Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flag of UNESCO.svg Archiu:Flag of United States.svg

Els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) són llocs d'importància per al patrimoni cultural o natural, segons es descriu en la Convenció sobre el Patrimoni Mundial de la UNESCO, establida en 1972.[1] El patrimoni cultural consistix en monuments (com a obres arquitectòniques, escultures monumentals o inscripcions), grups d'edificis i llocs (incloent llocs arqueològics). Per la seua banda, les característiques naturals (que consistixen en formacions físiques i biològiques), les formacions geològiques i fisiográficas (incloent els hàbitats d'espècies amenaçades d'animals i plantes) i els llocs naturals que són importants des del punt de vista de la ciència, la conservació o la bellea natural, es definixen com a patrimoni natural.[2] Estats Units va acceptar la convenció el 7 de decembre de 1973.[3] Actualment, hi ha 26 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat en Estats Units, i atres 17 en la llista indicativa.[3]


Els primers llocs d'Estats Units afegits a la llista varen ser el Parc Nacional de Taula Verda i el Parc Nacional de Yellowstone, abdós inscrits durant la segona sessió del Comité del Patrimoni de la Humanitat, celebrada en Washington D. C. en 1978.[4] El lloc més recent és el Districte Històric de la Belén Morava, com a part del lloc transnacional dels Assentaments de l'Iglésia Morava, compartit en Dinamarca, Alemània i el Regne Unit.[3] Els 26 llocs estan ubicats en 22 estats i dos territoris. Arizona, Califòrnia, Hawái, Illinois, Montana, Nou Mèxic, Nova York i Pennsilvània contenen cada u múltiples llocs (en el lloc de Frank Lloyd Wright repartit en sis estats). També hi ha dos llocs transfronterizo que es compartixen en Canadà.[3] Dels 26 llocs, 13 són culturals, 12 són naturals i un, Papahānaumokuākea, és mixt, en estar inscrit tant per les seues propietats culturals com a naturals.[3] Actualment, un lloc està en la llista del patrimoni en perill: el Parc Nacional dels Everglades va ser inclós en 2010 per la deterioració dels seus ecosistemes aquàtics. Este lloc ya havia estat en dita llista entre 1993 i 2007. Per la seua banda, el Parc Nacional de Yellowstone va estar considerat en perill entre 1995 i 2003 per operacions mineres planificades.[5] Estats Units ha segut membre del Comité del Patrimoni Mundial en cinc ocasions: de 1976 a 1983, de 1987 a 1993, de 1993 a 1999, de 1999 a 2001 i de 2005 a 2009.[3]

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Estats Units té 24 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, un dels quals es localisa en Puerto Rico i atres dos són compartits en Canadà:


Archiu:Mesa verde cliff palace close.jpg Parc nacional Taula Verda
Be cultural inscrit en 1978.
Localisació: Colorat
Zona de protecció: 21043 ha.
Situat al suroest de l'Estat del Colorat, el altiplano de Taula Verda alcança més de 2.600 metros d'altura. Este altiplano alberga una gran cantitat de vivendes dels indis poble construïdes entre els sigles VI i XII. S'han localisat uns 4.400 llocs, entre els que figuren llogarets erigits en la part alta del replanell i vivendes d'imponents dimensions construïdes en pedra en farallones rocosos, que conten en més de cent habitacions en alguns casos. (UNESCO/BPI)[6]
Archiu:Dead trees at Mammoth Hot Springs.jpg Parc nacional de Yellowstone
Be natural inscrit en 1978.
Localisació: Wyoming / Idaho / Montana
Zona de protecció: 898.349 ha.
El Parc Nacional de Yellowstone, creat en 1872, és un vast bosc natural de casi 9.000 km² que s'estén pels estats de Wyoming (96% de la superfície), Montana (3%) i Idaho (1%). En ell es poden observar més de la mitat dels fenomens geotèrmics que es donen en el planeta, en uns 10.000 eixemples diferents. També posseïx més de 300 géiseres, açò és, uns dos terços de tots els existents en el planeta. Ademés, el parc és famós per la seua fauna salvage d'orsos grizzli, llops, bisontes i wapitíes. (UNESCO/BPI)[7]
Archiu:GrandNP.jpg Parc nacional del Gran Canó
Be natural inscrit en 1979.
Localisació: Arizona
Zona de protecció: 493.270 ha.
Situat en l'Estat d'Arizona, este parc està solcat pel jagantesc canó cavat pel riu Colorat, que en els seus 1.500 metros de profunditat és el desfiladero més espectacular del món. En els seus estrats horisontals està plasmada l'història geològica dels últims dos mil millons d'anys. També es troben en est sitie vestigis dels esforços d'adaptació de l'home prehistòric a un entorn particularment inhòspit. (UNESCO/BPI)[8]
Archiu:Evergladesoverlook.JPG Parc nacional dels Everglades
Be natural inscrit en 1979, en perill des de 2010.
Localisació: Florida
Zona de protecció: 567.017 ha.
D'este parc, situat en l'extrem sur de la península de Florida, s'ha dit que és com un riu d'herba que s'esgola imperceptiblement des de terra adins cap a l'mar. L'excepcional varietat dels seus hàbitats aquàtics ho ha convertit en santuari d'un sinnúmero d'aus i de reptils, i també d'espècies amenaçades com el manatí. (UNESCO/BPI)[9]
Archiu:Wrangell St. Elias National Park.jpg Kluane / Wrangell-St. Elias / Baïa dels Glaciars / Tatshenshini-Alsek
Be natural inscrit en 1979, extensions en 1992 i 1994.
Este ben és compartit en Canadáclass=notpageimage noviewer|border|Bandera de Canadá|link=|20px Canadá
Localisació: Alaska (Estats Units) / Yukón i Columbia Britànica (Canadà)
Zona de protecció: 9.839.121 ha.
Este impressionant conjunt de glaciars i picos elevats està situat a abdós costats de la frontera entre el Canadà (Territori del Yukón i Columbia Britànica) i els Estats Units d'Amèrica (Alaska). Els seus espectaculars paisages naturals són refugi de numerosos orsos grizzli, caribúes i muflones de Dall. El lloc conta ademés en el camp de gèl més vast del món situat fòra de la zona polar. (UNESCO/BPI)[10]
Archiu:Independence Hall.jpg Independence Hall
Be cultural inscrit en 1979.
Localisació: Pennsilvània
Zona de protecció: 2 ha.
Situat en Filadèlfia, el Independence Hall és l'edifici a on es varen firmar la Declaració d'Independència i la Constitució dels Estats Units, en 1776 i 1787 respectivament. Des de l'aprovació d'estos dos documents, els principis universals de llibertat i democràcia proclamats en ells han segut fonamentals en l'història dels Estats Units i han eixercit una gran influència en els llegisladors del món sancer. (UNESCO/BPI)[11]
Archiu:Klamath river estuary.jpg Parc nacional i parcs estatals de Redwood
Be natural inscrit en 1980.
Localisació: Califòrnia
Zona de protecció: 56.883 ha.
Situats al nort de Sant Francisco, en una regió montanyosa paralela a la costa del Pacífic, estos parcs estan coberts per un magnífic bosc de secuoyas, que són els arbres més alts i impressionants del món. La fauna marina i terrestre del lloc és també notable, en espècies com el lleó marí i l'àguila calba, o el pelícano pardo de Califòrnia que es troba en perill d'extinció. (UNESCO/BPI)[12]
Archiu:Cedar Creek Abbey Island Ruby Beach.jpg Parc nacional Olympic
Be natural inscrit en 1981.
Localisació: Washington
Situat al noroest de l'Estat de Washington, el Parc Nacional Olímpic és célebre per la gran diversitat dels seus ecosistemes. Les seues montanyes en glaciars i vastes praderies alpines estan rodejades per grans boscs añosos, entre els que es troba el millor eixemplar de bosc pluvial verge de tot el noroest del Pacífic. Les onze conques fluvials que drenan el massiç montanyós oferixen un hàbitat ideal a les espècies de peixos anádromos. El parc posseïx també 100 quilómetros de llitoral rocós intacte –el major tram de costa verge dels Estats Units– i conta en numeroses espècies animals i vegetals, natives i endèmiques, entre les que figuren algunes en perill d'extinció com la lechuza motejada septentrional, el alca jaspeada i el salvelino. (UNESCO/BPI)[13]
Archiu:Lwt02830.jpg Parc nacional de Mammoth Cave
Be natural inscrit en 1981.
Localisació: Kentucky
Zona de protecció: 21.191 ha.
Situat en l'Estat de Kentucky, el Parc Nacional de Mammoth Cave posseïx la major ret del món de cavernes i galeries naturals subterrànees, eixemples característics de de formacions geològiques calcáreas. El parc i la seua ret subterrànea de més de 560 km alberguen una fauna i flora d'espècies variades, algunes de les quals es troben en perill d'extinció. (UNESCO/BPI)[14]
Archiu:Monks Mound in July.JPG Lloc històric estatal de Cahokia Mounds
Be cultural inscrit en 1982.
Localisació: Illinois
Zona de protecció: 591 ha.
Ubicat a uns 13 quilómetros al nort de Sant Luis (Misuri), el lloc de Cahokia Mounds és el major assentament humà precolombino trobat al nort de Mèxic. Este lloc va ser habitat en el Periodo Misisipiano (800-1400 d.C.), época en la que s'estenia per unes 1.600 hectàrees i contava en uns 120 túmulos. Els vestigis del lloc mostren l'existència d'una societat complexa governada per cacics, aixina com la presència de numerosos túmulos satèlits i llogarets i pobles perifèrics. Esta societat agrícola va aplegar a tindre provablement uns 10.000 a 20.000 habitants en el moment del seu apogeu (1050-1150 d.C.). Un atre element important d'este lloc és Monks Mound, el major túmulo prehistòric de les Américas, que té cinc hectàrees de superfície i trenta metros d'altura. (UNESCO/BPI)[15]
Archiu:Great Smoky Mountains Overlook.JPG Parc nacional de les Grans Montanyes Humeantes
Be natural inscrit en 1983.
Localisació: Tennessee / Carolina del Nort
Zona de protecció: 209.000 ha.
Este parc d'excepcional bellea comprén més de 200.000 hectàrees i alberga més de 3.500 espècies de plantes vasculars. Posseïx tantes varietats d'arbres (130 espècies naturals) com tota Europa en el seu conjunt. També alberga numeroses espècies animals en perill d'extinció i la major varietat de salamandres del món, provablement. En estar relativament intacte, este parc permet fer-se una idea de cóm era la flora de la zona templada ans que l'home escomençara a deixar la seua chafada en la naturalea. (UNESCO/BPI)[16]
Archiu:La Fortaleza.jpg Fortalea i Sitie Històric Nacional de Sant Joan de Puerto Rico
Be cultural inscrit en 1983.
Localisació: Plantilla:PUR
Situada en un punt estratègic del Carib, la baïa de Sant Joan es va protegir en toda una serie de obres defensives construïdes entre els sigles XV i XIX. Estes fortificacions són un bon eixemple de l'arquitectura militar europea, adaptada a les zones portuàries del continent americà. (UNESCO/BPI)[17]
Archiu:YosemiteValley12.jpg Parc nacional de Yosemite
Be natural inscrit en 1984.
Localisació: Califòrnia
Zona de protecció: 308.283 ha.
En les seues valls colgantes, cascades innumerables, llac de circ, domo polits, morrenas i valls en O, el Parc nacional de Yosemite, situat en el centre de Califòrnia, mostra totes les formes de relleu granític molejat per les glaciacions. Degut a que l'altitut dels seus terrenys oscila entre 600 i 4.000 metros, el parc alberga espècies animals i vegetals extremadament variades. (UNESCO/BPI)[18]
Archiu:Statue of Liberty, NY.jpg Estàtua de la Llibertat
Be cultural inscrit en 1984.
Localisació: Nova York
Zona de protecció: 5 ha.
La colossal estàtua de la Llibertat allumenant el món en la seua antorcha va ser realisada en París per l'escultor Bartholdi, en colaboració en Gustavo Eiffel que es va encarregar de l'estructura metàlica, L'estàtua va ser regalada per França als Estats Units en motiu del centenari de la seua independència. Instalada en 1886 en l'entrada del port de Nova York, des de llavors el seu efigie ha donat la benvinguda a millons d'emigrants vinguts a poblar els Estats Units. (UNESCO/BPI)[19]
Archiu:Puu oo.jpg Parc nacional dels Volcans de Hawái
Be natural inscrit en 1987.
Localisació: Hawái
Zona de protecció: 87.940 ha.
En este parc s'empinen, dominant la costa del Pacífic, dos dels volcans més actius del món, el Mauna Lloa (4.170 metros d'altitut) i el Kilauea. El paisage, que canvia en funció de les erupció volcàniques i les colades de lava, es poden observar sorprenents formacions geològiques. El lloc alberga aus rares i diverses espècies endèmiques, aixina com boscs de falagueres jagantes. (UNESCO/BPI)[20]
Archiu:Monticello reflected.JPG Monticello i l'Universitat de Virginia en Charlottesville
Be cultural inscrit en 1987.
Localisació: Virginia
Thomas Jefferson (1743-1826), autor de la Declaració d'Independència i tercer president dels Estats Units d'Amèrica, va anar també un arquitecte neoclàssic de talent. Va dissenyar Monticello (1769-1809), la mansió de la seua plantació, i el “llogaret acadèmic” ideal (1817-1826), que és encara hui el centre de l'Universitat de Virginia. La seua visió de l'arquitectura, basada en l'antiguetat clàssica, reflectix no només les aspiracions a una nova república americana hereua de la tradició europea, sino també el grau d'experimentació cultural que podia esperar-se del país en un moment en que este aplegava a la seua madurea. (UNESCO/BPI)[21]
Archiu:Chaco Canyon Chetro Ketl great kiva plaza NPS.jpg Cultura Chaco
Be cultural inscrit en 1987.
Localisació: Nou Mèxic
Durant més de 2.000 anys, els indis poble varen ocupar una vasta regió del suroest d'Estats Units. El Canó Chaco, núcleu principal de la cultura poble entre els anys 850 i 1250, va anar un centre ceremonial, comercial i polític situat en la regió prehistòrica dels Quatre Cantons. El lloc de Chaco destaca pels seus monumentals edificis ceremoniales i públics de singular arquitectura. Conta en un antic centre urbà ceremonial molt superior provablement a tots quants hagen pogut construir-se abans o despuix. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén, ademés del Parc Històric Nacional de la Cultura Chaco, el Monument Nacional Ruïnes Asteques i atres llocs més menuts administrats l'Oficina d'Ordenació Territorial. (UNESCO/BPI)[22]
Archiu:Taospueblo.jpg Poble de Taos
Be cultural inscrit en 1992.
Localisació: Nou Mèxic
Zona de protecció: 19 ha.
Emplaçat en la vall d'un chicotet afluent del Riu Gran, este assentament humà construït en atobó comprén un conjunt de vivendes i edificis ceremoniales representatiu de la cultura dels indis poble d'Arizona i Nou Mèxic. (UNESCO/BPI)[23]
Archiu:Carlsbad Interior Formations.jpg Parc nacional de les Cavernes de Carlsbad
Be natural inscrit en 1995.
Localisació: Nou Mèxic
Zona de protecció: 18.926 ha.
En este parc de paisage càrstic situat en l'Estat de Nou Mèxic, s'han descobert fins a hui 81 grutas excepcionals per les seues dimensions i per l'abundància, diversitat i bellea de les seues formacions minerals. Destaca la gruta de Lechuguilla, autèntic laboratori subterràneu en el que es poden estudiar els processos geològics i biològics en un mig pràcticament intacte. (UNESCO/BPI)[24]
Archiu:Waterton National Park Red Rock Canyon.JPG Parc Internacional de la Pau Glacier-Waterton
Be natural inscrit en 1995.
Este ben és compartit en Canadáclass=notpageimage noviewer|border|Bandera de Canadá|link=|20px Canadá
Localisació: Montana (Estats Units) / Alberta (Canadà)
Zona de protecció: 457.614 ha.
En 1932, el Parc Nacional de Waterton Lakes (Província d'Alberta, Canadà) i el Parc Nacional de Glacier (Estat de Montana, EE.UU.) es varen fusionar per a formar “el primer parc internacional de la pau del món”. Situat a abdós costats de la frontera entre el Canadà i els Estats Units, este parc posseïx paisages d'excepcional bellea i una gran varietat d'espècies vegetals i mamífers, aixina com praderies, boscs i formacions geològiques alpines i glaciars. (UNESCO/BPI)[25]
Archiu:Albatross birds at Northwest Hawaiian Islands National Monument, Midway Atoll, 2007March01.jpg Papahānaumokuākea
Be mixto inscrit en 2010.
Localisació: Hawái
Zona de protecció: 36.207.499 ha.
Papahānaumokuākea és un lloc format per un conjunt d'illetes i atolones d'escassa altura i l'oceà que els rodeja. Situat a uns 250 km al noroest de l'archipèlec principal de les illes Hawái, s'estén per una superfície de 1931 km. Per als hawaianos, este lloc té un significat cosmológico, ya que encarna el víncul de parentesc entre els hòmens i la naturalea, breçol de la vida i terra d'alberc dels esperits despuix de la mort. Dos de les seues illes, Nihoa i Makumanamana, posseïxen vestigis arqueològics que atesten la presència d'assentaments humans i l'ocupació del sol abans de l'arribada dels europeus. Les illetes i atolones posseïxen hàbitats pelágicos d'aigües profundes i atres elements notables com a montanyes submarines, bancs d'arena sumergits, vasts secs coralinos i estanys marins. Papahānaumokuākea és una de les àrees marines protegides més vastes del món. (UNESCO/BPI)[26]
Archiu:Mound A at Poverty Point.jpg Cerros monumentals de Poverty Point
Be cultural inscrit en 2014.
Localisació: Luisiana
Zona de protecció: 163 ha.
Situat en un estret altozano ubicat en la vall del curs inferior del riu Mississipí, el lloc de Poverty Point deu el seu nom al d'una plantació agrícola del sigle XIX que es troba en les seues rodalies. Es tracta d'un vast conjunt de cerros monumentals que comprén cinc montículs, sis crestes concèntriques de forma semielíptica, una esplanada central i vestigis d'una calçada. La seua creació, que data del periodo 3.700-3100 a.C., va ser obra d'un poble de caçadors-peixcadors-recolectors. Els treballs d'investigació realisats fins ara no han permés determinar si este conjunt eixercitava una funció d'assentament humà permanent, o si es tractava d'un lloc d'acampament temporal utilisat solament en el transcurs de celebracions rituals o fires. Poverty Point és un eixemple notable de tècnica de construcció en terra en la regió d'Amèrica del Nort, que no seria superada fins a uns 2.000 anys més vesprada, per lo manco. (UNESCO/BPI)[27]
Archiu:Mission Concepcion San Antonio.JPG Missions de Sant Antonio
Be cultural inscrit en 2015.
Localisació: Texas
Zona de protecció: 301 ha.
El lloc comprén un grup de cinc complexos de missions fronterices situades a lo llarc d'un tram de la conca del riu Sant Antonio en el sur de Texas, aixina com un rancho localisat 37 quilómetros al sur. Inclou estructures arquitectòniques i arqueològiques, granges, residències, iglésies i graners ademés de sistemes de distribució d'aigua. Els complexos varen ser construïts per misionero franciscanos en el sigle XVIII i ilustren els esforços de la Corona Espanyola de colonisar, evangelizar i defendre la frontera nort de Nova Espanya. Les Missions de Sant Antonio també són un eixemple de l'intercanvi entre les cultures espanyola i coahuiltecana, ilustrat per una varietat d'elements, incloent la decoració de les iglésies la qual combina símbols catòlics en dissenys indígenes inspirats en la naturals. (UNESCO/BPI)[28]
Múltiples ubicacions: Missió Espasa, Missió Sant Joan, Missió Sant Josep, Missió Concepció, Missió Valero i Rancho de les Cabres.
Archiu:Fallingwater, also known as the Edgar J. Kaufmann, Sr., residence, Pennsylvania, by Carol M. Highsmith.jpg Obres arquitectòniques del sigle XX de Frank Lloyd Wright
Be cultural inscrit en 2019.
Localisació: Texas
Zona de protecció: 26,36 ha
Este ben cultural comprén huit edificis, construïts en els Estats Units, que varen ser dissenyats per este célebre arquitecte en la primera década del sigle XX. Entre ells figuren la “Casa de la Cascada” construïda en Mill Run (Pennsilvània), la casa de Herbert i Katherine Jacobs situada en Madison (Wisconsin) i el Museu Guggenheim de Nova York. Eixos edificis són una mostra de la “arquitectura orgànica” concebuda per Wright, que es caracterisa pel pla obert de les construccions, la difuminación dels llímits entre l'interior i l'exterior d'estes, i l'utilisació extremadament original de materials com l'acer i el formigó. Les solucions arquitectòniques innovadores de la “arquitectura orgànica” varen satisfer plenament en el seu dia les necessitats funcionals dels edificis interessats, ya es tractara de vivendes, de llocs de treball o cult religiós, o d'espais per a activitats lúdiques i culturals. Les realisacions de Wright en eixa década varen influir enormement en l'evolució de l'arquitectura moderna en Europa.. (UNESCO/BPI)[29]
Múltiples ubicacions: Unity Temple, Casa Frederick C. Robie, Taliesin, | casa Hollyhock, Fallingwater, Casa Herbert i Katherine Jacobs,

Taliesin West i Museu Solomon R. Guggenheim

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Estats Units.
* Llocs compartit en Canadà
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en
Estats Units (Alaska, Hawái i Puerto Rico).

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Estats Units no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Estats Units, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 12 d'abril de 2017,[30] ha presentat els següents 19 llocs:

Archiu:Santa Elena Canyon.jpg Parc nacional Big Bend

Be natural

Propost en 2017

Archiu:LOC Brooklyn Bridge and East River 7.png Pont de Brooklyn

Be cultural

Propost en 2017

Archiu:SE Farallon Island.jpg Complex de conservació de Califòrnia
(Greater Farallones, Cordell Bank, and Monterey Bay National Marine Sanctuaries; marine waters and certain coastal areas of Point Reis National Seashore and Golden Gate National Recreation Area; Farallon Islands National Wildlife Refuge; Califòrnia Coastal National Monument; i una ret d'àrees marines especials protegides designades per l'estat de Califòrnia)

Ben natural

Propost en 2017

Archiu:Dexter Avenue Baptist.jpg Llocs del Moviment dels Drets Civils
(Dexter Avenue King Memorial Baptist Church, Bethel Baptist Church, 16th Street Baptist Church)

Ben cultural

Propost en 2008

Archiu:New York City-Manhattan-Central Park (Gentry).jpg Central Park

Be cultural

Propost en 2017

Archiu:Wright Cycle Shop.JPG Llocs de l'aviació en Dayton
(Huffman Prairie Flying Field, Wright Cycle Company and Wright & Wright Printing, Wright Hall, Hawthorn Hill)

Ben cultural

Propost en 2008

Archiu:2010-03-03 1968x2952 chicago fisher building.jpg Primers rascacels de Chicago
(Auditorium Building, Second Leiter Building, Marquette Building, Rookery Building, Monadnock Building, Old Colony Building, Fisher Building, Schlesinger & Mayer Building, i Ludington Building)

Ben cultural

Propost en 2017

Archiu:Ellis island air photo.jpg Illa Ellis

Be cultural

Propost en 2017

Archiu:Seip Earthworks Hopewell Culture NHP NPS.jpg Montículs ceremoniales Hopewell
(Fort Ancient State Memorial, Hopewell Culture National Historic Park, Newark Earthworks State Memorial; els següents llocs han segut eliminats de la proposta: Mound City, Hopewell Mound, Seip Earthworks, High Bank Earthworks, Hopeton Earthworks)

Be cultural

Propost en 2008

Archiu:Marianatrenchmap.png Monument nacional marí Fossa de les Marianes

Be natural

Propost en 2017

Archiu:Pola Islands Tutuila NPS.jpg Àrees marines protegides de Samoa Americana
(National Marine Sanctuary of American Samoa, Rose Atoll Marine National Monument and Wildlife Refuge))

Ben natural

Propost en 2017

Archiu:First Moravian Church of New York by David Shankbone.JPG Assentaments de l'iglésia moraviana

Be cultural

Propost en 2017

Archiu:MTVernonseenfromtheriver.jpg Mount Vernon

Be cultural

Propost en 2008

Archiu:Bald Cypress swamp.jpg Refugi Nacional de Naturalea Salvage de Okefenokee

Be natural

Propost en 2008

Archiu:Coral reef at palmyra.jpg Monument nacional marí de les illes remotes del Pacífic

Be natural

Propost en 2017

Archiu:The PEFO Tepees.jpg Parc nacional del Bosc Petrificado

Be natural

Propost en 2008

Archiu:Serpent mound 8438.jpg Serpent Mound

Be cultural

Propost en 2008

Archiu:Va State Capitol.JPG Edificis de Thomas Jefferson: Poplar Forest i Capitolio de Virginia (ampliació de Monticello i l'Universitat de Virginia)

Be cultural

Propost en 2008

Archiu:WhiteSandsScene.JPG Monument Nacional de les Arenes Blanques

Be natural

Propost en 2008

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

[editar | editar còdic]

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image Nom Any Tipo Descripció
Archiu:Edison labs Main St Lakeside Av jeh.jpg Lloc Històric Nacional Thomas Edison 1979-1980 K Casa i laboratori per Thomas Alva Edison. Es va constituir en Lloc Històric Nacional en 2009.
Archiu:Wright Brothers Memorial-27527-1.JPG Memorial nacional als germans Wright 1981-1981 K Monument als germans Wright en el lloc a on varen realisar el primer vol controlat de l'història.
Archiu:Admiring the view from Haleakala after sunrise.jpg Parc nacional Haleakalā 1983-1983 N Parc nacional en l'illa de Maui, en Hawái, al voltant del volcà inactiu Haleakala.
Archiu:Hawaiian Hale at Puʻuhonua o Hōnaunau National Historical Park.jpg Parc Històric Nacional Puʻuhonua o Hōnaunau 1987-1987 K
Archiu:Bass Harbor Lighthouse b.jpg Parc nacional Acadia 1990-1996 N
Archiu:Hazy Islet.jpg Illes Aleutianas 1990-1996 N Les illes Aleutianas són part del Refugi Nacional de Vida Selvada d'Alaska.
Archiu:Delicate arch sunset.jpg Parc nacional dels Arcs 1990-1996 N
Archiu:Arctic National Wildlife Refuge.jpg Refugi Nacional de Vida Selvada de l'Àrtic 1990-1996 N
Archiu:2010-03-03 1872x2808 chicago reliance building.jpg Escola d'Arquitectura de Chicago 1990-1996 K Ademés dels edificis inclosos en la proposta de 2017, també es va incloure el Reliance Building de Chicago, el Prudential (Guaranty) Building de Búfalo i el Wainwright Building en Sant Luis.
Archiu:USA 10654 Bryce Canyon Luca Galuzzi 2007.jpg Parc nacional del Canó Bryce 1990-1996 N
Archiu:Canyonlands by snowpeak (1).jpg Parc nacional Terra de Canons 1990-1996 N
Archiu:Beach Ridges (20692973940).jpg Monument Nacional del Districte Arqueològic de la Veta Krusenstern 1990-1996 K/N
Archiu:Capitol Reef National Park.jpg Parc nacional Capitol Reef 1990-1996 N
Archiu:CasaGrandeRuin.jpg Monument nacional Ruïnes de Casa Gran 1990-1996 K
Archiu:Gallaudet tower.jpg Chapel Hall, Gallaudet University 1990-1996 K Construït en 1870, la Chapel Hall és un dels edificis més antics de l'Universitat Gallaudet.
Archiu:CONM Independence monument 2.jpg Monument nacional de Colorat 1990-1996 N
Archiu:Crater Lake Panorama, Aug 2013.jpg Parc nacional del Llac del Cràter 1990-1996 N
Archiu:Death Valley Mesquite Flats Sand Dunes 2013.jpg Parc nacional del Valle de la Mort 1990-1996 N
Archiu:Eads Bridge panorama 20090119.jpg Pont Eads 1990-1996 K El pont Eads, que creua el riu Mississipi, conecta Sant Luis, en Misuri, en Sant Luis Oriental, en Illinois.
Archiu:Frank Lloyd Wright Home and Studio (west side zoom).JPG Casa-Estudi de Frank Lloyd Wright 1990-1996 K No inclós en la proposta de 2008 "Edificis de Frank Lloyd Wright"
Archiu:GE Schenectady.JPG Laboratoris d'investigació de General Electric, Schenectady 1990-1996 K La primera instalació d'investigació industrial en els Estats Units, construïda en 1900 en Schenectady, Nova York.
Archiu:Monument for Robert H. Goddard's First Rocket Launch 16 Mar 1969.JPG Lloc de llançament de Goddard Rocket 1990-1996 K Lloc a on Robert H. Goddard va llançar en èxit per primera volta, en 1926, una eixida de combustible líquit.
Archiu:Bison Teton.JPG Parc nacional de Grand Teton 1990-1996 N
Archiu:Guadalupe Peak from Hunter Peak.jpg Parc nacional de les Montanyes de Guadalupe 1990-1996 N
Archiu:Hohokam Pima National Monument.jpg Monument Nacional Hohokam Pima 1990-1996 N
Lindenmeier 1990-1996 K Sitie arqueològic de la cultura Folsom.
Parc nacional d'Arbres de Josué 1990-1996 N
Observatori Lowell 1990-1996 K
Granja i Taller de McCormick 1990-1996 K Granja i taller de Cyrus McCormick, l'inventor de la cosechadora automàtica.
Lloc arqueològic de Moundville 1990-1996 K
Parc nacional del Mont Rainier 1990-1996 N
Lloc històric de New Harmony 1990-1996 K
Parc nacional de les Cascades del Nort 1990-1996 N
Monument Nacional de Ocmulgee 1990-1996 K
Monument nacional Organ Pipe Cactus 1990-1996 N
Laboratoris originals de Graham Bell 1990-1996 K El laboratori Volta (1880-1881) i el despaig Volta (1887) varen ser els laboratoris originals fundats per Alexander Graham Bell, en els que va realisar investigació i desenroll en telecomunicacions i gravació de sò.
Parc Històric Nacional de Pecos 1990-1996 K
Reserva Nacional Marina de Point Reis / Refugi Nacional de Vida Salvage de les illes Farallones 1990-1996 N El proyecte incloïa abdós zones protegides.
Laboratoris de física Pupin 1990-1996 K També cridat Pupin Hall, 1925-1927 per a l'edifici construït pel Departament de Física de l'Universitat de Columbia, en la ciutat de Nova York.
Monument nacional Pont de l'Arc Iris 1990-1996 N
Parc nacional de les Montanyes Rocoses 1990-1996 N
Parc nacional Saguaro 1990-1996 N
Missió de Sant Xavier del Bac 1990-1996 K
Parc nacional de les Secuoyas 1990-1996 N
South Dearborn Street - Printing House Row District 1990-1996 K El Districte Històric Nacional de Chicago, en el Monadnock Building, el Manhattan Building, el Fisher Building i l'Old Colony Building. El Monadnock Building, el Old Colony Building i el Fisher Building es varen incloure en la proposta dels "Rascacels de Chicago" (Ref. 6235) en 2017, pero el Manhattan Building no.
Archiu:Ventana Cave.jpg Cova Finestra 1990-1996 N
Archiu:Chincoteague National Wildlife Refuge - A - Stierch.JPG Reserva de la Costa de Virginia 1990-1996 N
Archiu:Georgia Hall Roosevelt Warm Springs Institute for Rehabilitation.JPG Barri històric de Warm Springs 1990-1996 K
Archiu:Reflecting pool.jpg Monument a Washington 1990-1996 K
Archiu:Zion angels landing view.jpg Parc nacional Zion 1990-1996 N
Archiu:Gingerbread House in Savannah.jpg Pla urbanístic de la ciutat de Savannah 1995-1995 K La ciutat de Savannah va ser la primera dels Estats Units que es va construir seguint un estudi de planificació urbanística previ. Constava d'un pla en carrers perpendiculars, deixant lliures espais per a parcs públics i places.
Archiu:Johnsonwax600.jpg S. C. Johnson & Són, Edifici d'Administració i Torre d'Investigació 2008-2015 K Este complex en Racine, Wisconsin, va anar inicialment partix de la proposta dels edificis de Frank Lloyd Wright.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The World Heritage Convention» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2016-08-27. Consultat el 2025-07-31.
  2. «Convention Concerning the Protection of the World Cultural and Natural Heritage» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2021-02-01. Consultat el 2025-07-31.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «United States of America - UNESCO World Heritage Convention» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2021-04-21. Consultat el 2025-07-31.
  4. «Report of Rapporteur» (en en). UNESCO World Heritage Centre.
  5. «Yellowstone National Park: Factors affecting the property in 1995» (en en). UNESCO World Heritage Centre.
  6. «Parc Nacional de Taula Verda». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  7. «Parc Nacional de Yellowstone». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  8. «Parc Nacional del Gran Canó». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  9. «Parc Nacional dels Everglades». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  10. «Kluane / Wrangell-St. Elias / Baïa dels Glaciars / Tatshenshini-Alsek». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
  11. «Independence Hall». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  12. «Parc nacional i parcs estatals de Redwood». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  13. «Parc Nacional Olympic». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  14. «Parc Nacional de Mammoth Cave». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  15. «Sitie Històric Estatal dels Túmulos de Cahokia». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  16. «Parc Nacional de les Grans Montanyes Humeantes». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  17. «Fortalea i Lloc Històric Nacional de Sant Joan de Puerto Rico». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  18. «Parc Nacional Yosemite». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  19. «Estàtua de la Llibertat». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  20. «Parc Nacional dels Volcans de Hawái». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  21. «Monticello i l'Universitat de Virginia en Charlottesville». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  22. «Cultura Chaco». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  23. «Poble de Taos». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  24. «Parc Nacional de les Cavernes de Carlsbad». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  25. «Parc Internacional de la Pau Glacier-Waterton». UNESCO Culture Sector. Consultat el 19 de giner de 2013.
  26. «Papahānaumokuākea». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  27. «Cerros monumentals de Poverty Point». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  28. «Missions de Sant Antonio». UNESCO Culture Sector. Consultat el 13 de juliol de 2015.
  29. «Obres arquitectòniques del sigle XX de Frank Lloyd Wright». UNESCO Culture Sector. Consultat el 10 de març de 2021.
  30. Llistaindicativa dels Estats Units

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]