Anar al contingut

Germandat de Moravia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:AgnusDeiWindow.jpg
Germandat de Moravia

La Germandat de Moravia o Iglésia de Moravia és l'iglésia evangèlica preluterana més antiga d'Europa, després de l'Iglésia evangèlica valdense, els orígens de la qual es remonten a el XV. L'Iglésia de Moravia va ser formada pel moviment husita en el Regne d'Bohemio a partir de l'any 1415. L'iglésia té aproximadament 825 000 membres en tot lo món, especialment en països protestants com Estats Units, encara que també té presència en América Central. L'iglésia du el nom de la regió de Moravia, en l'actual República Checa.

Regió de Moravia

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 1 Moravia.png
Moravia - un dels països històrics checs

Moravia és un dels països checs històrics, formant aixina partix de l'actual República Checa en l'Europa Central.

Originalment habitada per vàries cultures poc conegudes, se sap que al voltant de l'any 60 a. C. el poble celta dels boios es va retirar de la regió i va ser succeït per la tribu germànica dels cuados, sent absorbits per Roma i reemplaçats en el VI per tribus eslaves. En l'any 833 es va fundar l'Estat de la Gran Moravia. El rei de Gran Moravia va invitar als misionero Cirilo i Metodio, que varen traduir els llibres llitúrgics al llenguage eslau, i que posteriorment va ser elevat pel papa al nivell del llatí i grec. A partir de el XI, Moravia es va unir permanentment a Bohemio formant la base dels cridats Països checs i del Regne Chec, podent seguir-se la seua història en la Història de la República Checa.

Història de la Germandat i l'Iglésia Morava

[editar | editar còdic]

Esta va ser una de les regions més propícies per a la propaganda valdense. Visitada pel mateix Pedro Valdo, qui segons la tradició va morir allí en 1217, ya cap a mediats del sigle contava en més de 40 localitats ocupades per valdenses i citades per un inquisidor de Passau.

Pero en Bohemio el moviment valdense no devia tardar en ser absorbit pel despertar religiós que pren nom d'un atre gran precursor de la Reforma: Juan Hus. Este no va rebre cap influència directa de Pedro Valdo, pero pot supondre's que indirectament la seua protesta s'enllaça a la seua, por cuanto que Hus va ser en Bohemio un seguidor del reformador anglés John Wyclif, qui a la seua volta hauria estat en relació en els discípuls de Valdo que havien passat a Anglaterra.[1] Cap a 1430 els valdenses es varen unir als husitas i principalment al partit dels taboritas.[2]

1415: Jan Hus i el moviment husita

[editar | editar còdic]
Archiu:Jan Hus 2.jpg
Jan Hus (Juan Hus), filòsof, mestre i sacerdot chec, eixecutat en Constanza per hereje en 1415.

El moviment que vindria a cridar-se Iglésia o Germandat de Moravia va començar a finals de el XIV, de la mà d'un sacerdot chec, mestre i rector de l'Universitat Carolina de Praga cridat Jan Hus. Hus va voler alluntar-se de lo que entenia com una corrupció en l'Iglésia i tornar la pràctica religiosa a les raïls del cristianisme, les quals considerava que eren més pures. Açò consistia que la llitúrgia fora en el llenguage del poble, que els cristians llaics reberen la comunió tant en forma de pa com en vi i que s'eliminaren les indulgències i la creència en el purgatori.


Jan Hus va ser eixecutat (cremat viu) per hereje en el Concilie de Constanza el 6 de juliol de 1415, sent est el fet que va provocar un alçament en el Regne Chec. El moviment husita es va guanyar el respal real de Wenceslao IV i va adquirir certa independència de l'Iglésia de Roma durant un temps, estenent-se gradualment fins a Polònia i dividint-se en vàries faccions: utraquistas, taboritas, òrfens i uns atres. Una facció dels seguidors de Hus va aplegar a un tracte en Roma que els permetia practicar els seus ritos i doctrines, encara que reconeixent la supeditació a l'Iglésia catòlica. A estos se'ls va cridar els utraquistas o moderats.

1457: Unitas Fratrum - Iglésia Independent

[editar | editar còdic]

El restant dels husitas, els taboritas, varen continuar alluntats de l'Iglésia catòlica, i uns cinquanta anys despuix de la mort de Hus, en 1457, havien format Unitas Fratrum (Unió de Germans) en Kunvald, Bohemio. Esta iglésia, liderada llavors pel seu fundador Petr Chelčický, forma la base de la Germandat de Moravia internacional actual.

El grup, que va mantindre una teologia husita, va acabar incorporant idees luteranas, encara que mantenint la jerarquia episcopal (inclús durant la seua persecució). Aixina, hi ha qui considera que els moravos varen ser el primer grup de protestants.

Un dels aspectes més inusuals (donada l'época) d'estos primers moravos siga el seu defensa d'una educació universal. Era també freqüent que la germandat fora protegida per nobles locals que volien desmarcar-se de la Viena dels Habsburgo.

1618: Comenius i la Guerra dels Trenta Anys

[editar | editar còdic]
Archiu:Opera didactica.jpg
Jan Amos Comenius en un gravat holandés de 1657

Durant la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), la qual va devastar l'Europa central i el Sacre Imperi Romà Germànic, la germandat va ser severament perseguida per nobles que s'oponien a la Reforma. Per la Contrarreforma de l'Iglésia catòlica, en 1620, es va posar un ultimàtum a tots els protestants. Devien elegir entre abandonar les terres dominades pel catolicisme, o practicar el seu fe de forma clandestina.

Com a resultat d'açò, els moravos es varen vore obligats a actuar de forma clandestina, traslladant-se finalment a atres regions eslaves, germàniques i aplegant inclús als Països Baixos, a on el bisbe Comenius va tractar de dirigir el seu resorgiment. En esta época els husitas ya s'havien dispersat per tot el nort d'Europa, estant les majors comunitats en Lissa (Polònia) i en menuts grups aïllats en Moravia.

Jan Amos Comenius, el més conegut bisbe moravo d'este periodo, va ser exiliat en Gran Bretanya, a on va actuar com un important modernisador de l'educació. Despuix de la guerra civil en Gran Bretanya, es va traslladar als Països Baixos. El seu nom —Programa Comenius— ara du un programa d'educació de l'Unió Europea.

1700: La renovació de Zinzendorf

[editar | editar còdic]
Archiu:Nikolaus Ludwig von Zinzendorf (portrait by Balthasar Denner).jpg
Nicolás von Zinzendorf.

Nicolaus Ludwig von Zinzendorf va ser un comte naixcut en Dresde (Sajonia) en 1700, a l'est de l'actual Alemània. Zinzendorf va ser educat en la tradició del Pietismo de Philip Jacob Spener i August Hermann Francke i va estudiar lleis, d'acort en els desijos de la seua família. No obstant, el seu interés va ser seguir els seus ideals religiosos. En 1722 va abandonar la cort de Dresde i es va traslladar a les seues finques de Berthelsdorf, a on volia establir un model de comunitat cristiana. Allí, Zinzendorf va accedir a la petició d'un carpintero cridat Christian David, el qual li va demanar que permetera als protestants perseguits de Moravia assentar-se en les seues terres, entre ells, aquells de la germandat que havien estat vivint clandestinament des de l'época de Comenio.


En 1722, els refugiats varen fundar un nou poblat, Herrnhut, a uns tres km de Berthelsdorf. El poblat va ser estable al principi, pero en 1727, per desacorts religiosos, es va dividir en dos faccions beligerants. Zinzendorf, despuix de ser visitat pel Esperit Sant en agost de 1727, en una experiència similar a la del dia de Pentecostés, va amprar una mescla d'autoritat feudal i carisma, forçant una forta transformació en la comunitat.

La renaixença de Herrnhut va ser acompanyat de diverses profecies, visions, glosolalia i curació. El poble va créixer ràpidament despuix d'esta transformació, convertint-se en el centre d'un moviment major de renovació cristiana durant el XVIII.

Estat actual

[editar | editar còdic]

Províncies L'Iglésia Morava per al seu treball mundial està organisada en Unity Provinces, Mission Provinces i Mission Areas, basades en el nivell de la seua independència.

Unitat de Províncies

Províncies de missió

Àrees de missió

Referències

[editar | editar còdic]
  1. En efecte, el proemi de la Confessió llatina atribuïda a Cépola i Rüdinger, conté una alusió a l'influència valdense eixercida en Wicleff. Vore sobre el particular: Emilio Comba: Storia del Valdesi, 1. p., pág. 617 i sig.
  2. Ernesto Comba Història dels Valdenses. Editorial: Llibres CLIE, Barcelona, 1987. ISBN 10: 8476451822 / ISBN 13: 9788476451823 Traducció de Levy Tron i Daniel Bonjour. [1]

El text és una traducció del artícul en anglés al que s'incorporen les referències aportades allí.

  • Zeisberger, David. The Moravian Mission Diaries of David Zeisberger, 1772-1781. Hermann Wellenreuther i Carola Wessel, ed. Pennsylvania State U. Press, 2005, Pg. 666.
  • Atwood, Craig D. Community of the Cross: Moravian Piety in Colonial Bethlehem. Pennsylvania State U. Press, 2004, Pg. 283.
  • Atwood, Craig D. and Vogt, Peter, ed. The Distinctiveness of Moravian Culture: Essays and Documents in Moravian History in Honor of Vernon H. Nelson on His Seventieth Birthday. Moravian Hist. Soc., 2003. Pg.297.
  • Engel, Katherine Carté. "The Strangers' Store: Moral Capitalism in Moravian Bethlehem, 1753-1775." Early American Studies, 2003.
  • Fogleman, Aaron Spencer. "Jesus Is Female: the Moravian Challenge in the German Communities of British North America." William and Mary Quarterly 2003, Pgs. 295-332.
  • Gollin, Gilliam Lindt. Moravians in Two Worlds, 1967.
  • Langton; Edward. History of the Moravian Church: The Story of the First International Protestant Church, 1956.
  • Rechcigl, Miloslav, Jr. "The Renewal and Formative Years of the Moravian Church in America," Czechoslovak and Central European Journal, 1990, Pgs. 12-26.
  • Rohrer, S. Scott. "Searching for Land and God: the Pietist Migration to North Carolina in the Clapix Colonial Period." North Carolina Historical Review, 2002, Pgs. 409-439.
  • Rohrer, S. Scott. "Evangelism and Acculturation in the Backcountry: the Case of Wachovia, North Carolina, 1753-1830." Journal of the Early Republic, 2001.
  • Wagner, Walter H. The Zinzendorf-Muhlenberg Encounter: A Controversy in Search of Understanding., Moravian Hist. Soc., 2002, Pg. 173.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]