Anar al contingut

Moravia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Moravia
Per a atres usos d'este terme vore Moravia (desambiguació).


Moravia (en chec i eslovaco: Morava; en alemán: Mähren, Plantilla:AFI-de) és una de les tres regions històriques que conformen la República Checa, junt en Bohemio i Silesia (o Silesia checa). La seua capital era Brno. Llimita a l'oest en Bohemio, al sur en Àustria (estat de Baixa Àustria), al surest, est i noreste en les regions eslovacas de Trnava, Trenčín i Žilina, respectivament; i al noreste en la Silesia checa. El seu nom ve del riu Morava, prop del com es va establir un grup d'eslaus poc abans de l'any 600. Els habitants de Moravia parlen diversos dialectes del chec. A finals d'el VIII, el principat de Moravia es corresponia en el surest de la contemporànea Moravia, Záhorie (en el suroest d'Eslovàquia) i parts de la Baixa Àustria. Poblada pels moravos, un poble eslau, des d'el V. A finals d'el VI va ser invadida pels ávaros, els qui varen establir un imperi entre el riu Elba i el Dniéper. Despuix de varis intents de desembarazarse del jou ávaro, estos varen anar finalment derrotats per Carlomagno a fins d'el IX, i Moravia pansa a ser tributària del Imperi franc. En l'any 833 es va constituir com l'Estat de la Gran Moravia despuix de la conquista del Principat de Nitra (Eslovàquia contemporànea; des d'el X fins a 1918 part del Regne d'Hongria). El seu primer rei va ser Mojmír I (des de 830 fins a 846). El segon regente de la Gran Moravia va ser Ratislav I (846-870), qui va tractar d'emancipar el seu territori de l'influència carolingia, enviant els seus emissaris a Roma. Despuix de ser rebujat, va demanar ajuda a l'emperador bizantí Miguel III. Això va resultar en la missió de Cirilo i Metodio, que varen traduir els llibres llitúrgics allenguage eslau, i que posteriorment va ser elevat pel papa al nivell del llatí i grec. Despuix de ser derrotats pels magiares en l'any 906, els regnes veïns es varen disputar Moravia. A partir d'el XI, Moravia es va unir a Bohemio i en 1526 abdós varen quedar baix el domini dels Habsburgo. A partir de llavors va formar part d'eixe regne, podent seguir-se la seua història en la Història de la República Checa. Actualment Moravia està dividida en les regions de Moravia Meridional, Zlín, i part de les regions de Moravia-Silesia, Olomouc, Pardubice, Vysočina i Bohemio Meridional. La seua capital i principal ciutat és Brno.

Història

[editar | editar còdic]

Al voltant de l'any 60 a. C. el poble celta dels boyos es va retirar de la regió i va ser succeït per les tribus germàniques dels cuados, sent absorbits per Roma i reemplaçats en el VI per tribus eslaves.

Moravia antiga

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Unió en Bohemio

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Artícul principal → Ducado de Bohemio.


Edat Moderna

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El castell de Vranov nad Dyji.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Edat Contemporànea

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Vista principal de la ciutat de Brno en la Catedral de Sant Pedro i Sant Pablo.
Erro al crear miniatura:
Tossals de Králický Sněžník.
Erro al crear miniatura:
Estàtua ecuestre de Jobst de Moravia en Moravské náměstí (Plaça de Moravia) en Brno. L'escut redó en poder del cavaller va rebre l'escut d'armes de Moravia (Áquila morava) el 26 de març de 2021. Representants de la ciutat de Brno ho utilisen per a commemorar el Cens de Població, Casas i Vivendes 2021.[1]
Artícul principal → Història de la República Checa.


Població

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Jiří Procházka: 1683. Vienna obsessa. Thesaurus Moraviae. Brno 2OO9. ISBN 8O-903476-8-1

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons