcticament intacte. (UNESCO/BPI)[24]
|
| Archiu:Waterton National Park Red Rock Canyon.JPG | Parc Internacional de la Pau Glacier-Waterton |
| Be natural inscrit en 1995. | |
| Este ben és compartit en class=notpageimage noviewer|border|Bandera de Canadá|link=|20px Canadá | |
| Localisació: Montana (Estats Units) / Alberta (Canadà) | |
| Zona de protecció: 457.614 ha. | |
En 1932, el Parc Nacional de Waterton Lakes (Província d'Alberta, Canadà) i el Parc Nacional de Glacier (Estat de Montana, EE.UU.) es varen fusionar per a formar “el primer parc internacional de la pau del món”. Situat a abdós costats de la frontera entre el Canadà i els Estats Units, este parc posseïx paisages d'excepcional bellea i una gran varietat d'espècies vegetals i mamífers, aixina com praderies, boscs i formacions geològiques alpines i glaciars. (UNESCO/BPI)[25]
|
| Archiu:Albatross birds at Northwest Hawaiian Islands National Monument, Midway Atoll, 2007March01.jpg | Papahānaumokuākea |
| Be mixto inscrit en 2010. | |
| Localisació: Hawái | |
| Zona de protecció: 36.207.499 ha. | |
Papahānaumokuākea és un lloc format per un conjunt d'illetes i atolones d'escassa altura i l'oceà que els rodeja. Situat a uns 250 km al noroest de l'archipèlec principal de les illes Hawái, s'estén per una superfície de 1931 km. Per als hawaianos, este lloc té un significat cosmológico, ya que encarna el víncul de parentesc entre els hòmens i la naturalea, breçol de la vida i terra d'alberc dels esperits despuix de la mort. Dos de les seues illes, Nihoa i Makumanamana, posseïxen vestigis arqueològics que atesten la presència d'assentaments humans i l'ocupació del sol abans de l'arribada dels europeus. Les illetes i atolones posseïxen hàbitats pelágicos d'aigües profundes i atres elements notables com a montanyes submarines, bancs d'arena sumergits, vasts secs coralinos i estanys marins. Papahānaumokuākea és una de les àrees marines protegides més vastes del món. (UNESCO/BPI)[26]
|
| Archiu:Mound A at Poverty Point.jpg | Cerros monumentals de Poverty Point |
| Be cultural inscrit en 2014. | |
| Localisació: Luisiana | |
| Zona de protecció: 163 ha. | |
Situat en un estret altozano ubicat en la vall del curs inferior del riu Mississipí, el lloc de Poverty Point deu el seu nom al d'una plantació agrícola del sigle XIX que es troba en les seues rodalies. Es tracta d'un vast conjunt de cerros monumentals que comprén cinc montículs, sis crestes concèntriques de forma semielíptica, una esplanada central i vestigis d'una calçada. La seua creació, que data del periodo 3.700-3100 a.C., va ser obra d'un poble de caçadors-peixcadors-recolectors. Els treballs d'investigació realisats fins ara no han permés determinar si este conjunt eixercitava una funció d'assentament humà permanent, o si es tractava d'un lloc d'acampament temporal utilisat solament en el transcurs de celebracions rituals o fires. Poverty Point és un eixemple notable de tècnica de construcció en terra en la regió d'Amèrica del Nort, que no seria superada fins a uns 2.000 anys més vesprada, per lo manco. (UNESCO/BPI)[27]
|
| Archiu:Mission Concepcion San Antonio.JPG | Missions de Sant Antonio |
| Be cultural inscrit en 2015. | |
| Localisació: Texas | |
| Zona de protecció: 301 ha. | |
El lloc comprén un grup de cinc complexos de missions fronterices situades a lo llarc d'un tram de la conca del riu Sant Antonio en el sur de Texas, aixina com un rancho localisat 37 quilómetros al sur. Inclou estructures arquitectòniques i arqueològiques, granges, residències, iglésies i graners ademés de sistemes de distribució d'aigua. Els complexos varen ser construïts per misionero franciscanos en el sigle XVIII i ilustren els esforços de la Corona Espanyola de colonisar, evangelizar i defendre la frontera nort de Nova Espanya. Les Missions de Sant Antonio també són un eixemple de l'intercanvi entre les cultures espanyola i coahuiltecana, ilustrat per una varietat d'elements, incloent la decoració de les iglésies la qual combina símbols catòlics en dissenys indígenes inspirats en la naturals. (UNESCO/BPI)[28]
| |
| Múltiples ubicacions: Missió Espasa, Missió Sant Joan, Missió Sant Josep, Missió Concepció, Missió Valero i Rancho de les Cabres. |
| Archiu:Fallingwater, also known as the Edgar J. Kaufmann, Sr., residence, Pennsylvania, by Carol M. Highsmith.jpg | Obres arquitectòniques del sigle XX de Frank Lloyd Wright |
| Be cultural inscrit en 2019. | |
| Localisació: Texas | |
| Zona de protecció: 26,36 ha | |
Este ben cultural comprén huit edificis, construïts en els Estats Units, que varen ser dissenyats per este célebre arquitecte en la primera década del sigle XX. Entre ells figuren la “Casa de la Cascada” construïda en Mill Run (Pennsilvània), la casa de Herbert i Katherine Jacobs situada en Madison (Wisconsin) i el Museu Guggenheim de Nova York. Eixos edificis són una mostra de la “arquitectura orgànica” concebuda per Wright, que es caracterisa pel pla obert de les construccions, la difuminación dels llímits entre l'interior i l'exterior d'estes, i l'utilisació extremadament original de materials com l'acer i el formigó. Les solucions arquitectòniques innovadores de la “arquitectura orgànica” varen satisfer plenament en el seu dia les necessitats funcionals dels edificis interessats, ya es tractara de vivendes, de llocs de treball o cult religiós, o d'espais per a activitats lúdiques i culturals. Les realisacions de Wright en eixa década varen influir enormement en l'evolució de l'arquitectura moderna en Europa.. (UNESCO/BPI)[29]
| |
| Múltiples ubicacions: Unity Temple, Casa Frederick C. Robie, Taliesin, | casa Hollyhock, Fallingwater, Casa Herbert i Katherine Jacobs, |
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Estats Units. * Llocs compartit en Canadà |
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Estats Units (Alaska, Hawái i Puerto Rico). |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Estats Units no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Estats Units, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 12 d'abril de 2017,[30] ha presentat els següents 19 llocs:
| Archiu:Santa Elena Canyon.jpg | Parc nacional Big Bend
Be natural Propost en 2017 |
| Archiu:LOC Brooklyn Bridge and East River 7.png | Pont de Brooklyn
Be cultural Propost en 2017 |
| Archiu:SE Farallon Island.jpg | Complex de conservació de Califòrnia (Greater Farallones, Cordell Bank, and Monterey Bay National Marine Sanctuaries; marine waters and certain coastal areas of Point Reis National Seashore and Golden Gate National Recreation Area; Farallon Islands National Wildlife Refuge; Califòrnia Coastal National Monument; i una ret d'àrees marines especials protegides designades per l'estat de Califòrnia) Ben natural Propost en 2017 |
| Archiu:Dexter Avenue Baptist.jpg | Llocs del Moviment dels Drets Civils (Dexter Avenue King Memorial Baptist Church, Bethel Baptist Church, 16th Street Baptist Church) Ben cultural Propost en 2008 |
| Archiu:New York City-Manhattan-Central Park (Gentry).jpg | Central Park
Be cultural Propost en 2017 |
| Archiu:Wright Cycle Shop.JPG | Llocs de l'aviació en Dayton (Huffman Prairie Flying Field, Wright Cycle Company and Wright & Wright Printing, Wright Hall, Hawthorn Hill) Ben cultural Propost en 2008 |
| Archiu:2010-03-03 1968x2952 chicago fisher building.jpg | Primers rascacels de Chicago (Auditorium Building, Second Leiter Building, Marquette Building, Rookery Building, Monadnock Building, Old Colony Building, Fisher Building, Schlesinger & Mayer Building, i Ludington Building) Ben cultural Propost en 2017 |
| Archiu:Ellis island air photo.jpg | Illa Ellis
Be cultural Propost en 2017 |
| Archiu:Seip Earthworks Hopewell Culture NHP NPS.jpg | Montículs ceremoniales Hopewell (Fort Ancient State Memorial, Hopewell Culture National Historic Park, Newark Earthworks State Memorial; els següents llocs han segut eliminats de la proposta: Mound City, Hopewell Mound, Seip Earthworks, High Bank Earthworks, Hopeton Earthworks) Be cultural Propost en 2008 |
| Archiu:Marianatrenchmap.png | Monument nacional marí Fossa de les Marianes
Be natural Propost en 2017 |
| Archiu:Pola Islands Tutuila NPS.jpg | Àrees marines protegides de Samoa Americana (National Marine Sanctuary of American Samoa, Rose Atoll Marine National Monument and Wildlife Refuge)) Ben natural Propost en 2017 |
| Archiu:First Moravian Church of New York by David Shankbone.JPG | Assentaments de l'iglésia moraviana
Be cultural Propost en 2017 |
| Archiu:MTVernonseenfromtheriver.jpg | Mount Vernon
Be cultural Propost en 2008 |
| Archiu:Bald Cypress swamp.jpg | Refugi Nacional de Naturalea Salvage de Okefenokee
Be natural Propost en 2008 |
| Archiu:Coral reef at palmyra.jpg | Monument nacional marí de les illes remotes del Pacífic
Be natural Propost en 2017 |
| Archiu:The PEFO Tepees.jpg | Parc nacional del Bosc Petrificado
Be natural Propost en 2008 |
| Archiu:Serpent mound 8438.jpg | Serpent Mound
Be cultural Propost en 2008 |
| Archiu:Va State Capitol.JPG | Edificis de Thomas Jefferson: Poplar Forest i Capitolio de Virginia (ampliació de Monticello i l'Universitat de Virginia)
Be cultural Propost en 2008 |
| Archiu:WhiteSandsScene.JPG | Monument Nacional de les Arenes Blanques
Be natural Propost en 2008 |
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
[editar | editar còdic]Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The World Heritage Convention» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2016-08-27. Consultat el 2025-07-31.
- ↑ «Convention Concerning the Protection of the World Cultural and Natural Heritage» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2021-02-01. Consultat el 2025-07-31.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «United States of America - UNESCO World Heritage Convention» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2021-04-21. Consultat el 2025-07-31.
- ↑ «Report of Rapporteur» (en en). UNESCO World Heritage Centre.
- ↑ «Yellowstone National Park: Factors affecting the property in 1995» (en en). UNESCO World Heritage Centre.
- ↑ «Parc Nacional de Taula Verda». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional de Yellowstone». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional del Gran Canó». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional dels Everglades». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Kluane / Wrangell-St. Elias / Baïa dels Glaciars / Tatshenshini-Alsek». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
- ↑ «Independence Hall». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc nacional i parcs estatals de Redwood». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional Olympic». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional de Mammoth Cave». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Sitie Històric Estatal dels Túmulos de Cahokia». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional de les Grans Montanyes Humeantes». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Fortalea i Lloc Històric Nacional de Sant Joan de Puerto Rico». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional Yosemite». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Estàtua de la Llibertat». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional dels Volcans de Hawái». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Monticello i l'Universitat de Virginia en Charlottesville». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Cultura Chaco». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Poble de Taos». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Nacional de les Cavernes de Carlsbad». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Parc Internacional de la Pau Glacier-Waterton». UNESCO Culture Sector. Consultat el 19 de giner de 2013.
- ↑ «Papahānaumokuākea». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Cerros monumentals de Poverty Point». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
- ↑ «Missions de Sant Antonio». UNESCO Culture Sector. Consultat el 13 de juliol de 2015.
- ↑ «Obres arquitectòniques del sigle XX de Frank Lloyd Wright». UNESCO Culture Sector. Consultat el 10 de març de 2021.
- ↑ Llistaindicativa dels Estats Units
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Estats Units.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Estats Units (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Estats Units (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.