Comenio

Comenio

Juan Amos Comenio (pronunciació), en llatí Comenius, Komensky, derivant actualment en el llinage Commentz (Uherský Brod, Moravia, 28 de març de 1592-Ámsterdam, 15 de novembre de 1670) va ser un teòlec, filòsof i pedagogo naixcut en l'actual República Checa. Va ser un home cosmopolita i universal, convençut de l'important paper de l'educació en el desenroll de l'home. L'obra que li va donar fama per tota Europa i que és considerada com la més important és la Didàctica Magna i la seua primera edició va aparéixer en l'any de 1630. Li va donar importància a l'estudi de les llengües i va crear una obra anomenada Porta oberta a les llengües.

És conegut com el pare de la didàctica. En la seua obra Les noves realitats, Peter Drucker realça la posició de Comenio com l'inventor del llibre de text, en un intent (exitós, per cert) d'incentivar l'autonomia del procés formatiu per a evitar que el govern catòlic eliminara del tot el protestantisme en Chequia. «Si la gent llig la Bíblia en casa, no podrà confondre's» va ser el pensament de Comenio.

Els grans aportes realisats a la pedagogia, els seus viages per diferents països d'Europa (en molts d'ells, invitat per reis i governadors), i l'alta preparació i constància en la seua llabor d'educar li varen valdre el títul de «Mestre de Nacions».^{cita requerida}

Biografia

El lloc de naiximent de Comenius és desconegut, pero s'estima que els seus pares provenien del Regne d'Hongria. Per una atra part, hi ha tres possibles llocs fixats per al seu naiximent:

• Komna (República Checa) és un chicotet llogaret a on varen viure els seus pares i de la qual va prendre el seu nom (Komna > Komenský); Comenius és la forma llatina).
• Nivnice (Moravia) és el llogaret a on va passar la chiquea i el lloc de naiximent més provable.
• Uherský Brod (República Checa) és el poble al que es va mudar durant la chiquea. Ací hi ha un museu dedicat a ell.

Comenio va ser professor i rector en les ciutats de Přerov i Fulnek, en Moravia, fins a l'inici de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), quan l'eixèrcit del Sacre Imperi va enviar a l'exili als habitants de Moravia. Es va establir en Leszno (Polònia) i com a bisbe dels Germans Moravos va ajudar a mantindre l'unitat del seu grup. En 1638 va ser invitat a Suècia per a participar en les reformes educatives. El govern anglés li va fer una invitació similar, pero, en 1641, poc ans que esclatara la guerra civil anglesa (1642-1651), es va marchar de l'illa, tornant a Suècia, a on va treballar fins a 1648. Despuix va passar a Polònia, Hongria i Holanda.

Llegat a l'educació

Juan Amos Comenio va ser el primer en parlar de la «primera escola» o «escola materna». No la considerava una institució fòra de la família, pero sí la primera en transmetre una série de valors al chiquet. La família també educarà i aportarà atres ensenyances, pero segons Comenio serà la mare la primera en fer-ho.

Per a ell, l'educació devia tindre com a meta el «ideal pansófico», és dir, ensenyar tot a tots. En ser tots fills de Deu, tots tenim la possibilitat de deprendre, la «educabilidad» està en la nostra naturalea. Quant més sapients, més nos acostem a Deu. Si l'alumne no conseguia deprendre o era indisciplinado, era per error del mestre.

L'educació devia ser universal, tindre orde i método, ser amena. L'alumne deuria ser el centre d'atenció. Per a Comenio, ensenyar es deu a una disposició de tres coses: temps, objecte i método. Va aportar idees educatives basant-se en tres métodos: comprendre, retindre i practicar. La finalitat d'això era millorar l'ensenyança per a l'alumne. Es va inclinar a la capacitat de sensibilitat del professor cap a l'alumne, aixina com a l'interacció i en això garantisar l'èxit de l'aprenentage.

Entre les obres que va escriure, la de major interés és la seua «Didàctica Magna», un dels primers llibres escrits sobre com educar als chiquets i dirigir be l'escola. A través de les seues distintes obres, va propondre un método didàctic.

Comenio va donar inici als texts ilustrats per a chiquets, en figures d'animals i accions, graduats de fàcil a difícil, fent que l'alumne poguera entendre en major facilitat. Va ser el primer que va presentar una metodologia de l'educació basada en l'unió de la pedagogia en la didàctica. En este sistema volia dirigir la progressió moral i intelectual de l'alumne

Aportes

• Comenius va propondre un programa per a fer amena i no tediosa l'educació, i ho va cridar pampaedia o pansofía, que significa “educació universal” (es deu ensenyar tot a tots).
• Dia que als chiquets se'ls deu ensenyar gradualment, enllaçant de manera natural els conceptes elementals en els conceptes més complexos.
• Comenius va escriure que l'estudi tenia que ser “completament pràctic, completament grat, de tal manera que fera de l'escola una autèntica diversió, és dir, un agradable preludi de la nostra vida”.
• També opinava que l'escola deu centrar-se no solament en la formació de la ment, sino de la persona com un tot, lo que inclou l'instrucció moral i espiritual.

Obra

Comenio és molt conegut per les seues contribucions a les tècniques d'ensenyança que, junt en els seus principis educatius, es desenrollen en la seua gran obra Didàctica Magna. En ella senyala quin és el seu concepte de l'ensenyança que es resumix en una frase seua: «ensenya tot a tots». Va ser el primer en instruir llengües tradicionals per mig de l'us de passages de la mateixa i de la traducció corresponent en la llengua moderna.

El seu Orbis sensualium pictus (1658) mostra un món visible en dibuixos, un llibre per a l'aprenentage del llatí, que sembla ser el primer llibre ilustrat per a chiquets. Comenio va ser l'inventor dels llibres ilustrats. Inclús Goethe, la chiquea del qual va transcórrer cent anys en acabant de que es publicara Orbis Pictus, considera, en el major agraïment a este librito, com un dels seus primers tesors. Durant tot el sigle següent, va ser imitat en edicions cada volta més luxoses.

Pero potser la seua obra més personal siga El llaberint del món i el paraís del cor, una incisiva sàtira social en la que propon que el filòsof deu refugiar-se en l'interior de sí mateixa, en el que crida «el paraís del cor».

Didàctica Magna

La Didàctica Magna és una de les obres més llegides en la lliteratura pedagògica; obedix a una espècie de precepte o dogma del com els pedagogo no deuen prescindir, puix gran part de lo que hui es coneix i reconeix, en térmens de valor pedagògic, es troba influït (encara no se sap si de manera conscient o inconscient) per esta obra. Comenio va dividir la seua obra Didàctica Magna en tres parts:

• Didàctica General (Cap. 1 – 9)
• Didàctica Especial (Cap. 10 – 14)
• Organisació Escolar (Cap. 15 – 33)

La paraula didàctica prové del grec διδακτικός, ή, όν didaktikè significa l'art d'ensenyar. Magna significa gran. Esta obra arreplega el necessari método. Comenio busca la sistematisació dels processos educatius. Es preocupa de les diferents etapes del desenroll educatiu i separa per edats l'educació en la finalitat de colocar els coneiximents en espiral. Parla de la globalidad de les unitats, aspecte que hui en dia encara es té molt en conte. Cada aprenentage deu formar part d'un atre o induir-ho. L'autor és el primer en tindre en conte a l'alumnat i les seues necessitats. Comenio també menciona que cada alumne és diferent. i no cal menysprear a cap. No deu fer-se distinció social o de gènero. La dòna ha segut creada a la semblança de Deu, és un ser racional de la mateixa manera que l'home. Comenio també creïa que la dòna és bona per a la ciència i que deuria tindre estudis científics per a posteriorment seguir en l'educació universal.

Díaz Ventre considera un error atribuir a les #pedagogia anteriors al moment que descrivim la noció de programes d'estudi.

En el XVII Comenio utilisa el terme Pla d'estudis per a establir, com un senyalament ampli, el conjunt de temes a treballar en el sistema escolar. En este sentit, és un error sostindre que en l'escola tradicional «el professor rep ya fets els programes, que fer-los és responsabilitat que no li competix… Entenem que en lo que es pot denominar «l'escola tradicional» (XVII a XIX), els plans d'estudi són considerats des de la didàctica com una proposta de temes molt amplis a desenrollar en el transcurs d'una etapa acadèmica. Sobre la noció de programes d'estudi, concloem que no existix, en este moment, en part perque les grans reflexions sobre la Didàctica es donen ans que es conformen els sistemes educatius i s'establixquen les lleis sobre l'obligatorietat de l'ensenyança, i, en part, perque des d'este pensament didàctic s'establix la funció intelectual del docent com una funció insubstituible.

Didàctica General

En la pancha materna es prepara el cos per a ser habitació ra l'ànima es prepara per a la vida eterna, «Deu va crear tot per a donar-li-ho a l'home». En ella, l'home deu conseguir fins secundaris: criatura racional, criatura senyor de les criatures i criatura a image i complacencia del seu creador; va a ser coneixedor de totes les coses, amo d'elles i de sí mateix i com a fi, tindrà la busca de Deu. L'home, per a Comenius, és sapient, bo i té una inteligència en la qual ell pot percebre el coneiximent de les coses i de Deu. Som un milacre, estem fets a la seua image i semblança. Tenim un esquema de l'univers, estem dotats de sentit i sempre estem en busca constant de deprendre per a aplegar a una perfecció i a ser felices. Comenio nos parla de l'honestitat, i la base d'esta és l'harmonia. També nos diu que la religió és una forma de vida, basada en una relació essencial d'una persona en l'univers o en Deu.

Nos parla de les «llavors» de ciència, honestitat i religió, que en molts casos no han donat fruts. En açò veem que «l'home és home» quan fa lo que té que fer en la vida: eixercici mental, ensenyança i donar a cada qui lo que mereix. La formació de la persona es deu donar en l'infància, perque allí no té ben estructurats els rols que li està marcant la comunitat; no obstant, en l'adolescència és a on més es deu ensenyar per a reafirmar els coneiximents infundidos en l'etapa anterior.

Cal posar molt émfasis en el model de pares que es té, perque d'ells dependrà l'educació que tinguen els fills front a la societat. Els mestres són els principals moderadors primaris para dita formació. Tots els hòmens deuen ser ben preparats i educats en la seua vocació, per a açò a algunes persones caldrà educar-les des de l'infància ya que unes tarden més que unes atres per a poder assimilar un coneiximent. Pero cal prendre en conte alguna cosa important; ningú deu ser exclós d'una educació ya que és la principal font de saber del propi ser humà. A tots, per tant, cal tractar-los com es mereixen i no menysprear a uns atres que els costa més treball assimilar una cosa, per això també cal explicar tot d'acort a la capacitat de cada persona. Tots els hòmens deuen ser encaminats als mateixos fins, són únics i irrepetibles, en capacitats i llimitacions en virtuts i habilitats, en aptituts i #destrea.

Didàctica especial

L'home és la criatura postrera, la més absoluta, la més excelent de totes les criatures”. Lo fonamental per a l'home és conéixer-se a sí mateixa com una criatura de Deu que està fet a la seua image i a semblança.

Ara cal mencionar «No devem deprendre-ho, sino haver-ho deprés», és dir que totes les coses siguen sempre ben depreses per mig d'un hàbit i costum que nos duga a millorar sempre com a persona i com ser humà. Cal inculcar bones costums i l'art de formar les mateixes, pot expressar-se en regles diferents: totes les virtuts deuen ser ensenyades. En primer lloc, es deuen ensenyar les cardinals: prudència, templanza, fortalea i justícia. Des del primer moment de l'infància, es deu donar una bona educació, les virtuts es deprenen de l'esperit i és necessària la disciplina per a previndre les males costums. La pietat és un dò de Deu i nos ve del cel, sent doctor i mestre d'ella l'Esperit Sant.

Organisació escolar

Comencem en la felicitat i els seus fonaments per a poder ensenyar als adolescents: s'inicia enjorn, abans de la corrupció de l'inteligència, s'actua en la deguda preparació dels esperits, va de lo més fàcil a lo més difícil, es procedix espai en tot, no s'obliga a l'enteniment a alguna cosa que no li convinga, sempre és per un mateix método. La cultura llatina és i consistix en l'educació general de tots, s'eduquen virtuts com ya havia mencionat abans, no solament s'educa als fills dels rics sino a totes les classes socials. No és necessari que l'escola estiga plena de crits o colps, deu necessàriament tindre vigilància i atenció per a tots sense cap excepció. La disciplina més rigorosa no deu amprar-se en motiu dels estudis sino per a la correcció de les costums. L'acadèmia és el més elevat coneiximent i de desenroll per a la persona estudiant, els seus procediments són fàcils i pràctics, sempre busquen anar al fondo de les coses, jamai es queden en la primera impressió, són sapients i s'ilustren en els llibres. Hi ha una gran necessitat per a reformar les escoles i se sugerixen els següents punts:

• Método d'ensenyar alcançant la perfecció
• Ensajos dels inventors de l'art tipogràfic
• Produir vasts eixemplars
• No ser semblants per les seues característiques
• Elegància i primor
• Revisar i corregir
• En paper fort per a que no es córrega la tinta.

En la seua didàctica magna, fa una reforma de l'organisació escolar, distinguix quatre escoles molt semblades a les actuals:

• L'escola maternal: Seria la comparació a la guarderia, que en total apleguen fins als 6 anys. En esta l'autor diu que es deuen ensenyar les ciències.
• L'escola Elemental: És l'equivalent a primària (fins a sext) que aplega fins als 12 anys. En l'época de l'autor, era obligatòria igual que en l'actualitat. En ella s'ensenya una instrucció general i virtuts. Es cultiva l'inteligència, la memòria i l'imaginació.
• L'escola llatina o gimnasi: du dels 12 als 18 anys. Servix per a preparar als alumnes per a estudis superiors. Quan acaben esta escola els alumnes realisen un examen per a comprovar els qui són aptes per a entrar en l'acadèmia. Este examen és molt semblat al de selectivitat.
• L'acadèmia: dels 18 als 25 anys, és molt semblada a l'universitat, lo únic és que ara hi ha carreres que no duren tant temps i gent que no tarda tant o que tarda més que fins als 25 anys en aprovar. L'Estat concedia beques com fa ara.

Comenio introduïx una innovació: L'estudi de les dònes, ya que estes, reconeix, són tan o més inteligents que els hòmens, també inclou l'educació per a les ments menys capacitades, ya que estes són les que més ajuda necessiten per a aplegar, encara que siga, a deprendre costums. Intenta que l'estudi escomence en una cosa senzilla i esta et duga a una més complexa. També intenta que l'educació siga raonada, que els alumnes abans de preguntar reflexionen sobre això. L'educació deu dur-los a la llibertat, el goig de viure i la dita.

A lo llarc de l'història de la humanitat, l'anàlisis de les necessitats de l'home ha ocupat un lloc important que encara conserva. Si ben este anàlisis ha comprés diferents camps de la vida humana, l'àrea que aparenta ser el centre és l'educació. I si be hi ha hagut interrupcions en la constitució del discurs pedagògic modern, no podem ignorar que les mateixes han servit com a moments d'observació i reflexió per a la configuració d'un nou discurs basat en els anteriors. Des de Comenio, la discussió sobre l'escola va transcórrer per diferents camins, pero sempre es va coincidir en la necessitat d'educar a l'home per a la societat en que viu.

És aixina que veem a Comenio present hui a través de la simultaneidad, l'universalitat de l'educació, i l'aliança escola-família. Per a este home, l'únic modo de que l'individu aplegue a ser un home genèric i conseguixca alcançar la perfecció és que no quede home sense aplegar en saber erudit i és l'escola el vehícul per excelència que està en condicions històriques i tecnològiques de transmetre-ho. Ell va promoure la reforma educativa a partir d'un supòsit bàsic considerant que, donat un alumne, un docent i un contingut, es podia modificar a l'alumne aplicant un método per a acostar-ho a un ideal socialment acceptat. Com a observador de la realitat de la seua época, va calificar a les escoles com a “matadors de ment” i la seua proposta de canvi es va fonamentar en tres premisses fonamentals: orde i método, facilitat per a deprendre i ensenyar i solidea en tots els camps. És per açò que la seua Didàctica Magna es va transformar en la “caixa de ferramentes” de tot docent. Va canviar els castics físics per l'amor i la comprensió, va determinar la necessitat de l'aprenentage gradual i va estandardisar l'importància de considerar a l'educació com un procés que comprén tota la vida de l'individu. És ací a on cal analisar a els qui Comenio considerava “alumnes”.

La seua proposta era para “tots, tot i totalment”. El seu “tots” es referia a tots els chiquets sense deferència de sexe, condició social o edat. El seu “tot” era lo que l'alumne necessitava per a la seua vida d'infant i el seu “totalment” involucrava a l'home íntegre considerant la seua vida intelectual, espiritual i física.

L'escola és pensada per Comenio, basada en una aliança escola-família, que impartix coneiximents estandardisats per mig d'un llibre únic que, a través d'un método, instauraria una nova forma social essencial en la vida de tot ser humà. No obstant, molts anys varen deure passar per a que les seues idees es veren plasmades en les escoles, que rebien al cos infantil desplaçat del sen de la família, considerada incapaç de dur avant la tasca d'educar. Este traspàs es basava no només en eixa incapacitat, sino també que els chiquets deprenen millor en atres chiquets i en mans de persones especialisades en l'art d'educar: els mestres. Comenio va dir: «l'escola deu ser un grat preludi de les nostres vides».

El reformador de la humanitat

Com ya hem mencionat en poques paraules, l'educació es coincidix en la necessitat d'educar a l'home per a la societat en que viu. És molt important dir que les idees principals de Comenio consistixen en la correcció total de la humanitat i no en el sistema educatiu. Per a conseguir els seus propòsits, Comenio escomença en la correcció de l'individu perque només l'individu reformat pot favorir a la correcció total de la humanitat. Cal donar la millor educació i formació a la gent, perque l'educació és la porta que nos du en saber i el saber és el mig que nos du a la correcció del món. Per tant, la pedagogia i didàctica no varen ser els objectius sino els mijos per a conéixer el món.

Comenio es va interessar per la pansofía, un sistema de la cognició ben ordenat, la filosofia que a través del coneiximent intenta harmonisar el món i eliminar les barreres entre la gent, per eixemple, els obstàculs llingüístics. El seu «ideal pansófico» es va basar en ensenyar tot a tots de la millor manera possible, a chiquets de totes les edats, sexes i classes socials (propulsor de les escoles públiques). En esta filosofia, segons ell, consistix la reformación de la humanitat. Comenio entén a la nació com una unió de la gent en una llengua, zona, cultura, economia i en un govern. Les nacions, sobre les seues diferències, deurien unir-se als conjunts superiors, és dir, a una federació universal dels estats i nacions. Al final de la seua vida, despuix de desilusionar-se pels monarques allumenats, va aplegar a la conclusió de que el millor conjunt és la república.

De rerum humanarum emendatione consultatio catholica

En la seua obra fonamental, De rerum humanarum emendatione consultatio catholica, que va escriure durant un terç de la seua vida, tracta sobre estes idees que harmonisen el món. Té sèt parts: Panegersia, Panaugia, Pansofia, Pampedia, Panortosia, Panutesia i Lexicon reale pansophicum. En Panortosia explica les seues idees sobre l'estat lliure i colectiu, a on els conflictes se solucionen en el tribunal de pau, sense guerres i violències. L'obra de Comenio té moltes cares, sobretot representa un programa reformatori. Va tractar d'harmonisar la humanitat i esta idea, encara que en els aspectes utòpics, capta l'atenció de l'home actual tant, que podem considerar a Comenio com un filòsof contemporàneu.

Amèrica Llatina en la seua obra

De forma conjunta en l'educació universal cal mencionar un gran interés per Amèrica Llatina de Comenio. En les seues obres podem trobar moltes referències d'este continent. Un historiador d'Hongria, Tibor Wittman, va advertir de les mencions sobre Amèrica Llatina en les obres pansófiques de Comenio. Al tractat de Wittman va enllaçar Josef Polišenský, un professor d'història chec. En concret, va mencionar l'obra Truchlivý a on Comenio parla sobre Bartolomé de les Cases i Posel míru a on tracta sobre les #navegació dels espanyols al Nou Món.

Vore també

• Círcul de Hartlib

Obres

• Orbis sensualium pictus
• Gesangbuch
• Linguae Bohemicae thesaurus, hoc est lexicon plenissimum, grammatica accurata, idiotismorum elegantiae et emphases adagiaque (Tesauro de la Llengua Bohemio), 1612-1656
• Problemata miscellanea (Problemes diversos), 1612
• Sylloge quaestionum controversarum (Problemes soligísticos en controvèrsia), 1613
• Grammaticae facilioris praecepta (Regles gramaticals fàcils), 1614-1616
• O andělích (Sobre els Àngels), 1615
• Theatrum universitatis rerum (Teatre de l'univers), 1616-1627
• Retuňk proti Antikristu a svodům jeho (Retunek contra el Anticristo i les seues tentacions), 1617
• O starožitnostech Moravy (Sobre les antiguetats de Moravia), 1618-1621
• Spis o rodu Žerotínů (Script about House of Žerotín), 1618-1621
• Mapa Moravy (Moraviae nova et post omnes priores accuratissima delineatio autore J. A. Comenio) (Mapa de Moravia), 1618-1627
• Listové do nebe (Cartes al Cel), 1619
• Manuálník aneb jádro celé biblí svaté (Manual o núcleu de la Santa Bíblia), 1620-1623
• Pŕemyšlování o dokonalosti kŕésťanské (Pensaments sobre la Perfecció Cristiana), 1622
• Nedobytedlný hrad jméno Hospodinovo (El nom del Senyor és un castell inexpugnable), 1622
• Truchlivý, díl první (Luto, primera part), 1623
• O poezí české (Sobre la poesia bohemio), 1623-1626
• Truchlivý, díl druhý (Luto, segona part), 1624
• O sirobě (Sobre els pobres), 1624
• Pres boží (A través de deu), 1624
• Centrum securitatis (Centre de Seguritat), 1625
• Vinyaění a zjevení Kryštofa Kottera, souseda a jircháŕi sprotavského (Visions i revelació de Kryštof Kotter, veí meu i «jirchář» de sprotava), 1625
• Pŕeklad někkterých žalmů (Traducció d'alguns salms), 1626
• Didaktika česká (Didàctica Bohemio), 1628-1630
• Škola hrou (Schola Ludus, Escola lúdica) 1630
• Labyrint světa a ráj srdce (Llaberint del Món i Paraís del Cor) 1631
• Janua linguarum reserata (La porta oberta de les llengües) 1631
• Physicae ad lumen divinum reformatae synopsis (Filosofia natural reformada per la llum divina, o Sinopsis de la Física), 1633 - Text complet bilingüe (llatí-alemà), Text complet (anglés)
• Didactica magna (La Gran Didàctica), 1633-1638
• Schola pansophica (Escola de Pansofía), 1650-1651
• Primitiae laborum scholasticorum (Els primers fruts del treball dels estudiants), 1650-1651
• Opera didactica omnia (L'obra d'ensenyar totes les coses), 1657
• D'abonament unitatis et ordinis (El bon orde i l'unitat), 1660
• De rerum humanarum emendatione consultatio catholica (Les condicions de superació humana i consulta catòlica)
• Spicilegium Didacticum (), 1680

Bibliografia

• Aguirre Lora, María Esther (proyecte, edició acadèmica, estudi introductori), J.A. Komensky. El món en imàgens, edició bilingüe anglés-espanyol sobre el text original en llatí. Miguel Ángel Porrúa editor-CONACyT, Mèxic, 1993, 273 págs.
• Aguirre Lora, María Esther (coordinadora), Juan Amós Comenio: obra, aventures, #atmòsfera (llibre i casset), Centre d'Estudis sobre l'Universitat, UNAM, Mèxic, 1994, 320 págs.
• Aguirre Lora, María Esther, Calidoscopios Comenianos, vol. 1, CESU, UNAM-Plaça i Valdés (Série major, colecció. Història), 1997, 161 págs., reimpressió, 2007.
• Aguirre Lora, María Esther, Calidoscopios Comenianos II. Acostaments a una hermenéutica de la cultura, Mèxic: CESU, UNAM-Plaça i Valdés (Série major, Colecció Història), 2001, págs. 267.
• Aguirre Lora, María Esther, “Llum i Tenebres. Paradoxes en el llindar de la modernitat”. En: Blanca Solars (coord.), Els llenguages del símbol. Investigacions de hermenéutica simbòlica, CRIM, UNAM-Anthropos, Colecció Autors, texts i temes. Hermenéusis, 2001, 303 pàgines, pp. 63-96.
• Aguirre Lora, María Esther (editora acadèmica), Juan Amos Comenio, El llaberint del món i el paraís del cor, Madrit, Biblioteca Nova, Col. Memòria i crítica de l'educació, 2009, 287 págs
• Aguirre Lora, María Esther, “Juan Amós Comenio: Aproximacions a la cultura de les imàgens en el sigle XVII” en Pérez Martínez, Herón i Bàrbara Skinfill, Creació, funció i recepció de la lliteratura emblemàtica, Zamora, El Colege de Michoacán, Col. Emblemata. Estudis de Lliteratura Emblemàtica, 2012, pp. 209-244.
• Comenio, Juan Amós, Didàctica Magna, Mèxic, editorial Porrúa, edició decimoprimera, 2000, 188 págs.
• Díaz Ventre, A. 1994. Docent i Programa. Lo Institucional i lo Didàctic. Buenos Aires, REI Argentina Aique Editor. (Resenya de Psic. Graciela Dondo).
• Schifferová, Věra, L'ètica en el pensament de Comenio: quatre ensajos sobre l'obra de Jan Amos Komenský, Mar de l'Argent, Kazak Edicions, 190 págs. Trad. L. I. Misseri.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comenio.
• Artícul sobre Comenio escrit pel sicòlec Jean Piaget: Text en PDF; en anglés.
• The National Pedagogical Museum and Library of JA Comenius en anglés.