Gran Moravia

Gran Moravia (Plantilla:Lang-cs; en latín: Magna Moravia) va ser un imperi medieval de l'Europa central desenrollat entre el 833 i el X, constituint la primera realitat estatal que es va forjar entre els antepassats de checs, moravos i eslovacos. El núcleu territorial de l'imperi va ser el riu Morava, hui en la República Checa i Eslovàquia, i en la seua expansió va aplegar a comprendre zones de les modernes Hongria, Romania, Polònia, Àustria, Alemània, Sèrbia, Eslovènia, Croàcia i Ucrània.

La Gran Moravia va ser fundada pel príncip de Moravia, Mojmír I, despuix de sometre en 833 al Principat de Nitra i reunir la regió baix un mateix tro. Va experimentar un desenroll cultural sense precedents per l'obra evangelizadora de Cirilo i Metodio durant el regnat del príncip Ratislav I en 863. L'imperi va alcançar la seua màxima extensió territorial en el govern de Svatopluk I.

Debilitat per les lluites internes i problemes fronteriços en els francs, l'Estat moravo no va resistir l'invasió magiar de el X, desmembrándose en parts controlades pel ducado de Polònia (base del futur regne de Polònia), el Gran Principat d'Hongria i el Sacre Imperi Romà Germànic. Les àrees ocupades per este últim varen ser ràpidament feudalizadas, sorgint Estats com el ducado d'Bohemio i la marca de Moravia.

La Gran Moravia va deixar tras de sí un profunt llegat cultural, compost per castells i ciutats que varen sobreviure a l'invasió, aixina com pel alfabet glagolítico i l'antic eslau eclesiàstic usat en la llitúrgia, difosos entre uns atres pobles eslaus.

Orige del nom

El nom de Gran Moravia prové de l'obra D'Administrant Imperi escrita per l'emperador bizantí Constantino VII entorn a l'any 950. El terme "Moravia" procedix del riu Morava i, com s'especulava en aquell llavors, de la seua capital, que tindria el mateix nom. Sobre l'adjectiu "Gran" existixen dos teories: per un costat, senyala que és per la seua gran extensió, per un atre es creu que l'adjectiu solament es referix a les regions més alluntades de la frontera bizantina.

Alguns historiadors actuals preferixen la denominació de Gran Imperi Eslovaco, senyalant que en ell naix la primera estructura estatal de la nació eslovaca. Per una atra part, existixen historiadors que rebugen este terme aduint que en aquell llavors encara no era possible distinguir clarament una nació eslovaca.

Els noms de la Gran Moravia en atres idiomes són "Велья Морава" en eslau antic, "Veuľká Morava" en eslovaco, "Velká Morava" en chec, en "Moravia Magna" en llatí, "Velika Moravska" en serbi i croata, i "Nagymorva Birodalom" en hongarés.

Història

Orígens de l'Imperi

Després de l'arribada dels pobles checs, moravos i eslovacos, estos es varen organisar en l'Imperi de Samo, confederació que reunia a les distintes tribus locals. Este protoestado no va sobreviure al seu fundador, el rei Samo (623-658). En el indeble intent d'organisació estatal es va propiciar la creació i ascens d'una aristocràcia terratinent, la qual es va enfortir en enfrontaments contra el Kaganato ávaro.

El contacte en els francs va favorir el florecimiento econòmic, la fundació de numerosos assentaments en la vall del riu Morava i la construcció de fortalees en els tossals. L'anomenada cultura de Blatnica-Mikulčisse és la major representant d'este escenari sociopolític.

Durant l'época de Carlomagno, les tribus eslaves de la zona varen ser reunides i guiades en numeroses guerres que finalment varen conseguir destruir el Kaganato ávaro. El progrés del govern carolingio, sobre centralisació del poder i creació d'estructures administratives, va influir als eslaus, checs i moravos fins a constituir dos realitats polítiques molt diverses:

el principat de Moravia: estés per l'actual Moravia i Eslovàquia Occidental, el principat va ser regit per Mojmír I, qui va introduir el cristianisme en les missions de la diòcesis de Passau. El primer antecedent històric que es té del principat són senyes dels tributs otorgats a la Dieta de Fráncfort. La seua capital era Mikulčisse.

el principat de Nitra: estés per l'actual Eslovàquia Oriental, estava regit pel príncip Pribina, el qual, encara sent pagà, va manar construir la primera iglésia cristiana en el 828. La seua capital era Nitra.

En 833, Mojmír I va sometre el principat de Nitra, reunint per primera volta en una sola unitat política a eslaus, checs i moravos. Probina i la seua família conseguixen escapar a territori franc, a on se'ls concedix el Principat de Balaton o Pannonia Inferior.

Desenroll de l'Imperi

A la mort de Mojmír I en el 846, assumix el tro el seu net, Ratislav I. A pesar de que inicialment va ser designat pels sobirans francs, el príncip va conseguir impondre la seua política independent. Per a això va deure disminuir l'influència franca en el territori, la qual cosa ho va obtindre de dos formes. Per un costat, va conseguir la derrota de l'eixèrcit franc en el 855; per un atre va derrocar el monopoli i influència del clero francés en la zona fent una crida a l'emperador bizantí, Miguel III, per a que enviara misionero que evangelizaran la regió en llengua eslava. La resposta del monarca bizantí va aplegar de colp i repent enviant a Cirilo i Metodio en el 863. Estos varen crear el primitiu alfabet eslau (alfabet glagolítico) i varen traduir al antic eslau eclesiàstic les escritures. El govern de Ratislav I també es va encarregar de la defensa del seu territori construint numeroses fortificacions. Finalment, el príncip va otorgar al seu nebot, Svatopluk I, el títul de Príncip de Nitra. Este es va aliar en els francs conseguint derrocar a Ratislav.

El començ del regnat de Svatopluk I va ser turbulento en negar-se els seus aliats francs a abandonar la zona occidental de la Gran Moravia. Capturat pels francs i en el poble en insurrecció, dirigits per Slavomír, els anys venidors varen ser difícils, fins a la lliberació de Svatopluk. Est, de tornada, va conseguir prendre el mando dels insurgents, expulsar i defendre's dels francs, repelir a hongaresos i al Primer Imperi Búlgar, ademés de conseguir la màxima extensió de l'Imperi comprenent la República Checa i Eslovàquia i àrees de les modernes Hongria, Romania, Polònia, Àustria, Alemània, Sèrbia, Eslovènia, Croàcia i Ucrània. Açò ho va dur a intitularse com rex (rei) de Magna Moravia.

En 880, el pontífex Juan VIII va publicar la bula Industriae Tuae, per la que es creava la província eclesiàstica independent de Gran Moravia, en Metodio com a arquebisbe, i es reconeixia a l'eslau com el quart idioma llitúrgic (junt al llatí, grec i hebreu).

Decliu i caiguda de l'Imperi

En morir Svatopluk I en 894, l'Imperi va entrar en decadència en repartir-se entre els seus fills Mojmír II i Svatopluk II, els quals varen assumir com a rei de Gran Moravia i Príncip de Nitra, respectivament. Ficats en lluites internes i invadits pel regne Franc Oriental, la Gran Moravia va perdre la majoria dels seus territoris perifèrics.

Els nómades magiares o hongaresos, aprofitant-se d'este fet, varen invadir la conca del riu Danubio ocupant els territoris de la conca dels Cárpatos ubicats al sur i en part de l'imperi moravo. En 902, aniquilarien l'eixèrcit de la Gran Moravia, la qual passaria a ser un mer regne fronteriç, que desapareixeria paulatinament. Si ben no es tenen senyes exactes sobre quàn varen morir els últims monarques moravos, Mojmír II i Svatopluk II, s'estima que provablement varen perir al voltant de 907, quan els hongaresos varen guanyar la batalla de Bratislava contra l'eixèrcit bavar.

Destruït l'imperi, els seus restants varen ser repartits de la següent forma:

Àrea Occidental: en mans de la França Oriental (Alemània), després Sacre Imperi Romà Germànic, a on es varen formar una série de marquesados per a contindre l'amenaça hongaresa. Entre eixos marquesados es troben: Marca de Moravia, Marca d'Àustria, Marca de Estiria, Marca de Carintia, Marca de Carniola i Marca de Istria. Ademés va ser fundada en eixa zona el Ducado d'Bohemio.

Àrea Meridional: anexada a l'Estat hongarés format per la dinastia Árpád a finals de el X.

Àrea Oriental: en mans de l'aristocràcia terratinent eslava, va ser somesa i anexada en 999 al Ducado de Polònia de la dinastia Piast.

Sobre les principals fortificacions, com Nitra, Bratislava i Zemplín, conserven les seues funcions per la seua importància estratègica. En el comú dels casos estes ciutats permaneixeran actives dins dels nous Estats com a unitats administratives, especialment en el Regne d'Hongria, la qual cosa permetrà que l'aristocràcia terratinent eslava tinga un ampli dinamisme i independència dins de les noves unitats estatals. Sobre la divisió eclesiàstica, no va sofrir alteració a causa de l'invasió hongaresa.

Sobre l'impacte demogràfic i cultural, els estudiosos han conclós que no va ser tallant i impactant. Especial menció mereix la relació entre magiares i eslaus, els qui varen realisar una profunda fusió ètnica i cultural, lo que no permet seguir en el rastre arqueològic més allà de el XI.

L'història de la Gran Moravia i l'impacte de l'obra de Cirilo i Metodio constituiran una profunda raïl cultural de les nacions eslaves de l'Europa Central, especialment en Eslovàquia. El recort i la base històrica d'este Imperi seran revixcuts en els sigles XIX i XX en els intents de crear una sola identitat en la nació de Checoslovàquia.

Viles i ciutats fortificadas

L'ubicació de la capital de l'Imperi de la Gran Moravia, cridada Morava per l'emperador bizantí Constantino VII, es desconeix; provablement es trobava a on s'alça la moderna Mikulčisse, que conta en un palau i una dotzena d'iglésies. A pesar d'això és important senyalar que en aquella época, com succeïa en gran part d'Europa, la capital d'un Estat era itinerant, és dir, es trobava allà a on es trobara el monarca en els seus continus viages a través del regne, conseqüència de la falta de capacitat administrativa. Segons les senyes disponibles, monarques com Ratislav I varen deure residir també en el castell de Devín, en Nitra i en l'actual Bratislava.

Mikulčisse va ser fortificada en el VII i més vesprada es va convertir en una gran aglomeració de castells i llogarets, que comprenia doscentes hectàrees. Poblada per al voltant de dos mil persones, va viure del comerç i l'artesania. També va ser un centre religiós, i en ella es varen erigir les primeres iglésies construïdes en pedra en el IX, entre les que destaca la de Kopcany, únic vestigi arquitectònic de la Gran Moravia.

Sobre les atres fortificacions, de les cuarenta y uno existents, trenta es troben en la República Checa i onze en Eslovàquia. Estes fortalees estaven edificades en tossals i circundadas per empalizadas de fusta, murs de pedra i, en alguns casos, fossos. La vivenda comuna estava feta de fusta, pero els edificis eclesiàstics i les residències d'aristócrates eren de pedra. En molts casos es varen usar estructures preexistentes, ya siga d'orige prehistòric, com en el cas del castell Devín, o romà, com en el de Bratislava. En molts casos es varen crear, junt a la fortificació principal, castells menors per a protegir les rutes comercials i proporcionar refugi als llauradors en cas d'atac. La major part de les iglésies de la Gran Moravia estan decorades en fresca, que es creu haurien segut fets per italians per la coincidència de materials. Dos museus a l'aire lliure, en Modrá, prop de Uherské Hradiště, i en Ducové, estan dedicats a l'arquitectura de la Gran Moravia.

Sobre les principals ciutats, ademés de Mikulčisse, es troben documentades Nitra, el castell Devín i Bratislava, entre unes atres.

Nitra era el segon centre de l'imperi i estava governada per l'hereu al tro, baix el títul de appanage (derivat del llatí, apanare, "donar pa"). Contava en cinc fortalees i vint tallers d'artesans, a on es produïen bens de lux, com a joyes i cristals. La ciutadella va estar rodejada de fortificacions menors i edificis religiosos (per eixemple, en Drážovce i Zobor).

El castell de Devín era el punt fronteriç que defenia l'Imperi de l'amenaça dels francs. Es troba en les rodalies del castell de Bratislava.

El castell de Bratislava era un jagant de pedra en un palau i tres basíliques. Constituïa, junt en el castell de Devín, la zona fronteriça en els francs.

Eixèrcit

Es coneix molt poc de l'eixèrcit i les tàctiques militars de la Gran Moravia. El gros de les tropes es componia d'infanteria pesada, armada de llances i astrals, a on destacava un grup d'èlit denominat Druzhina. L'us de la cavalleria estava poc difòs, per lo que en ser invadits pels hongaresos, varen estar en desventaja front a les seues arqueros a cavall.

Eren contraris a entaular batalla, preferien escaramuzas, emboscades i ràpides incursions en territori enemic. Un element important de les tropes de l'Imperi va ser el replegar-se a les seues fortificacions, les quals eren casi inexpugnables, a pesar d'alçar lloc, per la tecnologia bèlica de l'época.

Cultura

Religió

Artícul principal → Cirilo i Metodio.

Se sap molt poc sobre la religió i la mitologia eslava per la falta de documentació escrita. El territori de la Gran Moravia va ser evangelizado des de principis del sigle Plantilla:SIGLO per missions procedents del regne Franco, l'Imperi bizantí i enclavaments d'Itàlia i de Dalmacia. L'organisació eclesial estava supervisada pel clero bavar fins a l'arribada dels misionero bizantino Cirilo i Metodio.

En 870, es varen crear els primers bisbat, entre els que va destacar el de Nitra. El arzobispado es va instaurar en 880, en sèu en Morava (provablement Mikulčisse). Els monasteris varen ser transcendentals en l'obra dels misionero bizantino.

En lo que atañer a l'arquitectura religiosa, la primera iglésia la va fundar en 828 Pribina, príncip de Nitra, en esta ciutat. La va consagrar el bisbe Aldaram de Salzburc i tenia una planta similar a les contemporànees de Baviera. L'influència bizantina es va fer sentir també en l'arquitectura, com ho prova l'iglésia del castell de Devín.

Lliteratura

L'obra de Cirilo i Metodio sobrepassa l'esfera religiosa, en ser ells els qui varen crear un primitiu alfabet eslau (alfabet glagolítico) i varen traduir les Sagrades Escritures. L'auge del antic eslau eclesiàstic ho va dur a ser la quarta llengua llitúrgica (junt al llatí, grec i hebreu). A la caiguda de l'Imperi, l'antic eslau eclesiàstic va entrar en desús, desapareixent casi completament en la Baixa Edat Mija. Esta llengua va evolucionar per a convertir-se en l'eslau eclesiàstic que seguix usant-se per a ritos llitúrgics de les comunitats russes, búlgares i sèrbies.

Sobre l'obra llegislativa, Metodio va redactar el primer còdic en eslau antic, reunint el dret consuetudinari local en l'alvançada llei bizantina. Ric en matèria penal, es pot evidenciar directament l'influència cristiana, especialment en matèria de vida sexual. Sobre el dret canònic va ser una adaptació de les regles eclesiàstiques bizantino.

No són moltes les obres lliteràries que poden ser clarament identificades com escrites originalment en la Gran Moravia. Una d'elles és Proglas, un poema en el que Cirilo defén la llitúrgia eslava. Vita Cyrilli (atribuïda a Clemente de Ohrid) i Vita Methodii (escrita provablement pel successor de Metodio, Gorazd). Es tracta de biografies en informació valiosa sobre la Gran Moravia i de Ratislav I i Svatopluk I. Finalment, els germans Cirilo i Metodio varen fundar també una acadèmia i numeroses escoles en els centres religiosos, les quals varen brindar a la Gran Moravia centenars de clercs.

En 885, Cirilo, Metodio i els seus discípuls varen ser expulsats de l'Imperi, lo que els va permetre difondre els seus coneiximents per atres països eslaus, com Croàcia i Bulgària. Este últim és molt important degut a que en els seus seminaris va sobreviure el patrimoni cultural de la Gran Moravia. Entre les seues obres en els atres pobles eslaus destaca el perfeccionament del alfabet glagolítico, que cal distinguir del alfabet cirílico.

Llista de monarques de Gran Moravia

820-846: Príncip Mojmír I
846-870: Príncip Ratislav I
870-871: Príncip Slavomír (captiveri de Svatopluk I)
871-894: Príncip Svatopluk I
894-907: Príncip Mojmír II

En morir Mojmír II, encara que es continuen tenint referències de l'Imperi per breu temps, es desconeix si va haver un successor oficial.

Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Moravia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.